Ew O.Wilde - Eixample Web

Eix@mple Web Literatura

Oscar Wilde

The Nightingale and the Rose
`SHE said that she would dance with me if I brought her red roses,' cried the young Student; `but in all my garden there is no red rose.' From her nest in the holm-oak tree the Nightingale heard him, and she looked out through the leaves, and wondered. `No red rose in all my garden!' he cried, and his beautiful eyes filled with tears. `Ah, on what little things does happiness depend! I have read all that the wise men have written, and all the secrets of philosophy are mine, yet for want of a red rose is my life made wretched.'	—Ella em va prometre que ballaria amb mi si li portava roses vermelles —s’exclamava el jove estudiant—. Però no n’hi ha ni una, de rosa roja, al meu jardí. Des del seu niu, en una branca de castanyer, el rossinyol el va sentir i, consirós, va mirar al seu voltant tot estranyat. —Ni una, no n’hi ha, de rosa vermella en tot el meu jardí —cridava el jove estudiant mentre els seus bells ulls s’omplien de llàgrimes—. Ai, de quines coses tan petites depèn la felicitat! He llegit tot allò que els savis han deixat escrit i conec tots els secrets de la filosofia només perquè, al capdavall, la meva vida sigui ben dissortada per la manca d’una rosa vermella.
`Here at last is a true lover,' said the Nightingale. `Night after night have I sung of him, though I knew him not: night after night have I told his story to the stars, and now I see him. His hair is dark as the hyacinth-blossom, and his lips are red as the rose of his desire; but passion has made his lace like pale Ivory, and sorrow has set her seal upon his brow.' `The Prince gives a ball to-morrow night,' murmured the young Student, `and my love will be of the company. If I bring her a red rose she will dance with me till dawn. If I bring her a red rose, I shall hold her in my arms, and she will lean her head upon my shoulder, and her hand will be clasped in mine. But there is no red rose in my garden, so I shall sit lonely, and she will pass me by. She will have no heed of me, and my heart will break.'	—Vet aquí un veritable enamorat —va dir el rossinyol—. Cada nit he refilat per ell sense ni tan sols conèixer-lo. Nit rere nit he explicat la història d’aquest jove enamorat als estels i vet aquí que ara el veig. Els seus cabells són foscos com la poncella del jacint i els seus llavis tan vermells com la rosa que desitja, però la passió ha deixat en el seu rostre la pal·lidesa de l’ivori i en el seu front hi ha les marques del dolor i de l’aflicció. —Demà a la nit el Príncep celebra un ball —mormolava el jove estudiant— i hi haurà la meva estimada entre els convidats. Si li porto una rosa vermella ballarà amb mi fins que llostregi l’alba i repenjarà el seu cap damunt la meva espatlla; la podré tenir entre els meus braços i la seva mà restarà dins les meves. Però com que no hi ha roses roges al meu jardí, hauré de seure tot sol —es dolia queixosament— i ella em passarà pel costat sense fer-me ni cas i el meu cor no ho suportarà.
`Here indeed is the true lover,' said the Nightingale. `What I sing of he suffers: what is joy to me, to him is pain. Surely Love is a wonderful thing. It is more precious than emeralds, and dearer than fine opals. Pearls and pomegranates cannot buy it, nor is it set forth in the market-place. it may not be purchased of the merchants, `or can it be weighed out in the balance for gold.' `The musicians will sit in their gallery,' said the young Student, `and play upon their stringed instruments, and my love will dance to the sound of the harp and the violin. She will dance so lightly that her feet will not touch the floor, and the courtiers in their gay dresses will throng round her. But with me she will not dance, for I have no red rose to give her;' and he flung himself down on the grass, and buried his face in his hands, and wept.	—Vet aquí, ben cert, un enamorat de veritat —repetia el rossinyol—. Quan jo canto de goig, ell es posa trist; quan jo garrulejava trist, ell es posava alegre. L’amor és una cosa meravellosa. És més preciós que les maragdes, de més gran pren que l’òpal. Ni les perles ni els robins poden comprar-lo perquè no es cotitza en cap mercat. Ni els mercaders ni els negociants no poden valorar-lo ni es pot canviar el seu pes en or en cap balança. —Els músics s’asseuran en l’empostissat de l’orquestra —s’anava dient el jove estudiant—, tocaran els seus instruments i el meu amor ballarà al so d’arpes i violins. Dansarà tan suaument que els seus peus gairebé no fregaran el terra i tots els cavallers, amb els seus vestits brillants, la rodejaran per tots cantons. Però amb mi no ballarà perquè no tinc cap rosa vermella per oferir-li –es lamentava encara. I va abocar-se damunt l’herba i es va posar a plorar tapant-se el rostre amb les mans.
