·POLÍTICA: DE L’ENTROPIA AL TOTALITARISME
_____________________________________________________________________________________________

Jo, de vosaltres, no llegiria aquesta reflexió. Vol expressar el drama de la convivència humana i no és l’apropiat ni usa el to convencional dels temps d’eleccions ni de la política.

Furga en el desencís de les societats per un sistema polític –la democràcia- que s’ha presentat com la utopia històrica i no arriba a convèncer sinó els que guanyen. D’aquí les desercions, l’escepticisme, el menyspreu o l’impuls intemperat que acaba imposant tendències totalitàries.

En un món i uns estats concrets on perseguim valors i ideals elaborats per la pròpia història humana, que es presenta com la història de la dominació, allò que sols estem disposats a creure és que ens movem entre l’entropia i el totalitarisme, és a dir, la tendència natural al desordre, a viure al marge de la societat i el seus problemes (estat de naturalesa, paradís roussonià, individu al marge de la societat i les institucions), o la tendència oposada, la de constituir una societat articulada fins al mil·límetre (en les seus parts i funcions, com engranatge i programa que posa l’individu al seu servei i l’anul·la).

Però la història no és nova sobre ser diferent. I el problema és que les societats avançades no han acabat d’elaborar la solució que satisfera les expectatives dels participants. Tenim la certesa que tot pot i ha d’anar millor i, a la vegada, ens resistim als canvis que les societats exigeixen. La democràcia n’és un exemple: a causa del sistema, dels actors (errors, inestabilitat) i de la pròpia dinàmica humana (desarticulació, interessos, etc.), la política és mal percebuda, posa de malhumor el personal i provoca l’espantada, tot produint, absentisme i marginació. Societats com l’americana en són testimoni; i la cosa és greu, sobre donar avantatges momentanis als qui la controlen.

L’aposta, fa temps, és damunt la taula. Més democràcia o acabarem en la misèria de l’autisme i el pensament únic; la manca de diàleg; la persecució i il·legalització de partits i de part de la societat civil; el control i la politització dels poders de l’estat pels executius; el tancament de diaris, el control dels noticiaris i l’influx sobre els mitjans de comunicació; la reaparició de la tortura; el menyspreu i la repressió dels drets culturals, la llengua i la dignitat de les minories; la irresponsabilitat davant els fracassos de la gestió política; el girar-se d’esquenes a les societats quan exigeixen drets, solucions o sortir de la dinàmica de violència en què els han instal·lat els seus governs, tot i haver-ho expressat amb vagues i mobilitzacions. La democràcia, i també la llibertat, és en perill. Cerquem solucions? Podem callar o abstenir-nos. Però no tenim clar que aquestes dues siguen les eixides més adients.
_____________________________________________________________________________________________
S.Llàtzer, Clar i Ras, Full-Diari de propaganda de la Coalició Esquerra Unida-Esquerra Republicana del País Valencià, de la ciutat d'Alzira,15-IV-MMIII