Huguet i Serra, Els nacionalismes perillosos,1994/1

Activitats:
1) Les coses no són el que semblen, oi? Que descobreix Huguet? Què denuncia? Com anomena eixe procés?


Naixement de les nacions
“Les nacions són, en els seus orígens, el producte de la creació dels mercats, la intensificació del comerç, les guerres i l’ampliació –lenta però inexorable- de l’abast de l’Estat; tot açò fa aparéixer la consciència de formar una comunitat diferenciada dels altres grups de fora.”

M.Guibernau, Nacionalismes,1997/2

Activitats
1) A partir de què es produeix la consciència de la diferenciació en la història segons aquesta autora?


La ideologia que construeix els estats i les nacions: el nacionalisme
“El nacionalisme ha estat i és la ideologia que ha originat i continua mantenint les nacions i els Estats nació com realitats diferenciades respecte d’altres nacions i Estats nació. Això ho ha aconseguit mitjançant idees tals com les d’igualtat, llibertat, sobirania popular, democràcia i autodeterminació. De la seua mà s’han construït els Estats nació i s’han donat espectatives a les nacions sense estat d’autogovernar-se i esdevenir membres sobirans iguals i de ple dret en el concert universal dels estats sobirans.
Als Estats, el nacionalisme els dota de capacitat homogeneïtzadora i cohesionadora a través d’instruments com la cultura, la llengua, la religió, el territori, l’economia, etc. Quan a un estat hi ha diverses comunitats nacionals, l’intent de crear una nació, un mateix sentiment nacional, arracona els drets legítims de les altres nacions que són discriminades per l’intent de l’estat de dur a terme el seu programa d’homogeneïtzació de la mà d’una/algunes cultura/es en especial. La cultura o cultures imposades esdevenen cultures privilegiades i predominants front a les altres que esdevenen subalternes i queden en una situació precària podent passar a estingir-se.
A les nacions, als individus d’una nació, el nacionalisme els dota de capacitat per veure’s com a persones sobre les que pesa tota la discriminació de l’Estat, percebent-lo com una institució aliena, que porta a cap un procés d’usurpació que els estrangeritza en la seua pròpia casa, Estat amb el que no comparteixen interessos comuns. Així mateix el nacionalisme els dota d’un profund sentiment de comunitat que els disposa a enfrontar-se al procés d’homogenïtzació de l’Estat i al seu nacionalisme, bé mitjançant la resistència cultural, bé mitjançant la lluita armada.”

M.Guibernau, Nacionalismes,1997/3

El nacionalisme com a creador d’identitat
“Interpreto el revifament actual del nacionalisme com una resposta a la necessitat d’identitat col·lectiva i també individual.” La força del nacionalisme prové sobretot de la seua capacitat per crear un sentiment d’identitat. (...) El nacionalisme –afirma Hroch- és un substitut dels factors d’integració en una societat que es desintegra. Quan la societat fracassa, apareix la nació com a última garantia. La cultura, la terra i un mite originari comuns, la voluntat de construir un futur col·lectiu i, quan és possible, la llengua constitueixen els elements bàsics que afavoreixen l’aparició d’una consciència comuna.”
“La identitat compleix tres funcions principals: (...) En primer lloc, (...) la identitat nacional exigeix que les persones que formen la nació gaudeixin del dret a decidir el seu destí polític comú. En segon lloc, (...) fa possible les relacions amb els altres. Finalment aporta fortalesa i resistència als individus, en la mesura que reflecteix la seua identificació amb una entitat, la nació, que els transcendeix.”

M.Guibernau, Nacionalismes,1997/4

Activitats
1) Què és el nacionalisme? Què ha aconseguit? Quines idees ha utilitzat?
2) Que ha fet sorgir el nacionalisme?
3) Quin és el doble paper que realitza el nacionalisme a un estat multicultural? Quines armes configuren les nacions per defensar-se del procés d’homogeneïtzació utilitzat per l’estat en que s’hi encabeixen?
4) Quins són els elements que ressorgeixen quan una societat es desintegra i què fan aparèixer?


