FILOSOFIA COU – PLATÓ


ACTIVITATS LLIBRE VII de la REPÚBLICA (inacabades)

De la versió publicada per la Universitat de València

SESSIO PRIMERA

Activitat I.a.- En les primeres línies del Llibre VII hi apareix el terme "naturalesa". També hi apareix en el paràgraf que clou el capítol I. ¿Es equivalent el seu significat en ambdós casos? ¿Podria identificar-se aquest ús del terme "naturalesa" amb el que té quan Plató ens diu "...entre aquests portadors n'hi haurà, com és natural, uns que vagen parlant ..." ?

Resposta a l'activitat I.a.-
Sembla que Plató distingeix d'una manera molt clara i explícita una diversitat de naturaleses en els homes, i així parla de:

a) la "nostra" naturalesa, la del qui és o ha sortit a l'exterior. b) la "seua" naturalesa, la del qui és o circula per l'interior de la caverna sense haver-se'n pogut escapar i contemplar el món exterior, el món on són les idees.

Hi ha, doncs, en una primera aproximació una naturalesa distinta en els homes, que els faria ésser desiguals, que marcaria diferències.

Però, el procés d'alliberament que Plató descriu (l'EDUCACIÓ) dóna la sensació, però sols la dóna en aparença, que aquest és un procés que tanca el badall irreconciliable entre eixes diverses naturaleses; que, en el fons, elles no són pas sinó una sola i única naturalesa, si bé, en darrer terme, hi hauria una situació bàsica que descriuria de manera general una doble situació o condició humana:

1a) la d'aquell que gràcies a l'educació esdevé un home alliberat dels tabús, la ignorància, l'error i l'engany. 2a) la del que, en canvi, queda sotmès a la foscor de la caverna, a la mentida i els enganyadors, al buit i a la deformació del missatges,acomodat i satisfet per allò que hi circula i es projecta.

Aquesta doble condició generaria les següents oposicions conceptuals:

a) educació/raó/intel·ligència/veritat/saviesa/coneixement/civilització. b) deseducació/passió/estupiditat/aparença/ignorància/opinió/barbàrie.

La conseqüència que aquestes oposicions conceptuals produeixen és que la praxi humana (activitat pràctica i teórico-pràctica) dels individus funciona de fet com si haguessen 2 naturaleses diferents, distanciades una de l'altra i subordinades. Dues classes d'homes, doncs, els interessos, aspiracions, anhels, desigs, vides, projectes i esperances dels quals foren completament alienes, pertanyents a 2 móns separats i irreconciliables.

Per tant, creiem que el seu significat no expressa cap equivalència. I la suposada naturalesa diferent dels individus sols és un pressupost bàsic per a la seua divisió, agrupament i classificació i, és clar, per a la seua jerarquització.

La pregunta que ara se'ns pot ocórrer després d'açò seria la següent: Però ¿és l'Antropologia (i en darrer terme la Psicologia, amb les 3 classes de psique que distingeix) la que subministra les claus per a una interpretació de la societat (o també: són la naturalesa específica de cadascú i el propi perfil psicològic els models de referència des d'on fer possibles la construcció i reforma de la societat)?; o ¿és, pel contrari, l'existència d'un ordre i una jerarquia socials el fet que subministra les bases per a parlar de les diverses parts de l'ànima i de diverses naturaleses en els homes (és la Sociologia, doncs, la que subministra les claus per a l'Antropologia i la Psicologia en Plató)? Reflexioneu i traieu-ne les conclusions!

Hi ha, pel que sembla, i donat el caràcter de la pregunta 2a d'aquest mateix apartat, un ús del terme "naturalesa" (referit a la "naturalesa humana", és clar) que no veig com exclusivament descriptiu. Perquè és cert que descriu o s'aplica, en els dos casos que tracta al començament, a individus situats en contextos diversos; però, no és menys cert que s'adverteix ben prompte la seua càrrega valorativa, l'ús valoratiu, el que parla de la valuositat o excel•lència de la situació d'uns individus -els que han aconseguit eixir de la caverna, arribar al saber i aprehendre les idees-, front a la situació dels qui estan empresonats en el fons de la caverna lligats a la necessitat, l'engany i la manipulació dels personatges que projecten la mentida i afavoreixen els obscurs interessos privats dels Amos del Gran Ordre i els seus sequaços, els quals necessiten que l'estupidesa continue essent el privilegi de la gent de la caverna-societat -únic lloc on es dóna la història, les seues tensions i lluites, les seues esperances i fracassos-, amarada de confusió i violència, farsa i xantatge, iniquitat i oprobi.


Activitat I.b.-D'acord amb el significat assignat al terme "natura" en les primeres línies del text, ¿Plató quin problema ens convida a considerar?

Resposta a l'activitat I.b.-
.................


Activitat I.c.- Plató suggereix al lector que "imagine" un habitacle en forma de cova, subterrani. Per què no suggereix al lector, per exemple, que "recorde"? Aquest recurs a la "imaginació" només acompleix una funció retòrica que té la seua raó de ser en el desig d'accentuar la sorpresa del lector-interlocutor en veure's identificat com a protagonista en un paper o un altre?

Resposta a l'activitat I.c.-
...................


Activitat I.d.- Identifica els diferents objectes, persones, activitats, topologia, pròpia d'aquesta "escena". Així mateix, analitza l'escena d'acord amb les diverses activitats que s'atribueixen a cada persona o grup de persones.

Resposta a l'activitat I.d.-
1) Objectes:
foc
es refereix al llenguatge que s'utilitza tant per a fabricar l'engany com per propiciar la crítica de la realitat i el mateix llenguatge.
objectes de pedra i fusta
realitats vehiculitzades pel llenguatge les quals són deformades convenientment per aquest el resultat del qual són les falsificacions posades en circulació pels Amos de l'Engany i els seus seguidors i que tenen com a finalitat el sotmetiment dels moradors de la caverna-societat.
ombres
missatges alienadors posats en circulació per la caverna-societat o societat-presó per a mantenir la gent en la situació de desinformació, ignorància i sotmetiment a la situació plantejada per la societat-presó.
ecos
com les ombres, són elements distorsionadors de la realitat, discursos que alguns s'aprenen per repetir el que altres posen en circulació a fi de reforçar els seus interessos.
llum
són les significacions autèntiques que ens permeten la comprensió de les realitats que romanien amagades per la manipulació efectuada sobre el llenguatge el qual, buidat i pervertit, ens aboca a la mentida i a l'error. Avui encara, autors com per exemple J.Petras entre molts altres, no paren de denunciar que sota paraules com "reformadors", "empresaris innovadors", "flexibilitat laboral", "ruptura de monopolis", "reconversió", "reestructuració", "desregulació", "globalització" o "internacionalització", etc., s'amaguen conceptes tals com especuladors i mafiosos que s'apoderen de la terra, les riqueses i les empreses; contrabandistes; el poder de contractar i acomiadar treballadors en mans de la gerència, la vulnerabilitat i la inseguretat en el treball; la venda d'empreses públiques a les multinacionals; el retorn a les condicions laborals del s.XIX despullant la gent de qualsevol benefici social; la transferència del benefici de la producció a l'especulació; el trasllat del poder per regular l'economia en mans de l'estat del benestar a l'élite multinacional controlada per la gran banca; o l'atac a qualsevol forma de solidaritat o a valors locals i comunitaris.
coses veres
les realitats autèntiques assenyalades per les significacions veritables que han pogut travessar la corfa del magma de la confusió, l'engany i la repressió que regna a la caverna.
sol
l'element fonamental d'entre els objectes-idees que representa al bé, el criteri fonamental regulador de les accions individuals i socials. La norma bàsica i suprema d'acord amb la qual possibilitar la reflexió i l'acció humanes. El paradigma o model d'acord amb el qual perfilar els fins morals i socials als quals cal que s'adrece la vida de l'home.

