A.Montagu, Homo sapiens: dos milions d'anys sobre la terra/1

"Existeixen en la humanitat dues classes d'herència: la biològica i la cultural ( ...). L'herència biològica ( ... ) està basada en la transmissió de pares a fills, i per mig de les cèl·lules sexuals, de la informació genètica codificada en l'ADN. L'herència cultural, pel contrari, és exclusivament humana, i resideix en la transmissió d'informació mitjançant un procés d'ensenyament i aprenentatge, que és, en principi, independent de l'herència biològica".

F.J.Ayala, Origen i evolució de l'home/2

"La cultura és la resposta que l'home dóna a les seues necessitats bàsiques. La cultura és la manera que l'home té de situar-se en el món. Es el comportament après al si de la societat. Podríem definir la cultura com el mode de vida d'un poble, com el medi que un grup d'éssers humans que ocupen un territori comú ha creat a través de les seues idees, de les seues institucions, dels seus utensilis, del seu idioma, de les seues eines, dels seus serveis i dels seus sentiments".

A.Montagu, op.cit./3

"La cultura abraça les estructures socials i polítiques dels éssers humans, els seus modes de viure i actuar, les tradicions ètiques i religioses, el llenguatge, la literatura, l'art, els coneixements científics, la tecnologia i, en general, totes les creacions de la ment humana".

F.J.Ayala, op.cit./4

La transmissió de la cultura
"La cultura no sols es transmet per la instrucció i l'ensenyament, sinó també per l'exemple i la imitació, per mig dels llibres, els periòdics i la ràdio, la televisió i el cinema, per mig dels objectes d'art i per mig de qualsevol altres mitjans de comunicació.

F.J.Ayala, op.cit./5

"No hi ha cultura sense comunicació, ni comunicació sense cultura en el si d'una comunitat (...). La nostra societat és el domini de la interacció i la comunicació, i a cada membre de la comunitat, de menut, se l'ha introduït pas a pas en el domini complex d'unes regles de comunicació verbal i no verbal que regeixen la societat a què pertany. La societat és, doncs, l'espai regit per aquestes regles. Espai de comunicació.(... ) la societat s'organitza com a espai de comunicació i, per tant, com a sistema de regles de comportament verbal i no verbal que el defineixen. Per a mi, un espai de comunicació semblant és una cultura. La meua cultura és el meu espai de comunicació.

S.Serrano, Signes, llengua i cultura/6

Activitats
1) La cultura és moltes coses, però com la definiries tu?


Cultura i llengua
"Si a l'hora d'elaborar l'estatut de la cultura ens preguntem pel primer dels signes culturals, per aquell, si n'hi ha un, que pot representar-la de manera ben escaient, crec que anirem a parar al llenguatge (...). La llengua és el sistema que tradueix tots els altres sistemes. Per això en el món de la cultura ocupa un lloc de privilegi (...). La percepció del món que tenim ens ve programada per la nostra llengua, i no seria gens agosarat que aquest principi l’aplicàrem a la totalitat de la cultura. És a dir, persones de cultures diferents no tan sols parlen llengües diferents sinó que, en certa manera, habiten diversos móns sensorials".

S.Serrano, op.cit./7

Cultura nacional
"Entenem per cultura nacional el conjunt de creacions literàries, artístiques i científiques -reflex dels modes de pensar, valors i creences- d'una nació, produïdes amb l'auxili d'un estri perfectament caracteritzat i delimitat: la llengua nacional"

M.Porta i Perales, Nació i autodeterminació/8

Activitats
1) Quin és el tret fonamental d'una cultura que la configura com a cultura nacional?


Cultures en contacte, cultures en conflicte
"(...) hi ha (...) un determinat tipus d'existència per a molta gent que, en la mesura en què viuen en situacions no-normals, en cultures no normalitzades, inestables, amb un cert grau de descomposició i de dependència d'una altra cultura, viuen una vida que es defineix, bàsicament, com a conflictual.(...) Aquesta conflictivitat és la que presideix un tipus particular de relació entre les cultures, realment més estès i abundant del que pensem, i que des de sempre ha estat i serà una qüestió interessadament amagada.
(...) s'amaga que la gent sàpia que les cultures en contacte són alguna cosa més, és a dir, cultures en conflicte, i que el resultat d'aquest conflicte és la fagocitació o destrucció d'una de les cultures per l'altra."

S.Llàtzer, L'home i la cultura/9

Activitats
1) Com solen ser, per regla general, les relacions entre cultures en contacte? Quines són les seues conseqüències?


