·ELS DUROS DE TOTS - I
____________________________________________________________________________________________

Per a un ciutadà normal, intentar, en llegir la premsa, fer-se una idea d'un tema tan crucial com el de la transparència econòmica d'aquest enorme negoci en el que tots hi estem implicats que anomenem Estat Espanyol pot ser, un autèntic embolic indesxifrable. Difícil està, doncs, accedir a informacions sobretot senzilles (a més d'intel·ligibles, objectives i honestes, és clar) als que a penes sabem no res d'aquesta complicada qüestió econòmico-política. El tema és important, perquè el coneixement d'on van a parar els diners de la gent evitaria suspicàcies i malentesos quan no victimismes i atacs impresentables d'uns contra altres. Creiem que és en aquesta matèria on el periodisme d'investigació té una tasca feixuga però ben interessant a realitzar. Fóra, tal vegada, demanar massa? O, ¿és que no funciona la investigació perquè aquí tots simulen estar de tornada sense haver anat enlloc? Per què no tenir a la ciutadania informada? O, ¿és que en realitat interessa (a qui?) que la gent no sàpia sobre informacions que són fonamentals per a un coneixement el més acurat possible de la realitat que vivim i compartim? Al final, en trobar pistes sobre aspectes tan reduits, i no poder tenir una imatge global i acabada del tema, sempre ens passa com aquells cegs que en tocar una part distinta de l'elefant deien que aquest era com un tronc d'arbre, com una corda o com una màniga.

Caldria dir, doncs, que faria falta una informació que deixara constància de qüestions com:

El P.I.B. (o RENDA PER CAPITA), el conjunt del que produim a la societat espanyola a través de les nostres activitats. El de l'any 1995 recollit per M.Joan (Avui, 25-VII-97) fou de 44 bilions 400.000 milions de pts.(1'168 milions/hab.). Si la quantitat mitjana amb que cada espanyol contribueix al P.I.B. l'any 96, segons l'Informe Anual de la Fundació del BBV publicat per un mitjà de comunicació (La Vanguardia, 8-VI-97), arriba a 1'894 milions de pessetes per habitant, això ens dóna que el P.I.B. TOTAL DE L'ESTAT d'eixe mateix any 96 ascendí a un total de 71 bilió 972.000 milions de pessetes (1'894 x 38 milions d'hab.). Cert o hiperbòlic?

Interessantíssim, també, fóra conéixer l'aportació al P.I.B. PER COMUNITATS AUTONOMES, qüestió aquesta ja més dificultosa -com diu Josep C. Vergés, al seu llibre El peatge de Catalunya i la fi de la història espanyola-, ja que l'Estat mai no ha volgut detallar la seua comptabilitat de manera territorialitzada. En un cert mitjà (Avui, 23-IV-97) hem detectat, no obstant, la següent anàlisi percentual efectuada per la FIES (Federació per a la Investigació Econòmica i Social):

ANY 1996
================================================================
|| Extremadura ----------------------------------------------------------------------------------- 6'63 % ||
|| Castella-La Manxa --------------------------------------------------------------------------- 5'54 % ||
|| Andalusia ---------------------------------------------------------------------------------------- 4'66 % ||
|| Castella-Lleó ----------------------------------------------------------------------------------- 3'82 % ||
|| Canàries------------------------------------------------------------------------------------------ 3'39 % ||
|| Balears ------------------------------------------------------------------------------------------- 2'78 % ||
|| Nafarroa ----------------------------------------------------------------------------------------- 2'71 % ||
||-ESPANYA (mitjana) -------------------------------------------------------------------------- 2'68 % ||
|| Múrcia -------------------------------------------------------------------------------------------- 2'60 % ||
|| La Rioja ------------------------------------------------------------------------------------------ 2'56 % ||
|| Aragó --------------------------------------------------------------------------------------------- 2'32 % ||
|| Madrid ------------------------------------------------------------------------------------------- 1'96 % ||
|| País Valencià ----------------------------------------------------------------------------------- 1'93 % ||
|| Catalunya ---------------------------------------------------------------------------------------- 1'90 % ||
|| Galícia -------------------------------------------------------------------------------------------- 1'85 % ||
|| País Basc ---------------------------------------------------------------------------------------- 1'85 % ||
|| Cantàbria ---------------------------------------------------------------------------------------- 1'21 % ||
|| Astúries ------------------------------------------------------------------------------------------ 0'46 % ||
=================================================================

Curiosament, comunitats tradicionalment endarrerides han contribuït de manera notòria al PIB espanyol. En canvi, algunes de les tradicionalment potents com Catalunya, País Basc, País Valencià i Madrid queden, en companyia d'algunes, eternament relegades, com Múrcia o Galícia, per baix de la mitjana Espanyola que és de 2'68 %. Açò significa que aquelles comunitats han generat menys riquesa o que han crescut menys.

