EL CLIMA i LES ESPÈCIES

200 M.anys
La terra que emergeix de les aigües no està separada en continents sinó unida tota ella. Aquest macro continent és anomenat Gotwana. A partir d’aquest i degut a poderoses forces internes de la Terra s’anirà esqueixant i les diverses parts diferenciant-se fins configurar els diversos continents. Estem al començament del Mesozoic (era secundària), moment de l’aparició dels dinosaures i els primers mamífers.

50 M.anys
És el temps que fa que l’Àfrica xocà amb l’Àsia. Açò donà naixement a la serralada de l’Himàlaia que propiciarà canvis climàtics posteriors molt importants i que afectaran la vida sobre la Terra, en especial sobre Àfrica. Ja fa uns quants milions d’anys (15 m.a.) que s’han extingit els dinosaures i que han fet la seua aparició els primats.

6-5 M.anys
Període de Canvi Climàtic pel qual es desseca, a poc a poc, el Mediterrani i es destrueixen gran part dels boscos africans donant pas a la sabana, la qual possibilitarà que determinats antropomorfs queden aïllats els uns dels altres i evolucionen cap a espècies diferents. En el cas d’alguns simis, es donaran les possibilitats d’obtenir en un altre medi una alimentació diferent a la que existeix al bosc i que farà necessari l’adopció d’una millor manera de percebre les captures i d’aconseguir-les mitjançant la posició erecta i el caminar sobre les dues cames. Ha començat l’hora dels Australopithecus. Anamensis, afarensis, africanus, bargazalensis i garhi constitueixen un ventall de possibilitats extraordinari.

2’8-2’5 M.anys
Període de Crisi Climàtica, durant el qual la selva retrocedeix, la sabana s’estén i la vida dels Australopithecus queda trasbalsada; una part d’ells, els Paràntrops, es refugien als boscos i s’adapten a una dieta que consta de vegetals durs; uns altres, en canvi, els Australopitecs, s’aventuraran a la sabana i assajaran de menjar nous aliments començant per la carronya i finalment la caça d’animals. El desenvolupament d’eines, en canvi és cosa de l’Homo habilis (3-2’4 m.a.), el gran inventor de la tècnica anomenada olduvaiana, eines amb les quals aconsegueix i trosseja la seua carn. De l’Homo erectus (2’8-0’3 m.a.) i de l’Homo ergaster (1’8-1’2), inventor de la tècnica aixeliana i coneixedors de l’ús del foc. I, finalment, de l’Homo antecessor (1’4-400 mil), autèntic esglaó que condueix als sapiens africans i als europeus.

1 M. anys
Comença un període de glaciacions. La primera és anomenada Güns.

600 mil anys
La segona és anomenada Mins. A Europa és el moment dels Homo heidelbergensis (400-250 mil) evolucionats a partir dels Antecessor que emigraren cap a Àsia i Europa on hi evolucionaran cap els Neanderthals (300-30 mil) que desenvoluparen la tècnica mosteriana.

250 mil anys
La tercera glaciació és la de Riss.

150 mil anys
Canvi climàtic que en produir la dessecació del Sàhara i convertir-lo en un desert, empenyé l’Homo sapiens (evolucionat a partir dels Homo antecessor que es quedaren a l’Àfrica) a emigrar cap a l’Àsia i Europa. La seua tècnica és coneguda com aurinyaciana.

65 mil anys
La quarta glaciació és anomenada Würm.

40 mil anys
Final de la 4a Glaciació, començament del declivi i desaparició de l’Home de Neanderthal davant l’aparició a Europa (fa 40 mil anys) dels Sapiens procedents de l’Àfrica.

10 mil anys
Període de Canvi Climàtic durant el qual es passa d’un clima humit a sec propiciant la progressiva desertització del Sàhara que porta a la desaparició de moltes societats de sapiens que es concentren en zones millor abastides d’aigua i amb possibilitats de més recursos com la regió del riu Nil. Estem al començament de la importantíssima revolució agrícola.

S.Llàtzer, actualitzada 2008