Mira,F., Crítica de la nació pura,1984/1

Activitats:
1) Què et suggereix l'apreciació de Mira?


L'Estat i la ideologia
"L'Estat significa l'endoctrinament escolar, les banderes i els himnes, l'administració i la guàrdia civil, l'exèrcit i el servei militar, els mapes (...), la monarquia o la república, (...) o les guerres colonials: tota una bateria de factors actius, de recursos sistemàticament aplicats, que ocupen tot el camp de la mediació real i simbòlica entre l'individu i l'única identitat i pertinença vertaderament significativa, designada sempre com a nacional. I associats de l'Estat ha significat (...) tota la resta de reproductors i difusors d'ideologia: l'església, massivament, i també massivament els partits polítics i la premsa, les organitzacions sindicals i patronals, els editors, els escriptors, els oradors i els predicadors. (...) la ideologia nacional, especialment quan l'Estat s'identifica amb la nació, és una de les més potents que han produït les societatas modernes: precissament perquè està composta d'aquell complex de conceptes, definicions, valors, termes i signes -amb les emocions i passions corresponents- que pretén determinar la pertinença més radical i bàsica de les persones, la lleialtat suprema, i unes altres exigències igualment exclusives i totalitzadores. I la seua implantació en les consciències, és a dir, l'endoctrinament que se'n deriva, comença habitualment, i institucionalment, des dels primers anys de la infantesa: en forma de cançons patriòtiques, himnes i banderes, o en forma d'educació cívica o de qualsevol altre procediment explícit o subtil"

Mira,F., Sobre la nació dels valencians, 1997/2

"L'Estat (...) necessita controlar els mecanismes de generació de les idees, els símbols i els mites que seran majoritaris al sí de la població per tal que aquest domini s'estabilitzi. Qui controla el poder simbòlic controla la representació que la gent es fa de la distribució del poder econòmic i del poder cultural. (...) Qui controli els mecanismes de creació de la mentalitat col·lectiva deté el poder amb majúscules. És obvi que l'Estat procura conservar el monopoli del poder simbòlic. I ho fa potenciant els elements d'identificació estètica i ideològica, elaborant els elements fonamentals que constitueixen un “sistema de representacions” (símbols i mites) i creant xarxes de comunicació com a canals privilegiats de dominació política i econòmica i transmissió cultural".

Huguet i Serra, Els nacionalismes perillosos,1994/3

"L'eina més eficaç per difondre la simbologia oficial, per massificar la percepció de la realitat oficial, per fer assumir els mecanismes de poder econòmic i cultural és el domini de l'espai comunicacional. (...) La televisió aconsegueix més que cap altre mitjà (...) fomentar la consciència de pertànyer a una sola col·lectivitat de tots els habitants de l'estat. Mitjançant el control dels canals d'informació i del poder de decisió sobre el que és notícia i el que no ho és, es reforça el paper de les fronteres estatals. (...) L'espai comunicacional únic per a tot l'estat també és defensat amb la legislació adient. (...) I també amb la unitat del mercat publicitari".

Huguet i Serra, op.cit.,1994/4

Activitats:
1) Què és la ideologia d'Estat? Quins són els elements reproductors i difusors d'ideologia? Què pretén? Quan comença? Quina és la finalitat de l'Estat en el terreny ideològic? per a què? com ho fa? Quina és l'eina més eficaç per a fomentar la consciència de pertànyer a una sola col·lectivitat? Quins altres elements hi ajuden?


L'Estat i les nacions o protonacions
"(...) l'Estat és, arreu del món, l'entitat política per excel·lència, l'entitat més reconeguda. [Però] les realitats que emergeixen periòdicament a la premsa amb motius de conflictes polítics o armats al sí dels estats constituïts ens demostren que, per sota de les línies de traços gruixuts dels atlas, a cavall de les fronteres presentades com a inviolables, al darrere d'una història escrita pels vencedors, hi ha milions de persones que viuen en territoris no assenyalats en els mapes. Milions de persones amb cultures, llengües, tradicions, religions, diferents de les de l'estat al qual pertanyen i que reivindiquen el dret a la identitat, la voluntat de no-dependència. (...) realitats ocultes (...) es tracta de societats dominades o subalternes. (...) per tal que la identificació respongui a la realitat, l'estat posa en marxa una sèrie d'estratègies que van des dels mètodes violents de les dictadures fins als refinaments d'assimilació cultural i política de les democràcies centralistes. (...) l'acció de l'estat s'aplica a fomentar tot allò que disminueixi el nombre de ciutadans que no combreguin amb la identificació oficial i a minoritzar les societats nacionals subalternes. O dit amb altres paraules, iniciar un procés d'etnocidi."