El cas valencià significa que si l'any 93 teniem una renda 27 dècimes per baix de la mitjana, en el 96 ha augmentat fins arribar a 43 dècimes. La cosa, doncs, és preocupant, perquè açò equival a dir que el poder de compra d'una certa gent, com nosaltres, és menor i va de baixa. El cas asturià és la imatge viva de la catàstrofe.

Si, d'una altra banda, comptem la qüestió per families es constitueix la RENDA FAMILIAR BRUTA, que per Comunitats, segons hem pogut constatar (Avui, 23-IV-97), queda recollida així:

=================================================================
|| ··············································································································· Any 1995 ···················· Any 1996 ·········· ||
||------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ ||
|| Balears ---------------------------------------------------- 1.794.843 pts. ·· || ····· 1.886.086 pts. ····· ||
|| La Rioja --------------------------------------------------- 1.712.765 ··········· || ····· 1.796.301 ·············· ||
|| Aragó ------------------------------------------------------ 1.564.097 ············ || ····· 1.650.280 ·············· ||
|| Catalunya ------------------------------------------------- 1.529.140 ············ || ····· 1.600.171 ············· ||
|| País Basc -------------------------------------------------- 1.514.590 ············ || ····· 1.591.662 ············ ||
|| Nafarroa --------------------------------------------------- 1.515.137 ············ || ····· 1.587.847 ············ ||
|| Madrid ----------------------------------------------------- 1.488.606 ············ || ····· 1.572.362 ············ ||
|| Castella-Lleó --------------------------------------------- 1.453.013 ············ || ····· 1.562.686 ············ ||
|| Cast.-La Manxa ----------------------------------------- 1.361.260 ············ || ····· 1.479.675 ············ ||
|| País Valèncià --------------------------------------------- 1.380.755 ············ || ····· 1.447.801 ············ ||
|| Cantàbria -------------------------------------------------- 1.384.211 ············ || ····· 1.439.989 ············ ||
|| Astúries ---------------------------------------------------- 1.335.572 ············ || ······ 1.376.073 ··········· ||
|| Galícia ------------------------------------------------------ 1.305.874 ············ || ····· 1.373.284 ············ ||
|| Canàries --------------------------------------------------- 1.265.820 ············· || ····· 1.353.186 ············ ||
|| Extremadura ---------------------------------------------- 1.160.567 ············ || ····· 1.271.725 ············ ||
|| Múrcia ----------------------------------------------------- 1.143.615 ············· || ····· 1.199.173 ············ ||
|| Andalusia -------------------------------------------------- 1.106.539 ············· || ····· 1.196.511 ··········· ||
=================================================================

La primera apreciació és que d'un any a l'altre la xifra ha augmentat de manera global. Una altra és que hi ha algunes autonomies que han aconseguit salts molt importants coms és el cas d'Extremadura,Castella-La Manxa, Castella-Lleó, seguides d'altres com Balears, La Rioja, Aragó, País Basc, Nafarroa, Madrid, Canàries i Andalusia que els van al darrere. Les eternament retardades estan en plé esforç de recuperació, però encara es troben endarrerides respecte a la resta.

Hi ha diferències clares entre unes i altres sobre pertànyer totes a un mateix Estat que se suposa constitueix una unitat de mercat. Les families, doncs, no gaudeixen totes dels mateixos avantatges en distintes Comunitats Autònomes.
____________________________________________________________________________________________
Salvador Llàtzer,octubre de 1997


·ELS DUROS DE TOTS - II
____________________________________________________________________________________________

L'Estat, a través dels seus organismes distribuïts per totes les autonomies i ciutats del territori, recapta de nosaltres i les nostres activitats IMPOSTOS (I.R.P.F., Impostos especials, Impost de societats, I.V.A., etc.), a fi de proveir a les infraestructures i serveis que tota vida col·lectiva associada requereix. Si allò que l'ESTAT ha recaptat del conjunt de les autonomies a través de la Hisenda Pública l'any 1995 foren 44 bilions 400.000 milions de pessetes, els valencians, segons una determinada versió, hauriem pagat 53.280 milions més o menys en raó del 12% amb què contribuim. Euskadi amb la seua quota del 6'24% hauria estat pagant 27.700 milions més o menys pels serveis que l'Estat li hauria prestat. Els valencians hauriem estat pagant pel cap baix 25.000 milions més que Euskadi.

