Nietzsche, Així parlà Zarathustra,I-III,34&275

“(...) jo m’he esmunyit fins el cor de la vida i fins les arrels del seu cor! En tots els llocs on vaig trobar éssers vius trobí voluntat de poder; fins i tot en la voluntat del qui serveix trobí voluntat d’ésser senyor”.

Nietzsche, Així parlà Zarathustra,I-III, 171

Activitats:
1) Homes, animals, superhomes, cordes, abismes... De què creus que està parlant ací Nietzsche?
2) Què creus que és això de “voluntat de poder?
3) Et sembla aquesta una filosofia que estableix què és l’home o una altra que diu que pot arribar a ser? Però, ésser què?


L’home en tant que ésser lliure
“Aquest és el punt de partida de l’existencialisme...l’home està abandonat, perquè no troba ni en sí mateix ni fora de sí mateix una possibilitat on agafar-se. No troba, de cap manera, excuses. Si, en efecte, l’existència precedeix l’essència, llavors no es podrà explicar mai més per referència a una naturalesa humana donada i fixa; dit d’una altra manera, no hi ha determinisme, l’home és lliure, l’home és llibertat (...). No trobem enfront nostre valors o ordres que legitimen la nostra conducta. Així, no tenim, ni al darrere ni al davant nostre, en el domini luminós dels valors, justificacions o excuses. Estem sols, sense excuses. És el que expressaré dient que l’home està condemnat a ésser lliure. Condemnat perquè no s’ha creat a ell mateix i, no obstant, d’una altra banda, lliure, perquè una vegada llençat al món és responsable de tot el que fa.”
“Allò que volem dir és que l’home no és més que una sèrie d’empreses, que és la suma, l’organització, el conjunt de les relacions que constitueixen eixes empreses. Allò que té importància és el compromís total, i no és pas un cas particular, una acció particular allò que compromet totalment. Així, crec jo, hem respost a un cert nombre de retrets concernents a l’existencialisme. Vostés veuen que no pot ésser considerada com una filosofia del quietisme, ja que defineix a l’home per l’acció; ni com una descripció pessimista de l’home: no hi ha doctrina més optimista, donat que el destí de l’home està en ell mateix; ni com una temptativa per descoratjar l’home allunyant-lo del’acció, ja que li diu que sols hi ha esperança en la seua acció, i que l’única cosa que li permet, a l’home, viure és l’acte. Doncs, en aquest plànol, ens l’hem de veure amb una moral d’acció i de compromís.”
“L’existencialista sol declarar que l’home és angoixa. Açò significa que l’home es compromet i que s’adona que ell és no solament qui escull ser, sinó també un legislador el qual, en tant que escull a la humanitat sencera al mateix temps que a sí mateix, no pot escapar al sentiment de la seua total i profunda responsabilitat. Veritablement hi ha molts que no hi estan angoixats; però nosaltres creiem que emmascaren la seua pròpia angoixa, que li fugen; en veritat, molts creuen que en actuar sols es comprometen a si mateixos, i quan se’ls diu: però ¿si tothom procedira així? arronsen els muscles i contesten: no tothom procedeix així. Però en veritat cal preguntar-se sempre: ¿què succeiria si tothom fera el mateix? I un no escapa a aquest pensament inquietant sinó per una espècie de mala fe. Aquell qui menteix i s’excusa quan declara: tothom no procedeix així, és algú que no està bé amb la seua consciència, perquè el fet de mentir implica un valor universal atribuit a la mentida. Fins i tot quan l’angoixa apareix”.
“Tanmateix, però, es pot jutjar, perquè com he dit, s’escull front els altres, i un s’escull a si mateix front a si mateix i front el altres. Abans que tota altra cosa, es pot jutjar (i aquest no és un judici de valor sinó un judici lògic) que determinades eleccions estan fundades en l’error i altres en la veritat. Es pot jutjar un home dient que és de mala fe. Si hem definit la situació de l’home com una elecció lliure, sense excuses i sense ajut, tothom que es refugia darrere de l’excusa de les seues passions, tothom que inventa un determinisme, és un home de mala fe.
Es podria objectar: però ¿per què no podria escollir-se a si mateix de mala fe? Aleshores jo responc que no he de jutjar-lo moralment, però definesc la seua mala fe com un error. D’aquesta manera, no es pot escapar a un judici de veritat. La mala fe és, amb tot i per tot, una mentida, perquè dissimula la total llibertat del compromís. En el mateix plànol, diré també que hi ha mala fe si escull declarar que certs valors existeixen abans que jo; estic en contradicció amb mi mateix si declare que, a la vegada, els vull i se m’imposen. Si se’m diu: ¿i si vull ésser de mala fe?, respondré: no hi ha cap raó per a que no ho siga, però jo declare que vosté ho és, i que l’actitud d’estricta coherència és l’actitud de bona fe. I puc, a més, formular un judici moral”.

J.P.Sartre, L'existencialisme és un humanisme

Activitats:
1) Què vol dir que l’home és un ésser no determinat -és a dir- lliure, segons Sartre?
2) Si l’home es defineix per l’acció i el compromís això vol dir que és un ésser acabat o inacabat? Un ésser fet ja o un ésser que es fa segons actua en la vida?