CARNESTOLTES-95
____________________________________________________________________________________________

Amics meus i coneguts
companys de fatigues i altres negocis
enguany una altra vegada com moltes
celebrem el Carnestoltes.
Però aquest any gloriós
enmig de la gresca estatal
hi ha un merder de mil dimonis
perquè tot va com va, és a dir,
FATAL!

Que no plou en tot l'hivern
(tothom a cor) FAAATAL!
Que hi ha sequera al camp
(a cor) FAAATAL!
Que la collita es fa malbé
(a cor) FAAATAL!
Que no hi ha llocs de treball

(a cor) FATAL! FATAL! FATAL!

Més per si açò no fóra prou
la política fa enrenou
despatxant per tot la merda
i amb l'assumpte dels GAL
i posant-nos la cara verda
ens ho deixa tot
(a cor) FAAATAL!

però que (a cor) FATAL! FATAL! FATAL!

I és que hi ha 26 morts sobre la taula
(a cor) FAAATAL!
i uns xorissos gastant pela
(a cor) FAAATAL!
uns mangants clavant la mà
(a cor) FAAATAL!
i el govern sociata que clava la pota
(a cor) FAAATAL!

Ai, redeu, quina porcada
aquest assumpte letal
que en mans d'una colla de bèsties
ha resultat però que

(a cor) FATAL! FATAL! FATAL!

D'una altra banda amics meus
amb una moralitat ben baixa
el xorisso del Roldan
controlant de tots uns diners,
estaca la mà a la caixa
i, ple de bitllets, fot el camp.

Com a nivell estatal
es permeten unes tals coses
i tot funciona així de mal,
volem dir ací i ara
que tot açò ens pareix
(a cor) FAAATAL!

I si mirem al món dels rics
el dels Rubio, De la Rosa i Conde
poc més o menys tot va igual;
perquè amb la seua conducta impúdica
desballesten la moral pública
i tothom ja no vol sinó medrar:
guanyar de presa i enganyar,
cobrar bons preus i timar,
comprar com siga i no pagar,
fer especulacions i rapinyar.

Pels deus! Que tot açò s'acabe
o ens veurem en l'obligació
d'agafar el garrot i fotre llenya
als de Madrid, els del "cafelito",
perquè no sé on anirem a parar
amb eixos que sempre per tot arreu
"nos quie'n dar po'l culito".

Però, i què de les nostres particulars vides?
(a cor) FAAATAL!
I de les nostra lluita diària?
(a cor) FAAATAL!
I què de la nostra particular batalla?
(a cor) FAAATAL!
I de la distracció quotidiana?
(a cor) FAAATAL!
I de l'amistat precària? (a cor) FAAATAL!

I si resulta que som generosos?
(a cor) FAAATAL!
Si resulta que som solidaris?
(a cor) FAAATAL!
Si resulta que som marxosos? (a cor) FAAATAL!
Si hem follat a diari?
(a cor) FAAATAL!

Mireu si no què fotut estic
amb la gola tota coenta
per dormir amb el cul a l'aire,
per cardar amb la Vicenta.

A la nostra Alzira i Ribera
com passa per tot arreu
hi ha uns joves de mires
amb uns collons a tires;
i que a la gent d'aquest racó,
amb una gran dignitat,
els demanen solidaritat
perquè entenguen la insubmissió.
Que ells no s'estan per fer mal
ni per practicar la guerra letal,
ja que avui en dia la qüestió
pot esdevenir FATAL!

Però deixem córrer la cosa
i canviem aviat el tema
perquè l'única visió interessant
és la gràcia moruna
de la nena rosa o bruna
que tenim ací al davant.

Avui al ball del "parreta"
i sense posar-hi moral estreta
cel·lebrem aquesta festeta
del Carnestoltes nomenada,
i esperem que no isca mal
ni aborrida, ni tímida, ni mortal;
és a dir, que no isca una patacada.

Per això jo us exhorte:
Que dancem fins enbogir!
(tots a cor) VAL!
Que ens mirem al ulls encessos!
(a cor) VAL!
Que ens donem la mà tota l'estona!
(a cor) VAL!
Que tinguem el cor encés!
(a cor) VAL!
Que ens posem a mil només!
(a cor) VAL!
Que ens freguem més del permés!
(a cor) VAL!
Que concertem furtives cites!
(a cor) VAL!
Que ens passem del mos degut!
(a cor) VAL!
Però que no ens deixeu boniques meues
cansats, desfets i fotuts. Val?

(a cor) VAL!

Avui amics meus tot val
perquè aquesta és la gran festa!
l'única!, la del Carnaval!
Que és una celebració feta
per a fer-los la punyeta
als anti-vida i als ascetes,
als beatos i les estretes.

Per això i perquè cal
enrrotllar-nos a la festa,
el Carnestoltes a tots convida
a despreocupar-nos de la vida
dels exàmens i foteses
i a tirar-nos a la gresca.

I ara, ens acomiadarem
sense clavar-nos amb el Zaplana,
perquè al final ja no tinc gana
de clavarme amb aquest "Atila"
que ja ha promés des de la seua altura
que fotrà llengua nostra i cultura;
i és per aixó que obsequiosos
li dedicarem una cançó rumbosos
que diga:

(tots a cor)
"Za-pla-na, 'a-ti-la',
ta-lla't-la-pi-li-la"

"Za-pla-na, 'a-ti-la',
ta-lla't-la-pi-li-la"

I ara, sí, m'acomiade
de tots vosaltres, bona gent,
doncs no convé fer-ho més llarg.
I perquè les coses breus a voltes
són millors que no ens pensem
direm a crits com sempre fem

(Tothom a cor)
CARNESTOLTES, MOLTES VOLTES!
CARNESTOLTES, MOLTES VOLTES!
CARNESTOLTES, MOLTES VOLTES!
_____________________________________________________________________________________________
S.Llàtzer, febrer de 1995