Dissabte 19 d’octubre. A dos quarts de cinc de la tarda aportava al moll de Barcelona el vaixell en el que viatjaven a Catalunya S. M. Alfons XIII, el rei d’Espanya; Antoni Maura i Montaner, el president del Consell de ministres; i tots els que formaven el seguici real. Aquests personatges tan il·lustres, seguidament d’haver desembarcat a la capital, varen fer el camí vers la catedral basílica, on es va cantar un “Te Deum”, en acció de gràcies. Des d’allí, els mateixos es dirigiren a llurs dormitoris respectius i més tard passaren a sopar, per tal que només s’arribà al capdavall de la jornada retirar-se a descansar.

Diumenge 20 d’octubre. El corrent del riu Segre estava pujant tot el dia i quan la nit ho feia tan intensament que l’altitud excedia els tres metres. En conseqüència, la greu preocupació sentida pels lleidatans al davant l’excepcional circumstància era prou comprensible.

Amb tot, el monarca, ben matiner, partia de la capital del Principat vers Manresa, on va explicar-se força explícitament quan en presencia d’uns nombrosos veïns de la ciutat manifestava el parlament seu, tan significatiu: (...) La primera vez que vine fue para ver una industriosa ciudad. Hoy lo hago para compartir vuestras penas (...). Després demanà visitar les poblacions de Calaf i Torà, per conèixer d’una manera personal i directament els danys que la inclemència del temps els havia causat.

Mancat de gaires interrupcions, era previst la immediata anada règia a Lleida amb el tren. En virtut del qual, vers la mitja tarda del mateix dia la Rambla Ferran i l’estació del ferrocarril eren plenes d’un públic clamorós i impacient que restava a l’espera de poder veure i aplaudir el seu rei. Tanmateix, en ocórrer una incidència sens més resultats a l’automòbil del sobirà quan sortia d’Artesa de Segre, tot i que ell no pogué travessar pas un pont eventual situat damunt el riu Bregós, obligaria que Alfons XIII entrés a Lleida quan sonaven dos quarts d’onze de la nit. Llavors, el susdit efectuà les salutacions protocol·làries a les autoritats lleidatanes que el varen complimentar i, ensems, s’acomiadava igualment d’elles, per tal de sortir ràpidament cap a Madrid, via Tarragona, tot i que la de Zaragoza romania interrompuda.

Dilluns 21 d’octubre. La nit anterior fou d’una angoixa impressionant en presència d’aquell perill efectiu; al qual, impotents, deixaven fer. I el malestar semblant s’esdevenia profund perquè el corrent del riu Segre pujava d’una manera imprevisible i gairebé mai vist. Així mateix, mitjançant uns telegrames oficials procedents de Gerri de la Sal, de Solsona o de la Pobla de Segur, que es reberen al Govern civil de Lleida, hom sabia com el temporal de pluges continuava amb una empenta molt forta i creixent, la qual cosa provocava l’augment considerable del cabal propi, o assenyalava el prompte desbordament dels rius Noguera, Pallaresa, Bregós, Valira i Flamissell. Més encara, les aigües caigudes al pla d’Urgell durant els jorns precedents varen inutilitzar unes partides ben importants d’alfals, pel qual motiu les transaccions d’aquest producte agrícola es paralitzaren.

Dijous 24 d’octubre. Senyor, ells blasfemaren el vostre sant nom.- Ells feren la burla i l’escarniment de la Llei vostra, de l’Església vostra també i dels seus ministres.- Res d’allò que era sant i sagrat va lliurar-se de les maquinacions impies d’aquells.- Els quals, envanits d’uns triomfs propis, malgrat que efímers, clamaren arreu: No hi ha pas Déu!

L’home és Déu! Ni Déu ni amo ni llei! I un cop va omplir-se fins a vessar el got de la maldat el vàreu prendre vós, Senyor, i l’abocàreu sobre la terra prevaricadora.- I s’obriren els saltants del cel.- Els abismes igualment varen alçar la veu pròpia.- I les gents s’embraviren.- I el furor de la vostra ira justíssima sacudia els elements i els feia escruixir(...).- I el món va tremolar.- I els camps s’inundaren.- I els murs de les ciutats es desplomaren(...).- I les gents, glaçades de paüra envers vós, finalment alçaren els ulls i, davant la justícia infinita vostra, llurs caps abatiren.

