(VISITEU LA PÀGINA DE DESCÀRREGUES)
Tot i l'abundant bibliografia escrita sobre la Guerra dels Segadors, hi ha molt poques referències sobre les recaptacions i la hisenda municipal en aquest període de la nostra història.
Però, què és l’impost del Batalló? Per què es creà? Quina repercussió va tenir per als catalans? El coetani Francesc P. de Panno va escriure, en el seu exili, que, d’acord amb l’usatge Princeps namque:
"Forma Cataluña batallón de cinco mill ynfantes y quinientos cavallos (...) montados y amonicionados. Formóse para este efecto, en veinte y cinco de febrero de mill y seiscientos y quarenta y dos [?], una junta en la Diputación (...). Presidía en ella don Miguel de Torralla [Miquel de Torrelles i Sentmenat], con asistencia de los diputados de Cataluña, y un conseller de Barcelona. Nombróse por gobernador d'este batallón don Joseph Sacosta, y por gobernador de la cavallería a don Joseph d'Ardena(...)" .
A principis del segle XVIII, Narcís Feliu de la Penya afirmà que:
"Entrò en Barcelona dia 20 de febrero [1641] Monsieur de la Mota (...). A pocos dias despues, llegaron las Cortes del Rey de Francia a la Deputación, y Ciudad, declarando su animo de ser Conde de Barcelona (...), y disponer los pactos entre el Rey Christianíssimo, y la Provincia, reduxéronse estos después de larga conferencia à los diferentes capítulos, que se siguen: la observancia de todos los privilegios, sin immutación ò alteración alguna; dever pasàr el Rey Christianissimo à jurarles en el Principado; no poderse alojar soldados, sino en la forma dispuesta y antigua; (...) ofrecía el Principado para mantener para la Guerra, un Batallón de quatro mil infantes, y quinientos cavallos deviendo relaxar el Rey de Francia el quinto de las imposiciones acostumbradas à pagar todas las comunidades de la Provincia. Cuyos pactos remitidos al rey de Francia, los firmò à los 24 de septiembre, como se lo propusieron; y después à 7 de octubre la Junta de Braços los ratificó en forma de Provincia Libre" .
El lusità, Francisco M. de Melo, que serví a les ordres de Felipe IV, narrà els fets des dels inicis de la Guerra dels Segadors fins a la batalla de Montjuïc, i, el tarragoní, Jaume Tió, que continuà aquesta tasca a principis del segle XIX, reproduí "Los pactes y condicions ab que los braços generals del Principat de Catalunya, tinguts á 23 de janer prop passat posaren lo Principat i Comptats del Rosselló y Cerdanya, á la obediencia del Cristianíssim rey de França, los quals se han de posar en lo jurament que sa Magestat, y sos successors han de prestar en lo principi de son gobern" que en el punt quinzè diu:
"Lo Principat de Catalunya, y Comptats del Rosselló y Cerdanya en lloc de convocations de somatent general, host y cavalcada, y de la ques feya en virtud del usatge, Princeps namque (las quals convocations per avant nos pugan fer en ningun cas), servirà ab un batalló de cinch mil infants, y cinch cents cavalls, pagats, armats, y municionats, a gasto de la provincia, los quals haurán de servir dins la mateixa provincia, y no fora della, sempre que hi haurá necessitat, la qual se entenga, serhi sempre que la provincia estará com vuy assistida, o invadida de las armas del rey de Castella, ó en temor clar, y patent de estarho, y fora dit cas, tothora, y quant lo lloctinent general de Sa Magestat, junt ab los deputats del Principat de Catalunya, judicaran ésser necessari cridat ab ells lo conseller de la ciutat de Barcelona, al qual tocarà entrar en braços y açó sens perjudici de altre major servey, si en cas de major, y mes urgent necessitat lo voldrá fer la Província voluntàriament" .
Aquests historiadors i cronistes de l'època, juntament amb els documents consultats, van portar a Jaume Carrera a escriure el següent:
"Durante la unión de Cataluña a Francia bastó poco tiempo para que la Ciudad [Barcelona] se viese agobiada con tantos gastos y los préstamos hechos a la Generalidad. En julio de 1642 el primer Consejero explicó al Consejo de Ciento todo lo actuado por los Consejeros y Junta de arbitrios para afrontar la situación financiera. Sólo el batallón que sostenía la Ciudad costaba 72.000 libras al año" .
Posteriorment, en Josep Sanabre, amb la seva gal•lofòbia característica, tan sols ens diu que:
"En los pactos convenidos el 23 de enero de 1641, fué acordado que el ejército francés sería sostenido por el Rey de Francia; Cataluña solamente se comprometió al pago del batallón catalán. Pero este pacto, como los demás, tampoco se cumplió" .
En els darrers anys, Eva Serra, Jaume Dantí i, entre
altres, Jaume Codina han estudiat l'impacte de l'impost del Batalló
en determinades universitats del nostre país. Per aquest motiu, hem
intentat contribuir amb l’aportació dels casos de la vila d’Olesa
de Montserrat, el Papiol i Sant Andreu, intentant analitzar, seguint el camí
obert recentment, la situació a nivell local dels esdeveniments i repercussions
dels impostos extraordinaris, especialment el tribut del batalló.
És, potser, agosarat dir que el context local pot ajudar a aclarir
la significació social i econòmica de la Guerra dels Segadors
i les transformacions en les institucions derivades de la pressió del
moment. D'aquí que a l'article I dels Apuntaments donats per la Junta
del Batalló als molt il•lustres senyors deputats del General
de Cathalunya, llegits en los braços generals tinguts en la casa de
la Deputació a 12 de octubre 1641 , puguem llegir que:
"Primo que se alliste y forme un Batalló en lo present Principat de Catalunya, y a los Comtats, subrogat en lloch de les convocacions de sometent general, ost y cavalcada, y de la ques feye en virtut del usatge Princeps namque, les quals convocacions per avant nos puguen fer en ningun cas, lo qual segons los pactes ajuntats ab Sa Magestat, que Déu guarde, y la Província ha de ser de número de sinc mil infants, y sinc cents cavalls pagats, armats, y municionats a costa de dits Principats, y Comtats".
Per llegir les comunicacions senceres premeu els botons.