Sociologia: Una definició més o menys acadèmica
“Dir que la Sociologia és una ciència social equival a dir que, en realitat, no és una ciència en el sentit fins ara utilitzat per designar la ciència fisico-matemàtica i el seu pretés estatus de precisió i rigorositat. La Sociologia no és, doncs, una ciència exacta tal i com ho són les ciències de la naturalesa o experimentals, però això no deu ser motiu d’angoixa ja que de manera semblant a les ciències socials la Sociologia comparteix amb elles un grau idèntic de problematicitat. D’una altra banda, tampoc ens hem de preocupar massa per açò, ja que en l’actualitat les pròpies ciències experimentals estan immerses en un debat que les ha portat a graus cada vegada més elevats d’incertitud.
Tot i no ser una ciència aproblemàtica, la Sociologia ja posseeix darrere seu tota una tradició que compta amb elaborats aparells teòrico-metodològics que la fan ser una disciplina amb suficients garanties com per saltar, al menys, a l’escena del controvertible terreny de la investigació cientifico-social, sempre complex i complicat, però on cal que ho faça sense excessives pors ni complexes d’inferioritat.
La definició de Sociologia més simple podria ser la de ciència o estudi dels fenòmens socials, estudi que observa, analitza, comprén i intenta donar explicacions de les col·lectivitats organitzades d’éssers humans, a les quals anomenem societats, o d’alguns dels seus elements o parts. Sols que caldrà una precaució: els fenòmens o realitats socials no es donen immediatament a l’observació, no es presenten a l’observador com uns fets, perquè no són coses, externes i tangibles, donades immediatament als sentits. El que els sociòlegs estudien són relacions, estructures i processos que solament apareixen als ulls de l’anàlisi mitjançant el seu descobriment i la seua reconstrucció racional, ja que la societat és, per regla general, opaca i emmascaradora dels fenòmens essencials.
Tenint el món per laboratori i sobre la precaució que els fenòmens examinats per la Sociologia no són fets captats immediatament, el sociòleg aspirarà a l’ideal d’universalitat, conscient que la tensió entre el particular i el general, entre el subjectiu i l’objectiu, entre el voluntari i el normatiu, no és una tensió provisional sinó consubstancial a les col·lectivitats organitzades. La Sociologia i el sociòleg aspiraran al coneixement de la societat en tant que procés constant de producció de si mateixa, entesa aquesta autoproducció no sols com a producció material, sinó també com a producció simbòlica. Reconstruir en la seua globalitat el procés d’interrelació entre les estructures de què consta la societat i l’ethos o clima simbòlico-cultural que procedeix d’eixes estructures i incideix sobre elles, entre allò estructural i allò simbòlic o cultural, és el cometut de la Sociologia.”
J.E.Rodríguez-Mc.Iver&Page-S.Llàtzer
Activitats:
1) Quin és l’objecte de la Sociologia?
2) Quina és la característica a que deu aspirar la Sociologia com a ciència?
3) Quina dificultat té la Sociologia quan estudia científicament la realitat objecte del seu estudi?
4) Quins són els dos aspectes de la realitat social que ha de conéixer el sociòleg?