COMENTARI DE TEXT


Què és l’home, la realitat humana?: concepcions tancades.

L’home en tant que ésser racional
“- I què en direm d’algunes coses, amic Símmias? De la “justícia”, per exemple, direm que és quelcom o que no és res?
- Hem de dir que és “alguna cosa”. I això mateix hem de dir de la “bellesa” i de la “bondat”.
- I les has vistes alguna vegada amb els teus ulls?
- Mai.
- Hi ha algun sentit corporal per mitjà del qual hagis pogut comprendre alguna d’aquestes coses de què et parlo, com la “magnitud”, la “salut”, la “força”, i en una paraula, l’“essència” de totes, és a dir, allò que són en si mateixes? És per mitjà del cos que es reconeix la realitat?”

Plató,Fedó,64d


“Mentre tinguem el nostre cos, i l’ànima estigua contaminada d’aquesta corrupció, mai no arribarem a posseir l’objecte dels nostres desigs, és a dir, la veritat. (...) Està, doncs, ben demostrat que, si volem conèixer alguna cosa de manera autèntica, ens cal prescindir del cos, de manera que sigui l’ànima i prou la que examine els objectes que vulga conéixer. Sols aleshores fruirem de la saviesa de la qual ens sentim enamorats (...)”

Plató,Fedó,67a


Activitats:
1) Segons aquests textos per què es caracteritza l’home en tant que ésser racional?
2) Quina mena d’oposició acaba d’aparèixer en l’horitzó de la civilització?


L’home en tant que ésser social o polític
“La raó per la qual l’home és més que l’abella o qualsevol animal gregari, un animal social, és evident: la naturalesa, com acostumem a dir, no fa res en va, i l’home és l’únic animal que té paraula (logos). La veu (foné) és signe del dolor i del plaer, i per això la tenen també els demés animals (...) però la paraula és per a manifestar el convenient i el perjudicial, el just i l’injust, i és exclusiu de l’home front els altres animals tenir ell sol, el sentit del bé i del mal, del just i de l’injust, etc., i la comunitat d’aquestes coses és la que constitueix la casa i la ciutat (polis). (...) La comunitat perfecta de diverses aldees és la ciutat, la qual té, per dir-ho així, l’extrem de tota suficiència i sorgí per causa de les necessitats de la vida, però existeix ara per a viure bé. De manera que tota ciutat és per naturalesa, si ho són les comunitats primeres; perquè la ciutat és el seu fi, i la naturalesa és el fi (...). De tot açò podem concloure, doncs, que la ciutat és una de les coses naturals, i que l’home és per naturalesa un animal social i que l’insocial per naturalesa i no per atzar és un home dolent o més que un home, semblant aquell a qui Homer reprotxa “sense tribu, sense llei, sense llar”, perquè qui és així per naturalesa és, a més, amant de la guerra, com una peça aïllada en el joc de dames (...). La ciutat és per naturalesa anterior a la casa i a cadascú de nosaltres, perquè el tot és necessàriament anterior a la part (...). És evident, doncs, que la ciutat és, per naturalesa, anterior a l’individu, perquè si l’individu separat no és prou per a sí mateix, serà semblant a les demés parts en relació amb el tot, i el que no pot viure en societat o no necessita res per a la seua pròpia suficiència, no és membre de la ciutat sinó una bèstia o un déu”.

Aristòtil, Política, I, 1


Activitats:
1) Resumeix les raons d’Aristòtil per a afirmar la sociabilitat natural humana.
2) Qui és abans per naturalesa, l’individu o la societat? Per què?


L’home en tant que ésser actiu i productiu
“Hom pot diferenciar els homes dels animals per la consciència, per la religió o per tot el que es vulgui. Ells mateixos comencen a diferenciar-se dels animals així que comencen a produir llurs mitjans de subsistència, un pas que és condicionat per llur constitució física. En produir llurs mitjans de subsistència, els homes produeixen també indirectament llur vida material. El mode en què els homes produeixen llurs mitjans de subsistència depèn, d’antuvi, de la natura dels mitjans de subsistència que han trobat i que cal reproduir. Aquest mode de producció (...) és una forma determinada de l’activitat d’aquests individus, una forma determinada de manifestar la vida, un mode de vida determinat. Tal com els individus manifesten llur vida, així són. El que són coincideix, doncs, amb llur producció, tant amb allò que produeixen com amb la manera com ho produeixen. El que els individus són, doncs, depèn de les condicions materials de llur producció. Aquesta producció només apareix amb l’increment de la població. Pressuposa també unes relacions entre els individus. La forma d’aquestes relacions, la condiciona al seu torn la producció”.

K.Marx, La Ideologia Alemanya, 47


Activitats:
1) Quina és la característica que defineix l’home segons aquest text?
2) De què depèn la producció dels mitjans de subsistència de l’home?


L’home en tant que ésser que fabrica instruments
“Creiem que a l’ésser humà pertany crear materialment i moral, fabricar coses i fabricar-se a si mateix. Homo faber, aquesta és la definició que proposem. L’Homo sapiens ha nascut de la reflexió de l’Homo faber sobre allò que fabrica”.

H.Bergson



“En el principi fou l’acció (Goethe). En l’acció troba la seua clau i el seu punt de partida el desenvolupament biològic (...) i també, en una mesura que és decisiva, el desenvolupament humà. Som intel•ligents –deia Anaxàgores- perquè tenim mans (...). A partir de l’acció, que és representable en la seua forma humana més típica per la mà i els instruments que aquesta agafa, l’Homo faber no sol va eixamplant l’àmbit i la perfecció de la seua tècnica, sinó allumenant l’Homo sapiens.”

C.París, L'animal Cultural


Activitats:
1) Quina és la característica fonamental de l’home, segons Bergson?
2) Respecte de quina altra característica produeix i es produeix l’Homo Faber?
3) Quina és la clau del desenvolupament humà segons París i per què està representada?