`Why is he weeping?' asked a little Green Lizard, as he ran past him with his tail in the air. `Why, indeed?' said a Butterfly, who was fluttering about after a sunbeam. `Why, indeed?' whispered a Daisy to his neighbour, in a soft, low voice. `He is weeping for a red rose,' said the Nightingale. `For a red rose!' they cried; `how very ridiculous!' and the little Lizard, who was something of a cynic, laughed outright. But the Nightingale understood the secret of the Student's sorrow, and she sat silent in the oak-tree, and thought about the mystery of Love.	—Per què plora? —va preguntar una sargantana petita i verda mentre passava pel seu costat movent la cua. —Això, per què? —va demanar la papallona que volava a la llum d’un raig de sol. —Plora per una rosa vermella —va respondre el rossinyol. —Per una rosa vermella? —van exclamar–. Quina ridiculesa! I la petita sargantana, que era una mica cínica, es va posar a riure. Però el rossinyol va comprendre el secret de l’aflicció de l’estudiant i es va posar en la branca d’un castanyer mentre rumiava el misteri de l’amor.
Suddenly she spread her brown wings for flight, and soared into the air. She passed through the grove like a shadow, and like a shadow she sailed across the garden. In the centre of the grass-plot was standing a beautiful Rose-tree, and when she saw it, she flew over to it, and lit upon a spray. `Give me a red rose,' she cried, `and I will sing you my sweetest song.' But the Tree shook its head. `My roses are white,' it answered; `as white as the foam of the sea, and whiter than the snow upon the mountain. But go to my brother who grows round the old sun-dial, and perhaps he will give you what you want.' So the Nightingale flew over to the Rose-tree that was growing round the old sun-dial. `Give me a red rose,' she cried, `and I will sing you my sweetest song.'	De sobte, va estendre les plomes de les ales per volar i es va elevar pels aires. Va travessar tota l’arbreda com una ombra i va arribar al jardí. Al bell centre d’una platabanda s’alçava un esponerós roser. Encara no el va veure s’hi va dirigir volant i es va posar damunt d’una de les seves branques. —Dóna’m una rosa vermella —va dir-li— i et cantaré la més dolça de les meves melodies. Però el roser va negar-s’hi amb el cap. —Les meves roses són blanques —va respondre-li— tan blanques com l’escuma del mar, i més blanques que la neu de les muntanyes. Però vés a veure el meu germà que creix a frec del rellotge de sol; potser ell et podrà donar el que desitges. Així, doncs, el rossinyol va volar fins al roser que creixia al costat del rellotge de sol. —Dóna’m una rosa vermella —va dir-li— i et refilaré la més dolça de les meves cançons.
But the Tree shook its head. `My roses are yellow,' it answered; `as yellow as the hair of the mermaiden who sits upon an amber throne, and yellower than the daffodil that blooms in the meadow before the mower comes with his scythe. But go to my brother who grows beneath the Student's window, and perhaps he will give you what you want.' So the Nightingale flew over to the Rose-tree that was growing beneath the Student's window. `Give me a red rose,' she cried, `and I will sing you my sweetest song.'	Però el roser va moure el cap. —Les meves roses són grogues —va respondre-li—, tan grogues com les cabelleres de les sirenes que s’asseuen sobre el tronc d’ambre, i més grogues que els narcisos que floreixen en els camps abans el segador no hi arribi amb la seva falç. Però vés a veure el meu germà que creix a la vora de la finestra de l’estudiant; potser ell et podrà donar això que vols. Així va ser com el rossinyol va volar fins al roser que creixia a tocar de la finestra de l’estudiant. —Dóna’m una rosa vermella —va dir-li— i et cantaré la millor de les meves tonades.