2) Persones:
homes que viuen des de petits al fons de la caverna els homes que com a tot arreu viuen sotmesos a l'encís dels encantadors de la paraula amb la qual propicien la conformació a l'ombra, el sotmetiment als Amos de la Caverna i la submissió als seus interessos.
homes que porten tota llei d'objectes
els propagandistes (ideòlegs, intel·lectuals, polítics i líders d'opinió) al servei del manteniment de l'Ordre establert pels Senyors de l'Engany.
alliberador el·líptic
qui és capaç d'interrogar-se sobre la realitat, qui aboca la seua sospita sobre les realitats presentades, qui cerca respostes, qui hipotetitza alternatives, qui assaja la crítica, qui cerca veritats alternatives a les proposades per l'Ordre Establert, qui rebutja les veritats oficials, qui denuncia la manipulació i qui ajuda els altres a veure l’engany del que són objecte.
l'alliberat
aquell que inicia el camí que li desvetllarà el parany, la mentida i els interessos dels qui mantenen tot el muntatge.
l'amo de la llum
sembla ser el Senyor de l'Engany, personatge absent que és qui controla i manipula perquè l'embolic no s'ensorre i el màxim beneficiari de tota la tramoia.

3) Activitats:
"romandre presoners i contemplar semi-realitats"
"portar objectes anant amunt i avall parlant o en silenci"
"alliberar"
"pujar el camí difícil i costerut"
"aprenentatge i contemplació de les realitats exteriors"
"raonar sobre les realitats contemplades"

4) Topologia:
"habitacle en forma de cova"
"espai on crema la foguera"
"camí elevat per on discorren els portadors d'objectes"
"la pujada difícil i costeruda"
"el lloc exterior de la caverna"


Activitat I.e.- Quin text permet d'identificar "els presoners"? ¿Es pot imputar als homes d'avui el mateix error en què incorren "els presoners"?

Resposta a l'activitat I.e.-
La primera referència apareix a 514a línia 2ª on es diu:

"imagina't, sí, uns homes com dins d'un habitacle en forma de cova, subterrani, etc...".

Però l'autèntica identificació es produeix en una de les respostes que Sòcrates li dóna a Glaucó en 515a quan li diu:

"Semblants a nosaltres...".

És a dir, els empresonats s'assemblen als contemporanis de Sòcrates i a ell mateix que creuen ésser lliures. Però, l'interessant d'aquesta imatge és que, malgrat la distància temporal entre ells (els grecs clàssics) i nosaltres, pot ser aplicada també avui perquè podem constatar encara com la situació de l'home contemporani no arriba a ser una situació definitivament resolta, de manera que podem dir que la imatge, amb lleugers retocs, pot servir per a donar una primera aproximació al transcórrer de la vida a l'interior del que sembla, massa sovint, una societat-presó.


Activitat I.f.- Identifica els adjectius o les expressions que ens donen a conèixer els diferents estats d'ànim del presoner que emprèn i assumeix la tasca del seu propi alliberament. Analitza la raó d'aqueixos estats i prova de precisar els efectes de l'educació sobre la natura.

Resposta a l'activitat I.f.-

estats d'ànim-----------------------------------raó d'aquests estats
"sentir dolor" ---------------------------------coneix altres realitats i la maquinació.
"fer mals els ulls"------------------------------descobreix el significat de l'engany.
"sofrir i saber-li greu"--------------------------la duresa de l'educació.
"considerar-se feliç"----------------------------pel canvi d'estat i de realitats que ara coneix així com les seues raons.
"compadir-se dels companys"-------------------el record de l'esclavitud passada.

efectes sobre la natura:
"no se'n sortiria"-------------------------------incapacitat per iniciar-se en la sospita.
"li faria l'efecte"--------------------------------escepticisme inicial a propòsit de les noves realitats.
"no ser capaç de veure"--------------------------impossibilitat per entendre les significacions i les realitats autèntiques.
"veure...contemplar...mirar de ple...raonar"-------procés de coneixement que es va acomplint gradualment.


Activitat I.g.- Quin dubte fa més penós l'alliberament que l'home ha d'emprendre si vol actuar "d'acord amb la seua natura"?.

Resposta a l'activitat I.g.-
Al llarg de la narració Plató consigna els diversos dubtes que assalten l'empresonat que inicia l'alliberament; així l'expressió:

"què penses que diria si algú li digués que el que veia abans...”
explana un possible primer moment de dubte.

Tot seguit l'expressió:

"¿no penses que no se'n sortiria i li faria l'efecte que el que veia abans...?”
és, possiblement, el moment en què ho expressa més clarament. Darrerament, hi ha a continuació una expressió com:

"...es daria la volta i fugiria envers allò que pot veure, que creuria de debò més clar que allò que ara li mostren?"
en la qual el presoner explana també els seus dubtes.


Activitat I.h.- Identifica el text del capítol III en què Plató exposa el criteri que regula la interpretació del que s'exposa en els capítol I i II. D'acord amb aquest criteri, ¿es pot afirmar que el mite de la caverna afecta la possible concepció que hem de fer-nos de la llibertat, de la raó de ser de la filosofia, de la felicitat, de l'educació? ¿Es pot reduir al codi epistemològic la lectura d'aquest mite?

Resposta a l'activitat I.h.-
Identificació del text:
El criteri esmentat s'exposa a 517c i s'hi diu:

"...: en el món intel·ligible, l'última idea que es veu, ... és la del bé, ... que ella és arreu la causa de tot el recte i el bell, que ....en el món intel·ligible... produeix la veritat i el coneixement, i que és a ella que cal que vegi qui ha d'obrar assenyadament, privadament i pública."
¿Afecta la possible concepció de...?
És clar que si. Afecta la concepció de l'educació perquè educar la ment per a produir el coneixement teòric (pensaments, raonaments, etc.) no és el mateix que educar per adquirir una habilitat tècnica o pràctica. De la felicitat perquè l'activitat teòrica (i la teòrico-pràctica) pot ser, i de fet ho és, una font de gratificació i transformació. De la llibertat perquè ens hem adonat de l'estructura en què l'home viu atrapat i la possibilitat d'una activitat desalienadora, alliberadora. De la raó de ser del filosofar perquè aquest consisteix no en l'acomodació a l'ombra, a la insuficiència de llibertat, sinó a la realització d'un ideal de coneixement, de solidaritat i de rebel·lia front als murs, les cavernes i els seus interessats constructors.

¿Es pot reduir al codi epistemològic?
És clar que no, com ho posa de manifest la reflexió d'Emili Lledó a "La memòria del Logos".


Activitat II.a.- Atès el significat atribuït per Plató al terme "naturalesa", ¿estimes que Plató defensa que l'home és feliç per natura o bé que accedeix de manera natural al coneixement del món Intel·ligible? Raona la teua resposta i comenta les expressions i els termes que guarden relació amb aquesta temàtica i que posen en relleu l'escàs optimisme que tradueix el text platònic.

Resposta a l'activitat II.a.-
Ja havíem dit que, atenent a una certa consideració, el terme "naturalesa" utilitzat per Plató tenia una doble ús: d'una banda un ús descriptiu; d'una altra banda, fonamentalment, un ús valoratiu.

descriptiu:
identifica, distingeix i descriu la situació dels individus en el que és la seua existència col·lectiva, social.

valoratiu:
gradua, distingeix i explicita el valor divers, superior o inferior, d'eixes mateixes situacions. Així mateix mostra, sobre la base de les preferències individuals i col·lectives, la creença d'eixos mateixos individus en la condició superior dels valors respectius.

El text ens diu d'una banda:
a1) que hi ha una sèrie de valors -i la felicitat o la satisfacció n'és un- compartits per tots i necessaris per al manteniment de l'estructura social.
b1) que hi ha valors que captem mitjançant demostració racional i que no procedeixen, com els anteriors, ni del condicionament ni de la tradició, sinó del llarg i costós procés d'educació.
D'una altra banda el text ens diu:

a2) que els valors compartits per una societat tenen justificació en aquest mateixa societat que és qui sanciona i regula les normes del comportament i qui estableix els seus criteris.
b2) que existeixen una sèrie de valors superiors a aquells que comparteixen el comú dels homes que a més poden ser projectats sobre ells per així qualificar el que és objecte del desig i l'aspiració humana a fi que l'home puga perseguir sense possibilitat d'error una vida bona i feliç.

Plató creu que existeixen valors objectius, diferents i superiors -les Formes o Idees i, en particular, la forma del BÉ- a aquells altres valors que existeixen en la societat. I que, tal vegada -i açò ja és més preocupant- Plató cregué (inadvertidament, per suposat) que aquests valors devien ser imposats.

