·ALZIRA: LES RAONS D'UNA ABSTENCIÓ
______________________________________________________________________________________________

Diuen que una certa gent -persones normals i corrents com qualsevol fill de veí- no ha anat a votar en les darreres eleccions del 13 de juny, que s'han quedat a casa o se n'han anat a la platja perquè estaven fartes de tanta retòrica buida i insincera com la que destil·lava el món de la política i els seus protagonistes, així com de la imatge que els polítics projectaven davant d'unes accions que eren motiu d'escàndol i censura més que no pas de confiança, eficàcia i honestedat. És clar que en casos com aquests estem davant d'uns votants impacients, exigents, així com clarament insatisfets de com funciona la política present i com de llunyanes estan de realitzar-se les seues idees del que ha de ser una comunitat harmònica i equilibrada, amb cabuda i oportunitats per a totes les persones i on es puguen realitzar els desitjos de llibertat, dignitat i justícia.

Estan, per això, equivocats? Són utopistes desmesurats i desenganyats per una realitat ben punyent amb la qual no comptaven? O es tracta, pel contrari, de persones immadures en no acceptar que les utopies socials sols existeixen en el cap dels somniadors, els impotents, els frustrats, els febles o els ideòlegs?. Siga com siga, allò que deu ser motiu de preocupació és el fet que molta gent no votara en les darreres eleccions, perquè deixar 11.357 persones (un 33'8 % de persones, és a dir, una tercera part) fora del terreny de les decisions democràtiques és deixar fora de tota representativitat democràtica molta gent. Alguna cosa no rutlla bé en la situació present a Alzira; o els partits no "arriben" a la gent, no connecten amb les necessitats i inquietuds del personal, no se'ls dóna oportunitats per participar en la formació i la discussió política, o la gent es troba incapaç d'eixir d'una situació que el sistema s'ha encarregat de propiciar perquè des d'algun lloc de poder es pensa que la situació ideal en què els individus han d'estar és la de la seua postergació respecte a la cosa pública, domesticats i obedients per les propostes de consum, i absolutament fascinats per la realitat virtual que determinats mitjans s'encarreguen de construir a partir de visions interessades i partidistes. És per això que haver augmentat un 13% l'abstenció a Alzira i col·locar-la en un 33'8% no és una notícia precissament reconfortant ni tranquilitzadora de cara al futur.

Però molt possiblement l'abstenció esmentada calga també buscar-la en altres factors. Així, la manca de líders i comunicadors que feren arribar els missatges a la gent, que tingueren credibilitat i amb capacitat d'il·lusionar-los. La reiteració de certes llistes que han presentat durant diverses legislatures als mateixos candidats, alguns d'ells excessivament ancians i sense el "ganxo" necessari entre la joventut. La feblesa dels possibles equips de govern presentats en les diverses llistes que no eren contemplats com a sòlids i experts per la seua (no)formació per a dirigir una empresa de tanta envergadura com l'Ajuntament d'Alzira. La inexistència de llistes obertes com a sistema de votació que impedeix a la gent triar i destriar aquells d'un llista que els agraden o no. I darrerament la història recent entre tiris i troians que ha propiciat amb les seues escaramusses més d'una confusió entre el personal alzireny, el qual sorprés i decebut, ha plegat i s'ha girat d'esquena a donar el seu suport a tant de desgavell.

Com a possible solució creiem que sols hi ha una: l'educació política de la ciutadania. Perquè configurar equips que sols contenen fotografies de gents que circumstancialment passaven per allí i prestaren la seua imatge per a eixir en les llistes electorals no és de rebut. Açò no té consistència ni és seriós. Cal alguna cosa més que simple interés pel poder. Cal educació política i accés de la ciutadania al poder polític a través dels partits que deuen ser un element dinamitzador de la participació i la discussió política, no reductes de poder encastellats ni artefactes per afavorir interessos personals des dels quals colmar ambicions polítiques i econòmiques d'individus i grups, ni fòssils per mantenir atàvics privilegis i poltrones. La cosa ja fou entesa pels antics grecs, i la mateixa existència de la societat occidental descansa sobre el mateix principi: paideia, educació. Tan difícil és?
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,J.Pons,F.Camarasa,P.Carreres, M.Mengual,J.M.Llàtzer,Lluís Andrés.Diari LEVANTE.23/7/99