Huguet i Serra, ibidem,1994/5

Activitats:
1) Què hi ha per baix dels Estats aparentment únics i uniformes? Quines estratègies utilitzen els Estats al seu interior per aconseguir la submissió de grups i pobles diferents?


L'Estat i la cultura
"Ja sigui en sistemes autoritaris o democràtics, quan hi ha un sistema cultural sostingut per un estat que se superposa a d'altres sistemes culturals sense estat es produeix un conflicte sòcio-cultural. A partir d'aquí s'origina una dinomia, un doble sistema de valors que pot acabar amb la substitució del sistema sòcio-cultural de la societat sotmesa pel de la dominant a causa del prestigi d'aquest i l'eficàcia dels mitjans pels quals es difon. (...) en la recuperació o marginació tant del capital cultural procedent de la cultura popular, com del procedent de l'alta cultura, hi fan un paper determinant els mitjans de comunicació i els mecanismes del lliure mercat. (...) els mitjans de comunicació defineixen un espai homogeni on el saber cultural és el mateix. Vehiculen el coneixement d'un determinat passat històric, una geografia mental, una estructura política, un univers de referències sentimentals. Fan que siguin populars uns determinats personatges, una determinada música o uns determinats esports. (...) la iniciativa empresarial (...) només inverteix en productes en clau estatal (...). Amb la concentració empresarial (...) el domini dels productes anglo-americans, en alguns casos traduïts a la llengua dominant de l'estat, és quasi absolut. La resta del mercat és cobert per conjunts, films, revistes pertanyents a la cultura hegemònica o que, si més no, s'expressen en la llengua oficial. (...) Des dels ministeris de Cultura es preserva la unitat del mercat cultural interior. Si convé es practica una política de proteccionisme respecte a les produccions estrangeres, com és el cas de les quotes de pantalla o d'emissió per a films o músiques "nacionals", mentre els films o les músiques procedents de les societats perifèriques han de resistir la prova del darwinisme cultural i s'estingeixen com a espècies sense futur o perviuen com a anacronismes evolutius. Quan l'estat actua per promoure a l'exterior la seua cultura ho fa sempre amb la majoritària."

Huguet i Serra, op.cit.,1994/6

Activitats:
1) A L'Estat i la cultura es parla de conflicte cultural: Quan es dóna aquest? Com sol acabar? Quins instruments són decisius per aquell fi? Com s'anomena una cultura que té l'Estat al darrere? Quina política sol practicar?


L'Estat i la llengua
"Tots els imperialismes o nacionalismes expansius i d'Estat en la història europea han anat acompanyats de la imposició i expansió de la llengua de la nació dominant. A Gal·les i a Irlanda des del Tudor, a França des del segle XIII, però més sistemàticament des de Francesc I i amb gran aparell ideològic liberal i eficàcia pràctica des de la Revolució fins els nostres dies, a l'Imperi Alemany des de la repressió contra els hussites txecs al segle XV o després en els dominis austríacs amb la política germanitzadora il·lustrada de Josep II i de Maria Teresa (...). Quant a la història d'Espanya i nostra, el lector ja la coneix massa bé supose. El grup nacional dominant sempre ho té clar: la nostra nació ha d'omplir els límits de l'Estat que controla, ergo la nostra llengua també. La relació directa, per a ells, no representa cap dubte: "Siempre la lengua fue compañera del imperio", i no hi ha més teoria."

