·JOANNA D'ARC i LA LLENGUA CATALANA
____________________________________________________________________________________________

Estava cantat que després de la victòria obtinguda a les eleccions de març en les que el PP ha tret la majoria absoluta, aquest partit anava a saltar a la mínima sense complexos en qualsevol escenari i tema en el qual poguera demostrar la seua potència i domini sobre una situació que considera absolutament controlada i totalment als seus peus. Si es produeix algun problema en algun àmbit sociopolític que, com el de Catalunya, encara no té a les seues mans i on ha de fer mèrits de cara al futur, el PP obrí ràpidament la boca per demostrar que té reflexos, que és un partit que té totes les respostes, que les té per a qualsevol part de l'estat, que no es pot prescindir d'ell en qualsevol problema que sorgesca i que la seua presència no pot ser ignorada.

El problema el va posar una senyoreta que és professora de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, que sembla decidí l'any 88, juntament amb un altre professor, per pròpia iniciativa i sense consultar el Tribunal de Selectivitat del qual formava part, repartir els exàmens de selectivitat en versió castellana a un alumne que ho va solicitar, contravenint així el Reglament de la URV. Aquests professors foren motiu d'investigació per part del Coordinador de la Selectivitat de la URV i apartats de les esmentades proves una vegada feta la proposta al Consell Interuniversitari de Catalunya. Els professors esmentats posaren una denúncia davant el Defensor del Poble i la cosa passà al Jutjat el qual carregà contra el Rector i el Coordinador de Selectivitat de la URV amb l'excusa que la cosa vulnera la constitució. La norma és inconstitucional -estableix el jutge- perquè "limita el uso del idioma castellano"

Darrere d'açò, quina casualitat, hi ha la Asociación de Profesores para la Democracia i la plataforma Convivencia Cívica Catalana (CCC) del senyor Alejo Vidal Quadras, feixista aixoplugat sota el mantell protector del PP, que vegé l'ocasió propícia per a muntar un xou amb l'excusa de la defensa dels drets dels castellanoparlants pressumptament discriminats a Catalunya per la nova Llei de Normalització del Català. El jutge encarregat del cas sembla suspengué cautelarment els reglaments que regulen els usos lingüístics de la Universitat Rovira i Virgili davant les denúncies d'aquestes associacions, la qual cosa provocà la immediata repulsa de tots els partits polítics del Parlament català exceptuat el PP, ja que la normativa en matèria lingüística de la URV és concordant amb la llei de política lingüística de la Generalitat de Catalunya i amb la Llei d'Autonomia Universitària defensada en la Constitució i desenvolupada en la Llei de Reforma Universitària.

No cap el dubte que l'assumpte fou polititzat i instrumentalitzat. De resultes de la intervenció de la plataforma Convivencia Cívica Catalana, que de "convivència", de "cívica" i de "catalana" té el que jo de bisbe, uns jutges, típics representants d'un cos que fora dels Països Castellans sempre han demostrat ser guardians gelosos de les essències hispàniques més rancies i fervorosos abanderats de la defensa de la llengua castellana, es permeten l'atreviment de suspendre els reglaments que intenten normalitzar una llengua denostada i marginada com és el català que una vegada més alguns feixistes tornen a presentar com la llengua que exclou, margina i impedeix exercir els drets dels castellanoparlants a terres catalanes. Increible però cert que, una vegada més, la llengua catalana torne a patir persecució i acorralament com en els millors temps del franquisme. Durant la suspensió cautelar dels reglaments normalitzadors del català a la URV fins que ses senyories acorden si s'ajusten a la Constitució o no, o vagen i tornen els recursos d'apelació i tota aquesta paperassa, ¿l'ús del català a eixa universitat restarà suspés? i, mentrestant, podrà estar present a les aules?

I açò pot durar tot el que els tràmits duren i els jutges vulguen?. Aprofitar qualsevol excusa per detenir en qualsevol lloc la presència normal del català, ¿no és una operació en consonancia amb aquella atmosfera subtil a la que predisposa aquell "Pujol, enano, habla castellano"? En el fons del que es tracta és de fer doblegar Catalunya, que com el País Valencià o qualsevol dels nacionalismes perifèrics, cal que siguen domesticats pels interessos dels que governen des de Madrid i, per a poder fer-ho sense problemes ni resistències, cal minar sense pausa el nacionalisme desafecte, resistent i insubmís.

Un fet com aquest que pot representar un avanç en les posicions de cara a l'assalt a les resistències nacionals dels catalans, fou ràpidament orquestat pels mitjans de comunicació espanyols els quals, amb rares excepcions, descarregaren la seua retòrica demagógico-nazional que és la típica ideologia que se'ns vol tirar al damunt amb el Decreto de las Humanidades que no trigarà en aparéixer tal i com van les coses, ideologia que ha fet de la professora en qüestió una nova Joanna d'Arc, heroica defensora dels drets lingüístics dels castellanoparlants, els quals -es diu- estan essent discriminats a Catalunya per la Llei del Català, i coses per l'estil.

Per si faltava poc, Josep Piqué, el ministre portaveu provisional del PP, procedent de les files de l'antic PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), digué que "hace falta cambiar la Ley del Catalan para hacerla más acceptable para el conjunto de la población". "Fer-la més acceptable" significa inequívocament rebaixar les seues pretensions de normalització i reduir-la, com ací al País Valencià, a una funció merament folklórica i decorativa. Algú dubta encara per on poden vindre els tirs ara que el PP, amb la majoria absoluta, no necessita a CiU?.

No va errat qui ha retret que açò passa perquè hi ha una Constitució que diu el que diu i que ens coloca en una situació de debilitat constant. Davant coses com aquestes cal que espavilem perquè "la política és massa important per a deixar-la en mans dels polítics". Massa important.
____________________________________________________________________________________________
S.Llàtzer, El PUNT(8/4/2000)