·LA CISTELLA
_____________________________________________________________________________________________

Ja fa un temps, un pintoresc personatge de la política que avui està de senyor feudal per una de les autonomies de l'Estat Espanyol, apelava a la cistella com a criteri verificador de la negativa actuació que el govern d'aleshores estava tenint i del caos irremediable a què la seua política ens estava abocant. La seua verborrea era incessant i, poc més o menys, ens va dir a tots de quin mal ens haviem de morir si continuàvem recolçant tamanys ineptes com aquests als quals haviem donat el nostre suport col·locant-los directament a la Moncloa.

Alguns estaven realment confusos, ja que si els amos del país cridaven tan alt (el amos sempre tenen la raó, ja ho sabem) és que no deurien anar desencaminats. I més quan agitaven una qüestió tan concreta i important perquè afectava de molt a prop la butxaca del personal. Seria certa la seua cridòria, la seua advertència?. A hores d'ara, no recorde massa bé com va quedar aquest assumpte tan pintoresc que amenaçava en convertir-se en l'irrefutable experimentum crucis i en el principi del final de la defenestració d'uns gestors als quals se'ls acusava d'ineficaços i burros.

Tot i que a molts ens semblava una parida que sospitàvem sols servia per veure si a aquest ham s'enganxaven molts més vots electorals, allò no deixava de tenir, a més de la seua gràcia, la seua importància. I és que al ciutadà corrent i normal, el que vol és, al cap i a la fi, que la vida no li siga excessivament complicada i que viure-la amb una certa decència no li supose excessius esforços i dificultats. En el terreny personal: ni massa impostos; ni massa despesses; ni massa treball ni massa poc; ni massa maldecaps; ni massa poca salut. En el terreny social, ni massa trasbalsos econòmics; ni massa especulacions económico-financeres; ni massa despabilats que claven la mà a la caixa; ni massa estafes de tot tipus; ni massa desatencions sanitàries; ni massa importància a la política i als polítics; ni massa poca civilitat, etc. En resum: ni massa ni massa poc; ni de res ni de tot. I, enmig de tot això una bona salut pel que es refereix a la cistella.

Seria bo que de quan en quan, els qui saben fer números en aquestes qüestions ens feren unes poques operacions per aclarir-nos a com va el cistell dels queviures. I de pas -qüestió no menys important a la qual la "informació" no ens té acostumats ni sabedors- convindria enterar-nos com van aquestes mateixes coses per alguns dels països d'Europa. Segur que ens trobàvem amb dades molt interessants i sorpreses que no esperàvem.

¿Encetarà algú informacions i artícles que la gent entenguera i que anaren per aquest camí, sense fer demagògia? Em sembla que en viajar la gent (i tinc constància que viatja), i prendre bona nota d'aquests detalls, tindriem una imatge molt més real que no tot allò que la farragosa (des)informació ens fa engolir com "la realitat". Qui digué que la cistella d'anar a comprar no és important? Però si ho és, ¿per què avui ningú no retreu la cistella com a termòmetre de la tranquil·litat i la prosperitat col·lectiva? I el seu genial i ocorrent promocionador ¿és que ja no li interessa emprar la fòrmula ara que venen els seus?

Seria molt interessant constatar amb freqüència els avatars que va a patir el preu de la cistella ara que els "populars" començaran a incidir en la vida de tots nosaltres i a clavar la mà en la caixa de tots per a administrar els duros públics. D'aquesta manera arribariem a saber si la utopia que ens promet la dreta ens resulta realment barata o es tracta d'una estafa anunciada.
_____________________________________________________________________________________________
Salvador Llàtzer, Primavera de 1996