Mira, F., Crítica de la nació pura,1984/7

Activitats:
1) Comenta la frase: "Siempre la lengua fue compañera del Imperio"


L'Estat i la religió d'Estat
"(...) les esglésies de segons quins estats continuen, en l'aspecte nacional, una política assimilacionista que va de bracet amb la de l'estat. (...) Encara que la nació dominant i la dominada tinguin la mateixa religió, també s'utilitza l'Esglèsia com a eina de desnacionalització fent que aquesta introdueixi la llengua de l'estat en les seves funcions religioses o bé en l'ensenyament."

Huguet i Serra, Els nacionalismes perillosos,1994/8

Activitats:
1) Per què és important la religió en el sentit aquí utilitzat?


L'Estat i les formes de govern
"Hi ha tres espècies de governs: el republicà, el monàrquic i el despòtic (...). Done per suposades tres definicions, o més bé tres fets: que el govern republicà és aquell en el qual el poble sencer, o solament una part del poble, té el poder sobirà; el monàrquic, aquell en el qual governa una sola persona, en virtut de lleis fixes i establertes; mentre que, en el despòtic, una sola persona, sense llei i sense regla, tot ho porta segons la seua voluntat i el seu caprici (...). Quan el poble sencer, en la república, té el poder sobirà, és una democràcia. Quan el poder sobirà està en mans d'una part del poble, això s'anomena una aristocràcia.(...) en la democràcia (...) les lleis que estableixen els drets de sufragi són, doncs, fonamentals (...); és una màxima fonamental d'aquest govern que el poble nomene els seus ministres, és a dir, els seus magistrats.(...). En l'aristocràcia, el poder sobirà està en mans d'un cert nombre de persones. Són les qui fan les lleis i les fan executar; i la resta del poble és, respecte d'elles, el mateix que els súbdits respecte al monarca.(...). Com més una aristocràcia s'aproparà a la democràcia, més perfecta serà; i ho serà menys, a mesura que s'aproparà a la monarquía. Els poders intermediaris, subordinats i dependents, constitueixen la naturalesa del govern monàrquic, és a dir, d'aquell on una sola persona governa per mitjà de lleis fonamentals (...) en la monarquía, el príncep és la font de tot el poder polític i civil. Aquestes lleis fonamentals suposen necessàriament uns canals mitjans per on s'escola el poder: puix que si en l'Estat no hi ha més que la voluntat momentània i capriciosa d'una sola persona, res no podria ésser fix, i per consegüent no hi hauria cap llei fonamental. El poder intermediari subordinat més natural és el de la noblesa. De la naturalesa del poder despòtic en resulta que l'home sol que l'exerceix el fa exercir igualment per una sola persona (...) que una sola persona governe segons la seua voluntat i els seus capricis."

Montesquieu, De l'esperit de les lleis,1748/9

Activitats:
1) Quantes classes de govern distingeix Montesquieu? En qui recau el poder en cada una d'elles?


L'Estat i els poders de l'Estat
"A fi que no es puga abusar del poder cal que, per la disposició de les coses, el poder frene el poder (...). Hi ha en cada Estat tres menes de poders: el poder legislatiu, el poder executiu de les coses que depenen del dret de gent i el poder executiu de les coses que depenen del dret civil. Pel primer, el príncep o el magistrat fa lleis per un temps o per sempre, i corregeix o abroga les que són fetes. Pel segon, fa la pau o la guerra, envia o rep embaixades, estableix la seguretat, prevé les invasions. Pel tercer, castiga els crims, o jutja les diferències dels particulars. S'anomenarà aquest darrer el poder judicial, i l'altre simplement el poder executiu de l'Estat. (...). Tot estaria perdut si el mateix home, o el mateix cos dels prínceps, o dels nobles, o del poble, exerciren aquests tres poders: el de fer les lleis, el d'executar les resolucions públiques i el de jutjar els crims o les diferències dels particulars.(...) si en un Estat lliure, el poder legislatiu no ha de tenir dret de frenar el poder executiu, té dret i ha de tenir la facultat d'examinar de quina manera les lleis que ha fet han estat executades."

