Els agents principals de la socialització: la família.
“...la funció bàsica de la família consisteix, actualment, en satisfer les necessitats psicològiques dels individus que contrauen la relació matrimonial. Aquestes necessitats es poden resumir en les d’afecte, seguretat i adequada correspondència emocional. La necessitat de satisfacció sexual, malgrat el seu caràcter fonamental, és menys important en les condicions modernes i cal creure que la gran atenció que li presten alguns especialistes de problemes matrimonials, reflecteix una de les orientacions peculiars de la nostra cultura. Hem rodejat aquesta funció fisiològica d’una superestructura completa de tabús i hem fomentat una intensitat per l’interès sexual que no té, probablement, paral·lel en cap altra societat. Encara que la incompatibilitat sexual activa és fatal per a la relació matrimonial, tot psicòleg sap que, amb freqüència, aquesta incompatibilitat és més aviat un símptoma que una causa de tensió entre els cònjuges. Les condicions de la societat moderna augmenten el caràcter compulsiu de les necessitats psicològiques que poden satisfer el matrimoni. L’experiència infantil en famílies reduïdes de tipus modern inclina l’individu a centrar les seues vinculacions emocionals i els seus sentiments de dependència en una sola persona. Cal, a més, afegir a tot açò el relatiu aïllament social de la majoria dels adults en un ambient urbà. En aquestes condicions, el desig d’un company que puga satisfer les esmentades necessitats resulta doblement poderós. Es reflecteix clarament en l’exagerat desenvolupament actual del concepte d’amor romàntic”.
Ralph Linton, introd. a La Família
“La mare no sols és l’objecte de l’amor i de la identificació, sinó el principal agent de disciplina socialment significativa per al nen. No sols administra la disciplina que el converteix en un ciutadà tolerable del grup familiar, sinó que l’estimula perquè observe un bon comportament fora de la llar i li manifesta la seua desaprovació si no actua com cal. La mare centra en la seua persona tots els símbols del bon “comportament”, d’adaptació a allò que el món adult respectable espera del nen”.
T.Parsons, L’estructura social de la família, La familia, 47-48)
Activitats:
1) Quina és la funció bàsica de la família, segons aquest text? I en els temps actuals?
2) Creus que és, encara, un factor fonamental en el procés de socialització de l’individu o creus que és immersa en una crisi, sovint qüestionada i incapaç de competir amb altres instruments socialitzadors?
3) No és una càrrega excessiva el responsabilitzar a la dona-mare de l’adaptació o inadaptació social de l’individu? Proposa, si és que en coneixes alguna, una solució alternativa.