·SOBRE LA DESIGUALTAT
______________________________________________________________________________________________

La desigualtat entre els homes continua essent motiu de reflexió i preocupació perquè no ha desaparegut. Existeix, i la podem veure a poc que mirem al nostre voltant, i el que és pitjor s'afiança i s'engrandeix. No és un patrimoni exclusiu del tercer món i no sabriem dir si hi ha desigualtat perquè hi ha pobresa i misèria o si hi ha pobresa i misèria perquè hi ha desigualtat. En un temps de globalitzacions podem dir que ella ha arribat abans d'hora. Globalitzada abans de la globalització, ho continuarà estant quan releguem a l'oblit aquesta paraula-talismà en un temps que es caracteritza per consumir-ho tot ràpidament, fins i tot les paraules i els conceptes. La desigualtat existeix al primer, al segon i al tercer món, i és motiu d'indiferent preocupació perquè alguns han decidit que parlar-ne no és estèticament correcte. Però la seua presència ens recorda que definitivament aquest no és el millor dels móns possibles que volia Leibnitz.

Jean-Jacques Rousseau, un il·lustrat al qual la noció de desigualtat va aparellada, li dedicà una bona part del seu temps i una bona dosi de reflexió ja que el problema li semblava important, ingent i asfixiant. I no anava errat. El seu Discurs sobre els orígens i els fonaments de la desigualtat entre els homes és un notable esforç de reflexió per elevar a la consciència pública un discurs que no era agradós per a la resta de la intel·lectualitat il·lustrada del moment. Però el problema, tot i l'esforç per explanar-lo i les conseqüències que després va generar, ha passat de llarg a la mirada i a les oides del món civilitzat. Com que declara una realitat evident i molesta és evitat, ignorat, desterrat. Es prefereix parlar d'altres coses: la globalització, la mundialització, la construcció europea, la concentració empresarial i bancària, la biogenètica i el genoma, etc.etc.

Fins ara hem explicat la desigualtat basant-nos en models de dubtosa factura. La història real negava la predicció de les teories a l'ús. I no obstant es repetien retòricament una i altra vegada com a aliment a les noves generacions. En l'actualitat s'ha fet una altra aposta explicativa. La creença comú és que la desigualtat entre persones i entre societats creix. Els resultats de les explicacions actuals tot i que no venen a dir precissament que estem tancant el badall de la desigualtat real entre les persones, sinó que estem eixamplant-lo, dóna una certa esperança pel que fa a la disminució de les distàncies entre unes societats i altres, particularment les que relacionen a les del primer i el tercer món.

A Riquesa del món, pobreses de les nacions, Daniel Cohen ens diu que l'explicació donada per Michael Kremer i que rep el nom de Teoria O-Ring del desenvolupament econòmic dóna les claus explicatives d'aquest antic problema.

La Teoria O-Ring diu que en una cadena de producció determinada, el menor disfuncionament d'una de les parts amenaça la producció del tot. Conclusió: els nivells de qualitat o qualificació dels obrers que participen en un procés de producció comú han de ser molt similars. Per tant, els millors s'aparellen amb els millors i els mediocres amb els mediocres. Aquest és el procés en curs al món actual.

Però el que açò implica és que estem davant un procés antiigualitari molt més greu que l'explicat per la perspectiva de la "mundialització" de l'economia. Per a aquesta darrera teoria les desigualtats es produeixen entre les categories professionals. Segons la Teoria O-Ring, el procés en curs suposa un esclat de les desigualtats a l'interior de cada grup sociocultural, dins de cada grup d'edat, de cada categoría de títol professional, de cada sector de l'economia. D'una altra banda, el món O-Ring, en possibilitar els "aparellaments selectius" donaria opcions als països del tercer món perquè pogueren introduir-se en els processos econòmics més oberts com són els facilitats per la globalització econòmica la qual apareix com una evolució del capitalisme.

La conseqüència d'açò és que es reduiran les desigualtats entre els països del primer i els del tercer món produint-se el que s'anomena fenòmen d'"attrapament" que està permetent a algunes societats com la Xina, Tailàndia i Malàisia, crèixer a un ritme del 10% anual i aproximar-se als països més desenvolupats i, per tant, fer disminuir la desigualtat respecte d'ells. En canvi, les majors desigualtats es produirien a l'interior dels estats entre la classe productora d'idees i amb capacitats educatives i entre aquells que careixen d'una especialització o professionalització. "Al països rics és molt probable que aquests darrers siguen els marginats d'un període de transició del qual pateixen tota la violència -comenta Cohen-, un període en què la demanda de treball no qualificat s'ha esfondrat amb tot el pes".

Als Estats Units el 20% dels més rics guanyen entre el 40% i el 50% de la riquesa total; de manera semblant a com passa als països pobres l'altre 50% de la riquesa se l'han de repartir el 80% restant de la població. La desigualtat va aprofundint-se en la societat a la vegada que es constata la crisi de l'Estat del benestar amb la tentació de culpar d'eixa crisi a la globalització. D'una altra banda, però, la convergència de les rendes a nivell mundial, la "gran esperança del s.XXI", ja ha començat perquè no hem abandonat la mundialització, en benefici d'un suposat proteccionisme que guarde Europa de la invasió del pobles del Sud. I és que segurament el que cal és protecció contra els nostres propis fantasmes, pors i dubtes, més que no buscar els culpables fora de nosaltres.
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA: S.Llàtzer,B.Hernandis,Ll.Andrés.Setmanari EL PUNT,2/6/2000