Montesquieu, Ibidem,1748/10

"El poder legislatiu (...) és el poder suprem a qualsevol Estat (...). La seua finalitat no és altra que la salvaguarda i no pot tenir mai, per tant, cap dret a destruir, esclavitzar ni empobrir, deliberadament, els seus súbdits."

Locke,J. Assaig sobre el govern civil,1680/11

Activitats:
1) Quantes classes de poders contempla Montesquieu? Quin criteri utilitza per que es possibilite el bon govern?


L'estat i les classes socials
"Que la ciutat(-estat) ha d'ésser dividida en classes i que la classe militar ha d'ésser distinta de la classe camperola, no sembla un descobriment actual ni tampoc recent de la filosofia política (...), la divisió en classes de la població ciutadana vingué d'Egipte".

Aristòtil, Política,s.IV a. de C./12

"(...) les ciutats estan composades no d'una sinó de moltes parts. Una és la massa del poble que s'ocupa de l'alimentació, i que són anomenats llauradors. La segona és la dels anomenats obrers, i aquest és el grup dedicat a les arts i oficis sense els quals és inhabitable la ciutat(...). La tercera és la dels comerciants (terme pel qual entenc la classe que s'ocupa de comprar i vendre, bé al per major o a la menuda). La quarta és la dels jornalers i la cinquena és la classe militar, l'existència de la qual no és menys indispensable que les anteriors si la ciutat no ha d'arribar a ser esclava dels invasors; (...) la que desempenya la justícia judicial, i a més la classe deliberativa (funció que correspón a la prudència política) són parts de la ciutat (...). La setena classe que anomenem dels rics, és la que amb la seua fortuna serveix a la comunitat. La vuitena és la dels funcionaris públics que serveix en les magistratures, ja que és impossible que sense magistrats existesca la ciutat."

Aristòtil, op.cit.,s.IV a. de C./13

"La causa que hi haja diverses formes de govern és que en tota ciutat hi ha un cert nombre de parts. En primer lloc veiem que tota ciutat està composada de families; i després que d'aquests conglomerats uns són necessàriament rics, uns altres pobres i uns altres de classe mitja (...). I de la gent del poble veiem que uns són camperols, uns altres comerciants i uns altres obrers. I en la classe superior hi ha també diferències pel que fa a la riquesa així com per la magnitud de la propietat (...). Però a més de les diferències per la riquesa, hi ha les que es basen en el naixement o en la virtut (...) sembla ser que són aquests per excel·lència les parts de la ciutat, és a dir, els rics i els pobres. I a més, pel fet de ser els primers pocs i els segons molts, es presenten aquestes parts com a classes antagòniques, dins la ciutat, de manera que l'una i l'altra estableixen els règims polítics de cara a la seua supremacía, i per açò mateix, creiem, finalment, que no hi ha, en definitiva, sinó dues formes de govern, que són democràcia i oligarquia."

Aristòtil, op.cit.,s.IV a. de C./14

"[l'Estat]...és més aviat un producte de la societat quan arriba a un grau de desenvolupament determinat; és la confessió que eixa mateixa societat s'ha enredrat en una irremeiable contradicció amb si mateixa i que està dividida per antagonismes irreconciliables, que és impotent per poder conjurar. Però, per tal que aquests antagonismes, aquestes classes amb interessos econòmics en contraposició, no es devoren entre si i no facen consumir la societat en una lluita estèril, es fa necessari un poder situat aparentment per damunt la societat, que està cridat a esmorteir el xoc, a mantenir-lo en els límits de l'"ordre". I eixe poder, nascut de la societat, però que es posa per damunt d'ella i es divorcia d'ella més i més, és l'Estat".

Engels,F. L'origen de la família, la prop.priv. i l'Estat,1884/15

Activitats:
1) El tema de les classes socials sembla ser un tema marxista per excel·lència, però què en podem deduir dels textos proposats? Quantes classes socials hi distingeix Aristòtil? Quina és la característica pròpia de les classes? Què diu, a propòsit, Engels?