La multiculturalitat
"Quan les diferències culturals o nacionals s’ignoren o es marginen, les minories no són tractades igualitàriament respecte de les majories i, a més, s’afavoreix que aquestes minories perdin autoestima i autorespecte. De fet, les minories són tractades desigualment, fins i tot quan es respecten els drets civils, polítics i socials individuals de la ciutadania. Així, actualment es pot parlar de la conveniència de regular una “quarta onada” de drets en les democràcies liberals, després de les tres onades associades als drets civils, polítics i socials: l’onada dels drets culturals i nacionals."

F.Requejo, La multiculturalitat/10

"Al costat de pobles que, de grat o forçats per un procés d’aculturació, accepten la seua integració en un Estat, n’hi ha que reclamen un millor reconeixement de la seua identitat cultural, un més elevat grau d’autonomia o mantenen un conflicte obert amb l’Estat del qual es volen alliberar. La diversitat per si mateixa no representa cap situació conflictiva; en tot cas és la no acceptació d’aquesta diversitat i la manca de respecte per l’alteritat allò que provoca els conflictes."

A.Argemí,J.M.Cabezas,J.Romeu, Els pobles i les nacions/11

Cultura satèl·lit
"La cultura satèl·lit inconfusible és aquella que, tot i conservar el seu idioma, està tan íntimament lligada a una altra i en depèn tant, que totes les classes de la població (i no pas solament algunes) han de ser bilingües. Difereix de la cultura de la petita nació independent per tal com en la petita nació independent, és corrent que tan sols algunes classes hagen de saber altres idiomes, i les que han de saber un idioma estranger segurament en necessiten dos o tres (...) una cultura satèl·lit és aquella que, per raons geogràfiques o d'altres, té una relació permanent amb una altra de més forta."

T.S.Eliot/12

Activitats
1) Quin fenomen ocorre, des de la perspectiva de l'idioma, en una cultura satèl·lit?


Les llengües amenaçades
"L’extinció de les llengües pot ser causada per pressions externes a les comunitats, i poden ser de caràcter polític, econòmic, cultural, militar, etc., o bé deguda a l’actitud negativa dels parlants envers la seua pròpia llengua, que decideixen abandonar sovint a conseqüència precisament d’aquestes pressions externes. La desaparició de cada llengua suposa la pèrdua, en la majoria de casos irrecuperable, d’un coneixement cultural únic i d’una visió del món determinada..."

J.Cru i A.Ponce, Les llengües amenaçades/13

Sobre el bilingüisme: sentits, paranys i mites
"(...) hi ha qui defineix el bilingüisme com la pràctica d'usar alternativament dues llengües. La realitat ens demostra que, tot i el caràcter individual del bilingüisme, l'ús de llengües per un mateix individu comporta l'existència de dues comunitats lingüístiques diferents; és a dir, no suposa pas l'existència d'una comunitat bilingüe. El que sovint es considera una comunitat bilingüe és únicament un grup o una comunitat d'individus que tenen motius o necessitats per ser bilingües, que s'hi han vist abocats per raons diverses (...) els individus bilingües són sempre una part, la més feble socialment de la comunitat, són els parlants de la llengua dominada (oprimida). Mentre que els parlants de la llengua dominant solen ser, generalment i massivament, unilingües en la seua llengua pròpia. És per aquesta raó que parlem de bilingüisme unidireccional: els parlants de la llengua dominada han après i usen també la llengua dominant, mentre que els parlants de la llengua dominant poden continuar usant, sense problemes, la seua llengua exclusivament, la que gaudeix dels privilegis, l'única que és realment necessària i imprescindible.(...) L'anomenem també bilingüisme substitutori, perquè tendeix a la substitució de la llengua dominada."