Segons una altra versió més heavy, si Euskadi ha de pagar a l'Estat en concepte del serveis que aquest li presta 117.000 milions, que és l'equivalent del 6'24 %, aleshores sembla que, d'acord amb els nostres càlculs, els valencians a causa d'eixe 12 % ja esmentat, estariem pagant una xifra de 225.000 milions llargs. És a dir, estariem pagant 108.000 milions més que Euskadi i Nafarroa. No és així? Per habitant (dividint 225.000 milions entre 3.857.234 hab. que té el País Valencià) ve a ser una quantitat de 58.335'49 pts./hab. Euskadi, que té 2.104.041 habs., eixiria a 54.656'72 pts./hab.

Pregunta ben pertinent: per què Euskadi aporta el 6'24 % i el País Valencià el 12 %, és a dir, quasi el doble que els bascos? És, exactament, eixa l'aportació equitativament justa d'ambdós autonomies? I quina informació tenim sobre la resta d'elles? Doncs, a penes cap ni una. I quina és la recaptació total de l'Estat l'any 1996?

La qüestió més important potser del comú negoci, és el FINANÇAMENT AUTONOMIC (o el que l'Estat dóna a cada autonomía via pressupostos). Aquí les persquises ens diuen (Avui, 25-4-97) que d'acord amb les competències transpassades a cada Autonomia i el % de població, la Participació en els Ingressos procedents de l'Estat per a l'any 1997 (tenint en compte que la mitjana es fixa en 115.000 pts/hab) quedarà tal i com apareix consignada en el quadre presentat al davall:

===================================================================
|| ············································································································· en milions(1997) ··········· pts. per hab. ···· ||
||---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------||
|| Euskadi --------------------------------------------------------- 463.000'0 ··················· 229.193(1994) ·· ||
|| Nafarroa --------------------------------------------------- concert econòmic ·········· 229.193(1994) ·· ||
|| Andalusia ------------------------------------------------------- 644.094'0 ······················································· ||
|| Galicia ----------------------------------------------------------- 199.487'8 ······················································ ||
|| ------- línia --------- de --------- demarcació ---------- de --------- la ----------- mitjana -------------||
|| Catalunya ------------------------------------------------------- 143.062'3 ·················· 101.540(1994) ·· ||
|| País Valencià --------------------------------------------------- 137.168'5 ····················································· ||
|| Canàries --------------------------------------------------------- 111.731'0 ····················································· ||
|| Cast.-La Manxa ------------------------------------------------- 74.987'0 ···················································· ||
|| Extremadura ------------------------------------------------------ 58.042'0 ················ 149.857(1994) ·· ||
|| Cast.-Lleó --------------------------------------------------------- 38.199'3 ···················································· ||
|| Cantàbria ----------------------------------------------------------- 8.694'3 ····················································· ||
|| Aragó ---------------------------------------------------------------- 7.772'0 ····················································· ||
|| Astúries ------------------------------------------------------------- 4.263'8 ····················································· ||
|| Balears ---------------------------------------------------------------- 957'5 ····················································· ||
|| La Rioja --------------------------------------------------------------- 945'9 ····················································· ||
|| Múrcia ------------------------------------------------------------------ 85'1 ······················································ ||
|| Madrid -------------------------------------------------------------- negatiu ····················································· ||
===================================================================

Observació primera: Les dades de la col·lumna de l'esquerra no són, de l'any 96. Són una aproximació a un 97. Del total al que puja el concert econòmic amb Nafarroa cal suposar una aproximació semblant a la d'Euskadi. I ¿com conéixer les pts/hab. de les autonomies de les què no hi ha dades? Impossible davant la penuria informativa. Però més encara: per què Euskadi i Nafarroa tenen més del doble de pts/hab. que, per exemple, Catalunya?

Les carències informatives continuen presents. I, per què eixa diferència abismal entre Múrcia i totes les demés? Algú hauria de respondre del que semblen clares discriminacions i postergacions. Però, a més, per què Andalucia és, amb diferència, la més beneficiada? Més: per què a Madrid li s'ha avançat el finançament de manera que li ix negatiu en haver-lo consumit abans que els altres? No és açò un privilegi del que es priva a les altres autonomies?

I per acabar aquest capítol, per quins set sous hi ha aquestes distàncies tan grans entre unes i altres comunitats autònomes? On és la igualtat real sota la qual han de viure tots els espanyols? Què fem amb el principi que estableix l'equiparació i la igualtat dels seus ciutadans?
____________________________________________________________________________________________
Salvador Llàtzer,octubre de 1997


·ELS DUROS DE TOTS - III
____________________________________________________________________________________________

Recentment Euskadi ha estat capacitada (i Nafarroa) per a recaptar els IMPOSTOS ESPECIALS (hidrocarburs, tabac, alcohol), els quals seran la seua principal font de finançament. Suposaran la gens menyspreable xifra de 130.000 milions de pts. La "quota" tradicional desapareixerà. Com sabem que Euskadi pagarà 117.000 milions de pessetes en concepte de serveis que li presta l'Estat, llavors podem deduir que per aquest concepte Euskadi disposarà de 13.000 milions de pessetes a més del que recapte per altres conceptes. No cal dir que la resta d'autonomies no recapten aquests anomenats "impostos especials".