L'Estat i el projecte econòmic
"La definició de l'estat-nació com a unitat de destí era indestriable de la unitat de projecte econòmic (...) en els estats-nació europeus l'estricte control militar i polític del territori va donar pas progressivament a la integració econòmica aconseguida per la confluència d'interessos dels sectors socials que controlaven la banca, les indústries i la terra. La unió d'interessos econòmics actuava com a ciment de la nació-estat. (...) En l'actualitat, però, l'estat s'ha convertit en el representant dels interessos multinacionals en el territori que controla. L'estat és l'organisme que vetlla perquè les condicions de producció en el seu territori s'homogeneïtzin amb les que imposa el sistema econòmic que predomina internacionalment. En aquest sistema, basat en el desenvolupament desigual (...), l'estat procura que el seu graó sigui el més elevat possible, però acceptant sempre les decisions dels centres de poder internacional. En l'entrada a l'Unió Europea s'ha vist, per exemple, com alguns estats sacrificaven sectors sencers de la seva producció basant-se en criteris imposats des de l'exterior. Aquest fet es veu més agreujat en el cas d'estats plurinacionals, que no actuen com a tals. Llavors, l'estat, (...) no solament perjudica sectors determinats de la producció, sinó nacions o regions senceres. (...) El nul paper que concedeixen els estats centralistes o autonòmics als governs regionals o autònoms pel que fa a política econòmica comunitària encara il·lustra molt més sobre la inutilitat de l'estat com a defensor de els interessos . Malgrat això, es continua difonent la idea que el territori ocupat per l'estat és una unitat de mercat. (...) de la mateixa manera que a escala planetària el sistema econòmic actual treu els seus guanys en el manteniment i l'increment de les diferències entre estats pel que fa a condicions de producció, a l'interior dels estats es reprodueix el mecanisme de desenvolupament desigual entre les diverses nacionalitats i regions. Tot i la teòrica homogeneïtat de salaris al si d'un estat, es conserven diferències, si més no relatives, en el preu del treball, relacionades amb els diferents nivells del cost de la vida. El desenvolupament del capitalisme va acompanyat, doncs, del desenvolupament de les desigualtats, no només entre estats, sinó entre nacionalitats i regions del mateix estat."

Huguet i Serra, Els nacionalismes perillosos,1994/16

Activitats:
1) A L'Estat i el projecte econòmic es diu que al control militar i polític d'un territori li segueix la integració econòmica, ¿a través de què? En l'actualitat què defensa l'Estat? És ell una "unitat de mercat" com tant es diu? Què ajuda a mantenir, sinó, l'Estat? A qui perjudica una tal situació?


Estat, llibertat i democràcia
"La llibertat és el principi fonamental de la constitució democràtica. Açò és el que hom acostuma a dir, amb la qual cosa s'implica que sols en aquest règim polític poden els homes participar de la llibertat, i a aquesta finalitat es dirigeix, segons s'afirma, tota democràcia."

Aristòtil, Política,s.IV a. de C./17

"(...) la democràcia existeix quan són els lliures els que detenten la sobirania (...) la democràcia existeix quan una majoria de ciutadans lliures i pobres exerceixen la sobirania i l'oligarquia, al seu torn, quan l'exerceix una minoria de rics i nobles."

Aristòtil, op.cit.,s.IV a. de C./18

Activitats:
1) A quasi 2.500 anys de distància Aristòtil entengué que l'Estat té una aspiració fonamental i irrenunciable. Quina és aquesta aspiració? Quin tipus d'organització la hi garanteix?


L'Estat i la propietat privada
"Com que el fi més alt dels homes que s'incorporen a una societat és poder gaudir, en pau i seguretat de llurs propietats, i l'instrument i mitjà principal per a assolir-lo són les lleis establertes en tal societat, la primera i fonamental llei positiva de tot Estat és la que estableix el poder legislatiu, així com la llei natural primera i fonamental, que regeix fins i tot el mateix poder legislatiu, és la salvaguarda de la societat i (sempre que siga compatible amb el bé públic) de tots els seus membres."

