·DISCRIMINACIONS
_______________________________________________________________________________________________

L’oracle ha tornat a parlar i pel que es veu per la boca de l’actual Ministre de Foment Àlvarez-Cascos, el qual ha advertit que no tolerarà que es discrimine als no usuaris de les autopistes pel fet que hi ha gent que està reclamant que s’alliberen de qualsevol pagament i esdevinguen gratuïtes per a tots en general. “Seria intolerable i una gran discriminació per al conjunt dels espanyols l’alliberament de les autopistes de peatge de què gaudeixen algunes parts de l’estat, tal i com demanen alguns que tenen una inclinació a queixar-se continuament”, ha vingut a dir aquest ministre.

El missatge d’aquest ministre parlant en nom de la igualtat de drets sembla ben curiós per no dir una altra cosa més forta. Rasca en una suposada mania sempiterna de certs individus, grups i comunitats de queixar-se sempre de la seua situació, suposició que s’afiança sobre la idea que són grups i comunitats riques, privilegiades fins i tot, i que són les que amb el seu treball i generositat deuen aportar més que altres perquè així ho exigeix el principi de la solidaritat, principi indiscutible que sols és patrimoni de les civilitzacions elevades, etc. Obliden sovint, ministres d’aquesta mena, que les solidaritats es fan des de la pròpia sobirania del voler, des de la capacitat per decidir el com i el què d’eixa participació. Tot el demés sembla més una imposició i un saqueig: és a dir, un robatori, i a Madrid sembla que la saben llarga de com obtenir “solucions” d’aquesta mena.

Com és possible que un ministre de Madrid diga, ens diga, als qui paguem més autopistes que ningú, que si volem no pagar-les som insolidaris i perjudiquem la resta de ciutadans de l’Estat, quan a aquestes alçades quasi tothom sap que a Andalussia, a Madrid, a Aragó, a Castella la Nova i la Vella i a tot arreu, les autopistes són autovies, és a dir, sofisticades carreteres per on es circula sense pagar i, en canvi, a Catalunya i el País Valencià cal pagar per circular-hi? Quins són els discriminats? Quantes vegades hem hagut d’escoltar que si valencians i catalans hem necessitat alguna cosa bàsica per als interessos no sols nostres, sinó del conjunt de l’Estat, ens les hem hagut de costejar amb els propis estalvis, i el govern central, obligat a fer-les, ha “passat” de la seua obligació i de nosaltres?

¿Com l’anterior ministre Arias Salgado tingué la caradura cap el final del seu manament, d’exhibir l’argument de la “discriminació secular del centre respecte de la perifèria”, per abocar la quasi totalitat del pressupost del seu ministeri, que són molt milers de milions, ni tan sols a 200 km. al voltant de Madrid, com públicament digué, sinó únicament a la capital de l’Estat?

Com es diu això de que el Ministeri de Foment, a un aeroport com el de Barajas que va a quedar com marginal en el millor dels casos o fora de servei, vaja a invertir 400 mil milions de pessetes, mentre que a una ciutat de la importància de Barcelona sols n’invertirà 250 mil, amb l’afegit que es construirà un mega aeroport transcontinental a Madrid en el qual l’Estat en gastarà 700 mil milions? Som conscients d’aquesta pressa de pèl en tota regla? Conscients d’on està la discriminació? Conscients de les dinàmiques exponencials de desigualtat econòmica que es van a crear respecte altres ciutats i territoris? Conscients de no tenir poder real en determinades qüestions bàsiques per al desenvolupament econòmic propi? Conscients de la hipoteca que suposa estar sempre pendents de Madrid? Conscients del que significa l’ordre centralitzat del poder i les decisions?

Amb grolleries com aquestes, els ministres de Madrid podran mostrar que els petimetres viuen al calor de la mentida, l’arrogància i la fatxenderia, però no insultar la nostra intel·ligència.
_______________________________________________________________________________________________
Salvador Llàtzer, professor de filosofia. Juny del 2002