Vegem ara un altre capítol, el de l'I.R.P.F.. Sabem (Avui, 25-IV-97) que l'any 1997 la majoria d'Autonomies (excepte Euskadi i Nafarroa que recaptaran un 100%), passaran a recaptar d'un 15 % a un 30 % :

==================================================================
|| Andalusia ---------------------------------------------------------------- no rep per disconformitat ··· ||
|| Cast.-La Manxa ------------------------------------------------------- no rep per disconformitat ···· ||
|| Extremadura ------------------------------------------------------------ no rep per disconformitat ··· ||
|| Catalunya ---------------------------------------------------------------------------- 162.093'0 ················· ||
|| País Valencià ------------------------------------------------------------------------- 67.253'1 ················· ||
|| Cast.-Lleó ----------------------------------------------------------------------------- 43.215'2 ················· ||
|| Galicia ---------------------------------------------------------------------------------- 39.236'9 ················ ||
|| Canàries ------------------------------------------------------------------------------- 23.885'8 ················· ||
|| Múrcia --------------------------------------------------------------------------------- 13.847'7 ················· ||
|| Cantàbria ------------------------------------------------------------------------------- 9.514'4 ·················· ||
|| Aragó ------------------------------------------------------------------------------------ 8.892'4 ·················· ||
|| Astúries --------------------------------------------------------------------------------- 6.960'4 ·················· ||
|| Balears ---------------------------------------------------------------------------------- 5.152'4 ·················· ||
|| La Rioja --------------------------------------------------------------------------------- 5.152'4 ·················· ||
|| Madrid ----------------------------------------------------------------------------------- negatiu ················· ||
==================================================================

D'una banda hi ha el fet que Catalunya recaptarà una part considerable, com posa de relleu el quadre de la dreta, en comparació al que recaptaran les altres autonomies. Quedaria açò dins del que alguns economistes, com Antoni Castells anomenen corresponsabilitat fiscal o resulta un pèl excessiu?

Tinguem en compte que l'esperit d'empresa i l'habilitat històrica per a atraure capitals i fer negocis ha estat una constant en la societat catalana (i per extensió la valenciana) la qual gaudeix d'un teixit econòmic relativament fort i del que Catalunya extrauria amb el mateix percentatge del 30% una recaptació de diners major que altres autonomies. Però, és per això Catalunya insolidària com diuen? Ho comentarem més endavant.

D'una altra banda Euskadi i Nafarrroa recaptaran el 100 % de l'I.R.P.F.: quina quantitat s'estima que recolliran per aquest concepte, sobretot tenint en compte que Euskadi també ha estat considerada tradicionalment com una regió fortament industrialitzada? Laguna informativa immensa. I ¿és just que aquest percentatge tan elevat el recapten únicament elles dues i no pas la resta de les comunitats autònomes de l'Estat? És un privilegi excessiu açò? O és una passa necessària per a la generalització del sistema i la concepció federalista tantes vegades apuntada en el pensament de molts? Cal un tractament diferent per a les comunitats nacionals històriques d'entre les quals el País Valencià n'és una?

Però, a més, hi ha el capítol de la TRIBUTACIO de RENDES de PERSONES FISIQUES i JURIDIQUES NO RESIDENTS, que Euskadi passarà, també, a gestionar a partir de l'any 97. Per cert ¿en quant s'estima l'import total per aquest concepte a Euskadi i Nafarroa respectivament? La laguna esdevé un mar de desinformació. I què succeeix amb els capítols de l'IVA i l'IMPOST de SOCIETATS que Euskadi també passarà a poder gestionar?. On hi ha la informació pertinent? El mar de la desinformació es converteix en un oceà immens.
____________________________________________________________________________________________
Salvador Llàtzer,octubre de 1997


·ELS DUROS DE TOTS - IV
____________________________________________________________________________________________

Un altre capítol interessant a consignar fóra el de les INVERSIONS DE L'ESTAT en els territoris autonòmics. Si ho hem d'enfocar des del percentatge respecte el P.I.B. de cada autonomia la reduïda informació capturada (Avui, 26-X-96) és aquesta:

================================================================
|| Extremadura ----------------------------------------------------- 8'4 % del P.I.B. extremeny ···· ||
|| Catalunya --------------------------------------------------------- 2'3 % del P.I.B. català ·············· ||
================================================================

Fóra molt interessant conéixer el total d'inversions que l'Estat realitzà a les altres comunitats però, en especial, les comunitats de Catalunya, Andalusia i Madrid, en el període que va des del 86 al 96. Cal tenir en compte que de per mig hi ha els "Jocs Olímpics", l'"Expo-92" i "Madrid, capital cultural"!. Per cert què ha costat cada cosa? Són els catalans els principals beneficiats i els més balafiadors? S'ha publicat alguna cosa així?. Josep C. Vergés ens diu que els 5 anys abans del J.J.O.O. l'Estat va gastar a Catalunya la meitat del que li corresponia per renda, les autonomies latifundistes rebien el doble i Madrid rebia un 50% més que Catalunya. Sense comentaris.

Si ho hem d'enfocar d'acord segons la mitja del nombre d'habitants, aquestes inversions suposen:

=================================================================
|| Nafarroa --------------------------------------------------------------------------------- 106.244 pts. ·· ||
|| Extremadura ----------------------------------------------------------------------------- 95.093 " ········ ||
|| País Basc ---------------------------------------------------------------------------------- 81.361 " ······· ||
|| Catalunya --------------------------------------------------------------------------------- 47.069 " ········ ||
=================================================================

La informació, com es pot apreciar en aquest quadre, és molt incompleta. Però hi ha una cosa que no quadra: la importància de Catalunya de res no serveix, ni en aquest cas ni en l'anterior, com evidencia la baixa inversió per habitant que l'Estat hi realitza. I en el cas de la inversió feta al País Valencià, a quant ascendeix? Però hi ha alguna informació periodística al respecte?

Un altre capítol que hem pogut constatar (Avui, 26-X-96), és el de les INVERSIONS en XARXA DE CARRETERES (x cada mil habitants) durant els anys 90-94:

==================================================================
|| Extremadura --------------------------------------------------- 28'22 milions pts.··· (4a posició) ······ ||
|| Catalunya ------------------------------------------------------- 11'12 ···· " ·········" ···· (4a per la cua)···||
==================================================================

Com es pot apreciar hi ha una pobríssima manca d'informació al respecte, però sembla que es configura una imatge d'evident relegació de Catalunya respecte de l'altra autonomia aquí consignada. Això si: hi ha abundància d'autopistes de peatge i manca quasi absoluta d'autovies. A Catalunya sols un 23 % són autopistes lliures (193 kms.); a Andalucia ho són el 94 % (1.500 kms.). I a casa nostra qui ens informarà del tema sense trampa?

Una informació recentment avançada ("Avui", 21-III-97) ens parla d'inversions previstes per al 1997:

La cosa, com podem veure en el quadre de baix, és preocupant ja que ¿com és possible que Madrid s'emporte el 25% de totes les futures inversions? No és açò un escandalós excessiu privilegi? És clar que les inversions públiques no són iguals per a tots.

=================================================================
|| Madrid ---------------------------------------------------------------------------------------- 25'0 % ····· ||
|| Andalucia ------------------------------------------------------------------------------------- 12'8 % ····· ||
|| Galicia ----------------------------------------------------------------------------------------- 10'5 % ····· ||
|| Catalunya -------------------------------------------------------------------------------------- 6'6 % ····· ||
|| Castella-La Manxa-------------------------------------------------------------------------- 6'5 % ······ ||
=================================================================

Notícies recents ens conten que Madrid ha consumit no el 25 % sinó el 34 % i Arias Salgado, ministre de Foment, ha dit que la major part del pressupost del 99 quant a les inversions s'estendrà en una àrea no superior a 200 kms. al voltant de Madrid per "compensar la discriminació que el centre sofreix davant de la perifèria" (?). Algú entén res?

Un altre capítol interessantíssim el constitueix la injecció de diners, que determinades comunitats autònomes reben, també, procedent dels anomenats FONS de COMPENSACIÓ (INTER)TERRITORIAL, que se'ls reparteixen les 10 autonomies de renda més baixa (Avui, 21-III-97). Per cert: són les darreres deu consignades per l'anàlisi de F.I.E.S.? i quants diners reben cadascuna d'aquests fons?

