Durkheim, Les formes elementals de la vida religiosa, pàg.248-249

No hi pot haver cap societat que no senti la necessitat de mantenir i de reformar, a intervals regulars, els sentiments col·lectius i les idees col·lectives que en fan la unitat i la personalitat. Ara bé, aquesta refecció moral només es pot obtenir per mitjà de reunions, d’assemblees i de congregacions on els individus, estretament propers els uns dels altres, reafirmen en comú els seus comuns sentiments; d’on resulten unes cerimònies que, pel seu objecte, pels resultats que produeixen i pel procediments que s’hi utilitzen, no difereixen en la seua naturalesa de les cerimònies pròpiament reli gioses.”

Durkheim, Les formes elementals de la vida religiosa, pàg.431 de la vida religiosa, pàg. 431

“La vida col·lectiva, quan assoleix un determinat grau d’intensitat produeix el despertar del pensament religiós (...). L’home no es reconeix; se sent com transformat i, per tant, transforma el món que el rodeja (...). Al món real on transcorre la seua vida profana superposa un altre món que (...) no existeix més que en el seu pensament, però al qui atribueix, en relació al primer, una espècie de dignitat més alta. (...) les categories fonamentals del pensament i (...) la ciència tenen orígens religiosos(...). Quasi totes les institucions socials han nascut de la religió. Doncs bé, per a que els principals aspectes de la vida col·lectiva hagen començat per no ser altra cosa que aspectes variats de la vida religiosa, és necessari, i del tot evident, que la vida religiosa siga la forma eminent i com l’expressió resumida de la vida col•lectiva sencera”.(...)

Durkheim, Les formes elementals de la vida religiosa

“Com que la força religiosa no és res més que la força col·lectiva i anònima del clan, i com que aquesta no és representable als esperits més que amb la forma del tòtem, l’emblema totèmic és com el cos visible del déu. Per tant, és d’ell que semblen emanar les accions beneficioses o temudes, que el culte té l’objectiu de provocar o de prevenir; per consegüent, és a ell que s’adrecen especialment els ritus (...) el clan, igual que qualsevol mena de societat, només pot viure en i per les conseqüències que el componen. Així, si en tant que concebuda com a incorporada a l’emblema totèmic, la força religiosa apareix com a exterior als individus i dotada, en relació amb ells, d’una mena de transcendència, d’altra banda, igual que el clan que simbolitza, no pot realitzar-se més que en ells i per ells; en aquest sentit, doncs, els és immanent i ells se la presenten necessàriament com a tal. La senten present i actuant en ells, perquè és ella qui els eleva a una vida superior”.

Durkheim, Les formes elementals de la vida religiosa, pàg.238

Activitats:
1) Què creus que ens vol dir Durkheim en aquests quatre fragments? Fes un resum el més articulat possible.
2) Què és allò que produeix que el clan o grup no es desfaça?
3) Per què una societat té la necessitat de mantenir i recrear els seus símbols? A través de quins elements es porta a cap?
4) Quins efectes produeix el sentiment religiós, segons Durkheim? Què significa açò aplicat a les societats modernes?


La cultura com a factor creador de solidaritat grupal

“Els individus naixen dins cultures que determinen la manera com es perceben a si mateixos i s’organitzen amb els altres i amb la natura.(pàg.118) ...Una cultura comuna té la capacitat de crear un sentiment de solidaritat que prové de la consciència de formar un grup. I un passat històric comú que inclou “haver patit, gaudit i esperat junts” com diu Renan, juntament amb un projecte de futur comú, referma els lligams entre els membres d’una determinada comunitat. (pàg.119) (...) el poder de la cultura rau en la seua capacitat per crear identitat (...) una cultura comuna suposa una mena de complicitat que únicament els individus socialitzats dins aquella cultura poden entendre.(...) Aquesta complicitat contribueix a crear una consciència comuna i al desenvolupament de lligams de solidaritat entre els membres del grup.”(pàg.123)

M.Guibernau, Nacionalismes,1997

Activitats:
1) Què és el significat de la cultura des de la perspectiva del manteniment de la solidaritat social segons Montserrat Guibernau?


Símbols i poder

“Els ídols tenen amo. Qui controla el contingut i el significat dels símbols, qui en regula la difusió i l’aprenentatge, controla també la consciència que en resulta. Així qui manipula -qui defineix la referència i la fa aprendre- els símbols més potents, integra més intensament. I això ho fa, òbviament, qui pot fer-ho: qui té poder. Ordre polític i ordre simbòlic van indissolublement lligats.”

J.F.Mira, Crítica de la nació pura, 1984

“Qui controla el poder simbòlic controla la representació que la gent es fa de la distribució del poder econòmic i del poder cultural. Capital simbòlic és l’acumulació de poder simbòlic, poder de designar la realitat social i ordenar el món segons un principi classificador, d’establir la separació, la divisió, la diferència. Poder establir qui som nosaltres, i qui són els altres. Poder decidir qui és del país i qui és foraster. Poder determinar els límits de la solidaritat grupal, el territori mental de la tribu.”

J.M.Huguet i J.M.Serra, Els nacionalismes perillosos, 1994

Activitats:
1) Quina és la idea en què ambdós autors coincideixen? Intenta donar una resposta articulant els dos textos.


La ideologia com a factor de cohesió i manteniment dels estats i les nacions: el nacionalisme

“El nacionalisme ha estat i és la ideologia que ha originat i continua mantenint les nacions i els Estats nació com realitats diferenciades respecte d’altres nacions i Estats- nació. Això ho ha aconseguit mitjançant idees tals com les d’igualtat, llibertat, sobirania popular, democràcia i autodeterminació. De la seua mà s’han construït els Estats nació i s’han donat expectatives a les nacions sense estat d’autogovernar-se i esdevenir membres sobirans iguals i de ple dret en el concert universal dels estats sobirans.
Als Estats, el nacionalisme els dota de capacitat homogeneïtzadora i cohesionadora a través d’instruments com la cultura, la llengua, la religió, el territori, l’economia, etc. Quan a un estat hi ha diverses comunitats nacionals, l’intent de crear una nació, un mateix sentiment nacional, arracona els drets legítims de les altres nacions que són discriminades per l’intent de l’estat de dur a terme el seu programa d’homogeneïtzació de la mà d’una/algunes cultura/es en especial. La cultura o cultures imposades esdevenen cultures privilegiades i predominants front a les altres que esdevenen subalternes i queden en una situació precària podent passar a extingir-se.
A les nacions, als individus d’una nació, el nacionalisme els dota de capacitat per veure’s com a persones sobre les que pesa tota la discriminació de l’Estat, percebent-lo com una institució aliena, que porta a cap un procés d’usurpació que els estrangeritza en la seua pròpia casa, Estat amb el que no comparteixen interessos comuns. Així mateix el nacionalisme els dota d’un profund sentiment de comunitat que els disposa a enfrontar-se al procés d’homogeneïtzació de l’Estat i al seu nacionalisme, bé mitjançant la resistència cultural, bé mitjançant la lluita armada.”

M.Guibernau, Nacionalismes,1997