·EL XÚQUER i "TERRA MITICA"
_______________________________________________________________________________________________

El Xúquer és aquest riu que passa ben a prop de nosaltres. Que el tenim a tocar, si més no. Pràcticament a un tir de pedra. Ha estat per a molts de nosaltres una font de gratificació, per tal com ell ha configurat els jocs i aventures de la nostra infantesa. El véiem màgic i misteriós, però sempre imponent i grandiós. I inquietant.

El Xúquer ens du en les seues aigües les veus i les solidaritats d'altres llocs i pobles per on ha passat abans d'arribar a les terres de més avall (des d'on pensem i escrivim) o a Cullera, on s'abraça amb el mar. Comunitats com Sumacàrcer, Antella, Cotes, Càrcer, Alcàntera del Xúquer, Gavarda, Beneixida, Alberic, Benimuslem, Alzira, Algemesí, Albalat, Polinyà, Riola, Sueca, Fortaleny, etc. són testimonis més o menys conscients de la seua importància, del que li deuen, del que ha significat per al desenvolupament de les seues possibilitats vitals. Perquè el Xúquer no és un riu qualsevol. És el riu que ha multiplicat i estabilitzat la vida a les dues riberes, i que l'ha fertilitzada, directament o indirecta. Pantans, preses, assuts, pous, aqüífers, fonts, sèquies, sequiols, etc. es nodreixen en gran quantitat de la seua aigua, una aigua que raja sense parar procendent d'una naturalesa cada cop més controlada i uns esdeveniments cada vegada menys incomprensibles, capritxosos i incontrolats.

Més amb açò una paradoxa retorna a la civilització per tal com abans de l'inici del pensament racional, el poeta Homer escriví a La Ilíada que ni els déus ni el mateix Zeus podien escapar a la cega Necessitat o Destí. Ara, implicat en el control de la natura, l'home esdevé més i més immers en el desenvolupament d'un coneixement que -com la cega necessitat homèrica- és un intent de determinar el que haurà o no de succeir.

La tecnologia científica i una fèrria voluntat de domini estan acabant amb les conseqüències imprevisibles i atzaroses -considerades desgraciades pels humans- de les devastacions a què arriben algunes forces de la naturalesa. Unes forces, la direcció de les quals els déus no podien controlar i que, en canvi, l'home actual intenta de fer-ho d'una manera més responsable. Així haurà de ser, o molt ens temem que certes coses que hauran de succeir ni els déus ni els homes, amb tots els seus coneixements i instruments, no podran preveure-les ni aturar-les en el mateix moment en què aquestes vagen a ocórrer.

Mentrestant rumieu-vos aquestes consideracions que acabem d'esguitar (i molt bé que fareu) perquè provocaran en algú un cert desassossec per raó que no és possible, d'una banda, menystenir els aconseguiments de la ciència i la tecnologia i, de l'altra, reobrir la via cap a la superstició, la por i el sotmetiment a poders ben inconfessables, caldrà posar de sobreavís al personal que una nova qüestió ha sorgit aparellada al Xúquer, de la qual algú segurament encara no se n'haurà assabentat, però que és molt i molt important.

A més d'un no li agradarà, perquè són coses de la política, i això problematitza en excés i fa fugir d'estudi el personal, sobretot el que ha viscut antigues etapes de por i despolitització. La qüestió és que ara, quan ens entregàvem al relax enmig de la tranquil·litat proporcionada per la gegantesca obra de contenció feta a Tous i altres obres d'infraestructura que ens permetrien estar més segurs, aleshores va i una certa gent que no deixa de maquinar la manera de com fer duros de la forma més barata (la que es fa a base de pessigar dels Pressupostos de la Generalitat controlats pel PP, és a dir, dels impostos que paguem i no es queden a Madrid, que eixe és una altre tema), s'inventa una manera ben curiosa de fer pela a base del que acabem de dir i implicar al Xúquer en l'invent, tal i com ha denunciat la "COORDINADORA RIU XÚQUER", el nostre col·lectiu i molts mitjans de comunicació en informes, cròniques i articles d'opinió.

Com que part de la seua aigua va a parar al mar, diuen que cal aprofitar-la per a alguns usos que poden donar-li una certa utilitat. TVV, eixa més que qüestionada televisió dels valencians, digué ja fa més d'un mes, en un dels pocs espais en valencià que li queden, que ja s'estaven trasvassant 900 litres per segon d'aigua del Xúquer al Vinalopó. Que, per a què? Doncs per a eixe futur invent de l'oci anomenat Terra Mítica (al qual no estem oposats de principi), el parc temàtic que s'està construint a prop de Benidorm, que recollirà beneficis per a repartir entre els amics de Zaplana, perquè és un negoci privat, i en el que no encertem a veure és per què una institució pública com la Generalitat ha invertit, segons algunes fonts, 70.000 milions de pessetes per ajudar a què uns personatges particulars puguen guanyar diners a dojo en aquest invent.

¿Els diners públics afavorint empreses privades? Quin descaro de gent i quina misèria de País. Com és possible que siguem tan beneits, nosaltres, donant-los el vot a canvi de que facen impunement els seus xanxullos privats? Increïble però cert.
_______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer, J.Pons, B.Hernandis,F.Camarasa,J.Antón,A.Ballester, P.Carreres,M.Mengual.Diari LEVANTE,15/12/99.