But the Tree shook its head. `My roses are red,' it answered, `as red as the feet of the dove, and redder than the great fans of coral that wave and wave in the ocean-cavern. But the winter has chilled my veins, and the frost has nipped my buds, and the storm has broken my branches, and I shall have no roses at all this year.' `One red rose is all I want,' cried the Nightingale, `only one red rose! Is there no way by which I can get it?' `There is a way,' answered the Tree; `but it is so terrible that I dare not tell it to you.'	Però el roser va moure el cap. —Les meves roses són vermelles —va respondre-li—, tan vermelles com les potes d’un colom, i més vermelles que el banc de coral que es gronxa en les cavernes de l’oceà. Però l’hivern ha glaçat les meves venes, i el gel ha omplert de gebre les meves poncelles, la tempesta ha trencat els meus branquillons i ja no tindré roses en tot l’any. —Només vull una rosa vermella —va clamorejar el rossinyol—, només una. No hi ha cap manera que la pugui haver? —Només hi ha una manera —va contestar l’arbust—, però és tan terrible que no goso proposar-te-la.
`Tell it to me,' said the Nightingale, `I am not afraid.' `If you want a red rose,' said the Tree, `you must build it out of music by moonlight, and stain it with your own heart's-blood. You must sing to me with your breast against a thorn. All night long you must sing to me, and the thorn must pierce your heart, and your life-blood must flow into my veins, and become mine.' `Death is a great price to pay for a red rose,' cried the Nightingale, `and Life is very dear to all. It is pleasant to sit in the green wood, and to watch the Sun in his chariot of gold, and the Moon in her chariot of pearl. Sweet is the scent of the hawthorn, and sweet are the bluebells that hide in the valley, and the heather that blows on the hill. Yet Love is better than Life, and what is the heart of a bird compared to the heart of a man?'	—Digues-me-la —va fer el rossinyol—. No tinc pas por. —Si vols una rosa vermella —li va explicar el roser–, pots fer-te-la tu mateix amb música, a la llum del clar de lluna, i tenyir-la amb la sang del teu cor. Has de cantar per mi recolzant el teu pit sobre una espina. Durant tota la nit cantaràs i l’espina anirà penetrant dins el teu cor fins que la teva sang inundi les meves venes i es converteixi en la meva pròpia sang. —La mort és un preu molt alt per una rosa vermella, i la, vida és molt bella —va queixar-se el rossinyol—. És molt agradable asseure’s en el bosc verd veure passar el sol en la seva carrossa d’or, i la lluna en la seva carrossa de perles! El perfum dels arços és suau i són dolces les campanetes blaves que creixen amagades en la vall i els arbusts que floreixen en els turons. Però l’amor és superior a la vida. Què és el cor d’un ocellet com jo comparat amb el cor d’un home?
So she spread her brown wings for flight, and soared into the air. She swept over the garden like a shadow, and like a shadow she sailed through the grove. The young Student was still lying on the grass, where she had left him, and the tears were not yet dry in his beautiful eyes. `Be happy,' cried the Nightingale, `be happy; you shall have your red rose. I will build it out of music by moonlight, and stain it with my own heart's-blood. All that I ask of you in return is that you will be a true lover, for Love is wiser than Philosophy, though she is wise, and mightier than Power, though he is mighty. Flame-coloured are his wings, and coloured like flame is his body. His lips are sweet as honey, and his breath is like frankincense.'	Va estendre altra vegada les plomes de les ales per volar i es va elevar pels aires. Va travessar el jardí i va passar damunt l’arbreda del bosc. El jove estudiant seguia encara ajagut a l’herba, on l’havia deixat, i les llàgrimes dels seus bells ulls encara no s’havien eixugat. —Sigues feliç! —va cridar-li el rossinyol—. Sigues feliç! Tindràs la teva rosa vermella. Jo la faré per a tu amb música al clar de lluna i la tenyiré amb la sang del meu cor. I tot perquè vull creure que seràs un amant de veritat, perquè l’amor és més savi que la filosofia i més poderós que el poder. Les seves ales són com flames de colors i els colors del seu cos són com les flames. Els seus llavis són dolços com la mel i el seu alè perfumat com l’encens. Sigues un enamorat de veritat. És tot el que et demano a canvi.