Quant a la felicitat com a problema, Plató vindria a dir que no està inscrit en la naturalesa de l'home de la caverna el ser autènticament feliç, que més aviat la seua felicitat fóra il·lusòria, i que l'autèntica felicitat fóra la del qui s'ha iniciat en el llarg procés d'aprenentatge intel·lectual i, per suposat, del qui ha arribat a sortir a l'exterior de la caverna, a adquirir una visió o perspectiva diferent de les coses i de la realitat, dels valors socials i morals (una "visió de les Formes", en definitiva, com diria Plató).

De tot açò podem concloure que:

1) l'adquisició sobre un criteri o criteris per a conduir-nos racionalment (el BÉ, la VERITAT, la FELICITAT, la BELLESA, la JUSTÍCIA o qualsevol altre) és, probablement, correcte i summament convenient.
2) que valors com el BÉ, la VERITAT, etc., són aquella classe de coses que val la pena perseguir i desitjar.
3) nogensmenys, el que ja no queda tan clar, i és segurament una conclusió falsa, és que valors esmentats puguen ser trobats entre objectes transcendents i exteriors a aquest món. Al menys queda molt clar que no són cap cosa que la gent ordinària puga trobar per ella mateixa.

Preguntes que caldria generar a partir d'aquí:
- Plató mostra que hi ha valors superiors, però ¿ho demostra?

- Per què la felicitat de la gent corrent (la que pensa amb Hobbes que la felicitat consisteix a prosperar, més no a haver prosperat) ha de ser menor, necessàriament, que la de qui accedeix al saber, la del savi?

- La saviesa és una garantia que l'home que hi accedeix serà feliç?

- No hi ha possibilitat de ser feliç al marge de la saviesa?


Quant a la segona qüestió d'aquesta mateixa pregunta direm que l'accés al món intel·ligible que l'alliberat realitza no és mai natural. Es sempre un camí dificultós, pesat, costós, ple d'entrebancs i que implica molts patiments per al qui el segueix. Però des d'un altre punt de vista, del punt de vista que fa referència a la naturalesa pròpia de la gent ordinària ¿com es pot parlar de possibilitat d'accés per al conjunt d'aquesta classe de gent si per definició ja hem dit que Plató els exclou olímpicament de poder integrar-se al procés general d'educació que ha dissenyat per a les classes superiors de la seua República?


Activitat II.b.- Per a Plató hi ha una oposició clara entre la vida del presoner alliberat o en procés d’alliberament i els homes que romanen lligats per aqueixes cadenes peculiars que no produeixen fregament, que hom no sent com a cadenes. ¿En què es fonamenta aqueixa oposició? Desenvolupa en el teu comentari tots els aspectes o plans en què Plató estableix aqueixa oposició.

Resposta a l'activitat II.b.-
Hi podem trobar oposicions atenent a diverses categories com:

1) el lloc o situació en què podem parlar de:
- el dins o l'interior: "regió visible" o "àmbit que apareix a la vista". - el fora o l'exterior: "regió intel·ligible" o "món intel·ligible".
2) els objectes contemplats:
- ombres, eco // coses reals || "coses no veres", "coses mateixes" // "coses veres", "el que és més real".
- imatges // idees || "coses que passen" // "coses mateixes", "idea del bé".

3) el coneixement:
- ignorància // saber o coneixement || "veure" // "ver", "raonar".
- error // veritat || "erraràs" // "veritat"
- opinió // coneixement || "_________"//"coneixement"
- creença // certesa || "creurien"//" _________"
- Bé // objectes més reals || "idea del Bé" // "objectes que passen".

4) els processos i activitats de la ment:
- percepció // intel·lecció || "mirar", "veure", "veure més correctament"// "contemplar", "mirar de ple", "raonar".

5) l'acció moral:
- meres creences en criteris morals // Bé com a criteri suprem |.
- mers hàbits fundats en les creences // rectitud moral || "han de romandre allí" // "obrar assenyadament".
- presoners //lliures || "forçats a no moure el cap"; "lligats de cames i pel coll" // "alliberat".


Activitat II.c).- ¿La vida teorètica és concebuda per Plató com una contemplació que té per finalitat exclusiva la indagació de la veritat? ¿És pot pensar que el món de la caverna, que la vida que transcorre dins la caverna és aliena a la filosofia, que transcorre al marge de la filosofia? Raona la teua resposta.

Resposta a l'activitat II.c.-
De bon començament i, sobretot, si resseguim l'opinió generalitzada i predominant de les interpretacions dels escrits platònics, sembla que Plató es decantaria per defensar com a millor i més adequada la posició que ens portaria a perseguir un ideal de vida teorètic consistent en l'adquisició del coneixement autèntic i la contemplació de les idees com a meta última de l'home.

Però la lectura del text que hem fet no propicia aquesta exclusiva interpretació. Després d'una ascensió Plató hi descriu una davallada. Després d'un ascens, que li permetrà a l'alliberat descobrir perspectives i realitats diverses, que li permetrà descobrir les sombres, la deformació de les coses, allò que produeix l'engany, la trama tota en la qual consisteix l'existència de la caverna-presó, i accedir al coneixement de la realitat més autèntica, Plató ens recorda la necessitat que ha d'existir en tot alliberat de refer el camí de tornada, el camí que ens retorna al món-societat. El món de les idees i del coneixement no tenen en sí cap substancialitat independent dels desigs i les necessitats humanes. Són valors, fins i criteris de tota praxi o activitat de l'home que deu ser apropiada per l'individu, per tots els individus, per tota la col·lectivitat a fi que la resplendor de la seua llum il·lumine els obscurs racons i les intencions obscures, descobresca la màscara i la mentida, els interessos i les manipulacions dels encantadors de la consciència social que en tot moment, al llarg de la història de l'home, han intentat apagar la lluentor del foc democràtic que ha de propiciar el coneixement, el poder i el domini de l'home sobre s¡ mateix, la naturalesa i les coses, amb la finalitat que es puga trencar el sotmetiment a la inexorable necessitat, a les cadenes de la irracionalitat i la servitud a les ombres, a la ficció i als altres homes.

La Filosofia, que tenia per aspiració el coneixement, el saber, la contemplació de les idees, es torna Ètica, és a dir, record, compassió, cooperació i solidaritat. Aquest és el camí de la davallada, el camí del compromís amb la comunitat; és el camí expressat per la fe que l'alliberat posa en la veracitat d'allò que ha copsat i que ha de ser comunicat sense dilació per a que la llibertat faça trontollar els falsos ídols, disipe les tenebres, descobresca el gran joc de l'engany, faça caure les parets de la societat-presó, allibere la comunitat alienada dels tabús, els errors i la mentida, i permeta els alienats d'ésser els protagonistes de la seua pròpia vida, sense intermediacions ni intermediaris, sense pantalles ni representacions, sense enganyadors ni Senyors de més enganys, sense cavernes ni murs. Nogensmenys, la vida és de manera constant, l'ensulsiament i construcció de renovats entrebancs i miralls, murs nous i velles imatges que recorden, a la llum de l'anàlisi intel·lectual, els antics encanteris i disfresses de la realitat, les antigues representacions i veus que portaren els homes a l’egoisme insolidari i la lluita despietada d'uns contra altres, perquè els constructors de les cavernes, deslliurant atàviques mitologies de poder i domini, únicament sembraren dins d'ells la por i l'odi al proïsme. Per això cal el discurs filosòfic, per això cal la crítica i la denúncia com a formes perennes de l'existència social, la crítica dels poders i les resistències que tendeixen a perpetuar-se i enquistar-se en el teixit de la societat, poders i resistències que atrapen i destrueixen l'home, no siga el cas que la nostra passivitat i "meninfotisme" ens porte a la perpetuació de la decadència que significarà ineludiblement, ja no l'acabament de la vida pròpiament humana -és a dir- d'una vida de llibertat, de plenitud i de dignitat (que tal vegada no hem tingut mai, que ara mateix no tenim), sinó l'acabament d'alguna possibilitat mínima per poder enfilar, en el futur, una tal aspiració.


