·EL PAPA, l’ESGLÉSIA i LA GENT
______________________________________________________________________________________________

El Papa, que acaba de nomenar màrtirs un contingent important de gent que morí en la Guerra Civil i era del bàndol conservador -els de l’altre bàndol no mereixen pel que es veu encara eixa dignitat- acaba d’estirar-los les orelles als espanyols perquè diu que porten en el seu interior la llavor de la maldat ja que estan sempre disposats al crim i al terrorisme. I els recorda la història actual d’una pel·lícula que no cessa de rodar-se al nord de l’Estat espanyol i al sud de l’Estat francés: la d’Euskal Herria.

Bé el Sr. Woijtyla no ha parlat excàtedra. No acostuma a fer-ho. Quina sort! Perquè si no imagineu-vos la de coses de calibre ben divers que al llarg del dia un ésser humà pot arribar a dir, i de vegades no totes elles rectes i assenyades. Sobretot tenint una pila d’anys al damunt.

D’entrada ens preguntem quins són els que l’Església ha decidit que siguen elevats a la regio martiris, perquè tenim entés que també hi ha els qui eren d’idees contràries a aquells que un bon dia es presentaren davant la història com els dipositaris de la raó i els bons costums, combatents de la barbàrie, la maçoneria i el comunisme rojo-separatista i no sabem quantes coses més.

Avui és sobrerament conegut que no va ser neccessari ser comunista ni maçó per esdevenir un bàrbar, i que la cosa estava ben repartideta al dos bàndols, cosa d’una altra banda comprensible –encara que no compartible- si analitzem la història d’aquell malson amb els ulls i la ment del qui coneix el que sol passar en tot enfrontament entre els qui s’atreveixen a anomenar-se persones.

Per no ser menys que altres vegades, el Sr. Woijtyla no s’entera de la pel·lícula o no vol enterar-se perquè anar a aquestes altures de la història propiciant murs on arraulir-se els descendents dels qui patiren agravis en carn pròpia, propiciant amb això que, a la vegada, uns altres, ofesos i recremats, alcen avui els propis murs des dels qual mirar els primers de manera rancuniosa i ressentida, no és propiciar i extendre el bon sentit de les coses, la justícia i la pau reconciliadores entre els que habitem aquest món, ja de per si suficientment escaldat i enfrontat, com per a que ara anem atiant nous motius que reòbriguen i deixen sense restitució antigues ferides, agravis i amargors. Bàlsam i no pas sal és el que necessiten aquestes nafres.

Però hi ha una altra cosa que pot marcar un futur de tranquil·litat o de discòrdia afegida: es tracta de la futura successió a la cadira del bisbe Deig. Molt ens temem que monsenyor Deig serà canviat, i de segur que el seu relleu no anirà en favor dels interessos del poble sinó en els de l’estructura de l’Església espanyola i els qui governen l’Estat. Perquè aquells que tenen l’oportunitat de servir els interessos del poder i no pas els del poble tenen ara una oportunitat única d’afeblir els catalunyesos.

Si acaba passant açò, que ningú no s’estranye que la gent acabe cabrejant-se, deixant d’anar a misa o agafant l’escopeta, perquè veu també, com des de la religió organitzada, s’actua a favor dels interessos suprems de l’Església, és a dir, en contra dels interessos de la gent.

Però el personal no és que siga rebel, propens a la desobediència, abstencionista o indiferent perquè si. El que no vol és que els estats i aquells que actuen al seu dictat li trepitgen els seus drets fonamentals, conforme ho fa una Església uniformadora que juga els interessos dels estats. A la gent, el que li interessa –si no li ho han borrat ja del cap i l’han espanyolitzat fins a la medul·la- és que li respecten la seua manera de ser, i que puga pregar al bon Déu en la llengua dels pares i dels avis. I és clar que l’Església no és massa gelosa d’aquesta feina en moltes parts de la comunitat catalanoparlant.

Doncs que ningú no s’estranye si després diuen que la gent es propensa a l’abúlia, la indiferència, la protesta o la rebel·lia.
______________________________________________________________________________________________
S.Llàtzer, 11/03/2001