·INCLITS SOBIRANS
______________________________________________________________________________________________

Hi ha personatges de la vida pública que han descobert maneres ben curioses de fer-se notar a base de dir-la més grossa que ningú. El President del Tribunal Suprem, Jiménez de Parga, es va apuntar no fa massa a eixe club quan estava apunt de ser nomenat per al càrrec i no cal dir que va complir amb el ritual. Ara, com que sembla que està de moda pegar-se una volteta pels EUA (un exemple molt clar del que diem és el del nostre (?) president de la Generalitat) -i molt ens temem que a càrrec del pressupost públic- sembla que tots es passegen per impregnar-se de l’esperit USA. De resultes d’açò, Jiménez de Parga hi ha trobat la solució que li permetrà quadrar el cercle del sempre problemàtic i inacabat projecte anomenat España. Com que aquella nació d’estats federats és una olla en plena ebullició patriòtica després dels esdeveniments de l’11 de setembre, on tothom sembla que es declara americà fins la histèria i aprofita la menor ocasió per exhibir la senyera de les barres i les estrelles als balcons, a les escoles, a la pitrera i a tot arreu, al Sr. Jiménez de Parga, li s’ha pujat a la “perola” que amb quatre decrets de no res i catapultant tota aquesta parafernàlia a les escoles, acaba amb tot el problema d’una gent descreguda, irreverent i antipatriota, com bascos i catalans, que a penes hi ha una mica de llibertat ja es pugen als bigotis amb la seua dèria de voler ser diferents dels altres, quan és sabut de tothom que ací no hi ha més España que la “Una, grande y libre”, que és allò que cal promocionar i que tot el demés són ganes d’emprenyar. Gloriós el tal Parga. Per si no hi havia prou, el Delegat del Gobierno a Euskadi, un tal Villar, acaba de dir que al País Basc l’educació és xenófoba i antiespanyola. Que l’origen de la situació a Euskadi està en l’educació que s’imparteix i que, si fa no fa, el tema és semblant a Catalunya que també descura la cultura universal, practica un casolanisme estret i provincià i exhibeix pocs nivells de “patriotismo constitucional”, que és l’única cosa important en el món. Si a aquesta patuleia nacionalera hi afegim, el Defensor del Pueblo, l’Enrique Múgica, la troïca queda ben arregladeta. Centralistes vestits de corders i nacionalistes mesetaris que espantarien el més pintat si els mitjans de comunicació es posaren a dir les coses pel seu nom. Però, en fi, són els vents que fan moure el navili d’aquests ínclits sobirans de tercera o quarta fila. Què li anem a fer, tenen el vent a favor, encara que més dubtosament la raó. ______________________________________________________________________________________________
S.Llàtzer, (13/02/2002)