·L' EUDALD
______________________________________________________________________________________________

L'Eudald Carbonell és un tio interessant, no en cap el dubte. Per a qui no el conega direm que és eixe que està -amb altres investigadors- al davant de l'importantíssim projecte per a desvetllar els misteris del passat de l'home en aquestes latituds peninsulars i que ha portat fins ara al descobriment dels jaciments d'Atapuerca, a terres de Burgos. De la mà de l'arqueologia, la paleontologia o la paleoantropologia, ens ha posat de sobreavís que la cosa de l'evolució ha aparegut com més complicada i que en aquesta part del món ha succeït de manera molt diferent a com se suposava fins ara. Que procedim de l'Africa sembla, per ara, indiscutible, però que la rastrera d'especímens descoberts i per descobrir és molt més variada i diferent, sembla anar confirmant-se. Feina importantíssima i impagable la que està fent a Atapuerca, generosa en troballes, pel que es veu.

Però ens ha semblat que l'Eudald és una persona amb les idees molt clares per la seua penetració per a veure la classe de món que ens ha tocat viure i la que se'ns presenta en el futur. Sense dogmatismes ni clitxés defensors d'una metafísica de la raça europea, una mirada etnocèntrica d'Europa o un dibuix oblidadís del futur de la convivència en aquest continent i el món, que es presenta en clau multirracial i multicultural, l'Eudald parla amb una tranquil·litat i una convicció que esborrona, per simple i evident (com no ho haviem vist abans?), del concepte d'integració multicultural com a noció clau per al futur de la humanitat. No és solament un concepte per a entendre eixe futur, sinó una realitat que en alguns llocs ja es transparenta i s'obri pas davant els ulls de tots els qui volen veure, que en són la majoria. Desballestades pel passat colonial, persones del 3r i 4rt món, abocades a l'orfendat i la misèria per la injustícia i la irresponsabilitat dels països rics, defugen allò que ningú no s'atreviria a abandonar com la seua terra, la seua gent, la seua familia i amics, tot el seu univers i enfilen el camí amarg de la humanitat derrotada.

Amuntegats a les portes d'una Europa que promet futur, pa i llibertat, constitueixen un exèrcit imparable que gota a gota s'infiltra pels badalls d'un camp al que dificilment els estats europeus, insolidaris i egoïstes, li poden posar portes. Al final hi haurà una més que perceptible i evidenciable presència de races i grups que adoptaran aquesta vella Europa com a continent d'esperances seu i no caldrà una altra opció més civilitzada que acceptar conviure amb aquests estigmatitzats del present que un dia decidiren convertir-se en els "altres europeus". Se'ls hi veu per tot arreu. Veient el Campionat del Món de futbol aquests dies ens hem adonat que n'hi ha en molts equips d'estats i nacions (Holanda, Bèlgica, Anglaterra, França, etc.). I són "nacionals" com qualsevol altre home blanc d'ulls blaus i cabells rossos. Busquen i exigeixen un lloc a la societat, igualtat d'oportunitats, accés a l'educació i al treball, tractament respectuós i no discriminatori, integració política i l'aplicació d'uns drets universals que no entrebanquen el seu accés a la cultura i a la tecnologia.

Aquest accés a la cultura i la tecnologia -ha dit l'Eudald, i aquesta és la seua gran ensenyança- serà el punt decisiu per configurar una autèntica societat democràtica. Fins i tot, si una democràcia no possibilita la igualtat d'oportunitats per accedir a aquests bens, llavors no és una democràcia de veritat. Una democràcia així estarà controlada pels grups privats, els quals es beneficiaran en tenir aquests bens sota el seu domini exclusiu, però la majoria -les minories culturals les primeres- quedaran al marge de la democràcia. Una etapa així es caracteritzarà per la bladerunnització de la societat, és a dir, un període indeterminat durant el qual els outsiders, marginats i exclosos del sistema seran confinats fins la seua exterminació sistemàtica. De moment ja fa temps que ha començat la tirania i el despotisme de les persones i els grups privats amb la seua processó de servidors i polítics. Això o la proposta d'Eudald.
______________________________________________________________________________________________
S.Llàtzer,INTRO (28/6/2000)