·QÜESTIONS MORALS
______________________________________________________________________________________________

Amb l'empresonament de Barrionuevo i Vera hem assistit a tota una sèrie de torpesses intel·lectuals i comportaments grotescs i patètics que deixen a més d'un observador imparcial perplex i desanimat. Sembla com si visquérem en una societat o una civilització la base ètica de la qual fóra ben precària. En tot aquest assumpte no podem oblidar que hi ha uns fets que són incontestables: l'Estat -les seues institucions i forces de seguretat- ha avalat la via de la guerra bruta contra les accions d'ETA. Com a resultat, organitzà, alimentà i protegí organitzacions com el Batalló Basco-Espanyol (en temps de la UCD) i els GAL (en temps del PSOE) entre altres.

L'actuació d'aquests grups vomiten un saldo de 126 (presumptes) etarres morts de difícil justificació pel que hem vist. Per això han estat investigats, processats, jutjats i condemnats per les institucions de justícia de l'Estat. D'ací es dedueix, doncs, que el ministeri de l'Interior i els seus antics responsables han contravingut la legalitat vigent perquè utilitzaren procediments prohibits en tota democràcia on ha d'imperar la llei i el dret. Des de la impunitat que els oferia el poder segrestaren i empresonaren gent a discrecció, retenint-la en els seus caus i quarters indefinidament, i sense garanties pel que fa a la seua defensa; practicaren la tortura física i psicològica per arrancar-los informació -sense aplicar-los la llei antiterrorista discutida per molts- i en molts casos no els posaren a disposició dels jutges corresponents matant, fins i tot, alguns dels capturats. Així doncs: retencions il·legals, tortura, apallisaments, indefensió, conculcació de la llei i dels drets dels detinguts i morts per assassinat. Res que no se sàpia ja, de trist record, i des del punt de vista ètic i legal absolutament condemnable, comparable únicament a allò que practicaren els violents d'ETA.

"Fer com fan sí és pecat" hauríem de dir contradient una sentència de sentit comú bastant estesa per tot arreu, i com a mínim tan reprobable (alguns han dit que més) com el que ha fet l'enemic amb les seues matances de policies, forces de seguretat de l'estat o simples ciutadans innocents. Però, un estat de dret té (ha de tenir) uns procediments que li asseguren una distància i una superioritat morals respecte d'aquells que practiquen el terrorisme. En conseqüència, l'estat no ha d'utilitzar els procediments emprats per l'enemic a risc de convertir-se, també, en terrorista.

Els jutjats i empresonats pel Tribunal Suprem pel "Cas Marey" -que no seran tots els que estan- estan ben jutjats i ben empresonats. Per això ens sembla una obcecació ben obtusa i impresentable que els familiars, càrrecs i militants dels antics responsables de la seguretat no vegen que en clamar com a injusta la decisió judicial no solament desqualifiquen els jutges intervinents tatxant-los de parcialitat, sinó que inciten a transgredir el mateix sistema que ells ajudaren a consolidar.

Mes: per aquest camí, la justícia es converteix en una institució dèbil i sense crèdit, perquè no es pot mantenir que la llei és legítima quan cau sobre els enemics de l'Estat i no ho és quan és l'Estat qui la trangredeix. Com és possible que no vegen que amb els seus reclams de justícia per a Barrionuevo i Vera estan soscavant la legitimitat del Suprem?. Com és que no veuen que quan clamen llibertat per a Barrionuevo i Vera aboquen la justícia a esdevenir injusta? Com algú digué ja fa temps "la llei és dura, però és la llei", i sols la llei pot corregir l'error judicial. I no hi ha una tercera alternativa.

Els defensors i simpatitzants de la violència practicada des de l'Estat per contrarrestar la violència d'ETA condueixen la qüestió cap a dos solucions a quina més dolenta: d'una banda, en exigir l'excarcelació dels seus correligionaris demanen que es burle la justícia i les seues decisions (tot i que encara tenen possibilitats com l'apelació al Constitucional i al Tribunal de L' Haia); d'una altra, demanant que la justícia de l'Estat tanque els ulls davant la conxorxa de tots els poders institucionals d'acabar amb la violència d'ETA en el fons de les presons, intenten convertir en moral un acte abominable i terrible que parafraseja aquella sentència que diu que "el millor enemic és l'enemic mort" (així ho han expressat alguns dient que Barrionuevo, Vera, i tot aquest assumpte, no havien d'haver arribat als tribunals car, països com Alemanya, en eliminar a les seues presons terroristes com els de la banda "saberen fer les coses tal i com manen els cànons vigents a les democràcies europees").

Als qui s'estan per una i altra posició sols queda dir-los que no és possible defensar la democràcia excepte quan utilitzem les seues regles: el dret i les lleis. La democràcia i les seues lleis han de ser instruments al servei de la llibertat, la vida dels pobles i el seu progrés. Amb concepcions que expressen obertament el cinisme i la hipocresia més descarades com a principis ètics i accions que sols condueixen a la negació de la llibertat i de la vida, poc de futur tenim com a éssers civilitzats.

La majoria de Ses Senyories, amb aquesta sentència es negaren a contribuir a la desorientació i el marasme que en alguns llocs solen aflorar quan s'equiparen lleis i drets democràtics amb corrupció, abús de poder i recurs a la violència com a forma de solucionar els problemes de la democràcia. La història sempre ha demostrat que açò ha estat un error.
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,J.Pons,B.Hernandis,F.Camarasa,J.Antón,M.Mengual, P.Carreres.Diari LEVANTE.16/10/98.