·ALS JOVES
_____________________________________________________________________________________________

És molt dificil donar consells ningú. Als joves molt més encara. Tal és la conclusió a què els pares i els tutors arribem sovint. Ve un moment en que les seues concepcions de la realitat, els seus esquemes de normes, valors i principis els posen -necessiten posar-los- a prova fora del seu jo i del seu cercle familiar.

Fins aleshores, la familia -el pare, la mare i, en l'actualitat, la televisió, membre privilegiat d'influència incalculable- subministraven les percepcions, els models, les visions del món amb les quals anaven construint -entreteixint- un, cada vegada més complicat, esquema o sistema de referències a fi de donar un sentit a la realitat, sistema en el que també cal incloure costums, rutines, manies, experiències, anàlisis incipientment racionals sobre la realitat, deformacions ideològiques, mites que circulen imperceptiblement a la societat, errors comuns que han estat admesos sense sotmetre'ls a l'anàlisi i la crítica conscient, etc. Aquest inadvertit triangle ha estat anomenat per una certa ingènua tradició com la familia, cèl·lula bàsica de la societat, etc.

Però, és a partir d'ara, i amb tot aquest bagatge, amb el què els/les joves començaran a (re)construir el seu propi sentit del que és la realitat, omplir d'experiències noves i reforçar o variar el sentit de les seues vides, és a dir, iniciar-se en la dificil tasca d'esdevenir éssers madurs i conscients. Caldrà, doncs, entrar més i més en el món dels adults: d'iniciar-se en l'aprenentatge i la integració en el món de la societat i la seua cultura; d'aconseguir el domini del llenguatge, temes, perspectives i valoracions proposades i problematitzades pel grup; d'assumir obligacions i responsabilitats que es van accentuant en el món de l'home, en la trama més o menys complicada de coses a fer, de tasques en què cooperar; de perfilar objectius privats i comuns a aconseguir; d'adaptacions exigibles a realitzar; d'incorporar-se al treball i de rebre les seues recompenses; d'articular pensaments i accions dirigits a canviar el treball i el mode de treballar, el seu context i el seu sentit; de crear i fer que cristal·litzen possibles maneres d'estar en el món, de modificar la realitat, d'anar canviant-la al seu gust i a la seua manera. En definitiva, d'humanitzar la vida. Una vida que, massa prou que ho saben els joves, és plena d'estímuls, tasques, incentius i competitivitats però, també‚ d'inseguretats, carències, ineficàcies, desconsideracions, corrupcions, xantatges, prostitucions i marginacions. I açò no és flor d'un dia. És la història mateixa de la humanitat.

I en aquest entramat conflueixen molts d'aquests factors que costitueixen tota una gruixuda nòmina que respón als desiderata d'uns pocs preocupats pel seu modus vivendi exclussiu i privilegiat, i d'acord amb els objectius d'un poder -el seu- adreçat al control d'una situació favorable al manteniment d'eixos interessos reduits. El tema del control a la societat no és novedós a la literatura sociològica i socio-política. Algú ha dit que en el món d'avui, aquest és un tema importantíssim, cabdal. Com mantenir un status quo favorable als privilegiats de sempre pot ser una qüestió, a hores d'ara, molt manida, però no per això, menys certa. Les concessions fetes al llarg de la història han estat necessàries, però els recursos de la contestació no han estat, per això, menys intensos i amplis.

Un vessant de la qüestió és com controlar les energies i els ímpetus revoltats dels joves; és a dir, com canalitzar (deturar, en el fons) les accions i les ànsies de canvi que els joves reclamen, de manera desorganitzada, ai las!, per tot arreu. I aquí no li han mancat, a eixe sector dominant, assistències de tota mena. Des de la mentida manifesta en les seues formes més o menys versemblants (mites, propagandes, retòriques i slogans consumistes, etc.), fins a les formes més subtils i refinades (ideologies, sistemes de pensament) servides per palanques i eficaços instruments (sistemes d'educació, televisió, etc.).

Perquè una cosa és clara: per a que els joves no s'adonen de la situació en què viuen, de l'entramat i condicionaments que altres els configuren, i que acabaran acceptant com a "naturals", cal obtenir la seua submissió i obediència, la qual cosa propicia el seu control, la seua paralització, la seua narcotització, la seua anul·lació. S'aconseguirà així dissuadir-los eficaçment de que exigesquen determinats drets fonamentals i solucions justes i racionals que asseguren el seu futur com:
1) el dret a un lloc de treball;
2) el dret al fruit del seu esforç i dedicació en el treball;
3) el dret a la formació permanent sobre el treball;
4) el dret a un tracte correcte i digne del seu empleador;
5) el dret de ser promocionat professionalment;
6) el dret a un salari digne; dret a un millor coneixement de la seua parcel·la de treball;
7) el dret a una vivenda digna;
8) el dret de poder desenvolupar-se com a ésser humà a partir de l'educació i la cultura que cal siguen posades a l'abast de tots;
9) el dret al subsidi d'atur complementat amb una formació que els permeta la preparació adient i puguen ésser novament incorporats al treball;
10) el dret a una jubilació digna;
11) el dret de ser acollit i tractat per la xarxa pública d'assistència sanitària, etc.,etc.