J.Solé i Camardons, Sociolingüística per a joves/14

"( ... ) la mitificació del bilingüisme en un país on dues llengües ensopeguen a cada moment, tendeix a neutralitzar les inevitables tensions del conflicte. Lloar el bilingüisme és una manera de buscar la conciliació, de fer compatibles dues opcions antagòniques.(...) el mite expressa un desig de reduir un dilema penós.(...) el mite bilingüista no és cap solució viable del conflicte, (...) és un intent d'emmascarar una realitat conflictiva i desigualitària (...) el mite bilingüista no és pas destinat a explicar el fenomen del conflicte lingüístic, sinó a perpetuar-lo: diu que tot va bé.(...) els bilingüístes eviten comprometre's davant l'alternativa castellà o català i agafen desesperadament totes dues opcions alhora.(...) les dues llengües són complementàries perquè no són pas iguals. El mite presenta com a indiscutible que el bilingüisme és harmoniós, estable i inamovible (...). L'exaltació del bilingüisme com a recurs ideològic serveix per a impulsar la substitució lingüística, prepara el terreny per a la destrucció de la llengua dominada.(...) la inferioritat absoluta de la llengua dominada respecte de la llengua dominant és donada per descomptat (...) la llengua dominada seria més adequada per a funcions subordinades i residuals. La imposició de la llengua dominant (en el nostre cas l'espanyol i el francès) és presentada favorablement. no pas com a substitució sinó com a enriquiment.(...) El deure de l'Estat opressor és enfortir la desigualtat mitjançant el manteniment d'ambdues llengües en els seus llocs (superior i inferior). (...) El mite del bilingüisme ha servit per a justificar l'espanyolització. (...) la ideologia bilingüística justifica i perpetua l'actual situació de profunda desigualtat entre les comunitats lingüístiques i nega l'alternativa d'una normalització real".

J.Solé i Camardons, op.cit/15

Activitats
1) Quin és el sentit en què cal prendre la noció de bilingüisme?
2) Per què s’anomena al bilingüisme amb les adjectivacions de unidireccional o substitutori?
3) Per què es diu que el bilingüisme és un mite? Per a què ha servit realment?


Parlem de marginacions
"(...) al País Valencià hi ha una sistemàtica marginació del català. (...) no és cosa que ve d'ara: ve de fa segles. Només que ara és més efectiva i més ràpida, i es produeix (l'autor parla de la influència del castellà sobre el català) enmig d'una inconsciència global (...). El Franquisme, des del primer dia, i fins l'últim moment, s'havia proposat fer desaparèixer el català. Les mesures administratives preses contra l'idioma, amb Franco, no van ser de mera censura. Hi hagué una censura que el català compartia amb el castellà; però hi havia alguna cosa més, una política deliberada de genocidi cultural Avui, a tot arreu dels Països Catalans, la llengua dominant té totes les de guanyar. La castellanització dels Països Catalans de l'àrea espanyola s'ha endurit (...). En la desestabilització social del català, i fins i tot en la familiar, la ràdio, primer, i la televisió, després, han estat factors determinants. El cinema hi coadjuvava (...) una llengua qualsevol, actualment, si es troba en col·lisió amb una altra, o bé recobra o assoleix la integritat dels ressorts públics de la societat que la parla, o bé ja pot considerar-se difunta. Tardarà més o menys a morir-se, però es morirà".

J.Fuster, Ara o mai/16

" (...) estem en el perill de perdre l'idioma. La crisi actual no és comparable amb qualsevol altra que la nostra llengua ha sofert al llarg de la història. Si almenys n'arribem a tenir una consciència plena, ja començarà a haver-hi lloc per a l'esperança. Després encara vindrà molta feina a fer: un gran esforç, lent i complicat, enèrgic. l'alternativa no serà sinó la nostra desaparició com a poble. Crec que no resultaria lícit limitar-nos a atribuir-ho a "genocidi": seria, així mateix, una mena de "suïcidi" col·lectiu. De nosaltres depèn".

J.Fuster, op.cit./17

Activitats
1) La descripció que fa Fuster a prop del problema de la llengua a un determinat territori creus que pot ser vàlida i universalitzable a tot arreu? Com anomenaríem aquestes societats? Quina ciència s'ocuparia de la qüestió?


Accions fonamentals
"La tendència general del nostre llarg procés de substitució (lingüística) és prou clara. Sens dubte, caldrà modificar les nostres normes d'ús lingüístic aviat i prou radicalment si volem que el català subsistesca. I és clar que haurem de comentar per vèncer les temptacions fatalistes i estrucistes, generalment acompanyades d'una amarga sensació d'impotència en què la ignorància pura i simple juga un paper molt important. Mai no podrem modificar els mecanismes que produeixen el replegament del català si comencem per ignorar-los. Per contra, si prenem consciència d'aqueixos mecanismes, podrem segurament detectar-los, explicar-los i assajar així estratègies que ara a penes sabríem imaginar. Tots pensem (amb raó) que l'acció organitzada és indispensable. Hem d'adonar-nos que, a més, cal que l'acció siga orientada en una direcció, dins una perspectiva històrica. Organització i orientació són dos aspectes inseparables de l'acció col·lectiva eficaç".

