·REFUGIATS. EL CAS DEL SUDAN
_____________________________________________________________________________________________
D’acord amb les estadístiques de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), en el món hi ha actualment 23.000 milions de refugiats mentre que 19 milions de persones viuen desplaçades dels seus llocs d’origen en raó de conflictes de diferent signe. La Cimera Mundial de 2005, patrocinada per Nacions Unides, es va tancar amb el compromís de protegir aquestes poblacions i propiciar el seu regrés en condicions de seguretat. En concret, els estats del món acceptaren la responsabilitat de «protegir a las poblacions del genocidi, els crims de guerra, la neteja ètnica i els crims contra la humanitat».

La nòmina de països amb desplaçats està encapçalada per Colòmbia, on segons Nacions Unides hi ha 2 milions de desplaçats interns. En la mateixa llista hi figuren altres estats com Uganda, amb 1,4 milions; el Congo, amb 1,5 milions; o Azerbaidjan, amb 578 mil desplaçats.

Al Sudan hi ha 2 milions de desplaçats. I tot perquè el 2003 es deslliurà, a l’est del Sudan, un conflicte per l’ús de les pastures entre tribus arabitzades i habitants autòctons. Però aquest problema no hi és l’únic. Darfur, regió a l’est del Sudan rica en recursos petrolífers, està en el punt de mira no sols del Govern sudanès sinó també de les més importants petroleres del planeta.

Com que el govern del Sudan ha decidit jugar les seues cartes sense seguir cap guió preestablert per les petroleres americanes i europees, els enfrontaments han estat el pa nostre de cada dia i l’origen dels desplaçaments de 2 milions de persones així com la mort de 350 mil lligades a la fam i les malalties, sense que puguem oblidar en aquesta història la violència extrema exercida contra els habitants de Darfur per milícies antigovernamentals, com els janjaweed. La política independent del Govern sudanès, que ha concedit contractes d’explotació dels recursos petrolers a la Xina, ha estat mal vista per les petroleres dels EUA i de la Gran Bretanya. I aquestes consideren que no és compatible considerar com a propi un recurs i que altres vinguen a robar-te la seua gestió i els beneficis que se’n desprenen.

La situació es faria més comprensible degut a que Sudan fou l’únic país que es quedà sol defensant Sadam Hussein i la sobirania d’Iraq abans de la seua invasió el 2003 per part dels EUA i la Coalició Internacional de països que liderava G.W.Bush. La Sudan Peace Act que signà aquest president el 2002 contemplava sancions contra el Govern del Sudan i concedia mitjans financers al Departament d’Estat per a realitzar “intervencions humanitàries” en aquest estat. I ja hem arribat a saber l’autèntic significat d’aquest concepte si les conseqüències d’aquest “humanisme armat” han estat, com digué el subsecretari de Nacions Unides, Jan Egeland, en el seu informe La situació dels refugiats en el món 2006 “la pitjor catàstrofe humanitària”.

Uganda, Txad, República Centreafricana, Nigèria, Algèria, són alguns dels països que han viscut o viuen encara conflictes que, com el de Darfur, posen en qüestió el dret humanitari.

Sudan és una peça clau, però no és l’única en la partida d’escacs que disputen les potències mundials per fer-se amb el petroli africà. Si s’arribés, al menys, a un repartiment més just dels recursos del petroli per fer que la població eixira del marasme i el subdesenvolupament...
_____________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA: S.Llàtzer, J.Antón. 12/IX/MMVII