Activitat II.d).- La vida transcorre a la caverna de manera que es mant‚ l’interès o els interessos bàsics del qui organitza l'escena en la seua totalitat. Tot transcorre de manera que es consolida dia rere dia la finalitat que persegueix l'organitzador. Si això és així, ¿quin significat atribueix Plató a la filosofia? ¿Quines afirmacions de Plató en els capítols II i III t'indueixen a pensar que, en contra del que se sol defensar (la solució dels problemes és una qüestió dels respectius tècnics en economia, política, etc.), la filosofia transcendeix a la realitat i marca les vies d'accés a una societat justa? ¿Aquesta concepció guarda relació amb la necessària "tornada" a la caverna de l'alliberat?

Resposta a l'activitat II.d.-
Consideració preliminar.-

La situació bàsica descrita per Plató en el mite de la caverna ens col·loca davant la particular existència dels homes en la societat d'entre els quals algú o alguns són els organitzadors absents de tota la trama. En la caverna, uns viuen la seua vida i persegueixen els propis interessos com si foren universals, els de tots. La resta, en canvi, viuen la vida a costa dels altres i organitzen tota l'escena segons els propis interessos i finalitats. Aquest extrem, no obstant, no apareix clarament exposat per Plató. I sembla que els interessos d'uns i altres no són pas coincidents; semblen, més aviat, distants, diferents, contraposats, fins i tot. L'escena, la pantalla, les ombres representades, els seus directes productors, les seues veus i figures, l'habitacle i les seues parets, tot, en definitiva, no és cap altra cosa que una formidable trampa-presó que els Senyors de l'engany i la mentida, els Senyors del parany i l'embolic han forjat contra la resta d'homes, produint una superposició i tergiversació -suplantació suprema- dels interessos particulars, de classe, com a interessos socials, universals, de tots. Aquesta escenificació de la societat, aquest rodar de la història, representa obres sobre la llibertat i els aconseguiments humans, perquè a l'interior de la caverna les paraules, el llenguatge, ha començat de manera imparable a funcionar i de vegades apunta cap a sortides hipotètiques i somnis improbables però que tenen tota la possibilitat de la concreció. Poetes, visionaris, filòsofs, rebels, idealistes i revolucionaris albiren somnis i lluiten per fer reals les quimeres i tempteigs, les utopies i obsessions -mescla d'anhel i d'ombra- d'aquells que a penes encerten a escodrinyar amb claredat les pseudorealitats que circulen per l'interior de la caverna enmig de la confusió, perquè ara més que mai els seus Amos estan adulterant i deformant el llenguatge i controlant eficientment les consciències a fi que l'engany continue suplantant la realitat, no siga el cas que la llum de fora de la caverna done pas a possibilitats inesperades i acabe amb el seu privilegi i el seu poder. Per a aquests pocs, el coneixement i la llibertat mai no devien d'anar junts. O no hi haurà privilegis ni beneficiats pel muntatge construït a la societat.

¿Quin significat atribueix Plató...?
Plató ha d'admetre una possibilitat a l'emancipació humana. Per a ell vé de la mà de la filosofia. I no dóna pas la sensació que estiga regatejant possibilismes al gènere humà. El viatge de tornada del qui ha arribat a la llum, a la contemplació de les Idees, es converteix en una obligació indefugible. Reinstal·lar la filosofia a la ciutat, rehabilitar la paraula per a que aquesta fertilitze la democràcia, fer d'aquesta -de la democràcia- alguna cosa viva i no un sistema formal i buit, fòssil i una caricatura del que ell deu ser, sembla que és la finalitat ètica a la que, darrerament, es veu abocada la filosofia, la qual o reforma la societat o es veu atrapada per aquesta. O per dir-ho en l'estil al qual J.Fuster ens tenia acostumats: o la filosofia és emancipadora o no és filosofia. O també: si Plató utilitzava consistentment la filosofia, llavors no podria defensar amb coherència un sistema basat en privilegis, com sembla que ve a defensar. Si d'una altra banda Plató utilitza la filosofia com a defensa de posicions particularistes, llavors allò que feia ja no era filosofia sinó una de les més interessades formes de producció intel·lectual: ideologia. La filosofia, doncs, si és utilitzada coherentment serà emancipadora. De fet hi ha una opinió prou estesa que està d'acord en pensar que efectivament el propòsit general de la filosofia al llarg de la història ha estat, amb poques excepcions, el de "canviar el món". Es impressionant la càrrega de profunditat que conté un coneixement tal que pot arribar a fer saltar en mil bocins tots els murs de la societat-presó. Coneixedor d'açò Plató no descansava per construir una societat l'aixecament de la qual no deixara al lliure caprici dels interessos diversos i divergents la que ell considerava com la millor manera -i única, doncs- d'organitzar la comunitat d'acord amb la justícia i la raó.

¿Quines afirmacions de Plató t'indueixen a pensar...?
La Filosofia, com diu Lledó, transcendeix a la realitat i llavors és ja Ètica, és a dir, no és tensió cap a l'aconseguiment de la saviesa, no és impuls individual cap a la possessió del coneixement, no és contemplació de les idees, no és passió pel coneixement, ni fruïció per un saber que no pogués ser compartit, sinó l'ampliació del domini de l'intel·ligible, en una consciència col·lectiva que li dóna realitat i sentit. I és que la realitat de la caverna-societat és un domini que s'imposa. Molt ens temem que ella siga, en realitat, l'únic domini que existeix vertaderament i que, possiblement, res excepte ella, siga real. En tot cas, sembla que és dins d'ella on transcorre la història dels homes, que ella és el lloc on es realitzen les seues múltiples representacions i el lloc on transcorren i es deslliuren les passions, els desigs, els pensaments, els comportaments, les rutines, els interessos, les pressions, els enganys i falsedats -la vida en suma- dels actors que representen el drama humà, el nostre propi drama.

Plató enuncia les premisses d'una tal consideració ètica de l'home social sobre la base de:

Record:
"Quan s'enrecordés del seu primer habitacle, de la saviesa d'allí i dels companys de presó..."

Felicitat:
"...no penses que es consideraria feliç pel canvi..."

Compassió:
"...i a ells els compadiria?"

Solidaritat:
"Si aquest que diem, altra volta davallat allí abaix, s'asseiés..."


Però on la Filosofia o la reflexió filosòfica sobre l'ethos social marca les vies per a la concepció d'una societat justa s'esdevé a través de dues maneres:

1) via negativa
a) nivell de no col·laboració:
"...fer anar l'arada i estar al servei d'un home sense res seu i haver de patir qualsevol altra cosa..."
2) via positiva
a) nivell de posicionament:
"Si aquest que diem, altra volta davallat allí abaix, s'aseiés al mateix lloc...”
conseqüència: "...si calia que ell digués la seua en discussió..." --> exposició a la burla i a la maledicència: "¿...no faria riure als altres que dirien d'ell...?

b) nivell de compromís:
"...i un que es posés a alliberar-los i portar-los a dalt..." --> conseqüència: exposició a la violència dels demés i la mort: "...si podien haver-lo, posar-li les mans al damunt i matar-lo, ¿no el matarien?"

c) nivell dels criteris teórico-pràctics:
La idea del Bé és la causa de tot el recte i el bell; produeix la veritat i el coneixement i és el fonament de la praxis privada i pública dels individus.
"...en el món intel·ligible, l'última idea que es veu, i encara amb prou feines, és la del Bé, i d'haver-la vista cal concloure que ella és arreu la causa de tot el recte i el bell...I que és a ella que cal que vegi qui ha d'obrar assenyadament, privadament i pública."
¿Aquesta concepció guarda relació...?
Després de tot el que hem dit crec que queda prou clar que aquesta concepció de la Filosofia guarda una estreta relació amb la necessitat que l'alliberat torne a l'interior de la caverna-societat. Sols en ella la paraula pot esdevenir praxis, acció transformadora que arribe a destruir el marc de la societat-presó i pose fi a la desaparició de la caverna, dels seus enganyadors i lacais, de la mentida i la falsedat. O ¿és aquesta la prometeica tasca inacabada que no troba mai un final merescut?


SESSIO SEGONA

Activitat I.a) ¿De quins éssers es podria dir l'expressió "allò que s'esdevé"?

