·SOBRE EL MEDI AMBIENT A ALZIRA. UNES POQUES QÜESTIONS
_____________________________________________________________________________________________
Des del punt de vista mediambiental, Alzira no ha posat en marxa una política que en consonància amb el Canvi Climàtic, plantege els reptes tan importants que aquesta qüestió porta aparellats. Els problemes de l’augment de deshumidificació general del territori, la desertització de parts d’aquest, de la insuficiència d’aigua, del perjuí sobre aqüífers, pous, albuferes, marjals i llacs, i la repercussió sobre el riu Xúquer, que sempre és l’últim en rebre algun tipus de consideració sobre la seua restitució com a riu i no com a claveguera, no apareixen com a solucions necessàries i urgents a abordar per enlloc.

Des del pacte Bono-Zaplana de 1997, pel qual Castella–La Manxa es quedà amb vora el 50% de l’aigua, el Xúquer entrà en una situació agònica que ha tingut, i continua tenint, no sols conseqüències molt negatives per a la vida d’aquest riu i l’agricultura valenciana que depenia d’uns regadius històricament consolidats, sinó també en la plataforma litoral, la qual hauria de ser alimentada pels elements en suspensió que el corrent d’aigua del riu porta, no per l’aigua putrefacta i infecta que els residus de les ciutats i pobles hi aboquen. La desembocadura i el mar han de ser receptors d’aigua dolça i neta, i els rius de la costa mediterrània espanyola deixar de ser els contaminants que ara mateix són. Un Xúquer viu ha de contribuir a un Mediterrani viu, viu en biodiversitat.

Però, és clar, des de fa molt de temps que no hi ha, ni interessa, una política de corresponsabilitat dels poder públics locals, provincials i del País Valencià en matèria de recuperació del riu Xúquer, que únicament és paral•lela amb el menyspreu i l’interès en asfixiar una agricultura que beu d’aquest riu nostre i per a la qual no hi ha una política com cal, seriosa i contundent. Del Xúquer sols interessa la seua aigua –de molt bona qualitat per cert- per a sense ordre ni concert posar-la al servei, no de la natura i dels homes en general, sinó al servei d’uns pocs que amb el seu interès per la construcció de PAI’s, camps de golf i Parcs d’Atracció Turística ja li han vist la utilitat que farà augmentar, com més va més, els seus comptes corrents.

La depuradora d’aigua per a Alzira, Carcaixent, Pobla Llarga i Castelló de la Ribera havia d’estar acabada l’any 1996. No s’ha inaugurat encara i segons algunes veus ja ha quedat obsoleta abans de la seua inauguració.

Revestint-se d’ecologistes, els partits locals en el poder, PP i PSD-PSICV, han xalat de quan en quan dels parcs, jardins i places per a l’esbargiment que té la ciutadania. Bé, hem de dir que la proporció d’espai verd i llocs on descansar, xerrar amb veïns i amics, delectar-se enmig de la natura, recrear la vista i passejar, és absolutament ridícula i està en un nivell tercermundista. Segons un estudi portat a cap pels alumnes de Sociologia de l’IES “J.Ma Parra” i que està publicitat en la seua WEB, l’any 2002-2003, els metres quadrats de zona verda per habitant era de 1’7 m². I aquest “èxit” no és exclusiu de l’equip de govern passat, és clar. Si a això li sumàvem les places, els metres quadrats per habitant disponibles era de 2’4 m². En l’actualitat, les xifres (a la Web de l’Ajuntament?) no hauran variat massa i continuaran sent del tot ridícules i insuficients. Si voleu naturalesa incorporada a la ciutat, parcs, jardins, arbredes, avingudes arbrades i boscos a les ciutats, passegeu-vos per alguns pobles i ciutats d’Europa on el percentatge de zona verda s’aproxima a la mitjana de 20m² per habitant que és la recomanada per Europa. Algunes capitals de l’Estat espanyol tenen nivells de dignitat, com Vitòria, que té 20’8m²/hab., Logronyo amb 18’3, Pamplona 16’9, Madrid 15’9 i Santander 14’9. Barcelona, però, sols arriba als 6’5m²/hab. de zona verda, de tot punt insuficient, i Terrassa als 6’74. En canvi, a la ciutat de Lleida, per a la rehabilitació del riu Besòs, una claveguera convertida ara en un parc fluvial per on passegen, corren i circulen mig milió de vianants i ciclistes a l’any, s’han emprat 21.600 m² dels quals 16.000 m² són per a places i zones verdes, el que suposa un 7’4% per a espai d’esbarjo. A Granollers ascendeix a 9’4m²/hab. I si parlem del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, el 33% de tota l’obra del futur Parc Científic i Tecnològic de Catalunya es dedicarà a espai verd. Que n’aprenguen!
_____________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA: S. Llàtzer, Joan Antón. VI/MMVII