CARNESTOLTES - 93
_____________________________________________________________________________________________

Companys i companyes
ja ha arribat l'hora del Pregó
d'aquest Pregó esperat
que és burla de tothom
i de tot l'imaginat;
que parla a crits i tronant
del possible i l'impossible,
del seriós i del destrellatat;
de les persones i de les bestioles
que sobre dues potes caminant
diuen tenir el cervell
més amunt que avall,
és a dir, més al cap
que a la punta del "carall".

Aquest és el pregó del Carnestoltes,
el pregó de la nostra festa,
el pregó dels pocasoltes
que un dia a l'any
i abans de la Quaresma,
sense perdre de cap mena l'esma
es dedicarà a fotre canya,
perquè si el món no s'apanya
ens cagarem en déu, en l'hòstia
i en l'autoritat.
Tal és la nostra convicció i
particular moralitat.

Estimada gent que m'escolteu:
netegeu-vos les oïdes,
perquè el pregó d'enguany
us tractarà d'assabentar
de les coses més podrides
que en la nostra societat
i part de l'estranger,
amb molt de soroll primer
i després amb molta barbaritat,
algú ha convingut en deslliurar
per guanyar gran benefici
aprofitant-se de nosaltres
i, provocant gran estropici,
donar-nos pel culet,
és a dir, per l'orifici.

Tot açò i molt més
ho explicarem al nostre Pregó;
però que ningú no s'esquince els vestits
que el Carnestoltes té bula i permís
per a dir allò que li vinga en gana,
per a dir els més graciosos acudits,
les més destronants parides,
les més grans barbaritats
amb gran pet i soflama.

Alzirencs i gent de les rodalies
pense que estareu assabentats
que en aquesta "meravellosa" ciutat
hi ha hagut un gran sotrac
entre l'antic alcalde i les regidories.
Una gran batalla campal s'esdevingué
com mai enlloc no s'havia vist
i com si foren barons feudals
lluitant per un tros, per un feu,
va i es llancen els uns contra els altres
a la jugular, al degollament i a la veu.

Uns quants d'aquesta ciutat
com són molt collonuts
i una mica cabuts,
va i prenen partit
pels interessos dels Blasco,
que com els de molts altres de la colla
ja feia temps donaven asco;
i va i, els borinots,
els defensen com si foren seus
amb ous, crits, insults i "meus"
fent, en l'acte de "patada al cul i fora",
de ramat, bens i corifeus.

Com al final allò pareixia
una divertida fira de tir al blanc,
o millor dit el folló d'una discoteca.
Per saber quins eren, els seus participants,
a tots us remet a les magnífiques fotografies
que veureu en qualsevol hemeroteca.
Ja ho ensumava Voltaire quan digué:
"Tenen mal perdre aquests xavals,
car no paren de donar-se pel "culé"!"

Tonteries a part de la política local
cal xicots que ens ocupem
de qüestions molt més sucoses
que no les picabaralles i xorrades,
els ous i les putades,
del comú del personal.

Una qüestió molt important
s'ha esdevingut en aquest nou any,
i curiosament la gent
amb una ignorància ingent
i fent gala de molt mala vista
resulta que no protesta ni un celemí
en l'elecció del nou president d'"aquí"
al quedar al marge impunement
dels enormes carnavals
a les eleccions presidencials.
¿Com es pot cometre una tan gran estafa
en no deixar-nos votar
en aquestes eleccions americanes,
que tanta influència tenen
per aquesta geografia
ja que la seua pota ens xafa?

Amable ciutadania:
propose un memorial de greuges
per al Clinton enviar
que comence i acabe dient
que en les properes eleccions
exigim el dret a votar;
i que per a començar les bones relacions
ens envie la Hillary reformista
per si se li acut una bona llista
per a la reforma del país,
que necessita del seu encís
per tallar la corrupció,
instaurar la justícia
i fer la revolució.

Segur que no ho farà tan mal com el P.P.O.E.!

Però que no consentesca
que els PPs vulguen arreglar-nos la vida
ja que aniríem de mal en pitjor,
car aquests, com bons xorissos,
ens deixarien a les fosques
de treball, pela i pisos,
i no quedaria de menjar
ni les morques (que ja és dir!).

A l'administració de justícia,
que de normalitzacions no vol ni sentir,
obertament li haurem de dir
que són uns patans molt seriosos
que amb el rotllo de la independència
ens volen fer engolir, els mandrosos,
el judici de la indecència,
que ara després de 10 anys de pantanada
i d'una llarga espera
amb "tanto remilgo" i caguera
nul·la sentència ha estat declarada.

¡Recollons quina "gente" aquesta la del jutjat,
la del "derecho" i "las leyes"!;
¿per què no els posen tots en un coet
i els llancen amb eixordador pet
cap enllà a l'estratosfera
perquè facen sentències als extraterrestres
que amb la seua constant intromissió
estan alçant tanta polseguera?

