·LA SATANITZACIÓ DEL PNB
______________________________________________________________________________________________

El PNB és el Partit Nacionalista Basc. Heu llegit bé: és nacionalista i del País Basc. El seu àmbit queda clar quin és sense que això signifique cap renúncia a actuacions futures arreu d'Euskal Herria, la nació basca que s'extén per terres d'Espanya i França. I el seu nacionalisme, per si no ho sabieu, passa pel dret a l'exercici de l'autodeterminació, que és un principi democràtic -possiblement el primer d'ells-, cosa que els partits estatalistes com el PP, el PSOE i IU, no acaben de digerir i que els deixa perplexos i descolocats. És per això, ja quasi no cal dir-ho, que el PNB és un partit democràtic, sí senyor, malgrat tota una campanya en contra pels media estatals que li ho neguen.

El PNB és l'únic que ha vist la necessitat de fer política democràtica per reconduir la situació a Euskadi i propiciar la pacificació per mètodes de diàleg, d'acords i pactes a fi d'acabar amb la violència i arribar a la pau definitiva en aquell país. En la mesura en què no ha triat la via policial, sinó la dialogada per reinsertar en la via política a les forces abertzales tals com la coalició Euskal Heritarrok, ha apostat per no eternitzar el conflicte, per trobar solucions al problema, per acabar amb la violència, per donar una eixida digna per als bascos, per construir la democràcia sense ingerències beligerants de cap signe i per apostar que els bascos siguen els que decidesquen amb llibertat el seu futur.

Com que tot futur resta sempre obert, el PNB vol que eixe futur es faça lluny de les condicions i determinacions que els planificadors exteriors i interiors han decretat per a Euskadi, suplantant d'aquesta manera la voluntat del poble. Com que són demòcrates i nacionalistes volen que s'exercesca la democràcia i que aquesta tinga el seu poble com a referent, al qui caldrà que li demanen què és el que vol i a qui vol per a que això es porte a cap. Com aquestes equacions semblen una mica massa lògiques (val a dir, pertanyen a una lògica que no s'ajusta als interessos del poder de l'Estat) cal que siguen condemnades i de pas a aquell que, com el PNB, ha mamprés la iniciativa de fer alguna cosa davant la passivitat general i per tota solució la garrotada.

Clar que aquesta política té les seues inconveniències, tot i que no sembla importar als seus defensors el seu preu. D'una banda, i ja és greu, els morts anuals d'ETA, l'augment de l'exasperació i la violència, la pressió psicològica que produeix cansament i fatiga sobre els nacionalistes bascos i el poble basc en general, la fractura política que es pot convertir en fractura social -com diu A.Segura i Mas- o l'eternització del conflicte que portarà a més fàstic i més odi. Tan se val que aquesta siga una estratègia de setge i assalt per part de l'Estat (la qual cosa s'assembla molt a una estratègia militar). Tant se'ls dóna els efectes negatius del setge si al final els assejats es rendeixen. El que l'importa a l'Estat és que Euskadi no arribe a poder decidir el seu futur.

De l'altra, si el PNB ha escollit eixa via, que tans bons resultats li ha donat a l'interior del que es coneix com a Pacte de Lizarra (veure apartat Pacificació) i que és una via tan democràtica com qualsevol altra, llavors cal satanitzar el PNB. Demonitzar-lo. I evitar que la seua acció democràtica li done bons dividens electorals. Per això, el PNB ha estat presentat per tot arreu com a amic dels terroristes, defensor de la violència i valedor de les tesis d'ETA. En fi, que l'han creuclavat amb tanta infàmia com han abocat damunt d'ell tots els mitjans de difusió oficials, i la major part dels altres, en perfecta sintonia i orquestació.

Però si, a la llarga, això és un mal negoci per als partits defensors de l'Estat-nació (als estatalistes, vaja), allò pitjor és que aquests no tinguen arguments per poder desmontar les idees d'autodeterminació que defensen els partits nacionalistes. I això ocorre perquè, al cap i a la fi, ells són tan fills del mateix nacionalisme que pretenen desmontar i, és clar, no poden fer-ho.

Abocar la calumnia i la difamació per tota resposta intel·ligent confiats en que controlen els mass media, i que aquests no deixaran escoltar la veritat de l'altre, és un mal negoci. I satanitzar-lo no pensem que siga una solució millor.

Ho tenen dificil, els nacionalistes espanyols, per no dir impossible, trobar arguments per desacreditar aquell nacionalisme que exigeix sense complexos que el dret d'autodeterminació és un dret democràtic -el primer d'ells- compatible amb el marc de l'Estat de dret.

Lizarra, doncs, és un exercici lliure i democràtic de la sobirania dels bascos i no atempta contra l'Estat de dret. En el fons aprofundeix la democràcia. Clar que això els treu de polleguera als partits espanyols, en especial a aquell que està en el poder i té responsabilitats directes perquè no controlen aquest procés. I com que el PNB és crucial en tot aquest asumpte, doncs, queda molt clar per què els han adjudicat el paper de traidors en aquesta representació.
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,M.Mengual,P.Carreres,A.Ballester, Ll.Andrés,B.Hernandis. EL PUNT, 7/5/00