S.Llàtzer, L’activitat filosòfica, Apunts Introducció a la Filosofia, 1992-1993

Activitats
1) Quins són els conceptes clau per entendre tota aquesta història? Amb quins altres conceptes van lligats aquests conceptes clau?
2) L’ordre del qual parla, és un ordre exclusivament físic, pertanyent a l’àmbit de l’astronomia?
3) Al final, a quina mena d’ordre anà a parar la cosa?


Antropocentrisme o propaganda?
“Celebrem tots els anys, al menys a Massachussetts, una festa denominada “Dia de Colom”; i molt pocs se n’adonen que estan festejant a un dels primers monstres genocides de l’era moderna. Això és exactament el que era Colom. És com si es celebrara el “Dia d’Hitler” a Alemanya. Quan els colonitzadors procedents d’Espanya i d’Anglaterra i d’Holanda i d’altres parts arribaren al Continent Americà, trobaren societats florents. Les investigacions antropològiques actuals ens indiquen que el nombre de natius en el Continent Americà podria haver estat d’uns 100 milions ... En un segle aproximadament eixa població havia estat anihilada... Cap a 1900 en quedaven uns 200.000. A la regió andina i a Mèxic, hi havia societats indígenes molt populoses; i en la seua major part han desaparegut. Molts d’ells foren simplement assassinats, uns altres sucumbiren a les malalties portades pels europeus. Es tracta d’un genocidi en massa... Són fets [però], que no tendim a reconèixer. El que fem per a protegir-nos d’aquests fets sembla ser prou sorprenent. Permeteu-me que us pose un exemple personal. El darrer Dia d’Acció de Gràcies, la setmana passada, la meua família ens anàrem d’excursió. Donarem un passeig per un parc nacional dels voltants. Ensopegàrem amb una làpida que hi tenia una inscripció, col·locada als Parcs Nacionals com un testimoni, en realitat com un gest, com un gest liberal cap els indis del passat: “Aquí jau una muller índia, una wanpanoag, la família i la tribu de la qual donaren una part de sí mateixos i de les seues terres per a que aquesta gran nació (EUA) poguera nàixer i créixer.” Açò és tan espantós que un no sap ni com parlar d’això. Ella i la seua familia no “donaren part de si mateixos i de les seues terres”. Foren, més aviat, assassinats pels nostres avantpassats i expulsats de la seua terra. És com si dins de 200 anys viatjares a Auschwitz i t’hi trobares una inscripció que diguera: “Aquí jau una muller jueva. Ella i la seua família donaren part de sí mateixos i de les seus possessions per a que aquesta gran nació poguera créixer i prosperar”...En mirar aquesta làpida, qualsevol persona amb el més mínim sentit comú i amb els més mínims coneixements d’història hauria de ser capaç de descobrir la propaganda. Però una rere l’altra, les persones passen pel seu costat i pensen que no hi ha cap problema: tot un índex del terrorífic grau d’endoctrinament.”

N.Chomsky, Cròniques de la discrepància, pàg.32-33

Activitats
1) Què opines al respecte: no podem veure la història, la realitat tal i com és perquè patim d’un cert antropomorfisme o, pel contrari, no la veiem perquè a la societat s’aboca un grau molt fort d’endoctrinament?


“No estem en una societat que tinga un Ministeri de la Veritat que produesca una doctrina que tothom haja d’obeir i que es cobre un preu molt alt si no ho fas. El nostre sistema funciona d’una manera molt distinta i molt més eficaç. Es tracta d’un sistema de propaganda privatitzat que inclou els mitjans de comunicació, les revistes d’opinió i que compta, en general, amb una àmplia participació per part de la intel·lectualitat organitzada, dels sectors instruïts de la població. Als membres més organitzats d’eixos grups, a aquells que tenen accés als mitjans de comunicació, incloses les publicacions de contingut intel·lectual i que controlen bàsicament el sistema educatiu, hi hauria que anomenar-los “comissaris polítics”. Eixa és bàsicament, la seua funció: dissenyar, crear i difondre un cos de doctrines i creences que soscave el pensament independent i evite que puguen comprendre’s i analitzar-se les estructures institucionals i les seues funcions. Eixa és la seua funció social. No vull dir que siguen conscients d’ella. De fet, no ho són. En un sistema d’endoctrinament autènticament eficaç, els comissaris tenen molt poca consciència de la seua situació i creuen que les seues ments són independents i crítiques. Si s’investiguen les produccions dels mitjans de comunicació, de les revistes d’opinió, etc. això és el que es descobreix. Es tracta d’una representació del món en el que vivim molt limitada, molt reprimida i grotescament inexacta... El que un ha de fer és adoptar cap a les nostres institucions, inclosos els mitjans de comunicació, els periòdics, les escoles i les universitats, la mateixa actitud racional i crítica que adoptem cap a les institucions de qualsevol altre [país]... Si les escoles estigueren fent el seu treball i no ho estan fent encara que podrien, proporcionarien a la gent mecanismes d’autodefensa intel·lectual...cal adoptar una actitud que no és més que la del pensament crític cap a tot el que es llegesca... per a descobrir les idees implícites prèvies. Tot seguit cal analitzar eixes idees i donar una explicació dels fets que de veritat s’atinguen a ells i no merament reflexes del deformant prisma del sistema de propaganda. Una vegada fet açò, crec que les coses estan bastant clares. Aleshores un pot arribar a convertir-se en un individu lliure, i no en un simple esclau d’algun sistema d’endoctrinament i control.”

N.Chomsky, Cròniques de la discrepància, pàg.26,30 i 31