·L'ORDRE D'ORANGE
______________________________________________________________________________________________

A les anomenades "províncies" de l'Ulster (Irlanda del Nord), els orangistes s'han enfrontant, durant deu nits, a l'Ulster Defence Regiment (UDR) perquè volien celebrar el 12 de juliol, data commemorativa de la victòria del protestant Guillem III sobre el catòlic Jaume II, amb una desfilada passant pel mig dels barris catòlics, la qual cosa assegurava l'enfrontament entre catòlics i protestants. Per evitar-ho, la RUC i l'UDR (la policia i l'exèrcit de l'Ulster) intentaren dissuadir als orangistes, però allò que veiérem semblava més una retirada que una acció dissuasòria en tota regla. Els agressors orangistes els tiraven tot el que tenien a la mà i l'exèrcit no feia més que retrocedir cobrint-se passivament amb els seus escuts. Allò que hi succeia contrastava amb la ferocitat amb la que aquestes forces han lluitat contra les protestes dels catòlics irlandesos al llarg i ample de la seua història, i semblava una actuació d'una humanitat i una tolerància realment increible.

¿Haurà decidit el Govern Britànic, el poder real a Irlanda del Nord, que cal una política de tractament més respectuós marginant antigues estratègies de càrregues i apallissaments als carrers de les ciutats de l'Ulster? Haurà decidit abandonar la recollida d'informació a gran escala, control i vigilància massiva, detenció massiva per a interrogatoris i repressió generalitzada? Haurà abolit l'Acta de Disposicions d'Emergència d'Irlanda del Nord de 1973, i l'Acta de Prevenció del Terrorisme que concedeix àmplis poders a la RUC i al UDR, eliminat les disposicions legals clàssiques i els jurats, introduït canvis en l'aportació de proves, adquirit amplis poders en la detenció per a interrogatoris i posat en marxa els internaments sense judici? Haurà acabat amb els registres massius de domicilis, els arrestos a gran escala per a interrogatoris en profunditat i l'aplicació sistemàtica de les tècniques de tortura i assassinats com fins no fa massa? Haurà abandonat el seu suport a agents provocadors, unitats de paisà i escamots de la mort paramilitars de l'Ordre d'Orange, UDA i UVF, col·laboradors de la RUC i la UDR en la repressió i mort de nacionalistes irlandesos? Haurà acabat amb la censura als mitjans de comunicació que impedeixen parlar de la realitat a Irlanda del Nord i contar de manera objectiva i verídica la situació colonial que es viu a l'Ulster? Haurà acabat amb la persecució sobre la cultura i la llengua irlandesa i el seu desterrament oficial? Haurà acabat amb la persecució d'aquells que intenten posar fi al domini britànic i volen la reunificació de tota Irlanda?

Els qui hem vist enfrontar-se la UDR i el RUC eren els "cavallers" de l'Ordre d'Orange que és una organització anticatòlica radical formada en 1795 per rics terratinents i grangers pobres, tots ells protestants, a fi de defensar un estatus quo favorable que subordinara política, econòmica i socialment els nord-irlandesos. És un moviment politico-religiós que un tal Thomas Cooke articulà en un coktail explossiu amb ingredients com el torysme (ideologia aristocràtica que sustenta que algunes persones -pel general blanques- han nascut per a governar), els terratinents, la religió presbiteriana i les lògies orangistes. La seua característica fonamental és l'odi fanàtic i irracional envers els catòlics i en el seu si es recluten escamots de la mort que col·laboren eficaçment amb la RUC i la UDR en el procés de repressió contra els catòlics i les organitzacions nacionalistes a l'Ulster. Són sectaris, és a dir, volen mantenir la seua situació com a comunitat separada dels catòlics irlandesos perquè, estant en una posició de privilegi respecte d'aquests, no volen que eixos privilegis desapareguen. Se'ls coneix també com lleialistes, lleials a la Gran Bretanya s'entén, del resultat de la qual aquesta els hi garanteix eixos privilegis sine die, i unionistes perquè volen continuar formant part de la societat britànica amb l'ajut de la qual esperen conservar l'estatus quo actual i la seua posició de monopoli i de domini a l'Ulster.