Ll.Vt.Aracil, Papers de Sociolingüística/18

La normalització
"La normalització lingüística és un procés històric sociocultural, en el qual un idioma és sotmès a la normativització (regulació ortogràfica, lèxica i gramatical...) i aconsegueix d'accedir a totes les funcions socials fins aleshores reservades a la llengua dominant. Un idioma està plenament normalitzat quan ocupa tots els àmbits formals i informals. (...) la normalització té com a objectiu fer normal l'ús d'un idioma, que s'utilitzi normalment en tots els àmbits i funcions de la vida social: a casa, al carrer, als mitjans de comunicació, a l'ensenyament, a les institucions públiques i polítiques, etc. (...) normalitzar consisteix, sobretot, a desespanyolitzar, fer recular del territori dels Països Catalans la supremacia de les llengües dominants espanyola i francesa.(...) La política mediatitza o domina en gran mesura les funcions lingüístiques de la societat (l'ensenyament, la televisió...), igual que moltes funcions socials de la llengua. Cada vegada hi ha un nombre major de funcions lingüístiques indispensables a la subsistència d'un idioma que són controlades directament o indirecta per l'estat. És l'estat qui té la paella pel mànec per prohibir o concedir als idiomes l'exercici de la major part de les funcions públiques de la llengua. Es pot establir per decret quin serà l'idioma usat i com ho serà. El poder polític pot influir molt poderosament en els mitjans de difusió, en tots els mecanismes de comunicació de notícies-informacions que afecten la comunitat lingüística, o els relacionats amb l'ensenyament-aprenentatge i, en general, el control de l'accés als esdeveniments científics i tecnològics."

J.Solé, Sociolingüística per a joves/19

Activitats
1) Al llibre de Jordi Solé hi apareixen conceptes com: “Conflicte lingüístic”; “Bilingüisme substitutori o unidireccional”; “Autocentrament”; “Minorització" i "Interposició”. Defineix-los.






______________________________________________________________________________________________
1) Homo sapiens: dos milions d'anys sobre la terra, pàgs.145-146, Ashley Montagu, Ed.Guadiana, Madrid,1972.
2) Origen i evolució de l'home, pàg.162, F.J.Ayala, Ed.A.Univ., Madrid, 1980
3) Homo sapiens: dos milions d'anys sobre la terra, pàgs.145-146, A.Montagu, Ed.Guadiana, Madrid,1972.
4) Origen i evolució de l'home, pàg.162, F.J.Ayala, Ed.A.U., Madrid, 1980.
5) Origen i evolució de l'home, pàg.162, F.J.Ayala, Ed.A.U., Madrid, 1980.
6) Signes, llengua i cultura, pàg.28, S.Serrano, Ed.62, Barcelona, 1986.
7) Signes, llengua i cultura, pàgs.14,15,16, S.Serrano, Ed.62, Barcelona, 1986.
8) Nació i autodeterminació, pàg.30, M.Porta i Perales, Ed.La Magrana, Barcelona, 1987.
9) Citat a L’home i la cultura, pàg.5, S.Llàtzer, Edició pròpia, 1991.
10) La multiculturalitat, F.Requejo, Atles de la Diversitat, Encicl. Catalana, Barcelona, 2004.
11) Els pobles i les nacions, A.Argemí, J.M.Cabezas, J.Romeu, Atles de la Div., Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2004.
12) Citat a L’home i la cultura, pàg.6, S.Llàtzer, Edició pròpia, 1991.
13) Les llengües amenaçades, Josep Cru i Amélie Ponce, Atles de la Diversitat, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2004.
14) Sociolingüística per a joves, pàgs.19-20, J.Solé i Camardons, La Llar del Llibre, Barcelona, 1988.
15) Sociolingüística per a joves, pàgs.20 ss., J.Solé i Camardons, La Llar del Llibre, Barcelona, 1988.
16) Ara o mai, pàgs.33,34,35,36,37,40, J.Fuster, Ed. 3i 4, Quaderns, València, 1981.
17) Ara o mai, Pròleg, pàg.8, J.Fuster, Ed.3 i 4, Quaderns, València, 1981.
18) Educació i sociolingüística, dins Papers de Sociolingüística, Ll.Vt.Aracil, Ed. La Magrana, Barcelona, 1982.
19) Sociolingüística per a joves, pàgs.107 ss., J.Solé i Camardons, La Llar del Llibre, Barcelona, 1988.