Resposta a l'activitat I.a.-
Dels éssers que circulen per l'interior de la caverna, éssers materials i sensibles, els éssers captats mitjançant els òrgans de la percepció sensorial i l'observació, realitats projectades i posades en circulació per a propiciar l'error, la discussió, el debat, el desacord i mantenir la situació d'alienació i engany a la caverna-presó; per a propiciar la disgregació de la veritat per tal com produeixen i reprodueixen multitud d'opinions diverses i contraposades que acaben reduint la realitat i la veritat a les perspectives de cada subjecte o fent-les relatives als moments històrics, a les cultures i les civilitzacions; a les raons, els interessos i necessitats dels grups i les classes socials en joc; a les modes i moviments culturals; als estats i les seues regles de joc; als respectius codis morals, polítics i religiosos. Són també, els éssers que composen, en la societat-presó, els missatges i significacions constitutius de les realitats bàsiques amb les que es construeixen les realitats que serveixen per a configurar un ordre basat essencialment en la provisionalitat de les nocions, en la seua convencionalitat i relativitat, en l'oportunitat i l’èxit circumstancial. Pensaments i actituds que no són precisament la classe de conviccions necessàries i indestructibles per a propiciar el manteniment i la perpetuació de la vida col·lectiva.


Activitat I.b).- ¿Les accions executades amb "art" per què es caracteritzen? ¿Subsisteix en català aquest ús del terme "art"? ¿Estimes que el significat del terme "art" en 518 d 2 (capítol IV) coincideix amb el significat d'"arts"en 522 b 5 (cap.IV)? A fi de decidir convé que et remetes al 459 d/c del llibre IV de La República, ja que Plató hi al·ludeix.

Resposta a l'activitat I.b.-
Les accions executades amb "art" es caracteritzen no perquè elles infonen el coneixement en l'ànima sinó perquè la reorienten i dirigeixen cap el coneixement de les qüestions autèntiques i realment importants de l'existència humana tals com els criteris del que significa viure una vida justa, bona i feliç. L'home pot i cal que visca, doncs, una vida assenyada, solidària i lliure en el terreny privat i públic, i no pas una vida que sols veja en els assumptes purament mundans (com la glòria, el poder, el benefici econòmic, etc.) les úniques aspiracions legítimes pròpies de la seua naturalesa. Un individu així, un individu que actue d'acord amb criteris racionals fóra, realment, un home.


Activitat I.c).- Plató sembla postular dos possibles estats: aquell en què l'home no és "capaç d'endurar la contemplació d'allò que és" i aquell altre en què n'és capaç. ¿Què es requereix per a estar en condicions d'exercir aquesta activitat, la contemplació d'allò que és? ¿S'hi accedeix de manera natural? ¿Assigna a l'educació cap finalitat prioritària? ¿Es pot reduir l'educació a l'adquisició de determinades habilitats o destreses intel·lectuals per a resoldre un problema o un altre?

Resposta a l'activitat I.c.-
"L'home que no és capaç d'endurar la contemplació d'allò que és" li succeeix que té entrebancada/enterbolida la seua visió i, a la vegada, li passa açò perquè l'educació rebuda des de menut l'ha convertit en un ésser dolent/malvat en no haver-li expurgat determinades "excrecències plúmbies", és a dir, pensaments, actituds i comportaments configuradors d'una educació de base errònia sobre el que són els objectius, les metes i aspiracions de la vida humana que procedeixen de l'atenció posada en la satisfacció de conductes imposades pels desigs, apetits i plaers com la gola, la fartaneria, etc. conduint l'individu pel camí dels més abjectes comportaments que sols tenen com a objectiu intentar -sense aconseguir-ho- plenar els insaciables desigs a través de l'engany, l'estafa, l'extorsió, l'ús de la mentida, l'apropiació abusiva de les coses o robatori, el sotmetiment dels altres al propi domini o esclavitud social i econòmica, etc.

S'hi accedeix de manera natural?.-
Sembla que la orientació o aproximació a les realitats més nobles i autèntiques -idees, criteris, significacions, models o paradigmes- com semblen les que pertanyen a l'àmbit del "ser" requereix d'un llarg i costós aprenentatge; no és, doncs, adquirit d'una manera natural.

Assigna a l'educació cap finalitat...?.-
La finalitat prioritària de l'educació és aconseguir que l'ànima i el seu òrgan (la raó) apartant-se de les coses més prosaiques i materials sotmeses a la provisionalitat i caducitat pròpia de les realitats mundanes dirigesca la seua atenció a les realitats més autèntiques i estables d'entre les que cal subratllar en importància la del Bé.

¿Es pot reduir l'educació a l'adquisició de determinades habilitats o destreses intel·lectuals...?.-
La ment humana assaja estratègies molt enginyoses (intel·ligents) a propòsit de l'estructura d'una realitat a la qual anem arrancant-li determinats interrogants; aquesta, parcel·la a parcel·la, és la feina que els respectius sabers han de solucionar o han donat ja satisfacció. D'una altra manera: la intel·ligència científica, una poderosa arma de la ment humana, és portada a resoldre les interrogants i paradoxes que en els diversos ordres i aspectes de la vida apareixen davant la ment reptant-la a traspassar el misteris que recobreixen això que anomenem la realitat. Però sembla que Plató ens parla no sols de l'exercici d'una habilitat intel·lectual com a eina suficient per a resoldre els problemes de la vida humana; cal també alguna altra cosa que ell mateixa abans que molts altres autors ha batejat molt encertadament, com SAVIESA. És a dir, com dirà més tard Gregori Bateson, es tracta d'aquella mena de coneixement que porta a considerar que la realitat consta de parts, les quals són constitutives del Tot; que cadascuna compleix una funció específica; que totes eixes parts estan interelacionades i que, per tant, el funcionament del tot depèn del correcte funcionament i conservació de cadascuna de les parts de les quals consta el Tot. Aquesta és, molt possiblement, l'aportació més important de la moderna Teoria de Sistemes, i que no està absent en la concepció cosmiòtica sustentada pel món grec en general i pel pensament de Plató, en particular, quan considera que tots els elements són integrables en tant que peces de l'estructura anomenada societat. El sistema o estructura funciona correctament si cada peça (individu) compleix el paper per a la qual cosa ha estat dissenyada (noció de justícia en Plató). I cada peça (individu, ànima) porta la seua marca d'identitat (garantia de fabricació acreditada per la seua aleació -parts de l'ànima- i que determina el seu lloc adequat en l'estructura); d'una altra banda, la presumpció del seu correcte funcionament en base al comportament previsible -se suposa que satisfactòriament- d'acord amb la funció que està destinada a desempenyorar. L'educació, doncs, caldrà que propicie no sols el coneixement de les parts, sinó també la mirada, la perspectiva de conjunt; la consideració de la realitat com un Tot sistèmic, un Tot les parts del qual no poden ser enteses aïlladament sinó en funció del conjunt, del seu funcionament global.


Activitat I.d).- El govern de la ciutat no ha de ser confiat a qualsevol home. ¿Com caracteritza Plató els diferents tipus d'homes que exclou com a possibles governants? Matisa el significat de qualificatius com ara "ineducats" i valora totes les implicacions del seu ús d'acord amb la teoria platònica, amb la seua concepció de "paideia".

Resposta a l'activitat I.d.-

¿Com caracteritza Plató...?
És molt clar que pera Plató el govern de la ciutat no és alguna cosa que deu ser presa a la lleugera i que cal, per tant, que partesca d'algun pressupost. Llavors no és veritat que qualsevol ciutadà puga ocupar-se dels assumptes públics. Aquesta funció necessita d'homes entrenats en la saviesa i en el seu mètode -la dialèctica- i molt segurament les exigències que aquest entrenament demana i que sols una educació programada farà que sols uns pocs escollits puguen desempenyorar amb garanties una funció de tan gran responsabilitat i dificultat. Per descomptat que d'entrada Plató ja diu que determinats tipus d'homes no poden anar a exercir aquesta funció social i política: són aquells que o bé per la seua manca de preparació o bé perquè viuen al marge de la realitat de manera fictícia o voluntària absorbits en la persecució de les seues realitats i veritats, preocupats sols dels seus assumptes privats i embeguts únicament de fer acréixer la seua fortuna de la qual sempre creuen que en tenen poca per a poder soportar els temps sempre difícils en l'avenir. Però també hi ha una classe d'homes que cal detenir per a que no accedesquen al govern de la cosa pública: aquells que precisament cerquen àvidament tenir-lo a les seues mans, car aquesta serà una senyal de que volen, no utilitzar-lo per així organitzar de manera adequada el funcionament de la societat, sinó per a utilitzar-lo en el seu propi benefici, i el dels amics i aliats.