L’eficàcia i la necessitat de la ideologia
"En 1879, el ministre Jules Ferry, pare del sistema educatiu contemporany i sant patró dels instituteurs, afirmava sense embulls que l'objectiu de l'Estat en promoure l'educació no és crear veritats científiques, sinó "mantenir una certa moral d'estat, certes doctrines d'estat que són importants per a la seua conservació". I així va ser fet, amb resultats de remarcable eficàcia: en 1897, preguntats els candidats a baccalaureat "Quin és l'objectiu de l'ensenyament de la història?", el vuitanta per cent responien: "Promoure el patriotisme". Sol ser amb mètodes com aquest, que la nació-estat esdevé "conscient de si mateixa". Mitjans no en falten i el poder mai no se'n priva. I això es fa tan descaradament, que no val la pena seguir el comentari: d'exemples, cada dia a l'escola, a la televisió, als discursos, i això a casa nostra i a totes les cases. Després de passat un temps d'eficaç aplicació, per part de l'Estat, dels diversos mètodes per produir consciència, resulta que una gent -els valencians, posem per cas- no pot aspirar a certa classe de drets perquè no té una certa classe de consciència o una certa "voluntat", sinó únicament aquella que li han fet tenir i que fa innecessaris aquells drets. La maniobra és fantàsticament intel·ligent. Una trampa rodona, perfecta".

Mira,F.,Crítica de la nació pura,1984/5

Activitats
1) El nacionalisme és, entre moltes altres coses, una ideologia; segons aquest text què se’n deriva de la seua utilització per part de l’estat?


La cultura com a factor creador de solidaritat grupal
“Els individus naixen dins cultures que determinen la manera com es perceben a si mateixos i s’organitzen amb els altres i amb la natura.(Ib.,pàg118) ...Una cultura comuna té la capacitat de crear un sentiment de solidaritat que prové de la consciència de formar un grup. I un passat històric comú que inclou “haver patit, gaudit i esperat junts” com diu Renan, juntament amb un projecte de futur comú, referma els lligams entre els membres d’una determinada comunitat. (Ib.,pàg.119) (...) el poder de la cultura rau en la seua capacitat per crear identitat (...) una cultura comuna suposa una mena de complicitat que únicament els individus socialitzats dins aquella cultura poden entendre.(...) Aquesta complicitat contribueix a crear una consciència comuna i al desenvolupament de lligams de solidaritat entre els membres del grup.”(Ib.,pàg.123)

M.Guibernau, Nacionalismes,1997/6

Massimo d'Azeglio, succesor de Cavour,1871
citat per Mira a op.cit.,1984/7

Activitats
1) Una cultura per a què serveix, segons M.Guibernau? Què suposa? Què contribueix a crear?
2) Què significa el crit de M.d’Azzeglio?


La llengua i la nació

Bisbes anglesos reunits al Concili de
Constança,s.XV, citat per Mira,op.cit.,1984/8

Unamuno, citat per T.Mollà a
La utopia necessària,1994/9

Fuster,J.,Els valencians davant
la qüestió nacional,1983/10

Activitats
1) Quin és el criteri proposat pels bisbes reunits a Constança, Unamuno i Fuster?
2) Quina paradoxa apareix quan es creuen els textos d’Unamuno i Fuster?


Algunes definicions del que és la nació
"Nació és una comunitat estable, històricament formada, d'idioma, de territori, de vida econòmica i de psicologia, manifestada aquesta en la comunitat de cultura (...). És necessari subratllar que cap dels trets distintius indicats, pres aïlladament, és suficient per a definir la nació. Més encara: prou que en falte un de sol d'aquests signes distintius, perquè la nació deixe de ser una nació".

Stalin,J.,El marxisme i la qüestió nacional,1913/11

"La nació ve constituïda per un grup humà conscient de formar una comunitat, de compartir una cultura comuna, que està vinculat a un territori clarament delimitat i té un passat i un projecte de futur comuns, i que reclama el dret d’autogovernar-se".

M.Guibernau, Nacionalismes, 1997/12

""Una nació pot ser definida com un grup de gent (people) que vol ser sobirana entre altres pobles, i per tant desitja el seu propi Estat" (Sulzbach,W.). I punt, així de ximple. Oblideu llengua, cultura, caràcter, història -tot això seran, a tot estirar, "motius"-, i qualsevol altra cosa: la gent que és/vol ser independent és una nació; la que no, no".