Però, a més, hi ha diners que no procedeixen directament de l'Estat sinó que venen d'Europa (Avui, 21-III-97). Aquest diferent capítol el formen els anomenats FONS ESTRUCTURALS EUROPEUS, que ascendeix (Avui, 25-VII-97) a un total de 1 bilió 166.000 milions i sembla que el 85% va destinat a les 10 autonomies de renda més baixa. On va a parar el 15 % restant? Solament n'hem pogut percebre dues en mitjans immersos en ple intent per desfer suposats agravis comparatius (Avui, 26-X-96):

================================================================
|| Extremadura ---------------------------------------------- 247.678 pts/hab (el % més alt) ·········||
|| Catalunya --------------------------------------------------- 39.200 " ······ " ··· (3a per la cua)········||
================================================================

En manquen 8 de les 10 que en reben. Ja és un dèficit informatiu important. I pel que es pot veure la cosa és prou desigual. Serà per allò de la llei de la compensació?. I les altres, amb quines xifres són ajudades? Quins són els criteris? Per descomptat que si el criteri fóra el de la distribució per població, com suggereix Vergés, Catalunya i altres com el País Valencià i les Balears no eixirien tan perjudicades, ja que no reben ni les inversions públiques ni el finançament corresponent al seu nivell de renda i a la seua població. El ridícul 4 % de les subvenció europea a Catalunya és una discriminació en tota regla. L'estat continua sent centralista, discriminador i arbitrari. Fóra interessant la referència al País Valencià.
____________________________________________________________________________________________
Salvador Llàtzer,octubre de 1997

·ELS DUROS DE TOTS - V
____________________________________________________________________________________________

El darrer concepte a considerar és el de DÈFICIT FISCAL. És el negatiu que a algunes Comunitats Autònomes els resulta després de restar els diners procedents de la financiació autonòmica als impostos que paga. De tota la informació que tenim podem aproximar-nos tan sols al cas de Catalunya i, així i tot, les coses no queden del tot matemàticament clares:

RECAPTACIÓ DE L'ESTAT A CATALUNYA ·········· TOTAL ········ || ······ PER HABITANT
__________________________________________________________________________

IMPOSTOS:
[I.R.P.F.(22%)··]
[ I.V.A. ················ ] ············································································· 2 bilions ············· || ········· 327.115 pts.
[ Imp.Societats ]

-Quota solidaritat: ····································································· 300.000 milions·· || ············ 50.000 pts.

-Perd per sobrecàrrega fiscal: ·············································· 30.000 milions · || ·············· 5.000 pts.
_____________________________________
·············· Total Impostos: ···························································· 2 bilions(llargs)


FINANÇAMENT AUTONÒMIC:

Inversions de l'Estat: ································································ 282.414 milions || ············· 47.069 pts.

-Carreteres ························································································ 67.200 milions || ············· 11.200 pts.
-Fons Coop.Territ. ······················································································ ? ··············· || ·················· ? ········
-Fons Europeus(4 %) ······································································ 4.664 milions || ··················· 777 pts.

No recapta encara:
-Impostos especials: ··································································· 250.000 milions || ············· 41.666 pts.
-Seguretat Social: ········································································· 217.000 milions || ············· 36.166 pts.

-Criteri distribució
menys just que el
"criteri de població" ·································································· 100.000 milions || ·············· 16.666 pts.
______________________________________
Total Finançament:······························································· 1 bilió (més o menys)

===================================================================
TOTAL DÈFICIT FISCAL:························································ 1 bilió ··············· || ·············166.666 pts


El fluxe de diners que va dels territoris autònoms cap a les arques de l'Estat són els constituïts pels Impostos (I.R.P.F., I.V.A., Imp. de Societats), la Quota a la Solidaritat, els Impostos Especials (Benzina, Tabac, Alcohol) i la Seguretat Social,entre els més importants. D'una altra banda el fluxe de diners que va de l'Estat als territoris autònoms són els que constitueixen la Financiació de les Comunitats Autònomes (les infraestructures, Fons de Cooperació Territorial i Fons Europeus). La diferència negativa és el Dèficit Fiscal.

A Catalunya que, com podem observar en el quadre adjunt paga, segons Vergés, ella sola un 21% dels impostos estatals i perd un 12% aproximadament en el seu nivell de vida, el Dèficit és d'1 bilió de pts, el que suposa 166.666 pts/hab. Quin és, per cert, el dèficit fiscal del País Valencià? Quin percentatge paguem d'impostos? I quin % del seu nivell de vida perd? La transparència, com sempre, és fonamental. Descobririem quines comunitats tenen dèficit i quines, en canvi, ni en tenen, ni paguen quota de solidaritat, ni tenen preocupació per construir una economia competitiva, ni ganes d'abandonar la política de les subvencions.
____________________________________________________________________________________________
Salvador Llàtzer,octubre de 1997


·ELS DUROS DE TOTS (Conclusió)
____________________________________________________________________________________________

De tot el que hem exposat als anteriors articles podem concloure el següent:

Des del punt de vista informatiu cal propiciar estudis i publicacions que parlen del tema. Si competim en aquest terreny serem una societat més transparent, democràtica i lliure. La crítica és necessària i fonamental, i llibres com el de Josep C. Vergés, El peatge de Catalunya i la fi de la història espanyola, donen una molt aclaridora i valuosa informació. Algú al País Valencià deuria donar informacions de les qüestions explorades. De quan en quan és molt possitiu i saludable donar xifres de la nostra situació relativa, com ha fet Vergés. Cal el suport estadístic fet a casa nostra per aplicar una política econòmica pròpia i engegar la reconstrucció del País Valencià, per exemple, evitant les trampes del centralisme i la discriminació de l'Estat.

A l'Estat de les Autonomies (que caldria no fóra un Estat neocentralista ni neocentralitzador) no totes les comunitats autònomes contribueixen amb el mateix. Unes paguen més impostos que altres. Tampoc reben de l'Estat el mateix; respecte d'un criteri de distribució més just que l'actual -com el de la població- algunes autonomies com Catalunya perdran 100.000 milions de pessetes. Tampoc les autonomies no reben el mateix dels fons europeus degut a que qui reparteix és l'Estat central el qual no utilitza el criteri de distribució de població, amb la qual cosa autonomies com Catalunya reben 4 vegades menys del que els correspon. Hi ha, doncs, discriminacions clares i intolerables. Les dades respecte el País Valencià no tenen fàcil publicació pel que es veu. Per a quan una premsa com cal?

Unes comunitats tenen una economia productiva potent i altres en canvi no. Les primeres, anomenades riques són, tanmateix, de dos tipus: les que tenen un règim foral especial: País Basc i Nafarroa on, no obstant, la situació econòmica continua deteriorant-se. I les altres com: Catalunya, País Valencià, Ses Illes Balears, Madrid, La Rioja. Al segon grup, les anomenades pobres, hi ha la resta. De totes elles, algunes tenen una relativament forta economia productiva (Catalunya, País Valencià, etc). Altres viuen de les subvencions (Extremadura, Andalucia, etc.). Algunes paguen, i molt (Catalunya, País Valencià?). Altres, en canvi, paguen molt poc o "passen" de pagar (País Basc, Nafarroa). Algunes són enormement beneficiades (Andalucia, Castella la Manxa, Extremadura); altres són el paradigma de l'oblit i l'abandó(Múrcia).

Per a que no es produesca una diferència escandalosa entre les anomenades comunitats riques i pobres hi ha la corresponent "quota de solidaritat". O siga, que a més de la respectiva contribució al P.I.B., cada comunitat hauria d'aportar al conjunt el montant degut als impostos i la corresponent "quota a la solidaritat" amb les comunitats més pobres. El problema és que no totes les riques ajuden a la solidaritat. La majoria, per no dir quasi totes, se n'abstenen. Una de les que paga més és Catalunya, amb 300.000 milions de pessetes(segons l'opinió de Vergés;altres eleven aquest xifra a molt més) sols en concepte de solidaritat. Quant aporta el País Valencià per aquest concepte?

El fotut de les economies subvencionades -diu Vergés- és que no acaben de funcionar i s'acostumen a viure de la subvenció. No és una solució, doncs, com demostra el cas italià després de 50 anys i caldrà acabar amb la situació d'uns que sempre paguen i uns altres que viuen de cobrar. D'una altra banda algunes economies "riques" queden frenades per culpa de la sagnia que suposa la seua desmesurada contribució. O hem de parlar d'expoli, com algú ja diu obertament? Les Comunitats Autònomes han de tenir una economia competitiva. Han de respondre del seu esforç fiscal i de la creació de riquesa i han de rebre recursos segons el pes real de la seua població.

Per gestionar la seua autonomia el País Basc disposa del doble de recursos que, per exemple, Catalunya. I, no obstant, Catalunya és la comunitat que més ha crescut des de la implantació de la democràcia. La seua indústria, molt competitiva, s'adapta a les crisis i noves exigències d'un mercat com l'europeu que és lliure, competitiu i no depenent de les subvencions oficials, com Madrid, que encara segueix gaudint dels ajuts i subvencions del centralisme com abans; de fet un 25 % de la despesa estatal s'hi queda. El pas obligat per des d'allí anar al cel ("de Madriz al cielo", diu la dita) sembla ser la condició de funcionari. Actualment n'hi ha més que mai, diu Vergés. Si la rendes de catalans i valencians perden posicions és pel seu continuat saqueig per part de la Hisenda central. Es clar que moltes coses com aquesta són una clara discriminació que no pot tenir cabuda en un estat democràtic. La democràcia és el govern del poble i Madrid i els seus funcionaris no són l'única cosa que existeix a l'estat. El centralisme i el jacobinisme tenen les hores comptades en un estat autonòmic com cal.