Matisa el significat de qualificatius com ara "ineducats" ... .
"Ineducat" significa mancat d'educació. Són aquells que manquen d'objectius i programes d'organització global per a la societat. Aquells les preocupacions dels quals no se n’ixen de l’obsessió per les qüestions privades. Són aquells que a mercé de la seua ignorància, la seua manca d'imaginació, creativitat i intel·ligència, ressegueixen consignes, costums i rutines com a tot criteri de supervivència. El seu món de creences a penes dóna cabuda a la necessària intel·ligència per a l'organització i defensa dels seus interessos i necessitats. Les seues raons no van més enllà de la queixa i la picada de peus. Una vegada i altra enfonsen les seues esperances i ànsies de vida en els substituts, artilugis i narcotitzadors que recorren l'edifici social segregats sospitosament per l'Ordre Establert, per així tancar tot signe de rebel·lia, intel·ligència organitzada i mobilització en la profunditat de la consciència individual, a fi que des de la impotència ningú no qüestione el xantatge, l'extorsió i la tramoia que permet mantenir la societat-presó com el lucratiu negoci d'uns pocs.

S'aplica a aquells als quals se'ls entrebanca l'accés al procés d'educació dissenyat per Plató a "La República", al qual sembla que alguns sí hi tenen. Són la classe d'homes que en la base de la piràmide social estan encarregats d'una funció que a Plató, un pensador excessivament preocupat per la importància de les idees, no li sembla massa important, encara que reconeix necessària: els productors, els que proveiran amb el seu treball de tot el necessari per a la subsistència de la resta d'elements de la societat o polis. Fer anar l'arada, sembrar les llavors, recol·lectar els seus fruits, recollir la mel, i mil altres labors agrícoles i artesanals seran les que efectuaran aquests homes.
Però com a classe social estan al marge del procés educatiu que sols afecta als guardians o defensors de la societat o ciutat- estat.

Implicacions ... .-
La deseducació implica quedar al marge del procés d'educació, per tant de la possibilitat d'accedir al saber i al coneixement. Implica la realitat d'una situació humana que consisteix en viure atrapat en un engany sistemàtic com a forma concreta d'existència col•lectiva. Implica la impossibilitat de conèixer la tramoia o engany col·lectiu i els seus autors, els participants més directes i els mecanismes del Gran Engany. Implica la impossibilitat de participar en la "res pública", en les petites i grans decisions que un sistema social deu possibilitar. La deseducació implica la subjecció d'un nombrós segment de la societat als interessos de l'aristocràcia dominant, la qual arrogant-se la representació universal constitueix la seua élite econòmica i política. Implica la impossibilitat de canviar de situació social i, possiblement, la de prosperar econòmicament. Implica quedar al marge de la captació dels valors morals universals com el Bé, la Justícia, etc. tenint que acontentar-se amb les interpretacions que d'aquests valors fa la consciència racional autoritària que d'acord amb les seues raons, necessitats i interessos, propis del moment històric, posa a disposició dels ineducats (marginats, relegats, outsiders) únicament valors morals caducs i convencionals.


Activitat I.e).- D'acord amb el context ("Llavors..."), ¿quin significat s'ha d'atribuir a les expressions "viure pitjor" i "viure millor" en la pregunta que fa Glaucó: "¿serem injustos amb ells i farem que visquin pitjor, ells que poden viure millor?".
Resposta a l'activitat I.e.-
Plató parla dels alliberats que han arribat a l'exterior de la caverna i allí contemplen aquelles realitats que els han estat vedades estant a l'interior. La mera contemplació de la realitat autèntica és ja un bàlsam per a l'esperit atribolat per la fatiga del procés. L'exterior és també, un lloc privilegiat que és al marge de les inconveniències, els frecs i els miralls que proporciona la caverna-presó. Però, a més, sembla que Plató estableix que la situació de l'home atrapat per l'engany i el parany representat per la societat-presó viu una circumstància que és molt pitjor a la d'aquell que s'ha alliberat amb el costós aprenentatge. ¿Suggereix Plató que l'alliberament és un alliberar-se no sols de l'engany i dels enganyadors, per tant de la mentida i la subjecció a ella, sinó també un alliberar-se de l'activitat que com a presoner li és llegada per la història, la situació social i la funció encomanada? ¿És l'alliberament no sols un mer canvi d'estat sinó també el reacomodament a una nova i més tranquil·la situació, una situació que ens estalvia l'exercici més propi de la bèstia de càrrega i ens porta al cultiu de l'oci com a funció social suprema que ens permetrà -sense tantes fatigues i pressions- dedicar-nos a allò més elevat i superior que distingeix l'home i la seua natura? Potser les valoracions van per aquí: que alliberar-se té la connotació de defugir la pesantor provocada pel treball manual causant de la fatiga física i extenuant, i que l'obligació imposada per Plató de no permetre l'alliberat quedar-se absort i capficat en el seu món de les idees i els valors, sinó que baixe per propiciar nous alliberaments, és el que provoca les connotacions de "viure pitjor" o "viure millor". Quant a la injustícia de l'obligació de baixar a la societat-presó que a tot alliberat l'imposa Plató, de mesclar-se en els seus problemes i conflictes, pot ser una qüestió no massa fàcil de compartir, però que té la seua pròpia lògica si recordem que prèviament l'educació ha estat portada a cap per l'Estat i que, per tant, l'individu no pot defugir el pes del seu compromís amb ell.


Activitat I.f).- En el paràgraf que obre el capítol V identifica tots els casos en què "la llei" és subjecte d'un verb. ¿Quines funcions atribueix a la llei?

Resposta a l'activitat I.f.-
La llei:
"... s'aplica a aconseguir ..."
"... ajuntant amb harmonia ..."
"... convencent-los ..."
"... fent que tothom faci partícips ..."
"... fent-ne d'homes així ..."
"... per a servir-se d'ells ..."
"... de cara a tenir ben lligada ..."

Quines funcions ...?.-
- funció regulativa
- funció integradora
- funció persuasiva
- funció coercitiva
- funció educadora
- funció estructuradora


Activitat I.g).- ¿Quin significat atribueix al terme "harmonia" en el paràgraf que obre el capítol V?

Resposta a l'activitat I.g.-
El terme "harmonia" és utilitzat per Plató per a significar la coincidència d'interessos suprems que existeix i ha de continuar existint entre tots els individus de la societat. Que si bé cadascú viu entregat a la seua particular feina i creu que aquesta no té cap dimensió social, en fer-ho, està treballant no obstant, per a la col·lectivitat, per al conjunt de la ciutat. La seua feina té una dimensió individual i a la vegada social. I és per aquesta segona raó que el tot social és el resultat de l'esforç, la intel·ligència i el treball de tots i cadascú. Per tant, cal introduir la major cohesió, complementarietat i harmonia possible entre les funcions d'uns i les dels altres a fi que el tot social funcione sense estridències ni inconvenients. El criteri que Plató utilitzarà com a bon racionalista i idealista per a portar a cap aquest cometut no serà el de realitzar pactes ni componendes, ni solucions de força ni mesures de circumstàncies ni desigs de la majoria, ni de res per l'estil, sinó el criteri del que és el millor des del punt de vista racional segons la seua particular manera d'entendre què és el més racional concretada en la seua utopia social, un estat de la societat que, per tant, esdevindrà inexpugnable a qualsevol altra raó, interès o necessitat que no siga la de tots. En una societat així, probablement, però no n'estem segurs, els interessos de la Raó, la Justícia i el Bé foren realitzats. Manca saber -i sospitem que segurament no- si també ho serien els de la Llibertat, la Tolerància, la Igualtat i la Felicitat. En darrer terme una "harmonia" construïda sobre aquestes bases no pot assegurar ni la cohesió, ni la vertebració, ni la consistència, ni la continuïtat d'una societat encara que aquesta no pogués anomenar-se humana. Tard o d'hora caurà víctima de la seua pròpia irracionalitat i la seua barbàrie. La història en serà el seu testimoni. Els temps presents. Han estat testimonis i notaris del que diem.