Locke,J. Assaig sobre el govern civil,1680/19

"Els homes, essent propietaris dins la societat, tenen tals drets sobre aquells béns, que en virtut de la llei de la comunitat són seus que ningú no pot, en justícia, arrabassar-los-en la substància ni cap part sense el seu consentiment (...). És, doncs, un error de creure que el poder suprem o legislatiu d'un Estat pot fer el que li plaga i disposar dels béns dels seus súbdits d'una manera arbitrària, o arrabassar-ne qualsevol part a discreció."

Locke,J. op.cit.,1680/20

Activitats:
1) Quina és la preocupació fonamental de tot Estat per a Locke? Quins són els límits de l'Estat, segons aquest autor?


Crítiques a l'Estat
"[...] tant la propietat privada com l'estat, que són les dues institucions més poderoses del món modern, s'han fet perjudicials per a la vida pels excessos de poder [...]"

Russell,B. Principis de reconstrucció social,1916/21

"Les mancances estructurals de la societat contemporània comencen, una altra banda, en els seus fonaments mateixos (...). L'ordre internacional que ha pogut ser construït sobre unes tals bases no és, en realitat, mes que un aglomerat d'Estats nacionals sobirans vinculats els uns als altres mitjançant regles formals que, arribat el cas, no són respectades. Cadascun d'eixos Estats (...) aferma amb intransigència els seus drets sobirans. Ara bé, els principis de la sobirania nacional és un dels majors obstàcles en el camí de la salvació col·lectiva. (...). L'Estat-nació sobirà (...) aquesta reliquia d'una època superada no únicament ha continuat representant la unitat funcional de l'agressió política mundial, sinó que, a més, s'està multiplicant i multiplicant les seues malifetes sense provocar reaccions contràries(...). Les seues fronteres no han parat d'avançar o de retrocedir al pas dels segles (...) cada país es mostra molt gelós de les seues prerrogatives sobiranes i declara les seues fronteres sacrosantes i intocables. (...). Amb freqüència aquestes solemnes declaracions no són més que un camuflatge patètic o hipòcrita. (...) en front de les superpotències en general, a les nacions fortes i a les grans societats multinacionals, la sobirania dels petits Estats no té, en la pràctica, més que un valor nominal. D'una altra banda, no hi serem molt lluny de la veritat si afirmem que no gaire Estats que d'una altra manera resultarien liberals, són disposats a reconéixer a les minories ètniques i culturals que els atzars de la història han situat en les seues fronteres els mateixos drets a la identitat i a la independència que reclamen per a ells mateixos.(...). Els abusos perpetrats sota l'excusa del dret de sobirania es compten entre els pitjors. L'opressió s'estén, i els conflictes es coven o esclaten a l'interior de les nacions mateixes; o les minories es veuen expulsades sense que la comunitat internacional puga o vulga intervenir-hi, doncs el camí per a fer-ho queda bloquejat pel tabú de la sobirania.(...). El cult a la sobirania ha adquirit una tan gran influència sobre la nostra manera de pensar, que ni ens adonem de les seues incongruències, ni dels vertaders interessos als què serveix, ni del preu que ens costa. (...) el que els benficiaris de la sobirania han arribat a inventar per a justificar i perpetuar l'esmentada partició de la familia humana: El formidable tumor militar, que cada any furta el 6% del producte del treball de l'home (...) la xarxa diplomàtica i l'inflament dels serveis d'informació o de propaganda.(...). Unes semblants superestructures poden, com a molt, ensarronar les inclinacions d'un públic al què li agraden les representacions d'armes, les arrogàncies, les parades, les vanitats, els dobles fons i les novel·les de capa i espasa, fins oblidar en quina mesura tot això és superflu i costós. La seua principal raó de ser deuria, tanmateix, quedar clara, i es deu a que serveixen, sobretot, als interessos de les classes dirigents. Si la sobirania territorial continua representant la clau de l'ordre mundial i si el seu aparell gaudeix de privilegis infreqüent, es deu a que ambdós resulten, per descomptat, tan indispensables a les persones instal·lades en el poder (...). L'Estat és el seu feu. La seua pompa, la seua retòrica i el seu egocentrisme els convenen tant com les seues estructures i superestructures.(...). Els ofereix mitjans infinits per a influenciar psicològicament i política sobre els ciutadans, per a rentar els seus cervells o fer apelacions al nacionalisme, cal dir al chauvinisme. (...). El preu que la humanitat ha pagat per haver de conservar dogmàticament una tal organització política kafkiana (...) no s'expressa únicament en guerres i en conflictes de tota mena (...). Als seus costos directes cal afegir els de les subvencions a indústries establides sobre bases nacionals no competitives, els del proteccionisme, l'autarquia econòmica i intel·lectual, i els de l'educació tenyida de nacionalisme i no oberta al món. Un combat sense limitacions de cops empeny els Estats egocèntrics a utilitzar la mentida, falsificar la història, manipular la premsa, afartar els cervells i invocar la , que quasi sempre té motivacions inconfesables. L'atmosfera internacional és enverinada per causa de tot açò. Els ciutadans del món es veuen obligats a viure en un clima d'hipocresia, de mitges veritats, de roïneses i de pegats que ofen el seu caràcter i els fa perdre el sentit de les realitats."