Eixa situació, a banda d'estar sustentada per la presència militar britànica, ho està també per un truculent sistema polític i electoral que garanteix el seu domini i els seus privilegis polítics i econòmics. Des de 1172, any en què Enric II d'Anglaterra aconsegueix del papat la sobirania sobre l'Esgésia i el poble d'Irlanda, annexió ratificada en el Tractat de Windsor de 1175, fins a temps ben recents en què la Tatcher rebutjà les tímides conclusions del Foro de Dublín i decidí que la única sortida era el tractament policial de la situació, la història d'Irlanda (en especial la de l'Ulster) ha estat una espiral d'ocupació, repressió i confiscació de terrres i bens als irlandesos per part dels ocupants britànics, i les subsegüents insurreccions, revoltes camperoles i contracolps dels catòlics irlandesos contra les confiscacions, el robarori legitimat per les lleis britàniques i la repressió contra el poble i les organitzacions defensives irlandeses.

La convicció del ministre Peter Brook (1990) que l'IRA no podia ser derrotat militarment i la intel·ligència d'un liberal a Down Street, com Tony Blair, ha fet entrar en la via política i la negociació, una situació que durant tans segles els governs de Sa Majestat sols volgueren acabar per la via militar i policial.

L'Acta d'Irlanda del Nord i l'Acta de Prevenció del Terrorisme tenen els dies comptats. L'Acta Constitucional d'Irlanda del Nord està clarament amenaçada. I l'autodeterminació i la reunificació irlandesa, encara que lluny, és a l'horitzó.

El feixisme actiu dels paramilitars orangistes, doncs, té els dies comptats. Sols ha servit per a reforçar l'apartheid, negar el vot i la igualtat social, política, econòmica i civil als nordirlandesos catòlics, mantenir la mentalitat sectària d'una part de la societat a l'Ulster i col·laborar en la repressió amb les forces d'ocupació britàniques. No cal dir que passarà a la història com una anècdota de mal gust i pitjor record.
______________________________________________________________________________________________
S.Llàtzer, EL PUNT (18/7/2000).



DADES d'INTERÉS:

1172: Enric II d'Anglaterra aconsegueix la concessió papal de la sobirania sobre l'Església i el poble d'Irlanda.
1175: Tractat de Windsor pel qual Irlanda queda sotmesa a la corona anglesa. Confiscació i repart de terres entre els nobles anglesos.
1367: Estatuts de Kilkenny, legislació per la qual s'impedí la unió per evitar l'assimilació del contingent anglés.
1601: Derrota de Kinsale moment en què s'inicia la descomposició de la cultura irlandesa fins ara dominant a tota Irlanda.
1603: Insurrecció a l'Ulster que s'acaba amb derrota dels catòlics seguida de la seua confiscació de terres i el lliurament a anglesos i escocesos, la qual cosa generà:
1641: Revoltes camperoles per la confiscació de les terres als irlandesos per part dels anglesos.
1642: Confederació de Kilkenny per la qual es posa organització a un nou esclat de revolta contra Anglaterra.
1649: Fracàs de la revolta i confiscació de les 3/4 parts del territori irlandés.
1702: Lleis repressives contra els catòlics irlandesos les quals impossen la seua absoluta submissió.
1795: Formació de l'Ordre d'Orange, associació protestant i radicalment anticatòlica composada de terratinents i grangers pobres per defensar un status quo favorable per subordinar politica, econòmic i socialment els irlandesos catòlics.
1798: Propagació de les idees revolucionaries per Wolf Tone i revolució irlandesa.
1800: Abolició del Parlament irlandés per Pitt aconseguit durant la rebelió de les colònies americanes i promulgació de l'Acta d'Unió per la qual tota Irlanda va ser unida a Gran Bretanya.
1906: Naixement del Sinn Féin.
1912: Tercer Projecte d'Autonomia pel qual els Tories britànics intentaren desbaratar l'avançament de la democràcia a qualsevol part de la Gran Bretanya i instigaren un moviment reaccionari als 6 comtats irlandesos que al final donà com a conseqüència el triomf de la reaccionarisme i el sectarisme i portà a la:
1914: Suspensió del Projecte d'Autonomia per a Irlanda.
1916: Aixecament republicà que aprofitant la 1ª Guerra Mundial ocupà el poder a Irlanda fins el seu enderrocament per elements britànics i irlandesos contrarevolucionaris.
1918: Darrera vegada que els irlandesos exerciren nacionalment el vot en unes eleccions generals. Guanyà Sinn Féin amb el 69'5% dels vots.
1919: Promulgació de la Declaració d'Independència pel govern de Sinn Féin.
1920: Acta de Govern d'Irlanda, per la qual es declara en el seu Article 75 que els 6 comtats (l'Ulster) estan subordinats al govern de la Gran Bretanya.
1921: Acta de l'Estat Lliure d'Irlanda, per la qual es reconeix la independència tutelada per un governador general britànic dels 26 comtats excepte l'Ulster que quedà anexionada al Regne Unit.
1922: Tractat Anglo-Irlandés que consagra la partició d'Irlanda sota amenaça de guerra. Acta de Poders Especials, per la qual es legitimava tota arbitrarietat i es concedeixen poders absoluts a l'Autoritat Civil i a la Royal Ulster Constabulary (RUC). Fou substituïda el 1973 per l'Acta d'Irlanda del Nord (Disposicions d'Emergència). Organització, armament i subvenció, a l'Ulster, dels "A","B" i "C" Specials per part de Gran Bretanya, una força composada per 45.000 lealistes, membres de la Ulster Volunter Force (UVF) i la RUC per a suprimir l'oposició nacionalista.
1923: La Guerra Civil entre Irlanda i el Regne Unit s'acaba.
1930: Congrés Republicà.
1932: El partit radicalnacionalista de De Valera aconsegueix el poder i fa una nova Constitució que porta la independencia política per a Irlanda.
1945: Implantació del Sufragi Universal a la Gran Bretanya. S'exclou Irlanda del Nord on sols podran votar els contribuents i les seues esposes, no podran votar arrendataris no contribuents; s'adjudicaran més de 6 vots als directors de societats anònimes; s'abolirà la representació proporcional, etc.
1948: La República d'Irlanda és sancionada legalment.
1954: Acta de Banderes i Emblemes, que prohibeix l'exhibició de la bandera irlandesa.
1963: Creació de les Societats Wolfe Tone, punt d'encontre entre socialistes, republicans i entusisastes de la llengua irlandesa.
1966: 50 Aniversari de la Sublevació de Pasqua amb assistència de 50 mil persones. Publicació obres de James Connolly i altres líders de l'Aixecament de 1916. Origen del conflicte a l'Ulster. Resultat: 2.500 morts. L'IRA comença els atacs a les forces repressives i d'ocupació.
1967: Creació de la NICRA, punta de llança de la reivindicació dels drets civils.
1968: 1ª Marxa de la NICRA entre Coalisland i Dungannon pel drets civils.