Activitat I.h).- ¿Per què es caracteritza "viure en el món dels somnis"? Justifica el sentit que té l'oposició que traça Plató entre les diferents maneres de viure "a la ciutat nostra i vostra" a partir de l'anàlisi que hages fet de l'expressió anterior.

Resposta a l'activitat I.h.-
"Viure en el món dels somnis" és una expressió que designa el món de la caverna-presó, el qual es caracteritza per ser el lloc on ocorre la gran representació, el "gran teatre del món" com digué Calderon de la Barca, el lloc on discorren la història, les vides, lluites, anhels i esperances dels seus moradors. Però el "món dels somnis" és per a molts el "món dels malsons", el lloc on succeeix el drama humà, la tragèdia humana, on s'esdevenen les mediacions i manipulacions, on circulen l'engany, la ignorància, l'error, la mentida, l'estafa i el xantatge, la disputa i la confrontació dels interessos d'uns contra altres, el món on domina l'èxit, l'ambició i la passió per aconseguir el poder que dóna el control sobre les coses i les persones. Un món on a penes es dóna de manera efímera la possibilitat que algun dèbil raig de llum puga penetrar a través d'alguna de les seues escletxes i puga ser captat per alguna consciència a fi d'iniciar el camí de l'alliberament que sovint obturen els personatges encarregats d'organitzar la confusió, que si bé tenen com a cometut posar en funcionament una sèrie de missatges i elements per al consum dels seus moradors, en el fons són els executors de la desorientació generalitzada, els alienadors -tal vegada inconscients?- alienats, que amb la seua funció serveixen els fins darrers de la caverna i els seus constructors: els Senyors de l'Engany.


Activitat I.i).- Els homes formats d'acord amb el programa "dels fundadors" de la República aniran al "governament com si es tractés d'una forçosa obligació". En fer aquesta afirmació, ¿Plató reconeix que no són lliures per a acceptar el govern? ¿Quina necessitat els portarà a veure com a inevitable l'exercici de tal activitat sense perdre la llibertat?

Resposta a l'activitat I.i.-
Sembla que, efectivament, Plató no reconeix la sencera llibertat d'escollir per part d'aquells que han estat educats pels "fundadors". Els fins de l'Estat i l'educació per a l'Estat no poden ser qüestionats i saltats per la llibertat personal d'aquells als que l'Estat i els seus educadors han entrenat per al desempenyorament de les funcions de responsabilitat màximes. Si l'home és un ésser la naturalesa pròpia del qual és social i, per tant, la seua supervivència depèn de l'esforç i l'habilitat col·lectiva, això vol dir que l'individu (la part) se subjecta al tot (a la col·lectivitat), perquè aquell esdevé un no res sense el tot. És el tot qui propicia les possibilitats d'escollir, i és en funció de les seues necessitats que el tot escull per realitzar la seua llibertat. És com si diguéssem que la llibertat de l'individu consisteix en l'acceptació de la necessitat. La llibertat individual s'haurà realitzat quan aquest haja estat escollit per a servir l'Estat.


Activitat I.j).- D'acord amb el capítol Vé ¿quines notes caracteritzarien el veritable filòsof? ¿Es pot contraposar al veritable filòsof la descripció que fa Plató dels qui demanen que els siga permès "d'educar-se completament"? Raona la teua resposta.

Resposta a l'activitat I.j.-
El veritable filòsof es caracteritza per haver rebut una bona i fonamentada educació per part de l'Estat i els seus "fundadors" que el fa vertaderament un entès en el govern de la República; pel seu comportament ètic i solidari que es concreta en realitzar una activitat alliberadora a la societat-presó; per la seua capacitat per esbrinar la causa dels fenòmens que ocorren a l'interior de la societat així com posseir criteris sobre el que és la justícia, la bondat i la bellesa de les coses; pel seu elevat sentit de la justícia gràcies al qual no rebutjarà la rectitud de les ordres que els conviden a baixar a la societat; per la seua riquesa d'aquelles coses que són necessàries per a ser feliços com són una vida bona (benestar material, tranquil3litat d'esperit, equilibri psico-emocional) i un gran seny; per no desitjar aconseguir el govern de la República, sinó més aviat el de menystenir-lo (mirar-se'l amb un cert despreniment); per tenir una vida millor que la dels polítics (ja que l'objecte i el motiu del seu viure no és precisament el poder).

¿Es pot contraposar al veritable filòsof...?
Segons el que Plató ens diu sembla que hi ha dues menes de filòsofs: aquells que expressen un compromís amb la seua societat i aquells altres que viuen d'esquenes als seus problemes i sol·licitacions. Possiblement hi ha en aquests segons un cert egoisme que els porta a dedicar-se a extreure profit econòmic de les seues idees i realitzacions, un cert cansament i decepció, un cert escepticisme i pessimisme o una certa inhabilitat per manipular persones que porta alguns intel·lectuals a no mesclar-se en els assumptes que una societat té plantejats i que necessitarien del seu concurs i intervenció en algun dels seus nivells (opinió pública, activitat pública, integració grups cívics o polítics, etc.). Possiblement certs universalismes (preocupacions més generals que descuren els urgents problemes més concrets que les societats tenen plantejats) siguen avui en dia l'expressió d’eix tarannà propi dels qui s’"eduquen completament" encara que a costa de no mesclar-se mai en els problemes de la societat sota l'excusa que la preparació per a intervenir-hi deixa enrere no sols l'oportunitat de fer-ho sinó també dóna lloc al buit i al silenci, que estenent-se per la quotidianeitat sols escampa les cauteles, les pors i les misèries d'una societat amb sospitosos dèficits democràtics.


Activitat I.k).- Aporta els termes i les expressions d'aquests capítols que marcarien l'oposició a un "món de l'opinable", "àmbit que apareix a la vista", "allò que s'esdevé". Alhora, raona per què es classifiquen modes de saber considerant tant la facultat que coneix com l'índole de l'objecte conegut.

Resposta a l'activitat I.k.-
Al llarg dels tres capítols apareixen disseminades algunes expressions de manera relativament discrecional; altres, en canvi, són més escasses o més difícils de copsar. Heu-les ací:

"allò que s'esdevé" ↔ "allò que és", "el bé".

"món de l'opinable" ↔ "el ver", "un de veritable" referit al dia.

"àmbit que apareix a la vista" ↔ "les illes dels feliços", l'àmbit de "la llum".

Per què es classifiquen modes de saber considerant....-
Per ordenar una mica la qüestió traçarem el següent quadre sinòptic: encara que l'exposició feta fins al moment per Plató no permetria matisar tant els seus elements exposats al davall:

modes de saber ------- facultat que coneix ----------- objectes coneguts conjectura ------------ sensació --------------------- ombres o ficcions sent.comú (creença)--- percepció ----------------------- obj. sensibles Coneix.matemàtic ----- entenim. o pens.científ.--------- obj. matemàtics Coneix. Dialèctic ----- raó ---------------------------- idees o formes

Una primera explicació aproximativa fóra que el creixent grau d'enlairament respecte les coses sensibles necessite de facultats cada vegada menys dependents dels sentits, ja que aquests estan fets de substància material tal i com també ho estan les coses sensibles. Hi ha objectes -com els éssers matemàtics i els éssers que "són" (les idees i d'entre elles la idea del Bé)- que no poden ser captats mitjançant els òrgans normals de la percepció, sinó que necessiten d'un òrgan especial -la intel·ligència o la raó- de naturalesa espiritual semblant als esmentats objectes i que ha de residir en la part més espiritual de l'home com és l'ànima, la naturalesa de la qual és semblant a la de les idees. D'una altra banda és clar que quan tractem amb objectes més espirituals hem fet abstracció mitjançant paraules i conceptes de tota la càrrega material que els objectes sensibles aporten. És eixa abstracció la que necessita un òrgan de naturalesa diferent i superior als òrgans dels sentits -els quals són incapaços de tal funció- que puga penetrar en aquest món d'abstraccions i no perdre's.


