·EL PREU DE DUES FOTOGRAFIES
______________________________________________________________________________________________

Fa tres anys que dels campionats escolars d'Alzira va desaparéixer l'handbol. El doctor responsable dels reconeixements de les Escoles Esportives Municipals, en un informe purament mèdic referit als anys 1992, 93, 94 i 95, no pot reprimir un judici de valor: -"Es de interés observar que el balonmano se sitúa en practicantes por detrás del baloncesto y el tenis (no cal dir ja del futbol sala o l'atletisme), dato no esperado ya que en la ciudad hay un equipo en división de honor y debería haber aumentado el número de practicantes". Ja no existeix a Alzira el tal equip de divisió d'honor, ni cap altre. Senzillament, ja no es juga handbol. Es diria que els cavalls d'Àtila han aixafat un terreny al que ja no li creix l'herba.

El CB Alzira -abans CB València- no va inventar l'handbol ni el va introduir a La Ribera. Ans al contrari, se'n va vindre ací en albirar que era l'únic lloc on podia subsistir, perquè hi havia tradició de baló a mà, estructura i molta afecció. A València, el club es moria.

Ara se n'ha anat i a alguns la pèrdua els sembla irreparable. S'ha repetit l'opinió que estigmatitzava l'ajuntament com a culpable de la desfeta, per no haver-lo suportat econòmicament. Quan va arribar aquell club, Alzira en tenia un altre, l'AD Murta, respectat arreu del País Valencià i conegut a l'Estat per la seua presència en alguna fase nacional. El CB València el va deglutir i, després de desterrar-lo dos anys a Sueca, el va fer desaparéixer. Hi havia juvenils i categories inferiors, però l'estructura es va repartir entre vàries poblacions, deixant erma la pedrera local. La lliga infantil d'handbol va estar la pionera, ja fa quasi vint anys, dels jocs escolars d'Alzira. Els seus sacrificats promotors s'han cremat com a directius del gran club i ja no hi ha campionat escolar d'handbol.

La Ribera, especialment Alzira, li ha donat al club molt más del que ha rebut d'ell. En els seus 10 anys d'estada, l'ajuntament li ha atorgat al voltant de 30 milions de pessetes en subvencions -a banda, Diputació i Generalitat- i ha construit, ex professo per al nouvingut, un Palau d'Esports que va costar 180 milions i del que ara no se sap què fer. I els diners de l'ajuntament són de tots, dels qui els agrada l'handbol i dels qui no. A canvi, el club ha adornat l'aparador dels polítics amb una copa d'Espanya i una altra d'Europa que, per cert, s'ha d'aclarir on estan.

Més de 200 milions destinats a l'esport, a mil durets per alzirenc, donats per alguns per a fer-se la foto. Però els diners públics destinats a l'esport no poden tindre com a objectiu la conquesta de trofeus. Quina filosofia és eixa? L'obligació dels poders públics és fomentar la pràctica de l'esport com a millora de la qualitat de vida de la població i garantir que eixa pràctica es desenvolupe en condicions adients. Es pot i es deu subvencionar un club si fa la feina que pertoca als poders públics, és a dir, si s'encarrega de promocionar l'esport, d'introduir el saludable hàbit de la seua pràctica.

Però als famosos jugadors del CB Alzira ningú els ha exigit ensenyar els nostres xiquets i al remat ja no ni ha cap que hi jugue; el club s'ha carregat la pràctica de l'handbol a Alzira i s'ha endut uns diners amb els que es podria haver fet una impressionant tasca de promoció.

Però hi ha més damnificats. Hotels, empreses de transport, propietaris de pisos llogats per jugadors, directius que han signat pòlisses, tots ells alzirencs, s'han quedat sense cobrar o han invertit diners que dubtosament recuperaran. I es pretenia que l'Ajuntament, per salvar el club i garantir les nòmines de jugadors professionals i internacionals, fera arribar subvencions camuflades que pugueren esquivar els embargaments amb els que eixos alzirencs pretenien cobrar el que era seu. Què pensen alguns que és un ajuntament?

Bé, ja se'n van. Alguns, els mateixos que fa vint anys, estudien la manera de recuperar l'handbol escolar. Altres s'ocupen de buscar la fòrmula per a que entre tots paguem als empresaris locals els deutes que va deixar el convidat gorró. En pocs anys es confia en que tornarà a haver un equip alzirenc en competició oficial i dotzenes de xiquets jugant. Aviat sabrem què fer amb el Palau d'Esports. Ells deuen pensar que se'n van perquè la Ribera no els ha sabut retindre. Nosaltres, que no hi ha mal que dure cent anys.
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:X.Garcia,S.Pastor,B.Hernandis,V.Pérez,P.Carreres,J.Antón, A.Martínez i altres.Diari LEVANTE.22/9/95.