·POBRESA, UNES POQUES DADES
______________________________________________________________________________________________

Segons un estudi recent publicat per l’ONU 1.200 milions de persones al món viuen sols amb menys d’1 € al dia. Uns altres 1.500 milions viuen amb menys de 2 €. El 56% de la població mundial malviu en la pobresa.

L’any 2002, 840 milions de persones patien gana severa i d’aquests morien de gana 100.000 persones al dia. Ara mateix, als EUA, que passa per ser una societat de referència per a molts i on la gent creu que hi lliguen els gossos amb llonganisses, la pobresa és del 12’1%, és a dir, ha augmentat en un 0’4% respecte l’any anterior que era de l’11’7%. Un individu que reba 800 dòlars/mes és un individu pobre; i una família que passe amb 1.100 – 1.200 dòlars al mes és una família que viu en la pobresa. Hi ha, doncs, en aquest moment, 34 milions d’habitants que són pobres als EUA.

A nivell dels infants, en societats suposadament riques com la Gran Bretanya, un recent informe del Parlament, de principis del 2004, esmentat per Quim Aranda, diu que hi ha 3’6 milions de nens que viuen en la pobresa (a l’Anglaterra, una part, el 12%, és a dir, 432.000 nens). Els seus tutors reben, després de pagat l’habitatge, menys de 256 euros al més (±42.600 pts.). Cada any 100.000 nens esdevenen nens sense sostre. I als EUA, són pobres el 21% dels nens. Es tracta, doncs, de nivells molt alts de pobresa. En el cas de la Gran Bretanya, dels més alts de la Unió Europea.

A l’estat espanyol 8’5 milions de persones viuen amb menys de 667 euros al mes (11.000 pts.). D’aquests, 1’5 milions de persones sobreviu amb 330 euros (55.000 pts.). I l’any 2003 les persones sense sostre eren 35.000.

Una conseqüència de la pobresa és la fam, és clar. Segons un mitjà que sol manejar dades amb criteri i veracitat contrastada, 842 milions de persones passen fam cada dia al món, tot i que 2’3 milions de kgs. d’aliments han estat repartits per fer minvar la fam al 3r món.

El més dur d’empassar, com diu Arcadi Oliveres, és que amb la producció d’aliments existent es cobririen les necessitats del món i encara sobraria un 10%. Sembla, doncs, com diu aquest mateix autor de Contra la fam i la guerra, que el problema no és que no hi haja prou menjar, sinó que hi ha un mal repartiment dels aliments a nivell mundial. Això equival a dir que hi ha gent que acumula riquesa de manera desproporcionada, immoral i absurda. Per exemple: hi ha empreses d’una magnitud inimaginable, a les que anomenem corporacions (transnacionals, multinacionals) la capacitat de les quals per a generar riquesa suposa magnituds econòmiques tan elevades i enormes que sobrepassen l’inimaginable. Què us sembla, si no, aquesta dada: els ingressos de les 50 primeres corporacions mundials són més elevats que la renda conjunta dels 160 països més empobrits del món. Oi que és això el que cal seguint fer?

I què dir d’empreses que exploten, expolien, corrompen, discriminen, destrueixen l’entorn i, fins i tot, extrauen recursos il·legalment com Nike, Adidas, Bayer, Shell, Samsung, i d’altres noms més coneguts com Banco de Santander, Banco de Bilbao, Endesa, Repsol i Telefònica. Que a què juguen? És molt clar: a posar enormes quantitats de diners en les butxaques dels seus accionistes i a aprofundir la distància entre la renda per càpita dels molt rics i tots els demés, a més d’eixamplar, a un altre nivell, les distàncies entre les rendes per càpita dels 20 països més rics respecte dels 20 països més pobres, que ja s’han duplicat amb escreix entre 1980 i 1995. Felicitats! Ja veurem quina cara posen els acumuladors i privatitzadors de la riquesa, quan la violència sorgida de la pobresa després de la pròxima debacle econòmica i social, torne a trucar a les seues portes. S’ho hauran merescut!
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA: S.Llàtzer, J.Antón. 10-I-MMV