The Student looked up from the grass, and listened, but he could not understand what the Nightingale was saying to him, for he only knew the things that are written down in books. But the Oak-tree understood, and felt sad, for he was very fond of the little Nightingale who had built her nest in his branches. `Sing me one last song,' he whispered; `I shall feel very lonely when you are gone.' So the Nightingale sang to the Oak-tree, and her voice was like water bubbling from a silver jar.	L’estudiant va alçar els ulls i va parar l’orella a aquelles paraules, però no va poder entendre allò que li deia el rossinyol perquè només coneixia les coses que hi ha escrites en els llibres. Però el castanyer ho va entendre i es va posar molt trist perquè estimava molt el petit rossinyol que havia volgut fer el seu niu en una de les seves branques. —Canta’m una última cançó —li va demanar—; em sentiré molt sol quan te n’hagis anat. I el rossinyol va cantar per al castanyer i la seva refiladissa era com les bombolles d’aigua sobreeixint d’una gerra de plata.
When she had finished her song the Student got lip, and pulled a note-book and a lead-pencil out of his pocket. `She has form,' he said to himself, as he walked away through the grove — `that cannot be denied to her; but has she got feeling? I am afraid not. In fact, she is like most artists; she is all style, without any sincerity. She would not sacrifice herself for others. She thinks merely of music, and everybody knows that the arts are selfish. Still, it must be admitted that she has some beautiful notes in her voice. What a pity it is that they do not mean anything, or do any practical good.' And he went into his room, and lay down on his little pallet-bed, and began to think of his love; and, after a time, he fell asleep. And when the Moon shone in the heavens the Nightingale flew to the Rose-tree, and set her breast against the thorn. All night long she sang with her breast against the thorn, and the cold crystal Moon leaned down and listened. All night long she sang, and the thorn went deeper and deeper into her breast, and her life-blood ebbed away from her.	Quan va haver acabat la cançó, l’estudiant es va alçar i es va treure un quadern i un llapis de la butxaca. —Sap cantar molt bé, no es pot negar —va dir mentre s’allunyava del bosc—, però, tindrà sentiments? Em temo que no. De fet és com molts artistes: són uns estilistes consagrats, però els falta la sinceritat. No seria capaç de sacrificar-se pels altres. Pensa únicament en la música, i tothom sap que les arts són egoistes. De totes maneres cal admetre que sap entonar unes notes meravelloses. Quina pena que no vulgui dir res o que no sàpiga produir res de pràctic! I va arribar a la seva cambra, es va deixar anar damunt del llit i es va posar a pensar en el seu amor. Al cap de poca estona es va quedar ben adormit. I quan la lluna va resplendir en el cel el rossinyol va volar cap al roser i va recolzar el seu pit contra l’espina. La freda lluna de cristall es va inclinar i va escoltar la seva cançó. El rossinyol va cantar durant tota la nit mentre l’espina anava penetrant dius el seu pit i la seva sang l’abandonava a poc a poc.
She sang first of the birth of love in the heart of a boy and a girl. And on the topmost spray of the Rose-tree there blossomed a marvellous rose, petal following petal, as song followed song. Yale was it, at first, as the mist that hangs over the river — pale as the feet of the morning, and silver as the wings of the dawn. As the shadow of a rose in a mirror of silver, as the shadow of a rose in a water-pool, so was the rose that blossomed on the topmost spray of the Tree.	Va cantar primerament el naixement de l’amor en el cor d’un noi i d’una noia. I, en el branquilló més alt del roser, hi va florir una rosa meravellosa, pètal rere pètal, mentre l’ocell refilava una cançó darrere una altra. Al començament la rosa era pàl.lida i esblaimada com ho és també la boira sobre el riu; pàl·lida i esblaimada com les primeres hores del matí, i platejada com les ales del capvespre... Com l’ombra d’una rosa en un mirall de plata, com l’ombra d’una rosa en un estany: així era la rosa que va florir en el branquilló més alt d’aquell roser.
