L'assalt policial a la Universitat de Barcelona ·L'ASSALT POLICIAL A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
_____________________________________________________________________________________________

A l'Aznar no se li ocorre una altra cosa que visitar, el dia 15 de febrer del 99, la Universitat de Bellaterra de Barcelona. No sabem si anava per a practicar el català que diuen que ha aprés o per a que el personal no s'oblidara que allò encara és Espanya i per a que ningú no oblide que ell encara pot passejar-se com ho faria per casa seua, o siga, sense demanar permís i essent rebut com el senyor sobirà d'aquest tros de territori. Davant l'espectació creada per l'arribada d'un personatge tan notable i important, un grup d'estudiants organitzen una manifestació ben democràtica -tot i que desagradable per al qui l'ha de patir- consistent en esbroncar-lo quan anava a entrar en el recinte on parlaria als estudiants i als professors. Davant aquests esdeveniments, la policía comandada a distància per la Governadora Júlia Garcia-Valdecasas, filla d'un antic Governador Civil franquista de Barcelona, entra al Campus universitari i fa una càrrega qualificada de desproporcionada, brutal i ineficaç, apallissant -com en els millors temps del franquisme- els estudiants als quals ensarronaren entre la Biblioteca d'Humanitats i la Facultat de Filosofia.

La policía no comptà -com és preceptiu- en cap moment amb el permís del Rector Magnífic Carles Solà per a entrar-hi, el qual en assabentar-se de la intromissió policial i la seua desproporcionada càrrega contra els manifestants elevà una nota de protesta contra els responsables de la seua actuació i en defensa de l'autonomia universitària que, amb aquesta iniciativa, la policia havia transgredit.

Totes les
Universitats dels Països Catalans excepte les dues controlades pel PP (la Politècnica de València i la Universitat d'Elx) elevaren justament la seua protesta pels esmentats actes policials i les seues càrregues repressores.
No cal dir que també tots els partits polítics de Catalunya demanen la dimissió de la Governadora Civil de Catalunya.

Els mitjans de comunicació controlats pel PP i alguns altres ideològicament afins han volgut presentar la protesta dels 200 estudiants com una protesta realitzada per independentistes, per radicals que portaven mitges amb les quals es cobrien el rostre com si foren delinqüents.

Uns dies després, una votació del Claustre de la Universitat de Barcelona ha declarat a l'Aznar persona "non grata". S'ho té ben merescut, per prepotent i autoritari.
______________________________________________________________________________________________
S.Llàtzer, febrer de 1999