·QUI SON ELS NOSTRES?
_____________________________________________________________________________________________

L'altre dia, en ple carrer, caminant per la vorera, una conveïna es creuà amb mi i aturant-me em digué en un perfecte col·loquial: «anit vaig vore els teus, a la televisió!» - referint-se als Premis d'Octubre-. La frase havia estat dita amb una mica de picardia però sense mala intenció, com a mera informació-comunicació que intentava provocar el paronet propiciador de la sempre imprevisible xerrameca momentània. Alguna cosa que servira d'excusa per no passar de manera intrascendent l'un pel costat de l'altre. Xerràrem una mica de tot i de res. Com sempre. Però la frase em deixà un regust que no he pogut evitar de pensar en ella. Els teus, deia. Mare meua! Quin desconeixement de la més evident de les evidències! Quina pobresa regalimava la seua pretesa virginal neutralitat! Quin context de treballada manipulació deixava translluir! Quin artifici havia muntat la seua ignorant consciència! Quina barrera inesperada havia alçat de sobte! Els meus eren també els seus; però la ignorància de qui no es creu de ningú i li retreu els altres de tenir dubtoses companyies, creient que les pròpies no ho són, sol estilar-se en molta gent desinformada, manipulada i colonitzada. No podia ser d'altra manera en aquest País nostre.

Entristit una mica per gent com aquesta, pensí quins i qui eren els meus. I heus aquí la resposta. Els meus eren/són els Rectors i professors de les Universitats de València, Alacant i Castelló, a més d'altres rectors i professors de diverses universitats d'arreu del territori catalanoparlant que expressaren amb la seua col·laboració i presència en els "Octubre" el seu total suport i reconeixement.
Els meus són els estudiosos de la vida d'Ausiàs Marc i Vt.Andrés Estellés, com Albert Hauf i Jaume Pérez Muntaner (de la Universitat de València), Marie Claire Zimmerman (de la Paris IV), o Dominic Keown (de la de Glasgow) que parlen i escriuen en la mateixa llengua que jo.

Els meus són els guanyadors i els aspirants als Premis Octubre d'enguany i d'altres anys, així com els de molts premis de poesia i literatura de tot arreu del domini lingüístic on es parla la llengua d'Ausiàs Marc. Els meus són investigadors i estudiosos valencians de projecció universal com Lluís Vt. Aracil.

Els meus són editorials com 3 i 4, Bromera i Germania, així com tantes d'altres en nombre no inferior a la cinquantena que editen en la llengua de Ramon Muntaner. Els meus són escultors de gran relleu com Andreu Alfaro i Manolo Boix, per esmentar els d'aquí de casa nostra.

Els meus són gent del món de la vida pública, social i política, que habiten el domini pel qual s'estén aquesta llengua que jo use i que tenen el suficient coratge i dignitat com per a no postergar la llengua comuna de valencians, catalans, illencs i andorrans en benefici del castellà o el francés.

Els meus són sociòlegs i fecunds escriptors com Josep Vicent Marqués o Rafael Ninyoles. Els meus són biòlegs, matemàtics, historiadors, escriptors, periodistes, enfermeres, psicòlegs, sindicalistes, empleats de banca, treballadors de tota mena, estudiants, ames de casa, etc., que dia rere dia contribueixen en la tasca pacient i silenciosa d'educar els seus fills en la llengua que es resisteix a ser postergada. Els meus són incontables professors i mestres que eduquen els seus deixebles en una llengua per a la qual volen un digne futur.

Els meus són llibreries com "3 i 4", i "Xúquer, llibres" o "La Costera". Cantants i grups musicals com Raimon, Llach, Ovidi Montllor, Joan Bibiloni, Ma. del Mar Bonet, Trullars, Al tall, Sau, etc.

Els meus són centenars i milers d'estudiants com Clàudia, Helèna, Pere, Cristina, Josep, Núria, Jordi o Mireia. Esportistes com "El Genovés" o "Pichi" Alonso. I gent que exerceixen les seues professions liberals (metges, advocats, enginyers, arquitectes, empresaris, botiguers, etc.) i que senten la nostra sort com a pròpia i comuna. I persones de tots els oficis, edats i condicions que des de dins i des de fora del nostre petit país ens fan costat incondicionalment.

I Entitats Culturals com Acció Cultural del País Valenciàque per tot arreu del territori catalanoparlant -a les Illes, Andorra, el Rosselló o Catalunya- senten la nostra sort com la seua sort i batallen per la no destrucció. I escriptors, que en vessar la seua tinta, traspúen en cada frase l'amargor de la terra desarborada: molts per tot arreu.

Tota aquesta no és mala gent. Ni millors ni pitjors, en principi -fins que es demostre el contrari-, que cap dels altres. Però això si, són els meus. Són els meus camarades i companys, i són el que són, i fan el que fan, i el que saben fer. Són la gent que va en la direcció en què jo vaig. I jo els escolte i ells m'escolten i tots compartim el mateix idioma del seny i la racionalitat i ens preocupem per les mateixes qüestions: l'amor per les coses del nostre país; la curiositat perseverant pel coneixement; la persecució de la veritat; l'estima per l'honestedat; l'esperança comuna per un futur de dignitat i llibertat; la preocupació per fer les coses com cal; el desig de recuperar la memòria col·lectiva perduda; la precaució per no perdre la identitat i la necessitat de proclamar el nostre dret a la diferència; el cultiu dels valors de la solidaritat, el respecte i la tolerància; l'èmfasi en la recuperació de la llengua dels valencians, signe distintiu fonamental de la nostra afirmació nacional que no devem deixar perdre sota cap pretext; l'aspiració a un estil de vida que es regesca per comportaments ètics i cívics no destructius de l'entorn, l'espècie o els individus. Tot açò són els meus. Tot això defensem.

Però, i tu, estimada conveïna? Qui són els teus?. Els que tu anomenaríes teus? Qué diuen? Quins valors i projectes proposen? Què fan, realment? Què és el que representen? Com que alguna vegada hauràs d'escollir, ni que siga al final dels teus dies, quan la saviesa dels anys i les experiències et facen, per fi, sense xantatges ni hipotèques decantar-te per alguna opció, sols et desitjaré sort en la teua elecció que haurà de tenir seny, mesura, imaginació i atreviment en una societat que necessita, com la nostra, acurades inspeccions detectivesques, un bon grapat de detergent intel·lectual, i la seua dosi corresponent de valor. Salut, conveïna, per a tu i els teus -siguen els qui siguen-, sense odis ni ressentiments!
_____________________________________________________________________________________________
Salvador Llàtzer,Tardor 1996