But the Tree cried to the Nightingale to press closer against the thorn. `Press closer, little Nightingale,' cried the Tree, `or the Day will come before the rose is finished.' So the Nightingale pressed closer against the thorn, and louder and louder grew her song, for she sang of the birth of passion in the soul of a man and a maid. And a delicate flush of pink came into the leaves of the rose, like the flush in the face of the bridegroom when he kisses the lips of the bride. But the thorn had not yet reached her heart, so the rose's heart remained white, for only a Nightingale's heart's-blood can crimson the heart of a rose.	Però el roser anava demanant al rossinyol que premés un xic més el seu pit contra l’espina. —Acosta’t més, rossinyolet —deia l’arbust—. Clava, clava’t més l’espina o es farà de dia abans que la rosa no estigui acabada del tot. El rossinyol va prémer el seu pit encara més contra l’espina. I cada vegada el seu cant era més i més desesperat, perquè cantava el naixement de l’amor en el cor d’un home i d’una dona. Llavors, un delicat to carmesí va traslluir en els pètals de la rosa, com el color de les galtes de la promesa quan besa els llavis del seu estimat. Però com que l’espina encara no havia arribat a punxar el seu cor, el cor de la rosa es mantenia blanc, perquè només la sang del cor del rossinyol podia tenyir de vermell el cor d’una rosa.
And the Tree cried to the Nightingale to press closer against the thorn. `Press closer, little Nightingale,' cried the Tree, `or the Day will come before the rose is finished.' So the Nightingale pressed closer against the thorn, and the thorn touched her heart, and a fierce pang of pain shot through her. Bitter, bitter was the pain, and wilder and wilder grew her song, for she sang of the Love that is perfected by Death, of the Love that dies not in the tomb.	I el roser va tornar a demanar al rossinyol que s’apropés contra l’espina fins que aquesta va arribar a punxar-li el seu cor. Va sentir un dolor terrible i anguniós. El seu cant era cada vegada més salvatge, perquè cantava a l’amor que es perfecciona amb la mort, l’amor que no mor en la tomba.
And the marvellous rose became crimson, like the rose of the eastern sky. Crimson was the girdle of petals, and crimson as a ruby was the heart. But the Nightingale's voice grew fainter, and her little wings began to beat, and a film came over her eyes. Fainter and fainter grew her song, and she felt something choking her in her throat. Then she gave one last burst of music. The white Moon heard it, and she forgot the dawn, and lingered on in the sky. The red rose heard it, and it trembled all over with ecstasy, and opened its petals to the cold morning air. Echo bore it to her purple cavern in the hills, and woke the sleeping shepherds from their dreams. It floated through the reeds of the river, and they carried its message to the sea.	I tota aquella rosa meravellosa es va colorejar completament de porpra, com la rosa en el cel de l’aurora. Porpra era la corol·la de pètals i el seu cor era porpra com el robí. Però la veu del rossinyol es va anar esllanguint, les plomes de les seves ales van començar a batre feblement i es va estendre un vel damunt dels seus ulls. El seu cant es marfonia cada vegada més fins que un ofec va brollar de la seva gorja. Encara va refilar amb un darrer esclat de música. La lluna blanca escoltava tan embadalida que es va oblidar de tot i, quieta, sense moure’s, va prolongar la nit en el cel. També la rosa roja escoltava el rossinyol: va tremolar tota en èxtasi i Va obrir els seus pètals al ventijol de l’albada. De la fosca caverna de les muntanyes va brollar el ressò, va despertar els pastors que dormien i, surant damunt dels canyissers del riu, va portar el missatge al mar.