Mira,F., Crít. de la nació pura,1984/13

Activitats
1) Digues algunes de les diferències que veus en les 3 definicions de nació.


Els diferents nacionalismes
"Hi ha a Europa dos nacionalismes diferents: el francés centrat en la dimensió polític, la sobirania popular i la igualdat entre els homes (no hi compten les dones) va a parar a la sacralització de l’estat; i l’alemany, centrat en destacar la llengua, la sang i la terra com a constitutius del Volk, més important que no pas l’Estat. En aquest la nació forma i determina la cultura, una manera de viure determinada i les institucions socials més importants. No obstant en els dos hi estaran presents aspectes autoritaris: el francés en accentuar el caràcter jacobinista i homogeneitzador l’ha portat a oprimir i minoritzar les nacions existents al seu interior; l’alemany, en accentuar els trets com la raça, l’arquetipus de l’“home superior”, la superioritat d’uns pobles sobre altres, etc. l’ha portat a exhibir un caràcter excloent, xenòfob, expansionista i opressiu."

M.Guibernau, Nacionalismes,1997/14

Activitats
1) Destaca les característiques i les seues conseqüències entre les dues classes de nacionalisme existents a Europa.


El procés de conscienciació col·lectiva
"El tret comú que és a l’origen de qualsevol moviment nacionalista d’una minoria que reclama més autonomia o independència correspon a la insatisfacció amb la situació actual. La sensació que podrien beneficiar-se d’un distanciament en relació amb l’Estat que les inclou es basa sovint en el descontentament pel que fa a la seguretat , la prosperitat econòmica o la participació política (els organismes internacionals i no els Estats són els que controlen l’exercit, l’economia, la moneda o la política).
La consciència nacional sovint comença amb les activitats de petits grups d’intel·lectuals que lluiten per mantenir i recuperar la cultura de la minoria i, si n’hi ha, la llengua. (...) La difusió de les idees sobre la cultura, la història i, en nombrosos casos, la independència política de què va gaudir una minoria lligada a un territori concret (...) és probable que porti a canviar les aspiracions merament culturals per aspiracions polítiques. La voluntat d’intervenir en els processos de presa de decisions i el dret a tenir accés a prou recursos per millorar la vida de la minoria i promoue’n la cultura ocupen el centre de les reivindicacions d’autonomia."

M.Guibernau, Nacionalismes,1997/15

Activitats:
1) Com comença l’acció de les minories que reclamen més autonomia o independència?
2) Què pretenen a través de la difusió de la cultura, la història o la independència política?


Solucions polítiques a les demandes nacionalistes de les minories
"L’autonomia: Catalunya i Euskadi, que veuen parcialment satisfetes les seues demandes amb la constitució de 1978.
El federalisme: remodelació en profunditat de l’estructura de l’Estat i el reconeixement de les nacions qui hi ha de l’estatus de nacions amb plena capacitat per autogestionar-se i decidir, si volen, continuar formant part de l’Estat o formar-ne un altre.
La secessió: una acció col·lectiva mitjançant la qual un grup intenta independitzar-se de l’Estat que actualment en reclama la jurisdicció i, en fer-ho, pretén extraure una part del territori de l'estat existent."

M.Guibernau, Nacionalismes,1997/16

Activitats
1) Explora cadascuna de les tres alternatives. Quina et sembla la més apropiada?


El dret d’autodeterminació i la sobirania
"El dret d'autodeterminació significa que sols la nació té dret a determinar els seus destins, que cap ni ningú no té el dret d'immiscir-se per la força en la vida d'una nació, a destruir les seues escoles i demés institucions, a violar els seus hàbits i costums, a perseguir el seu idioma, a menyscabar els seus drets... El dret d'autodeterminació significa que la nació pot organitzar-se conforme els seus desitjos. Té dret a organitzar la seua vida segons els principis de l'autonomia. Té dret a entrar en relacions federatives amb altres nacions. Té dret a separar-se per complet. La nació és sobirana, i totes les nacions són iguals en drets".

