·A PROPÒSIT DE L'INFORME DE LA RAHE
______________________________________________________________________________________________

Bé, ja tenim la serp política de l'estiu en marxa. I quina serp! De fet ja ha donat de sí més de 200 articles i la cosa no ha fet sinó començar. I com tota serp ens fa una mica de por, perquè mai no se sap amb què et pots trobar, encara que els temors cap els pobres ofídis siga més producte de la nostra desinformació que res.

Ja fa temps que ens véiem venir la cosa i que acabarà -em jugue una cervessa amb el qui vulga- en forma de Decret-Llei "de las Humanidades", que com a tal vindrà a loapitzar (és a dir, a imposar una visió amputada i espanyolitzadora de la història) el panorama dels continguts d'aquesta que s'han d'impartir al personal de certes edats que molt probablement en tota la seua vida no la tornarà a veure ni per casualitat.

El cap d'aquesta serp ha estat un Informe ja molt conegut de tothom que el President de la RAHE ha publicat en nom de l'esmentat organisme. Que hi ha l'Informe és una evidència incontestable. Que ho signa la Real Acadèmia de la Història Española, també. Que ho signen tots els seus components no està gens clar, perquè alguns no han tingut notícia de la seua publicació ni han estat consultats. Que s'ha publicat ara que està en marxa l'embrancida exhultant d'un PP que acaba de treure majoria absoluta, no passa inadvertit. Que algunes fonts esmentades a l'informe voregen el pensament més rancioespanyol i pro-PP, salta a la vista. Que és un informe fet des d'una òptica que desconsidera els darrers aconseguiments i aportacions de la sociologia, la psicopedagogía, i les ciències socials i polítiques, és claríssim. Que ha estat fet sense un treball acurat d'investigació sobre els llibres de text existents és una cosa de tot punt impresentable per procedir d'un organisme com aquest.

Que en compte d'una denúncia, com la que fa aquest Informe, que sembla més aviat pamfletària, la Real Acadèmia de la Història hauria d'haver treballat per propiciar encontres entre intel·lectuals de les CCSS i organitzat el debat per a l'entesa i mútua comprensió d'una reforma de la història dels pobles de l'Estat Espanyol per evitar exageracions, visions unilaterals, errors i mites, discontinuitats, etc. que hagueren facilitat un millor coneixement mutu entre els espanyols hauría estat la millor solució. Que apostar per un tipus d'orientació amb la manera tan particular de contar la història com la propiciada per Claudio Sànchez Albornoz no és una tendència que siga aconsellable propiciar en l'actualitat donades les raons aportades per les Ciències Socials que l'autor de l'Informe tan denigra, la qual cosa vol dir que li falta una posada al dia de les aportacions que aquestes Ciències han fet per a una millor comprensió de les societats, de la seua història i de l'home.

Que és del tot impresentable l'atac que es fa a la pressuposada tendenciositat dels llibres de text a Euskadi titllant-los d'afavoridors de les idees nacionalistes i propiciadors de tendències racistes i d'exclusivisme, cosa que Manuel Montero, el Rector de la Universitat del País basc, desafecte al nacionalisme basc, deixà clar dient que eixa acusació era una infàmia sense cap fonament en haver revisat tots els llibres que s'hi utilitzen, ho hem pogut comprovar.

Que construir la història contant sols el que ens uneix i evitant allò que ens enfronta, com vol l'Informe de la R.A.H.E., amagant certs episodis importants que implicaren en el seu moment enfrontaments entre els diversos pobles de l'Estat Espanyol o d'aquest amb eixos pobles, quan aquests fets existiren i tingueren una trascendència molt important en el futur d'uns i d'altres, és una retorçuda manera de manipulació de la realitat històrica que una Real Acadèmia de la Història mai devia d'haver recomanat. Perquè quin sentit té sinó amagar el fet assimilatòri d'uns sobre altres?

La història és la que és i, per això, cal que ací cadascú carregue amb la seua creu o com sol dir l'adagi castellà "que cada palo aguante su vela". És a dir, que si les maquinacions d'un grup social per no perdre el poder i controlar favorablement la societat el porten a ser responsable d'un aixecament militar, per exemple, i a la carnisseria que li seguí durant molts anys, doncs que la gent ho conega. Que si una classe social és dimisionària en un moment de la història i responsable de la subjugació de tot un poble a la salvatge ocupació i assimilació d'un estat, doncs que això ho sàpia la gent. Que si un Estat decideix pels interessos dels seus inquilins i propietaris canviar de model i convertir-se en un Estat opressor utilitzant la conquesta i la força per sotmetre una societat diferent al seu interior la qual vol mantenir-se en l'ús de les seues prerrogatives, la seua sobirania i la seua llibertat, doncs que això es conte a la gent.

Que si un poble expressa una resistència a la insaciabilitat dels seus senyors que l'oprimeixen i l'expolien econòmicament i aquesta resistència es transforma en rebel·lió, doncs que això se sàpia. O el que es vol és practicar una vegada més l'oblit, la desmemòria, amb l'excusa que això ens fara més tranquils i feliços? Però quina tranquil·litat es pot construir sobre el frau, l'engany i la mentida? És preferible la manipulació i l'engany històrics a l'intent d'aproximació a la veritat? O es tracta de fer coincidir les pròpies preferències sobre eixa "inqüestionable realidad que es España" amb una concepció unitarista que ha estat una visió permanentment enfrontada a una concepció plurinacional de l'Estat que és, en realitat, el que tant els preocupa als defensors del model unitari? És per això que ara convé la satanització del nacionalisme basc, del català i del gallec?
______________________________________________________________________________________________
S.Llàtzer, El PUNT, 25/7/2000