1968: Marxa de la NICRA a Derry el 5 d'octubre, demanant sufragi universal, acabament de la manipulació dels límits electorals, revocació de l'Acta de poders Especials, fi a la discriminació en les vivendes, disolució dels "B" Specials i retirada del Projecte de Llei d'Ordre Públic que entrebancava les manifestacions pels drets civils.
1969: Marxa de Burntollet al gener, on es constata el caràcter immobilista i repressor de l'Estat Britànic. La lluita pels Drets Civils esdevé lluita pels Drets Nacionals.
1969: Eleccions del 24 de febrer. Naixement del Partit del "Reverend" Ian Paisley, l'extrema dreta fonamentalista a l'Ulster.
1969: Batalla del Bogside, enfrontaments mortals amb la RUC i els paramilitars lealistes. Davant el fracàs de la RUC l'exèrcit britànic (UDR) es fa càrrec de la situació. Els catòlics irlandesos responen fent barricades a Belfast. Moren 8 persones i l'exèrcit crema barris i cases.
1970: Toc de queda en juliol que centenars de dones trenquen passant per davant d'uns militars sorpresos i estupefactes. Creació del Partit Laborista Socialdemòcrata (SDLP), que comparteix la perspectiva britànica i que amb el seu recolçament al Tractat de Hillsborough sembla dinamitar la legítima reclamació de la seua sobirania i autodeterminació nacional dels irlandesos.
1971: L'IRA, que estava desarmat passa al contraatac i posa en 2 mesos 125 bombes. Es posa en marxa l'internament de sospitosos. Naix el Moviment de Resistència del Nord (NRM) amb els republicans, Democràcia Popular i nacionalistes progresistes.
1972: Es posa en marxa la detenció sense judici. Diumenge de Sang: el 30 de gener moren per dispars de l'exèrcit britànic diverses persones que protestaven en una manifestació contra l'internament.
1972: Caiguda del Parlament de Stormont (Irlanda del Nord). Disolució dels "B" Specials i amenaces dels orangistes amb desfilades paramilitars, cambres de tortura, aparició de cossos mutilats i espiral de morts catòlics, a més d'enfrontaments amb l'exèrcit britànic.
1973: Irlanda ingressa al Mercat Comú. Acta Constitucional d'Irlanda del Nord, per la qual es declara que Irlanda del Nord continua essent part dels Dominis del Regen Unit de Sa Majestat.
1973: Acta d'Irlanda del Nord (Disposicions d'Emergència), per la qual es prohibien organitzacions, mítins i periòdics; s'imposaven tocs de queda, es registraven les zones catòliques i s'aplicava l'internamenrt sense judici en els períodes que es considerara convenient. En aquest any es registren 75.000 cases. L'Acta de Prevenció del Terrorisme dota de nous poders repressius.
1975: Es posa en marxa l'estratègia de la "ulsterització" i "criminalització".
1976: Naix el moviment Gent per la Pau, descaradament partidista i inservible perquè no ha diagnosticat que la violència a Irlanda té el seu origen en la conquesta d'aquesta per la Gran Bretanya, la qual ha utilitzat durant segles a tots els nivells (econòmic, polític, territorial, cultural), la violència, la coerció, el sectarisme i el terrorisme.
1976: Abolició estatus polític dels presos de l'IRA.
1977: Aplicació sistemàtica de tècniques de tortura en centres especials a Castelreagh i Gough per assegurar les condemnes en els tribunals.
1978: Amnistia Internacional denuncia maltractaments a sospitosos, i detencions i internaments sobre la base de declaracions autoinculpatòries.
1978: Sinn Féin prioritza la tasca d'ajuda a la protesta dels presoners de Long Kesh. 1ª vaga de fam iniciada al mes d'octubre dels empresonats al Bloc-H/Armagh. (37 homes/3 mullers). Dura 53 dies.
1981: 2ª vaga de fam iniciada l'1 de març per Bobby Sands. Després s'afegeixen F.Hughes, R.McCreesh i Patsy O'Hara. El 9 d'abril Sands és escollit membre del Parlament de Wesminster amb 30.492 vots. Mor el 5 de maig després de 66 dies de vaga. 100.000 persones assistiren al seu soterrament. El 12 maig mor Hughes. El 21 O'Hara i McCreesh. A les eleccions generals Agnew i Doherty, dos presos de l'IRA, resulten escollits. Continuen morint vaguistes. Llei Sans, que prohibeix a presos condemnats ser candidats al Parlament de Wesminster.
1982: Eleccions en les què Sinn Féin obté el 35-42% del vot nacionalista.
1984: M.Tatcher, 1ª ministra de Gran Bretanya, rebutja les conclusions de l'informe del Foro de Dublin exposades per John Hume al parlament britànic i imposa els temes a tractar: derrota del "terrorisme" i menys condescendència amb l'Ulster.
1990: Peter Brooke, ministre britànic del 6 comtats ocupats admet que l'IRA no pot ser derrotat militarment.

THE END