·LA SUBORDINACIÓ DEMOCRÀTICA VALENCIANA
______________________________________________________________________________________________

Si donem un repàs a la història de la societat valenciana veurem que durant llargs períodes hem estat subordinats políticament per altres societats, altres estats o altres nacions.

Quan -en altres períodes- ens hem autogovernat políticament no hem sabut rendibilitzar els nostres esforços por a sentar unes bases que ens asseguraren un futur millor com a poble. Açò podria induir-nos a pensar que la subordinació és l'estat natural del poble valencià, nosaltres pensem que no.

Els motius d'aquesta subordinació històrica, segons la nostra opinió, no sols es troben en la debilitat política, sinó en la falta d'identitat col·lectiva (cultura, llengua, assimilació a la nostra forma de viure dels nouvinguts) que hem mostrat en els moments clau de la nostra història -açò no podem dir que depenga dels opressors, sinó de nosaltres- l'operació els isqué redona. Passaren més de dos segles, i de nou, els vencedors de la Guerra Civil (1.939) ens restringiren l'autonomia com a poble diferenciat històricament. Després de quasi quaranta anys de subordinació política se'ns va brindar als valencians (Constitució de 1.978), l'oportunitat històrica d'acordar el nostre futur comú; però ja era tard, l'escissió havia tornat a manifestar-se entre les nostres files, en aquest cas en termes de «blaveros i catalanistes».

La diferencia principal entre aquells calamitosos moments i l'actualitat rau en el fet que en aquelles ocasions no se'ns va consultar, simplement se'ns imposaron les regles del joc, i així ens va. Ara, periòdicament, les eleccions democràtiques ens consulten sobre allò que els valencians volem por als valencians, i sembla, pels resultats de les urnes, que ens agrada l'estat de postració respecte del centre de la península. Possiblement, com diu J.F.Mira a Crítica de la nació pura, els valencians, a causa del procés ideològic controlat por l'Estat no podem aspirar a certa classe de drets perquè no tenim una certa classe de consciència, sinó únicament aquella que ens han fet tenir i que fa innecessaris aquells drets. Una maniobra ben ordida i una trampa perfecta. Sembla com si no fórem conscients que el nostre vot decidirà el nostre futur. Es que mai no ens adonarem que tot aquell vot que vaja a parar a un partit d'idees uninacionals estará contribuint a la subordinació de València i dels valencians? La diferència que hi ha entre els valencians del 1.707 o del 1.939, i nosaltres és que aquells perderen la llibertat i la vida en el camp de batalla, nosaltres -la majoria de nosaltres - la perdem sense voler a les urnes.

Quan anem a fer ús del nostre dret de vot cada cert temps ens trobem amb quatre possibilitats reals: la primera és recolzar un partit estatal que no actua en clau valenciana, sinó com a mera sucursal dels poders de Madrid; la segona és recolzar un partit estatal que diu que ha actuat i actua en clau de política valenciana i que ens ha dut a l'actual situació; la tercera és recolzar un partit que s'anomena valencianista, però que actuaria servilment, sotmeten-se als poders de sempre en el seu continu «ofrendar nuevas glorias a España»; la quarta és recolzar un partit o coalició nacionalista que faça política en exclusiva clau valenciana, aquesta deuria ser l'elegida por tots aquells que no ens identifiquem ni amb la impotència de la subordinació ni amb la renúncia del vençut.
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:J.Pons,F.Camarasa,B.Hernandis,S.Llàtzer, J.Antón.Revista l'ALFIL.17/5/98.