·PRIMÀRIES: CAMÍ DE LA DEMOCRÀCIA?
______________________________________________________________________________________________

Part de la premsa porta notícies inquietants. Va d'herba la cosa i no és de la que corre entre els consumidors. A algú li la estan segant sota els peus i per descomptat que el Borrell té totes les botlletes de la rifa. Però, el front de segadors en guerra no el formen precíssament els contrincants exteriors. La dita: Déu em guard dels meus amics que dels meus enemics ja me n'ocupe jo, mereix ser ací recordada. De teló de fons les eleccions primàries. Ens les han venut com una cosa extraordinària quan, en realitat, una democràcia autèntica comença per possibilitar la participació democràtica ben entesa entre els militants dels partits polítics per allò que la democràcia ha de començar per casa d'un mateix. És clar que els partits polítics haurien d'haver-les posat en funcionament fa molt de temps. En tot cas se'ls ha de caure la cara de vergonya a tots ells (els que les han fet, els que diuen que les van a fer i els que passen de fer-les) perquè, amb les primàries, allò que han posat de relleu realment és el segrestament de la democràcia -que és dels militants i de la ciutadanía- per part dels aparats dels partits.

Celebrar unes primàries com el non plus de la democràcia, té tot el tuf d'un emmascarament que pretén no deixar reflexionar el militant i el ciutadà corrent del que significa viure en una democràcia com cal. D'una altra banda, les eleccions primàries, d'acord amb el sistema que un nombre determinat de signatures avale un candidat a una llista (150 en el cas del PSOE i a Alzira), corre el perill de convertir-se en un mercadeig de signatures per part d'individus i grups de pressió dins l'agrupació local d'un partit.

Militants que encara conservaran el seu prestigi entre els companys i camarades perquè saben nadar en una aigua on la majoria naufraguen o per la seua experiència, poder o ascendència es convertiran en àrbitres de la situació, ja que les signatures que poden tenir baix el seu control esdevindran moneda de canvi si l'aspirant a una llista, necessitat d'elles, s'avé a pactar posicionaments, interessos, estratègies i línies de comportament polític.

El sistema de les signatures suposa l'enrariment d'una democràcia no prou oxigenada perquè els afiliats hi naden sense perill d'asfixiar-se. Ofertes de signatures, vendes, compres, noms per a intercanviar, agents de compra-venda i d'intercanvi, caciquisme, lobbies. La cosa pot esdevenir kafkiana, i l'astúcia, la venda, la hipoteca, etc. substituir la capacitat d'enraonar, l'argumentació i el debat obert. Tot massa rocambolesc i gratuït quan sabem que al final hi ha claramanet allò a que una vegada o altra hi caldrà arribar: les llistes obertes.

Una qüestió interessant fóra saber si les primàries es convertiran en el darrer recurs per a que no hi hagen llistes electorals obertes. Però ¿per què els militants i els ciutadans no tenim la possibilitat de triar aquells que volem i no estar sotmesos a la decisió dels aparats dels partits? És correcte -políticament- proclamar que l'individu‚ és el centre de no sabem quantíssims drets i valors i en canvi no deixar-li triar lliurement els qui l'han de representar d'entre els que figuren en una llista d'una força política? Ho és l'ús d'un mecanisme com el de les signatures que propicia el seu mercadeig? És correcte èticament no proporcionar un sistema de participació democràtica real a fi que les bases i els electors no se senten estafats?
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,B.Hernandis,J.Pons,P.Carreres,M.Mengual,J.Antón, A.Ballester.Diari LEVANTE.17/6/98.