La discriminació econòmica s'extén també a les inversions públiques. Catalunya, el País Valencià i unes poques més paguen, mentre que la majoria de l'Estat no. Cal que tothom pague impostos, d'una banda, i de l'altra taxes per l'ús de serveis i peatges per l'ús d'infraestructures com les autopistes. Les autopistes escuren les butxaques dels usuaris en únicament certs territoris de l'Estat i no en altres; País Basc, Catalunya i País Valencià som els que més paguem, la resta, amb Madrid al davant, les usen de bades. La democràcia no permet ni ha de permetre les discriminacions econòmiques ni de qualsevol altre tipus. Els ciutadans de qualsevol comunitat de l'Estat tenen dret a un mateix nivell de prestacions que la resta dels ciutadans d'eixe mateix Estat.

Darrerament una qüestió que com a comunitat de cultura i llengua diferenciada ens interessa fóra el que l'Estat gasta en una cultura i una llengua que no és la pròpia però que ajudem a fer funcionar amb els duros de tots. La cultura (la cultura i la llengua castellana), a més de gastar una bona pila de mils de milions dificilment quantificables, fou incrementada en accedir el PP al poder en 8.000 milions de pessetes; la democràcia i els drets dels altres exigeixen detenir la invasió de l'idioma de l'Estat, subvencionat amb els diners de tots, que asfixia i substitueix l'idioma diferenciat i propi d'altres comunitats com la nostra.
____________________________________________________________________________________________
Salvador Llàtzer,octubre de 1997

FI


DADES i OPINIONS INTERESSANTS (recollides d'una premsa com cal):
____________________________________________________________________________________________

A.Castells:
- el dèficit fiscal de Catalunya: és de 2'1 bilions (no 734.600 milions) i va a més d'any en any.
- representa el 9'76 % negatiu del seu PIB.
- equival a una fuita de 3.300 milions de pessetes diàries.
- seria raonable pagar un dèficit de 747.615 milions, el que equival al 6'05 % del PIB.
- una altra xifra raonable de què parla seria 470.000 milions de pts.

Josep Oliver:
- el dèficit fiscal de Catalunya suposà per familia 600.000 pts. suplementàries l'any 94-95.
- es deuria rebaixar a 300.000 pts/any.
- 200.000 pts. per català.
- al llarg de la seua vida un català aporta 10 milions de pts. més del que rep.

J.Rendé i Masdéu:
- de cada 124 pts. que aporta cada català per impostos l'Estat li'n retorna 88 pts. en forma de despesa.
- cada familia catalana paga 600.000 pts. a l'any.

Esther Martínez:
- el dèficit fiscal és de: 734.000 milions de pessetes.
- deuria ser de 327.00 milions si l'Estat pagués la mateixa despesa per ciutadà.
- l'Estat es queda per la cara 407.000 milions.

Pere Esteve:
- el dèficit fiscal és de: 2'1 bilions de pessetes.
- representa 137 milions cada hora.
- i 200.000 pessetes per persona i any.

Josep Huguet:
- el dèficit fiscal és de: 2'1 bilions de pessetes.
- en 5 anys Catalunya aporta 6 bilions nets a l'Estat.
- una família de 4 membres en 5 anys lliura a Madrid 4 milions de pessetes.

Josep Faulí:
- Catalunya representa el 20 % de la producció.
- subministra 2/5 parts de la renda que es distribueix.
- el 1994 un català pagà a l'Estat 601.079 pts.; un altre ciutadà de l'Estat espanyol pagà 485.925 pts.
- l'Estat abonà 480.046 per cada català; per cada altre espanyol abonà 584.116.

Carles Sabater:
-en impostos locals, un barceloní paga cada any una mitjana de 76.880 pts. Un madrileny: 48.708 pts.

Lluís Bou:
-el finançament per càpita de Catalunya 105.540 pts.
-la mitja a l'Estat és de: 115.00 pts/hab.
-el finançament d'Euskadi i Nafarroa: 229.193 pts/hab.
-el d'Extremadura és de: 149.857 pts/hab.
-el de Cantàbria és de: 139.310 pts/hab.

=================================================================


El DEUTE de TV Espanyola (diari AVUI):
_____________________________________

- té un acumulat d'entre 600 mil i 750 mil milions.
- les pèrdues per a enguany(1997):172 mil milions.
- és semblant a la despesa de Defensa.
- és superior a la despesa de l'admnistració de Justícia.