¡Ai, redéu, la justícia,
quin fotimer d'interessos,
quina immundícia!
¿Tan difícil és ser imparcials
declarant culpables aquells
que provocaren tan gran mal?

O és que, com digué el Conde-Duque de Olivares,
al rei d'Espanya Felipe Cuarto,
"son los valencianos
los más muelles de vuestros reinos:
'fotámo-los' de continuo
i llegaréis a lo más alto"?

¡Espavila valencianet,
que amb aquesta política central,
l'Espanya de sempre, la immortal,
t'ha de donar pel culet!

¡Abaix l'opressió,
abaix el masoquisme,
prou de miopia i meninfotisme;
ara que siga als de Madrid
als qui els donen amb eixe "chisme"
pel cul, butifarra i civisme!

Als professors d'aquest Institut,
que avui han tingut la decència
de parar de dir xorrades
i engrossir la concurrència,
els haurem de dedicar
alguna sublim parrafada.
Al Fernando i al Víctor,
il·lustres catedràtics ells,
(sempre hi ha hagut classes i classes),
dir-los que baixen una mica
del seu empinat pedestal,
i així tal vegada, com cal,
puga arribar l'estudiant
a entendre la cosa que els pica.

A la resta de la tropa,
colla d'agregats imberbes,
fartaners de dolç i pastís d'herbes,
tant els qui porteu falda
com els qui dugueu pantalons,
aneu amb compte amb la caguera
que se us pot produir pel darrera
per causa de la bona vida,
les classes i les explicacions.

Dels alumnes del nocturn,
dels qui heu continuat la tradició
en refer aquesta embogidora festa,
us dic que no teniu, com diuen, fum
sinó molt de seny a la testa.
Sé que molts aneu a treballar,
toqueu la flauta o el piano,
cuideu malalts i algun nano
o feu el que podeu
per així la pesseta guanyar.
I si no és la d'algú, aquesta condició,
doncs no passa res:
tots a l'orgía i al folló.

Per unes altres latituds
com si foren també en carnavals
uns altres personatges
coberts de plomes,
enlaire les natges,
pateixen situacions
de greus i clars ultratges.

Es tracta d'éssers humans,
de cultures conservades,
de formes de vida diferents,
de vides ancestrals i antigues,
però ara, pels "civilitzats", amenaçades.
!Fora mans; fora mentides;
deixeu-los estar, aprofitosos;
deixeu-los viure, asserradors;
depredadors de la selva;
sicaris de les multinacionals;
gangsters de la fusta;
no feu malbé la seua casa, el seu hort;
el dret a una vida justa!

I pel que fa a la nostra cultura
haurem de dir una vegada més,
com sempre en nosaltres és costum,
que la cosa no ens apura
però que ja fa ferum,
i que mai no consentirem
anar de nassos cap a la sepultura.

Les cultures minoritzades,
de les què els valencians formem part,
es troben amenaçades
i en procés de destrucció;
per això diem nosaltres
fermament i sense vacil·lació,
que si perdem la conscienciació
aquesta és una estratègia suïcida
que necessita del jovent
per anar-li a l'Estat fotent
de la seua política etnocida.

¡Valencians de totes les plomes,
minoritzats de tots els països:
no cediu als senyors d'aquest Estat,
a aquests indolents xorissos;
a aquesta colla de mesetaris,
que no volen cap altra cosa
que els interessos monetaris!

¡Abaix la trampa en la jugada,
abaix la constitució foradada,
abaix la democràcia injusta!
¿És que haurem de tirar mà de la fusta,
com en la història de la vida profana
on veiem que quan res no funciona
i és tanta l'estafa plana,
la gent emprenyada
encomanat-se als deus de la vida,
diu ­prou! i crida:
"¡ara, justícia catalana!"?

Senyors de la política i la dominació:
allò que sempre demanarem,
us vinga de gust o no,
és exigir, com altres anys,
"Llibertat, Orgía i Autodeterminació".

Perquè si no és així,
i ja ho hem vist sovint,
l'única cosa que s'està fent aquí
és continuar, com sempre,
amb la nostra destrucció.

Però no us creieu que això
ens ha d'amargar l'existència;
ans al contrari, pensem,
amb xinesa paciència,
que nosaltres, la nostra gent,
som el més important d'esta crida,
i que seguirem, importunant
sense parar ni medida,
tocant-los els collons
en totes les ocasions
als manipuladors de la vida,
a vosaltres, ¡bacons!

Au, prou, xicots:
que no dacaiga la festa;
que trone la música ben fort;
que no pare la dansa;
que no desmaie el trot;
perquè, a l'any, molt poques voltes
celebrem el Carnestoltes,
que si bé molts dies
per regla sol durar,
nosaltres en una nit
l'haurem d'encendre i cremar!

­ CARNESTOLTES PER MOLTS ANYS!

CARNESTOLTES MOLTES VOLTES!

VISCA EL NOCTURN DEL PARRETA!

PER UNA VEGADA, SOLS, VISCA AQUESTA PARADETA!
_____________________________________________________________________________________________
S.Llàtzer,febrer de 1993