Per això, els joves, heu de saber que us és indispensable adquirir, d'una banda, una formació-habilitat que us permeta de viure en la vida; de l'altra, adquirir allò que anomenem saviesa, la qual us ha de servir per posar fre als fraus, xantatges, estafes, hipotèques i alienacions que alguns aboquen sobre la vida de tots. La primera és necessària per a obtenir una certa preparació o habilitat tècnica i específica que us propicie el domini sobre una parcel·la de la realitat, necessària per a viure en l'avenir a través del desempenyorament d'una funció en la societat. La segona -l'hàbit de pensar- per a que aprengueu a construir un sentit de la realitat que us faça entendre, per mig d'aproximacions successives, la classe de món en el que viviu; perquè entendre'l, a més d'una passió inesgotable, és una premissa necessària per a canviar-lo.

Aquestes dues coses són -us seran- imprescindibles. I cap d'elles per ella sola, té possibilitats de fer-vos reeixir. En primer lloc, l'adquisició sola d'una habilitat (teòrica o teòrico-pràctica) sense que hi intervinga la saviesa, únicament us pot donar una solució per a reeixir en la vida, però us deixarà a mercé dels interessos dels amos per a que accepteu/defenseu/reproduiu el seu modus vivendi i la seua classe de societat, una societat que, massa sovint, sotmet, extorsiona, explota i estafa la gent; a més, us apartarà, als joves, del sentit de la cooperació en la construcció d'una vida digna, interessant, solidària i plenament humana. En aquest cas sols us adaptarieu a una societat que en principi no ens agradava (quasi)ningú i que de bon començament aspiràvem a fer més justa i dignificant.

En segon lloc, si cultiveu la saviesa al marge de l'adquisició d'una habilitat en la qual pugueu formar-vos, sols obtindreu nivells més alts d'angoixa i desesperació per tal com, deixats al marge, no us hi podreu integrar a la societat (pot ser enormement dramàtic no saber fer res en un món cada vegada més tecnologitzat i especialitzat que exigeix més i més formació de tots els seus individus); i com a conseqüència, no hi haurà interacció social possible que puga tenir, com a resultat, canvis profitosos en la societat i en les vostres vides.

En tercer lloc, per descomptat que si no teniu una formació tecno-específica ni podeu o sabeu accedir a la saviesa, estareu en millor situació que cap altre d'acceptar una societat desfavorable a vosaltres com a individus, paralitzats en l'intent d'explicar-vos la vostra situació, esdevinguda desgraciada, absurda i injusta. A més, incapaç de mobilitzar-vos per a eixir, amb altres, de la situació de postració en què us trobeu, anireu a engrossir, molt probablement, en una societat cada vegada més insolidària i individualista, el contingent -no ja d'aturats, no ja de pobres que viuen molt per davall del salari mínim-, sinó del que és pitjor, de la llarga nòmina d'indigents que és tot un fenomen de perfils astoradors que la moderna (?) societat no fa més que vomitar com a resultat d'un sistema econòmic que fa -i ha fet històricament- trampa. De moment, però, molts ja circulen per aquestes dues direccions: la que porta al desengany i la impotència, amb el seguici que li acompanya: (auto)marginació, alcoholisme, drogadicció, deteriorament general, (auto)eliminació, etc., d'una banda; i la que porta a la confusió, la frustració, l'exasperació i la violència agressiva, etc., d'una altra.

El panorama no és molt afalagador. Però, vosaltres, els joves,
1) cal que tingueu el coratge i les dosis suficients d'autodomini per a que la vostra integració no es faça a costa de la vostra desintegració.
2) cal que tingueu el suficient sentit comú per a detectar les contradiccions en les que els hàbits mentals i les rutines de la societat fan caure la gent.
3) cal que tingueu la sagacitat suficient per detectar la càrrega embaucadora -ideològica- de molts discursos socials.
4) cal que sospiteu de molts missatges que, a la societat, són el mer eco de propagandes alienadores.
5) cal que aneu amb molt de compte amb les retòriques del consum que ofereixen la felicitat per mòdics preus.
6) cal que sigueu escèptics amb les veus que us ofereixen tota mena d'objectes grans i petits dient-vos que en la possessió de coses es troba la font màxima de tota satisfacció.
7) cal que esteu a l'aguait amb els venedors de foteses que sols volen endosar-vos trivialitats inútils i innecessàries.
8) cal que rebutgeu els trituradors de cervells que sols cerquen la deflació galopant de les vostres ments.

Per això, cal que s'atreviu a curiosejar, indagar, estudiar, informar-vos, pensar, entendre, comunicar-vos, preguntar, proposar, intervenir, realitzar crítiques, establir lligams, cooperar activament, realitzar consultes, esperar respostes madurades, exigir responsabilitats. I tot açò sine ira ac estudio. Alegrement. Responsablement. Innocentment. Perquè sou, i no és poc, simplement, joves.
_____________________________________________________________________________________________
S.Llàtzer,Hivern del 97