Josep M. Folguera Bonjorn
 BARRET PICAT 125 - CARTES AL DIRECTOR

25 ANYS DE L’AVUI

El 23 d’abril de 1976, sortia el nostre primer diari nacional després de la guerra. El balanç, 25 anys després, per un cantó és negatiu, ja que no s’ha consolidat ni com a diari nacional i el seu nombre de lectors és bastant minso. Per altre costat, la seva aparició va obrir expectatives a molta premsa regional –“Punt Diari”, el “Nou9”... etc...– que ha reeixit satisfactòriament, encara que a les comarques lleidatanes, vàrem veure morir tots els projectes de diaris i setmanaris, que sortiren fins arribar a l’edició en català del diari “Segre”. En aquests 25 anys han quedat pel camí moltes il·lusions i s’han produit molts desenganys, pel qual el balanç global és negatiu, sobretot a les terres de Ponent.

De totes maneres, cal destacar les noves generacions que es van incorporant a la lectura de diaris, no els hi fa cosa llegir en català i que a les terres de Ponent, destacaríem la labor en favor de la lectura en català i de la nació catalana del setmanari “Nova Tàrrega”, del quinzenal “El Pregoner d’Urgell”, de Bellpuig, del mensual “Sió”, d’Agramunt, o dels bimensuals, “Fonoll”, de Juneda, o del nostre BARRET PICAT, per posar un exemple. En general el català ha anat sobrevivint a través de premsa especialitzada i de curt tiratge, però que afortunadament es troba consolidada.

Però tornant a l’“Avui”, crec que l’edició actual és molt bona i sortir 25 anys seguits al carrer és molt important i cada dia es comença de nou, el mercat és obert a tothom, i si algun dia la distribució arriba a ésser bona, podria augmentar de lectors... el meu desig és que faci 25 anys més. Per molts anys, “AVUI”, i llarga vida....

Salutacions,

Quico
 


LA MORT D’UN ARBRE

M’adreço a la seva revista per denunciar la tallada sense cap mena d’escrúpol d’un arbre (llorer de 15 anys) que es trobava al carrer Castell en un lloc públic. Quan passava de tant en tant per aquest carrer veia alguns veïns asseguts al banc al costat de l’arbre que els hi feia ombra. Era un llorer robust, però poc cuidat, algunes vegades hi havia collit algunes branques per la cuina de casa, sense cap mala intenció. L’altre dia al passar-hi, em vaig quedar astorada, quan vaig veure que ja no hi era i només hi havia un tros de tronc arran de terra.

Davant la meva indignació, vaig preguntar a una veïna que se n’havia fet de l’arbre i em digué, que a una florista, com que no li creixien els rosers, senzillament, havia anat a l’ajuntament a manar que li tallessin l’arbre. Jo em pregunto qui és aquesta persona perquè li tallin un arbre de la via pública.

Senyors governants, com és que us heu deixat ensarronar, quina manca de sensibilitat i cura per la natura que vostès sembla que no tenen. Heu fet un crim, heu assassinat un arbre, tant que costa de créixer i amb un obrir i tancar d’ulls, vostès com a responsables l’han fet desaparèixer.

Solament us agrairia que una altra vegada tinguéssiu una mica més de cura i civisme abans de prendre algunes determinacions... com aques-ta... és a dir que us ho penséssiu dues vegades.

UNA LINYOLENCA
 


CARITAT? NO, JUSTÍCIA!

L’Església catòlica i els governs occidentals es vanten sovint de la seva caritat i humanitarisme, i exhibeixen els diners que recullen fruit de les seves campanyes o no. Generositat? A continuació exposo alguns raonaments que ho desmenteixen:

—“La Moral ha determinat la caritat i la compassió, dues boles de sagí que han crescut com elefants, com planetes i que hom anomena bones. La bondat és lúcida, clara i decidida, despietada amb el compromís i amb la política”. (Dadà)

—“L’humanitarisme i la caritat només busquen afligits, és a dir, éssers dependents: a l’inrevés, la política requereix interlocutors, o sigui, éssers autònoms. Un produeix beneficis, l’altre exigeix responsables”. (Pascal Bruckner)

—“Una parròquia qualsevol: quants diners a l’any recapta dels seus feligresos? Us imagineu que aquestos mateixos diners es destinessin directament a cultura de volada, ensenyament parcs i jardins, manteniments diversos, etc.?” (J. Borda)

—“L’humanitarisme és, doncs, també la cara moderna de l’abstenció, atemperada per l’enviament d’algunes missions i equips mèdics. Queden limitats a la caritat estricta els pobles o zones del món dels quals hem decidit desfer-nos-en o aquells amb els quals no sabem què fer.” (Pascal Bruckner)

—“Si hi ha una utopia basada en els nostres rituals caritatius i mediàtics, resideix en aquesta voluntat de reestructurar el vincle social, de recrear la fraternitat per mitjà del sentiment més efímer: la pietat(...). Postura deliciosament passiva que no compromet ni a actuar ni a pensar.” (Pascal Bruckner)

—“Per què l’únic problema religiós, moral, etc., que es dóna a Espanya, a Catalunya, és sempre amb l’Església catòlica i no amb altres religions? Les altres religions no tenen res, no reclamen res i, a més, no tenen problemes per a ensenyar-la als seus fills, pagar-la ells, etc.” (Javier Nart)

—“La veritat us farà lliures; la mentida, creients.” (José Rodriguez)

Joan Borda
 

correu electrònic
Pàgina anterior
Pàgina inicial
Pàgina següent