BAKUNIN, LA VIDA

BAKUNIN, Mikhail Aleksandrovic (Pr’mkhino, Kalinin 1814 - Berna 1876).

Dirigent i pensador revolucionari anarquista rus. Fill d’una família de terratinents liberals. Als 25 anys anà a Moscou per a estudiar la filosofia de Fichte i de Hegel. A Berlín, en 1840, amb contacte amb l’esquerra hegeliana i influït per Feuerbach, forjà les bases del seu pensament revolucionari. Del 1842 al 1849 viatjà per Suïssa, Bèlgica i Alemanya, es posà en contacte amb Proudhon, Marx i els principals revolucionaris de l'època. Participà en la Revolució Europea del 1848 a París, Praga i Dresden. Fou empresonat a Dresden. El condemnaren a mort, i després de passar per les autoritats de diferents estats, estigué set anys en presó a Rusia on escriví la carta a Nicolau I sobre la revolució. Deportat a Sibèria, on es casà, fugí i arribà a Londres el 1861. En aquella època Bakunin confiava de poder aprofitar les ànsies irredentistes dels pobles eslaus, oprimits per Russia, com a ferments de la Revolució Universal. Fracassada la insurrecció de Polònia, es traslladà a Itàlia el 1864; a partir d'aleshores considerà el proletariat obrer, i no les minories nacionals oprimides, com el primer ferment revolucionari. Es traslladà a Suïssa, i prengué part en Ginebra en el primer congrés de la Lliga Pau i Llibertat (1867). En el segon congrés, a Berna, (1868) proposà el seu programa socialista, constatà la incompatibilitat dels seus objectius amb els de la lliga i formà l'Aliança de la Democràcia Socialista, que és adherida a la Primera Internacional. Els punts principals del programa foren: destrucció dels estats nacionals, substituïts per federacions de lliures associacions agrícoles i industrials, abolició de les classes, igualtat de sexes, abolició de l'herència i organització dels obrers fora dels partits polítics. Dins la Primera Internacional, polaritzà l'oposició a Marx, del qual dissentia principalment en allò que concerneix la creació d'un partit obrer i el paper revolucionari del proletariat industrial. Al cinqué congrés de la Internacional a la Haia (1872), els bakunistes foren expulsats de l'organització i iniciaren llurs propis congresos. Bakunin es retirà de la vida política el 1874 després del fracàs de la insurrecció de Bolonya.