REFLEXIONS SOBRE L’EVOLUCIÓ
“L’evolució proposa, la selecció disposa”. La “proposta” que l’evolució fa la realitza a través de la immensa variabilitat d’organismes genèticament diferents, entre els quals i des de fora dels quals, s’estableix una competència que afavorirà uns i perjudicarà a uns altres (selecció). Dels afavorits es dirà que han estat ben adaptats al medi ambient i dels perjudicats es dirà que no han estat ben adaptats a eixe mateix medi.
Una altra manera de dir-ho és dient que la selecció natural actua a través de la competència que hi ha entre els éssers vius per sobreviure i reproduir-se.
La selecció natural té uns orígens molts diferents:
1) pot ser deguda a la depredació, que fa que sobrevisquen aquells organismes que
escapen als depredadors.
2) pot ser deguda a les condicions ambientals, que fa que els organismes que
resisteixen millor al fred, al calor, a la humitat, etc.
3) pot ser deguda a la competència entre els membres d’una mateixa espècie per
aconseguir l’aliment o la reproducció.
El que la selecció natural descarta és la idea que l’ús de determinats òrgans, per part dels animals, arriben a produir en els descendents una transformació d’alguna o algunes característiques que els puguen ser avantatjoses com a activitat adaptativa i que els permeten sobreviure en mig de circumstàncies sempre canviants. Però aquesta –que és la posició de Lamarck- no és una teoria correcta, ja que els individus no representen un paper actiu en l’evolució. D’una altra banda els caràcters adquirits dels individus no són heretables. És el medi ambient el que imposa a traves de la selecció –on l’atzar juga també un paper important- quins són els organismes i les espècies que es veuran afavorits i quines no.
Les espècies poden veure’s afavorides a expansionar-se o barrades en la seua expansió. En aquest procés hi intervenen:
1) les variacions del medi, que incentivaran l’expansió d’unes i la desaparició d’altres.
2) les mutacions genètiques, que sembla no produeixen per elles soles noves espècies, sinó l’augment de la variabilitat de les existents.
3) l’atzar, que intervé per a ajudar, anihilar o desviar les possibilitats d’expansió d’una espècie.
L’evolució, però, té un sentit (no una finalitat, propòsit o guió preestablert) i eixe sentit és el de la complexitat. Complexitat pel que fa al sistema nerviós central i l’aparició d’una intel·ligència social.
En l’actualitat hem eliminat les pressions de la selecció natural. Però seguim evolucionant d’una altra manera: mijançant la selecció tècnica, ja que no queda cap ecosistema lliure per ocupar, la qual cosa porta a que no seria possible, doncs, que apareguera una nova espècie d’homínids.
La selecció tècnica selecciona estratègies tecnològiques, mentre que la selecció natural selecciona gens. La tècnica és la que modifica la biologia.
S.Llàtzer, XI-MMIII