Peccei,E. Testimoni sobre el futur,1981/22

Activitats:
1) Què diu Russell de l'Estat i per què? Intenta resumir les crítiques de Peccei a l'Estat.


L'Estat social i democràtic
"L'Estat social (...) parteix de l'experiència que la societat deixada total o parcialment als seus mecanismes autorreguladors condueix a la pura irracionalitat i que sols l'acció de l'Estat feta possible pel desenvolupament de les tècniques administratives, econòmiques, de programació de decisions, etc., pot neutralitzar els efectes disfuncionals d'un desenvolupament econòmic i social no controlat. Per tant, l'Estat (...) deu ser el regulador decisiu del sistema social i ha de disposar-se a la tasca d'estructurar la societat a través de mesures directes o indirectes (...) creant, si no noves classes, sí noves categories socials, promovent el potencial científico-tecnològic a través dels Programes d'Investigació i Desenvolupament, obrint el gaudi de bens materials i immaterials mitjançant el creixement dels serveis socials, especialment de salut i d'educació, creant per si mateix o promovent la creació de noves fonts de treball, reduint amb mesures jurídiques i econòmiques l'àmbit i la intensitat de la lluita de classes, etc.(...). Els valors bàsics de l'Estat democràtico-liberal eren la llibertat, la propietat individual, la igualtat, la seguretat jurídica i la participació dels ciutadans en la formació de la voluntat estatal a través del sufragi. L'Estat social democràtic i lliure no sols no nega eixos valors, sinó que pretén fer-los més efectius donant-los una base i un contingut material i partint de la hipòtesi que individu i societat no són categories aïllades i contradictòries, sinó dos termes amb implicació recíproca de tal manera que no poden realitzar-se l'un sense l'altre. Així, no hi ha possibilitat d'actualitzar la llibertat si el seu establiment i les seues garanties formals no van acompanyades d'unes condicions existencials mínimes que facen possibles el seu exercici real (...) ara es pensa que la dignitat humana (materialitzada en supostos socio-econòmics) és una condició per a l'exercici de la llibertat (...). La seguretat formal ha d'anar acompanyada de la seguretat material front a la necessitat econòmica permanent o contingent a través d'institucions com el salari mínim, la seguretat en l'empleament, l'atenció mèdica, etc. La seguretat jurídica i la igualtat davant la llei han de ser complementades amb la seguretat d'unes condicions vitals mínimes i amb una correcció de les desigualtats econòmico-socials. I, darrerament, la participació en la formació de la voluntat estatal cal que siga perfeccionada amb una participació en el producte nacional a través d'un sistema de prestacions socials i amb una participació en la democràcia interna de les organitzacions i de les empreses a través de mètodes com el control obrer, la cogestió o l'autogestió (...) es tracta d'un Estat que es realitza per la seua acció en forma de prestacions socials, direcció econòmica i distribució del producte nacional. (...) li correspón a l'Estat com una de les seues principals missions la responsabilitat de la procura existencial (Daseinvorsorge) dels seus ciutadans, és a dir, portar a cap les mesures que asseguren a l'home les possibilitats d'existència que no poden assegurar-se per si mateix (...). El que constituesquen les mesures concretes de la procura existencial [sein]: A) El desenvolupament de sistemes o el control de sistemes sense els quals és impossible el desplegament de la vida humana en la civilització del nostre temps. B) La seguretat dels distints aspectes vitals en la societat nacional (...) defensa front a les contingències i necessitatas econòmiques globals, front al deteriorament de l'ambient natural, front a l'esgotament dels recursos naturals, front a la radicalització i extensió dels antagonismes en el s¡ de la societat nacional, etc. C) La realització d'una sèrie de prestacions socials (...) entre les quals cal comptar: a) la fixació d'un salari vital mínim amb independència de la classe d'ocupació i destinat a ésser revisat d'acord amb la conjunctura econòmica nacional. b) la procura d'un lloc de treball per a tot ciutadà útil, cosa per a la qual cal desenvolupar una política de total empleament. c) l'atenció dels que estiguen incapacitats per al treball temporalment o de manera permanent: obrers d'indústries ensorrades, ancians, nens, deficients mentals, etc. d) l'augment de les possibilitats vitals de la població i especialment de les masses d'empleats i obrers, acreixement que s'actualitza (1) mitjançant una justa distribució d'ingressos a tots els nivells d'acord amb la conjunctura econòmica; (2) mitjançant el creixent accés als bens culturals, el que, d'una altra banda, és un requisit per a la reproducció d'un sistema sustentat sobre la innovació o, al menys, sobre la possessió dels coneixements tecnològics; i (3) mitjançant l'expansió i el perfeccionament dels serveis socials a través, principalment, de sistemes de segurs."

