·TOUS O L'ENGANY DE SEMPRE
______________________________________________________________________________________________
Tous és una espècie de present viu que es nega a formar part d'una actualitat enllaunada. L'assumpte és que ens volen vendre -¡després de setze anys!- que la sentència del cas Tous únicament afecta unes persones i deixa fora unes altres (?). Increïble però cert. És allò de sempre: la falta de garantíes de l'Estat Espanyol, matriu PP-PSOE, a l'hora d'administrar una suposada justícia que és efectiva tan sols quan és favorable a la raó i als interessos d'Estat.
El llarg procés jurídic ha estat plagat d'entrebancs estranys i irregularitats evidents que buscaven, clarament, un allargament arribant, fins i tot, a l'anul·lació d'un dels juís (en foren quatre) per defecte de forma o per excés de cinisme, segons es mire. En tot moment ha estat clar, o al menys ho sembla, que forces polítiques d'àmbit estatal, unes primer i altres després, han maniobrat per impedir la finalització del cas en la forma correcta: el pagament íntegre a tots els ciutadans afectats. Uns, el PSOE (de PSPV res de res) intentà, estant en el poder -i ho va aconseguir- desmobilitzar una bona part dels afectats oferint-los percentatges a la baixa, al temps que utilitzava els seus canals de poder-propaganda per forçar les voluntats en eixa direcció. Cometé abús de poder i demostrà com d'estranya pot ser la manera de defensar els interessos comarcals. Els altres, el PP, utilitzant també el tema des de la perspectiva política electoral i volent solucionar el cas fent distincions entre uns afectats i altres. Com si el riu no haguera eixit por a tots.
La política comuna PP-PSOE ha sigut defensar sempre l'Estat que diuen representar. Es curiós i estrany a la vegada. Però tots dos han utilizas dues modalitats distintes per aconseguir el seu propòsit. El PSOE, fidel al seu estil utilitzava, a l'era Blasco, els poders locals par a desmotivar, desmobilitzar i entrebancar l'èxit de l'associacionisme de perfil econòmic i reivindicatiu, la finalitat del qual era -i encara ho és- aconseguir ser indemnitzats per la pèrdua de patrimoni personal o empresarial, per al qual calia, a més, aconseguir la indemnització pel cesament de l'activitat econòmica. El surt i el disgust eren gratuïts, és clar.
El PP, fidel al seu estil, que no és un altre que el de l'oportunisme polític i el de l'especulació econòmica, aprofita la conjunctura par a sancionar com a bo un resultat que beneficia únicament aquells que han pugut resistir la barbaritat de setze anys pledejant contra l'Estat, deixant fora la gran majoria de persones que per necessitats econòmiques, pressió política i agressivitat bancària (i ja en parlarem en un altre moment) es va veure obligada a baixar el cap. Com passa sempre.
El PP vol demostrar, una vegada més, que l'espanyolisme consisteix en que qui no té diners per a pagar-se la justícia es queda al marge. Se suposa que l'Estat està per defensar tots els ciutadans tot i que, de fer-ho, està cada vegada més lluny, que és on sempre ha estat. Sols que aquest viatge, els ciutadans comencen a veure'l més clar. Especialment els valencians.
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:P.Carreres,S.Llàtzer,J.Pons,J.Antón,F.Camarasa,M.Mengual, B.Hernandis.Diari LEVANTE.20/X/98.