`Look, look!' cried the Tree, `the rose is finished now;' but the Nightingale made no answer, for she was lying dead in the long grass, with the thorn in her heart. And at noon the Student opened his window and looked out. `Why, what a wonderful piece of luck! he cried; `here is a red rose! I have never seen any rose like it in all my life. It is so beautiful that I am sure it has a long Latin name;' and he leaned down and plucked it.	—Mireu, mireu! —va exclamar l’arbre–. La rosa està completament acabada, però el rossinyol no respon. Està mort damunt l’herba, amb l’espina clavada al cor. Encara no era de dia quan l’estudiant va obrir la seva finestra i va mirar cap a fora. –Oh! Quina sort més extraordinària! —va dir-se—. Una rosa vermella! Mai de la vida no n’he vist cap de més bonica. És tan bonica que ben segur deu tenir un nom llatí d’aquells tan savis. Va anar-se’n cap a fora i la va collir.
Then he put on his hat, and ran up to the Professor's house with the rose in his hand. The daughter of the Professor was sitting in the doorway winding blue silk on a reel, and her little dog was lying at her feet. `You said that you would dance with me if I brought you a red rose,' cried the Student. Here is the reddest rose in all the world. You will wear it to-night next your heart, and as we dance together it will tell you how I love you.'	Després, es va posar el barret i va anar corrents a casa del professor, amb la rosa a la mà. La filla del professor, asseguda davant la porta de casa seva, cabdellava una madeixa de seda blava mentre el seu gosset dormia als seus peus. —Vas dir que ballaries amb mi si et portava una rosa vermella —li va dir l’estudiant tot feliç—. Aquí tens la rosa més vermella del món. Te la podràs posar aquesta nit prop del cor i mentre ballem et diré com t’estimo i tot el bé que et vull.
But the girl frowned. `I am afraid it will not go with my dress,' she answered; `and, besides, the Chamberlain's nephew has sent me some real jewels, and everybody knows that jewels cost far more than flowers.' `Well, upon my word, you are very ungrateful,' said the Student angrily; and he threw the rose into the street, where it fell into the gutter, and a cart-wheel went over it. `Ungrateful!' said the girl. `I tell you what, you are very rude; and, after all, who are you? Only a Student. Why, I don't believe you have even got silver buckles to your shoes as the Chamberlain's nephew has;' and she got up from her chair and went into the house.	Però la noia va arrufar el front. —Ho sento molt, però em temo que el color no lligui gens amb el meu vestit nou —va respondre—. A més a més, el nebot del camarlenc m’ha fet arribar unes joies molt precioses i tothom sap que les joies tenen més valor que no les flors. —Vols que et digui una cosa? Ets ben desagradable —es va enutjar l’estudiant irat i ple de còlera. I va llançar la rosa lluny, que va anar a espetegar sota les rodes d’un carro. —Desagradable? —va exclamar la noia—. Tu sí que ets malagradós, impertinent i groller. Després de tot, qui et penses que ets? Només un estudiant que ni tan sols porta sivelles de plata a les sabates com el nebot del camarlenc! I, dit això, es va alçar de la cadira i va entrar a casa seva.
`What a silly thing Love is,' said the Student as he walked away. `It is not half as useful as Logic, for it does not prove anything, and it is always telling one of things that are not going to happen, and making one believe things that are not true. In fact, it is quite unpractical, and, as in this age to be practical is everything, I shall go back to Philosophy and study Metaphysics.' So he returned to his room and pulled out a great dusty book, and began to read.	—Quina cosa més ximple és l’amor! —va dir-se l’estudiant mentre se’n tornava. No és tan útil com la lògica, ni molt menys, perquè no demostra res de res; està sempre esperant coses que mai no s’esdevenen i sovint ens fa creure coses que mai no són veritat. De fet és totalment inútil; una cosa molt poc pràctica i, en l’època en què vivim, ser pràctics ho és tot; cal ser pràctics. Tornaré a la filosofia i estudiaré metafísica. I se’n va tornar a casa. Un cop a la seva cambra va agafar un llibre molt pesat i ple de pols i es va posar a llegir.

bilingües anglès-català: [ L'Illa del Tresor | E.A. Poe | L'eclesiastès | Tirant lo Blanc ]