·SOBRE EL PROJECTE URBANISTIC A ALZIRA
_____________________________________________________________________________________________
Passades les eleccions ja podem entrar a una anàlisi més pausada del que ha ocorregut en aquesta ciutat. A Alzira, no hi ha hagut una dinàmica de debat continuat entre els poders públics i els sectors més interessats i conscienciats, debat que hagués contribuït a clarificar i configurar la idea del que ha de ser una societat que ha entrat en el segle XXI, així com posar sobre la taula alternatives en tots els camps i àmbits de la vida col·lectiva. El silenci i la propaganda del poder local, d’una banda i altra, actuant com a mecanismes d’un pensament únic, ha primat sobre la informació lliure, oberta i plural, centrada en el desenvolupament de la ciutat, la comarca i el País, sense que autèntics professionals hagen desfilat per la nostra ciutat –deure indefugible- per parlar-nos del passat, del present i, sobretot, del futur possible.
En benefici d’una ciutadania i una opinió pública més lliure i informada, calia haver impulsat una informació i un debat autèntic i realista, per parlar de models de desenvolupament. Calia haver sol·licitat el concurs d’experts en planificació social, urbanisme, economia, indústria, agricultura, etc., pertanyents a diferents sensibilitats i maneres d’entendre el desenvolupament sostenible. En compte d’això, sols ha funcionat la festa, el soroll de les traques i els castells de focs artificials, metàfores autèntiques
d’una forma d’ofegar tota informació, debat i discussió pública, que és el
contrari que una societat com cal, moderna i en constant progrés, ha de buscar.
Debats típics del temps d’eleccions arribaven tard i no varen solucionar res. En realitat foren “a posteriori”. I uns i altres sols parlaren -sense massa criteri i profunditat, i per a exasperació de molts i desprestigi dels polítics i la política- sobre les posicions preses de fa temps pels qui són al poder.
Veiérem fer, també, una crítica poc reeixida que algú realitzà amb més o menys espectacularitat, però estèril, sense possibilitats de considerar ni canviar res. I és que una vegada més, Alzira posà el carro davant els bous. I així, repetint mals generalitzats, no es va enlloc. Bé, nosaltres no, però sí alguns que estaran fent caixa, i de la bona.
El model d’expansió urbanística que s’ha escollit, i Tulell és la mostra i el monstre que va adquirint forma, és el d’un urbanisme que prioritza els interessos de les constructores –que són fer diners- als interessos de la gent, que en aquest segle XXI hauria de tenir accés a formes de vida i, per tant, hàbitats i habitatges ciutadans més racionals, personalitzats i sense amuntegaments com els proposats per certes formes d’urbanisme consistents en acumular el personal en construccions de pisos petits, caríssims i de mal gust, quan a Europa i alguns altres llocs es mira no tant pels interessos de les constructores i lobbys urbanístics com per les persones que hi han de viure i d’acord amb un bon gust que deixa bocabadat qualsevol. En altres paraules: l’urbanisme proposat a Tulell és un autèntic desgavell. Està al servei de les idees i propostes de les constructores que són les que ofereixen i imposen els models de planificació urbanística, un model que no resol els problemes de l’encariment del sòl, sinó que a la llarga els agreuja, que de retruc encarirà la vivenda i que presentarà problemes col·laterals afegits que es poden originar en aquests monstres, per als quals alguns serveis importants no hi tindran una capacitat provada per resoldre’ls.
Per descomptat que els joves de classe baixa i mitjana-baixa no hi podran accedir a comprar-ne a menys que l’estat els ajude. Si, en canvi, ho feren sense la seua protecció, s’hi posarien la corda al coll davant les eventualitats del préstecs a interès variable contrets amb la banca i, fins i tot, algú es veurà en la situació de traspassar-li als fills el final d’un pagament inacabable. Per cert: no hem sentit a dir que hi haurà pisos de VPO! En resum, Tulell constitueix un mal exemple del que anomenaríem creixement desmesurat, irracional i insostenible (no és l’únic que s’anuncia) de la ciutat, la qual passarà de 42.000 habitants a 70-80.000 en un temps rècord.
L’acumulació de capitals dels lobbys de la construcció darrere els quals s’hi amaga gent del PP (la profecia de Zaplana de “Nos vamos a forrar” pot arribar a acomplir-se), o que al seu calor ha vist l’oportunitat de fer “pela”, ha posat el País Valencià, les seues comarques i els seus pobles, en el punt de mira dels capitals acumulats en altres sectors per abocar-se en el sector immobiliari, les lleis del qual estimulades per una Generalitat convertida en la gran Agència Immobiliària del País, farien avergonyir qualsevol persona amb una mica de decència, sobretot quan les institucions europees subratllaren la necessitat de canviar les regles d’un joc maquiavèl·lic, indecent i deshonest amb la gent, la propietat privada i el medi ambient. Com que sembla que per al PP les lleis estan per a no ser complides, es cobriren de glòria amb una altra llei de semblants característiques que Brussel·les tornà a repudiar. I ni així! Quina fauna!
_____________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA: S.Llàtzer, J.Antón. VI/MMVII