Garcia-Pelayo,M. Les transformacions de l'estat contemporani,1977/23

Activitats:
1) Dóna, a partir del text de Garcia-Pelayo, una definició de l'Estat Social. Quins són els seus valors? Quin és el criteri fonamental al voltant del qual gira la concepció de l'Estat Social? Quin et sembla el concepte clau? En què consisteix la "procura existencial"?














_____________________________________________________________________________________________
1 Crítica de la nació pura, Ed.3i4, pàg.97, València,1984
2 Sobre la nació dels valencians, Ed.3i4, pàgs.52-3,València,1997
3 Els nacionalismes perillosos, Ed.Columna,pàg.126,Barcelona,1994
4 Ibidem, Ed.Columna, pàgs.130-2, Barcelona,1994
5 Ibidem, Ed.Columna, pàgs.112-13-14, Barcelona,1994
6 Ibidem, Ed.Columna, pàgs.29;33-34, Barcelona,1994
7 Crítica de la nació pura, Ed.3i4, pàg.180-181,València,1984 8 Ibidem, Ed.Columna, pàg.100, Barcelona,1994
9 De l'Esperit de les Lleis, Ed.62,vol.I, pàg.51-61, Barcelona,1983
10 De l'Esperit de les lleis, Ed.62,vol.I, pàg.185-6-7; Barcelona,1983
11 Assaig sobre el Govern Civil, Ed.Laia, pàg.185-186, Barcelona,1983
12 Política, Ed.Porrúa, pàg.288, Buenos Aires,1977
13 Ibidem, pàg.224, Buenos Aires,1977
14 Ibidem, pàg.222-224, Buenos Aires,1977
15 L'origen de la família, la prop.priv. i l'Estat, Ed.Ayuso, pàg.173, Madrid,1977
16 Els nacionalismes perillosos, Ed.Columna, pàgs.64-7, Barcelona,1994
17 Política, Ed.Porrúa, pàg.268, Buenos Aires,1977
18 Ibidem, pàg.223, Buenos Aires,1977
19 Assaig sobre el govern civil, Ed.Laia, pàg.184, Barcelona,1983
20 Ibidem, pàg.190, Barcelona,1983
21 citat a "Russell", Ayer, Ed.Grijalbo, pàg.164-5, Barcelona,1973
22 Testimoni sobre el futur, Ed.Taurus, pàgs.104-107, Madrid,1981
23 Les transformacions de l'Estat contemorani, Ed.A.U., pàgs.22-30, Madrid,1982