PREGÓ CARNESTOLTES 89
_____________________________________________________________________________________________

Amics i amigues,
cantaires i ballarins,
borratxos i golfants,
pendons i passotes,
rucs, babaus, desencantats, il·lustrats, lletraferits
"B.E.N.s" i altres bestioletes nocturnes:

Benvinguts a la festa de Carnestoltes!!

Benvinguts a la festa de la paperina i la disfressa,
de la música i la diversió,
de la pantomima i la xerinola,
l'aldarull i la disbauxa.

Que tothom disfrute de valent!
Visca el vici,
visca el joc i la mamàndia,
que tothom s'entrompe i vaja calent;
que tothom balle al compàs de la música
i se'n fota dels demés.

Fora vergonyes, fora misèries;
enrrotlleu-vos de veritat,
ara tot està permés, ­bandarres!
mostreu el que dugueu endins,
però sense fer calamitats.

Agiteu, xicots, el vostre desfici,
però, !redeu!, aneu amb compte
no siga el cas
que amb tanta dança i beguda
s'us puge la moguda
fins a dalt del garganxó,
i resulte que us passa, com sempre,
que en les festes del darrera
es fota la diversió
perquè no para la vomitera.

Però és el deure de tots,
d'aquesta moral tan propicia,
com proclama el Carnestoltes
en el país de la brutícia,
que hi haja "mamandia" fins el final,
i es proclame sense dol
el Carnaval de la Patata
i la Butifarra de perol.

Prepareu-vos,
solteres i casades,
viudes i separades,
que en el ball del Parreta,
fent com qui no fa
i no essent assumpte de bragueta (o sí?)
unes voltes sempre, i altres de vegades,
totes, no sé per què,
eixireu grapejades.

­Ànim! Que açò nostre
és cosa d'un dia.
Aparqueu els neguits,
disfruteu,
que aquesta nit, per no haver,
no hi haurà, de classes, és clar,
ni la de filosofia.

Amb el xicots de l'Ajuntament
és una obligació el clavar-se;
perquè si un Carnestoltes no ho fa
ja hem direu quina classe de festa és
aquesta de la disfressa,
que si no té açò ben present,
per descomptat, comença molt malament.

Aquest poble està tan net i perfilat,
que els xicots de l'Ajuntament
han decidit en bona hora
contractar una polidora
per fer que brille el carrer.
Els carrers i les voreres
són dignes d'una exposició;
es troben en una forma tal
que sembla estem al País de la famosa Alicia,
i si açò el meu pensament no vicia
ho considere tan original
com veure, ­Deus quina delícia!,
una merda dins l'orinal.

Que ningú no s'espante,
que ningú no s'esvere,
que tot ho té previst el nostre Ajuntament
que sense fer cap negoci
però omplint-se les butxaques,
ens deixarà ­ això sí! ben polides
totes les nostres....plaques
dels carrers,
els quals més bé pareixen
l'anunci d'una guerra imminent,
i el convit a obrir la trinxera
allà on més els done caguera
al comú del personal.
(No rima però és igual).

Però tranquils; no patiu.
Que açò, dins de poc
serà un gran jardí,
on passejarem el copetí,
els xarols i la lluentina,
i segur que tots plegat
algun dia podrem dir:
­Ai caram, Alzira meua,
"con tanto apaño i polvorina
t'han puesto, no veas tú, cosa fina"!

A tots els nostres regidors
de l'il·lustre Ajuntament
els enviaria jo a Europa
a que es pegaren una volteta,
per veure si s'adonaven
que la seua "gran ciutat"
està feta una merdeta.

Aquesta illa "daurada" (segons diuen)
és al bell mig d'una fèrtil Ribera;
recollons quanta caguera
que ens dóna la burgesia
amb aquesta proclama i manía
de que som un paradís
on tot el que hi ha és encís,
ofrena i romeria (Ah, i a més miracles).

Preneu nota, edils;
escolteu lletraferits d'Instituts;
que ací som legió i estem fotuts,
perquè nosaltres, els de a peu,
creiem fermament en la decència
i pensem que també la ciència
deu ser aliada
del sentir de la nació,
que proclama sense parar,
el Projecte de Normalització.

I si algú no ho considera
o s'entrebanca aquest procés,
demanarem com el que més
Llibertat, Orgia i Autodeterminació.

Escolteu oïdes sensibles
que esteu en l'embriaguesa,
no us amoïneu per aquestes declaracions;
sols es tracta d'un futurible,
no de tocar-vos impassibles
ni un sol pèl dels collons.

­Au! ­Vinga!
Que tothom s'enganxe;
que ningú no quede al marge;
fem la butifarra com cal;
torrem la carn a la brasa;
dediquem-nos a la fraternitat picarona;
juguem a l'enganyifa i a la broma;
riguem-nos de nosaltres mateixos;
i entre riatllota i carícia,
entre mirada i bes,
disfrutem del foc encés
a l'endins del nostre cos
perquè avui és un dia especial;
perquè és, ni més ni menys,
el dia de Carnaval.


Visca el Carnestoltes!
Visca el Parreta-rak!
Visca el Bernat mateix!
Au, prou! A fer la mà!
_____________________________________________________________________________________________
S.Llàtzer, Febrer de 1989