·A PROPÒSIT DE GALICIA
______________________________________________________________________________________________

Després dels resultats a les darreres eleccions de Galícia el centralisme i els seus partits, estan escarotats per la irresistible ascensió del nacionalisme gallec representat pel BNG de Xosé Beiras. Fins i tot, alts dirigents del PSOE i del PP han dit que cal canviar la llei electoral per detenir l'ascensió dels partits nacionalistes i contenir el seu poder amb l'excusa que representen minories que tenen massa influència en la política de l'Estat. El PSOE, sobretot, ha parlat de fer un pacte entre ells mateixos i el PP per posar-los vetos i traves als nacionalismes i els seus partits. Altres, menys apocalíptics i més comprensius amb el fet nacional diuen, pel contrari, que aquesta és una assignatura pendent que la democràcia espanyola ha d'assumir.

Perquè, tal i com van les coses, no és que els Estats-nació se'n vagen a fer punyetes (amb perdó), sinó que estan deixant de ser l'invent pel que es varen començar a construir fa d'això ja alguns segles. El seu paper caldrà que siga tot un altre si és que els Interessats saben ser intel·ligents (i ens consta que els Interessats no se la van a jugar si veuen que hi ha altres estructures més àgils i eficaces que resguardaran millor els seus interessos) i reacomoden la seua funció als temps que corren. D'una altra manera s'esdevindria un enorme llast que gravaria feixugament la societat i entrebancaria el seu desenvolupament i funcionament.

I és que, clar, si la política econòmica, la política monetària i la política militar d'un estat com l'Espayol -sobretot en un temps en què l'enfrontament dels estats-nació europeus ja no té cap futur, perquè ha convertit la guerra entre ells inviable- ja no es fa al propi estat, llavors cal reduir aquests ministeris a la seua mínima imprescindible expressió per tal com el seu cometut respectiu pràcticament es fa a Washington, Brusel·les o a l'OTAN. Perquè, ¿per a què serveixen uns ministeris que no tenen competències per tal com les ha cedit, cap amunt, a la Comunitat Europea i, cap a baix, als territoris autònoms que més pròxims al ciutadà van a poder realitzar millor els seus propis diagnòstics, entendre millor les seues pròpies necessitats i atendre més objectivament els propis problemes que no un Estat distant i alié?. Fins i tot, pot ser beneficiós en alguns casos com els d'aquells territoris que a més de tenir que defensar els assumptes propis tenen cultura i llengua a defensar. Tenir el govern més a prop com ja succeeix en algunes comunitats autònomes pot significar (a condició que eixos mateixos governs no siguen els liquidadors silenciosos del seu propi patrimoni històric) l'obtenció d'una major llibertat i autonomia real de l'individu.

A la llum d'açò, molt probablement la racionalització dels espais i la seua administració i gestió passarà en un futur no molt llunyà a poder rebre un tractament òptim si aquest espai ha estat definit d'acord amb paràmetres històrics, geogràfics, culturals, polítics, racio-emocionals i lingüístics, entre altres. Galícia és, segurament, un d'eixos espais, amb territori, història, cultura, llengua, institucions, etc., propis. I la pròpia gent del país va entenent que ells, i sols ells, i els que d'entre ells es comprometen en la responsabilitat que els pertoca (i que la cosa no funciona quan l'han de fer des de fora de la seua terra, per ex. des de Madrid) són la única possibilitat de transformar la terra dels gallecs (la seua percepció i la seua transformació), de transformar allò que és patrimoni de tots els gallecs, que ningú com ells sabrà defensar, conservar, cultivar i promocionar. D'això s'està prenent consciència i tenint com a normal i lògic.

Per començar, no es pot ser d'una altra manera més que estimador de la teua terra, la teua cultura, la teua gent i les teues coses. Després tot el que es vulga. Així ho van comprenent els gallecs. I per això, fins i tot, el Fraga Iribarne, ha tingut que presentar-se com el partit de "a forza galeguista" perquè si no molts més dels que ha aconseguit deturar d'entre els seus, o s'hagueren abstingut o hagueren votat el puixant líder de la coalició gallega d'ampli espectre anomenada Bloque Nacional Galego. I no valen altres discussions com les dels esponjats d'Hispanitat mal entesa que no és una altra cosa que una adscripció nacional tan barroera o més que la que ells atribueixen als altres nacionalismes com el basc, el gallec o el català.

En el pitjor dels casos, aquest nacionalisme espanyol que té de la seua part l'Estat és xovinista, exclussivista, irrespectuós, agressiu, expansionista, colonialista, assimilacionista, intolerant, hegemonista i destructor dels pobles, les cultures i les llengües diferentes de tot el que no és "espanyol". En el millor, la versió més benigna de l'Estat ens el mostra com essent centralista, obscurantista, mesquí, rapinyaire, saquejador, incapaç, inútil, incompetent, aprofitós, insolidari, discriminador i arbitrari. I sols cal veure com les gasten les conductes reals d'aquells que com l'alcalde de A Coruña (un tal Vàzquez) s'ha convertit en la viva imatge d'una esbojarrada inquisició espanyolista-PSOEra, car persegueix com gelós Torquemada el més insignificant signe de normalització pública de la llengua galega. Així els va la cosa.
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,B.Hernandis,F.Camarasa,P.Carreres,J.Antón,J.Pons, M.Mengual.Diari LEVANTE.11/11/97.