Activitat II.a).- Al començament del capítol IV Plató s'oposa als qui estimen que l'educació arranca l'home de la ignorància si aquest estat és concebut com a absolut i no com un simple límit. En realitat, tothom parla i comprèn una llengua i, per tant, la ignorància absoluta -"mancar de visió"- no és un estat propi de l'home. Ara bé, no posseeix per això ciència, no ha estat capaç "d'endurar a contemplació d'allò que és i del més clar d'allò que és, açò que anomenem el bé". ¿No estimes que el capítol IV presenta la ciència com un simple límit, com una espècie d'horitzó dins el qual pren sentit l'ascesi del coneixement, l'ascensió? Raona la teua resposta.

Resposta a l'activitat II.a.-
És ben veritat que la situació d'ignorància absoluta dels homes que romanen nuats en la situació tan estranya com ens descriu Plató no representa un estat que reflectesca fidelment la situació de l'home que viu a les nostres societats i, per tant, la imatge esdevé una mica forçada respecte de la realitat viscuda per l'home. Possiblement el símil representa un "com si..." però eixe "com si..." sols és això, un terme que expressa encara la distància entre el relat i la realitat. Aracil, en parlar dels comportaments nazis de la dreta a un determinat país, deia que els seus trucs no eren "com" els dels nazis, sinó que "eren" trucs nazis. Amb exemples com aquests l'Aracil ens feia caure en la importància de certes realitats i com de vegades el llenguatge la disfressava, minimitzant-la. ¿És per això la caverna-presó una analogia, merament, o és realment la societat-presó, la societat amb tots els seus paranys, hipoteques, estafes, opressions, enganys, dominadors i dominats una realitat que no pot ser dissimulada, menystinguda, obviada, difuminada i considerada inexistent? Si açò és cert, llavors també són certes les mediacions i manipulacions que en el seu medi ocorren i, per tant, també és cert que es done un tipus d'existència a mercè de totes les forces adreçades a propiciar l'error i la deformació; la mentida i l'aparença; la corrupció del llenguatge, la confusió ideològica i la desorientació; l'acriticitat, la incertitud, la desconfiança del futur, el pessimisme, la por, la inhibició, el silenci i la desmobilització. D'aquesta manera s'haurà consumat el control polític i social dels Senyors de l'Engany i ens hauran inoculat es elements que possibiliten l'estratègia de la dissuasió civil i el consens, l'uniformisme i la jerarquia de classes, la servitud i l'explotació de classe, la submissió i la destrucció individual, de classe, cultural i nacional. Amb la manipulació ideològica ens deixaran insensibilitzats davant les atrocitats que eixos poders són capaços de cometre, i així convertiran els assassinats massius perpetrats pels Estats en activitats rutinàries i acceptables, les armes de destrucció massiva seran presentades amb atributs humans, en trivialitzar la guerra a través dels video-jocs; serà eliminat el sentiment tradicional de la gent que és contrària al sofriment humà; les víctimes del Tercer Món seran presentades com agressius terroristes sense rostre; els mitjans de comunicació de masses glorificaran el poder de l’élite dominant, dels senyors de la guerra i de la tecnologia militar, etc. etc.

Retornant a la pregunta. Els homes d'una societat no són absolutament ignorants. Veuen, escolten, interpreten i parlen entre ells. Fins i tot, tenen certs criteris sobre les realitats i configuren sentits sobre elles; però molt possiblement els límits invisibles del seu joc siguen els establerts per aquells que són els configuradors del Sentit Comú dominant, el configurat per les raons, els interessos i necessitats dels "homes responsables" -si hem de parafrasejar Walter Lipmann-, els constructors de l'Ordre Establert. Possiblement el trencament dels límits imposats per l'Ordre, pel Sentit Comú dominant, siga viable a través del procés d'educació, els graus ascendents del qual significaran la possibilitat de reorganitzar els elements constitutius de la realitat, de noves realitats, de manera que puguem configurar nous sentits d'ella. Perquè allò important, possiblement, és la construcció d'un sentit de la realitat, no la mera acceptació del Sentit Comú propiciat per l'Ordre Establert.


Activitat II.b).-
Estem avesats a pensar sota la influència de l'ensenyament que la ciència es dicta a si mateixa la línia del seu desenvolupament d'acord amb unes regles. Alhora, tendim a estimar l'activitat del científic com a bona i profitosa en si mateixa per tal com indaga la veritat i, per tant, com a útil i avantatjosa per a la societat. ¿Compartiria Plató aquesta manera de pensar? ¿Ofereix cap criteri de l'ús que s'ha de fer del coneixement?

Resposta a l'activitat II.b.-
Curiosament d'aquesta qüestió hi ha cinc cèntims en el dossier del curs de tercer publicat per mi que fa referència a la part introductòria (busca’t la vida i no esperes que et caiga el dossier esmentat del cel, val?). Pel que fa a la qüestió de si Plató compartiria aquesta manera de pensar hem de dir que sembla que sí que la comparteix però posant sempre com a condició que el coneixement siga dirigit als objectes adients i no a qualsevulla altres objectes. El coneixement científic, la ciència, allò que pot tenir una utilitat i satisfer, per tant, necessitats humanes -diríem nosaltres-, és un instrument indestriable de l'home que vol conèixer, manipular, controlar i transformar el seu medi. Sols que hi ha un problema: si la ciència no és dirigida -com diu el Russell de La Perspectiva Científica- d'acord amb una concepció justa dels fins de la vida humana, o el que també hem anomenat "saviesa", (Plató diu més ingènuament d'acord amb el Bé), llavors podem fer caure al macrosistema biològic total, caracteritzat per la interacció i l'equilibri, en una dinàmica de pertorbació general amb corbes exponencials de canvi. La consciència científica, la ciència positiva, és aquella classe de coneixement que està organitzat en termes de propòsit, és a dir, teleològicament. Com que els propòsits de la ciència estan en l'actualitat instrumentats per màquines més abundants i eficaces, la consciència científica ha adquirit el poder de trastornar l'equilibri del cos, la societat i el món biològic que ens envolta. L'home -un petit subsistema integrant d'un sistema major i superior- ha generat el fet que la seua consciència no comprenga la seua pròpia naturalesa sistèmica i que de la mà de la ciència o consciència científica haja perdut la característica pròpia dels sistemes: la seua estructura en circuit, tallant i eliminant algunes de les seqüències i fent que el Tot haja quedat inconnex, indistingit, inexplicat i inentés. Vivim, doncs, de la mà de la consciència científica sota una patologia, sota l'amenaça de la pèrdua de l'equilibri global, pèrdua de la idea que el món o naturalesa és un sistema en delicat equilibri, pèrdua d'un coneixement sistèmic de la natura, que diria Bateson. Cal, doncs, de la mà de Russell i de Bateson, a qui devem aquestes nocions més elaborades, pensar sobre unes bases totalment diferents que les subministrades pel sentit comú o el propòsit (típic de la ciència), en favor d'una saviesa sistèmica i una comprensió de la naturalesa sistèmica de la realitat.

Ofereix cap criteri ...?
A 518e Plató ens parla així:

"... es converteix, segons sigui dirigit, en útil i bo o bé en inútil i dolent."
El que Plató ens ve a dir és que la qüestió de l'ús que l'home fa de la ciència és fonamental. I aquest ús cal que estiga dirigit per rigorosos criteris com el de la Veritat i sobretot el del Bé. La ciència, doncs, no és alguna cosa impersonal -podríem dir nosaltres- que funciona segons les seues pròpies lleis, ni el científic és aquell que treballa des de la més exquisida neutralitat i s'aboca a esbrinar la més incontaminada de les veritats, ni les seues descobertes són d'allò més útils i avantatjoses per a la societat. Açò formaria el nucli d'una concepció ben idealista i ingènua de la ciència que Plató no avalaria. La ciència -ens diu M.Bunge a Ètica i Ciència- sempre és fruit dels interessos d'uns determinats grups socials amb una ideologia en particular que de manera no neutral han aplicat els coneixements científics per a modificar les condicions de vida de la societat. El científic, i amb açò aniríem més enllà de Plató, treballa sovint per a institucions que són una espècie d’"agències de la mort" per tal com, d'aquestes, no esperem veritats pures i innocents, sinó veritats útils i malicioses, car treballen en projectes, la finalitat dels quals és la destrucció de pobles sencers. Això vol dir que el treball dels científics i els programes científics que les seus institucions porten endavant, cal que siguen sotmesos a control democràtic per poder vedar-los si és cert que els seus efectes perjudicials són superiors als seus beneficis socials.

S.Llàtzer, 2001