Stalin, J.,op.cit.,1913/17

Activitats
1) Donat el panorama que hi ha al món en el què de manera constant s’estan transgredint els drets col·lectius més elementals, què fem amb el principi d’autodeterminació exposat?


Llegeix i comenta

El que es deia de Roderic Borja de
Xàtiva quan el 1492 va ser anomenat
Papa a la ciutat de Roma. Citat per
J.Fuster a Qüestió de noms,1962/18

"(...) si cal reajustar i restaurar la nostra personalitat regional, ha d'ésser, naturalment, dins un conjunt més àmple i consistent. Un País Valencià aïllat és una utopia i seria una traïció a la seua pròpia essència. Des de Salses a Guardamar, de Maó a Fraga, som un poble: un sol poble. Cada un dels nostres països n'és un fragment: o millor, un membre. La història i la geografia -la història particular que formem- ens dóna una fisonomia matisada i complementària, i el conjunt té, i en un moment de plenitud normal el tindria amb admirable justesa, un perfecte equilibri en tots els ordres de la vida col·lectiva".

Fuster,J., Nosaltres els valencians,1962/19

"No basta cridar: "Som una nació!". Ni cal damostrar-ho, perquè som una nació. Però d'una nació emana una "cultura" que respon a les necessitats del poble que la constitueix, i és des del poble, des d'aquest poble que s'estén des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, que hem d'entendre les nostres possibiltats de supervivència col·lectiva. Qualsevol intent de retallar aquesta esperança serà estèril. Tenim els dies comptats, i hem d'espavilar-nos. Ja no es pot ser "regionalista" de Catalunya; o "nacionalista" de la Catalunya estricta. Ho hem de tenir ben present: la "nació catalana", culturalment i políticament, no pot enclaustrar-se en les quatre províncies del Principat. Acceptar això seria renunciar a la proclamació "nacional": seria revertir en un "regionalisme" més, que, retroactivament, els duria a prescindir de Llull o del Tirant, de Llorenç Villalonga i de Jaume Roig.(...). Catalans ho som tots, inclús els qui no volen o no volien ser-ho. Ho era Balmes, ho era Blasco Ibàñez. Ho era Lluís Vives. Som nosaltres els qui, en assumir-los, ens construïm. Cada "regió" dels Països Catalans, al llarg dels segles, ha tingut la seua aventura. De cara al futur, o els Països Catalans, amb aquest nom, recuperem i reestructurem la nostra dispersió "regional" o no serem res.(...) catalans, valencians, mallorquins i rossellonesos, encara que les designacions estiguen mal dites, no tenim altra opció que la de la unitat. Ens ve obligada per la història i ens ve provocada per l'esdevenidor."

Fuster,J., Els valencians davant la qüestió nacional,1983/20

Es així com ens veuen?

Comte-Duc d'Olivares, ministre de
Felipe IV d'Austria citat per Fuster
a Nosaltres els valencians,1962/21

Constatacions
"Sembla que l'espanyolització general dels valencians, l'assimilació d'una identitat espanyola, és un procés fonamentalment del segle XIX, per l'acció conjunta de l'escola, el clero, l'administració, la propaganda política i la guàrdia civil, combinació d'una eficàcia definitiva per a consumar una integració iniciada el segle anterior".

Mira, F.,Crítica de la nació pura,1984/22

"Què passa quan persisteix una nació cultural inclosa en un Estat controlat i definit per una altra nació (...). Passa que és una situació que no es pot sostenir a llarg termini. L'assimilació política esdevindrà a poc a poc assimilació cultural, i la nació cultural políticament integrada serà també integrada -és a dir, dissolta: desapareixerà- en una sola nació cultural coincident amb la nació política-estat.(Darrere de, o al costat de, l'espanyolisme polític va necessàriament l'espanyolisme cultural: no ens fem il·lusions de poder-los separar: una integració porta a l'altra, és ineluctable.)"

Mira,F.,op.cit.,1984/23

"Un nacionalisme que accepta per al propi grup nacional, i com a situació definitiva i normal, la condició de subordinat, dependent, dominat, no és tal nacionalisme"

Mira,F.,ibidem,1984/24

Activitats
1) Què podem deduir dels tres textos de l’apartat llegeix i comenta? I de la nostra mollesa i de les altres constatacions?


Perles inestimables