·LA "VENENO"
______________________________________________________________________________________________

L'altre dia estava jo treballant amb el televisor connectat i en una d'eixes cadenes "nacionales" que fan xorrades per a entretindre el personal va aparéixer un transexual que tenia una soltura psicològica i un escaparate dignes de les millors vedettes de l'espectacle espanyol.

En un moment de la entrevista plena d'ironies, extravagàncies, desvergonyiment, inconsistències i xorrades, ves per on el transexual que, emprenyat i ressentit amb sa mare, manifestava estar ja totalment desinhibit en el seu nou rol, pronuncià una veritat que segurament passaria inadvertida a la majoria dels teleespectadors valencians que avui, com ja fa anys, encara estan en els seus tretze quan es tracta de definir sobre qüestions lingüístiques que afecten la quintaessència de la seua llengua. Es una vella història i no val la pena de reincidir en el tema ja tan popularment sobat. Però, la "veneno" -que així s'anomenava la transexual- amollà en un determinant moment una frase que es podria emmarcar perfectament en la discussió i els "arguments" que de quan en quan la gent donava per fer caure la raó de la seua part en aquella batalla absurda. "-¿Qué es lo que piensa usted quando la ven por la calle vestida de esta manera y de la forma como usted habla y actúa?" -preguntà amb to socarró l'entrevistador, que en més d'una ocasió havia estat contra les cordes pel transexual que, públicament, davant les càmeres de la televisió, i a la vista de tothom l'havia convidat a que li tocara els pits encissadors i voluminosos-. Davant aquella ritual i obligada pregunta, la transexual contestà contundentment: "No me importa. Lo que los otros piensen o digan, como dicen los catalanes, me lo paso por la figa".

Em vaig quedar de pedra. Allò va ser la rehòstia! I és que era tan fort, tan contundent, tan estomacant, tan explossiu, però resumia una veritat tan comuna (excepte de per aquestes terres) i evident que, en aquesta grossera frase, però a la vegada concissa i lapidària, la transexual havia donat una definició d'una realitat -de moltes i tantíssimes com n'hi ha, en la seua variabilitat i diferència- que ni el millors pares de la pàtria d'un i altre bàndol entestats en "pegar-se mútuament la ceba", com ara es diu. Déu és generós i va dotar les gents de tot el domini lingüístic catalano-valenciano-baleàric-andorrano-rossellonés, de conceptes, frases, girs, expressions i sentits semblants que foren entesos, degustats i compartits pels seus usuaris. I qui diga el contrari, que patege el territori i veurà.

Allò bo del cas és que l'exabrupte aquest era un argument que ni els millors lingüístes del país podien aportar a una discussió sobre l'essència de l'idioma dels valencians. Si algú dels bàndols enfrontats l'haguerem utilitzat a temps, amb la mestria i oportunitat en que ho va saber fer aquella "popular" transexual, ¿s'haurien acabat ràpidament les interminables batalles ("populars"?) per la genuina "denominació d'origen" del català entre nosaltres, els valencians?

Aprecieu que no es tracta d'una manida qüestió de collons, com quotidianament solem remarcar els mascles sempre disposats a afirmar la nostra contestada masculinitat, sinó de figa.

Formulada la cosa en aquests termes, ¿aquest discurs expressa una fondària insospitada fins ara? Dóna aquest concepte un sentit atàvic i profund al tema per tal com hom acaba de descobrir el bastió inexpugnable contra el qual tota metafísica lingüística va a estrellar-se? És aquest el reducte inexpugnable contra els que s'estavella tot argument contrari?. ¿És aquest el nucli generador de la identitat, de les diverses identitats; el suport de la nostra comuna ètnia i cultura; de la nostra llengua comuna; de la nostra compartida nacionalitat?.

En una frase com aquesta, mai la Natura -sempre tan oposada i distant- anhelava tant la Cultura. Però, no enterbolim la biologia amb la retòrica. Cal que quan la saviesa parle, callen els ignorants com tots nosaltres! Encara que ella s'expresse en els llavis d'un estrafolari, eixelebrat i desvergonyit transexual.
______________________________________________________________________________________________
S.Llàtzer, Hivern de 1997