Els mots precedents, d’una autoria certament anònima, foren publicats al Diario de Lérida quan la data i de segur que podrien servir com un presagi evident de les tempestes esgarrifoses o les inundacions tan lamentables hagudes els assenyalats i subsegüents dies 22 i 23 del present mes d’octubre. Les quals varen deixar un record ben dolorós i trist als lleidatans, atés que la crescuda tal del Segre i, juntament, de tots els afluents seus, fou encara bastant més gran i desastrosa que l’esdevinguda el maig de 1853 i comparable solament a la del segle XVII, que va arrasar de complet el barri de Cappont i els convents dels frares de les Ordes trinitària i franciscana, ells situats al marge esquerra del riu. Talment i a causa així mateix de l’infortuni d’esment, a un quart de deu de la nit del jorn 23 dels ambdós susdits, després d’oir-se un fort esbramec, sec i paorós, el pont que unia la carretera de Madrid a Barcelona resultava destruït. I a més a més estigueren nombrosos els baixos i els soterranis de les cases que miraven a la banqueta vists completament omplerts d’aigua, enmig els quals hom comptava l’espai aquell on tenia instal·lada la impremta seva J. A. Pagès, l’artífex del periòdic al·ludit; el qual, pel motiu, no es va editar pas al llarg l’expressat.

Diumenge 27 d’octubre. Arran el succeït, Alfred Aran, el director provincial de carreteres de Lleida, mitjançant un diari ben conegut de la capital dita, assabentava tothom l’estat llastimós que es trobava la carretera de Mollerussa a Linyola i a Bellcaire d’Urgell, tot i que al quilòmetre 4 la intensitat del corrent s’havia emportat un tros del ferm equivalent a deu metres de longitud per dos metres d’ample, per la qual cosa resultava intransitable aquest tram.

Dimecres 30 d’octubre. Joseph Centeno i Anchorena, el gobernador civil de la província de Lleida, decidia la constitució d’unes Juntes locals a les poblacions d’Agramunt, Balaguer, Camarasa, Cervera, Linyola, Lleida, els Omellons, Rialb, Tírvia, Solsona, el Vilosell i Vinaixa, enmig d’unes altres, en virtut d’ésser considerades les que més varen patir els desastres conseqüents a les inundacions últimes i als efectes únics de formar als llocs uns centres, respectivament; on, d’una manera força eficaç i la més equitativa possible, estaria coordinada adientment la classificació, la comptabilització i la distribució dels ajuts que s’els hi enviaren.

Dilluns 18 de novembre. Un cop la Junta provincial de Lleida va realitzar la distribució provisional dels auxilis rebuts de cara als pobles afectats de les inundacions, la premsa diària lleidatana ho publicava. Això no obstant i en l’al·lusiu a la vila de Linyola, aquesta no constava pas a la relació d’esment.

Dimarts 19 de novembre. Segons una notícia inserta al Diario de Lérida, les localitats de l’Albi, les Borges Blanques, Golmés, les Guixes, Linyola, Tàrrega i Tudela de Segre procediren a renunciar altruistament i beneficiosament en el favor d’unes altres poblacions afectades de les inundacions, la part que a elles proporcionalment els hi correspondria, dels socors que el Govern facilitava a qui més ho necessités.

Dijous 21 de novembre. A banda de la situació emergent explicada, la vida arreu el territori provincial de Lleida tendia de bell nou a normalitzar-se. Una circumstància, aquesta, que l’hauria d’aprofitar convenientment l’Audiència Territorial de Barcelona, per instar que el Boletín Oficial de la Provincia de Lérida publiqués la relació dels nombrats jutges i fiscals municipals, igual que dels adjunts respectius, del tocant a la capital i els pobles de la demarcació lleidatana. Conseqüentment, adscrita dins el partit judicial de Balaguer s’hi tenia a la llista la vila de Linyola, amb els jutges Joseph Antoni Serra i Vilaplana (Propietat) i Josep Tarragó i Gilabert (Suplent); els fiscals Silvestre Martí i Oriola (P.) i Rafel Farreny i Rabaiget (S); i els adjunts del jutjat Josep A. Giné i Galitó, Joan Batista Formiguera i Creus, Ramon Bosch i Solé, Andreu Martí i Osida, Jaume Palau i Martí i Miquel Mas i Sans.

Dimarts 31 de desembre. Oportunament s’aprovaren pel gobernador civil de Lleida els pressupostos municipals de l’any vinent 1908, respecte dels Ajuntaments d’Albatàrrec i Linyola. Tot i això, els dels pobles d’Alàs i Gòssol varen requerir encara ser rectificats.