Josep M. Folguera Bonjorn
 BARRET PICAT 132 - HISTÒRIA I PENSAMENT
 
D'UN TEMPS QUE JA ÉS HISTÒRIA

Per Àngel Periel Navarro

Al llarg de l’any 1907

Diumenge 5 de gener.- Un cop realitzada l’elecció reglamentària de cara a la constitució de la Junta directiva del Centre Excursionista de Lleida, resultaren a l’efecte nomenats membres d’ella els senyors següents: el linyolenc Enric Arderiu i Valls, president; Alfred Pereña, vicepresident; Manel Herrera, secretari; i Miquel Roig i Morera, tresorer; i quan als vocals, ho serien Lluís Izquierdo, Lluís Postius i Frederic Godàs.

Dimecres 8 de gener.- Feia alguns dies que s’havia establert a Lleida el Consell Provincial d’Agricultura i Ramaderia, sota la presidència de Marià Clúa, el delegat governatiu de Foment a la capital dita. Consegüentment, a Josep Gené i Pont, del Casino Agrícola de Linyola, el varen elegir unànimement vocal del mateix, enmig d’altres compromissaris.

Diumenge 19 de gener.- Diu “El País” que la Comissió permanent de la Diputació Provincial de Lleida acordà declarar Josep Niubó i Badia mancat de la indispensable capacitat exigible per tal de seguir exercint el càrrec de regidor de l’Ajuntament de Linyola, tot i que ell tenia realitzat un canvi de la residència que li era l’habitual.

Dimarts 21 de gener.- Ramon Coll i Civit, qui llavors era l’alcalde i regidor de l’Ajuntament linyolenc, mitjançant una instància ben respectuosa va dirigir-se a la repetida Comissió permanent de la Diputació de Lleida, tot fent-li l’al•legació de la problemàtica que l’aclaparava, puix que a causa del seu patiment recent d’una malaltia greu i, a més a més, perquè acabava de complir 67 anys, se sentia privat de les imprescindibles condicions físiques requerides per continuar exercint els càrrecs d’al•ludits, els quals li foren conferits oportunament de manera electiva.

Dijous 23 de gener.- Reunits els components del peculiar Ajuntament a la casa consistorial de Linyola, sota la presidència del tinent d’alcalde i en la companyia d’altres sis regidors més del mateix, varen deliberar la qüestió sobre la dimissió que tenia presentada l’alcalde Sr. Coll. El resultat de tal ho fou que alguns dels expressats, concretament els senyors Giné, Cascalló, i Vilaplana, admeteren la suposada poca salut de l’afectat. Això no obstant, la resta d’ells no volgueren consentir pas la invocació dita ni tampoc la qüestió de l’edat sexagenària d’aquell.

D’altra banda, conforme s’exposava a la certificació que lliurà al respecte el Sr. Oriol i Font, aquest un llicenciat en medicina i cirurgia i, ensems, el metge de la localitat, resultava que el Sr. Coll, l’alcalde linyolenc, de 67 anys d’edat, patia “cardiesclerosi senil amb atacs freqüents d’estenocàrdia”; la qual cosa, per tal que pogués recuperar la salut molt maltractada, l’obligaria a allunyar-se absolutament de la vida pública.

Dijous 30 de gener de 1908.- Aplegada de bell nou la Comissió permanent de la Diputació provincial lleidatana, presidida de Modest Reñé, en l’atenció de l’informe susdit del facultatiu local i l’edat assolida per Ramon Coll acordà declararlo excusat dels càrrecs d’alcalde i regidor de Linyola, els quals des llavors romanien vacants.

Dimarts 29 de gener.- Els senyors Enric Arderiu, Alfred Pereña i Manel Herrera, en la condició pròpia del president, vice-president i secretari, respectivament, del Centre Excursionista de Lleida, a la capital del Segre visitaren el governador civil de la província i el bisbe de la diòcesi lleidatana, amb la finalitat exclusiva de pregar a ambdós que volguessin dictar les disposicions més concordes per evitar la venda fraudulenta i l’ocultació culposa de tots aquells objectes que posseïen un valor artístic i històric car, malauradament I repetidament, s’efectuaven sovint uns abusos culpables al respecte.

Evidentment que les autoritats d’esment es varen mostrar conformes plenament envers les idees expressades i, així mateix, els hi prometeren a llurs visitants d’estar força disposades a recolzar-les en dita qüestió.

Dimarts 4 de febrer.- Arran els danys causats per el riu Corb al quilòmetre 4, hectòmetre 1, de la carretera de Mollerussa a Linyola i a Bellcaire d’Urgell durant les propasadse inundacions, el diari lleidatà “El País” noticiava que la Comissió permanent de la Diputació Provincial de Lleida prengué l’acord de construir al lloc susdit un grup de tres clavegueres del model oficial número 7, amb la intencionalitat que l’aigua de la pluja discorrís en el successiu per sota el punt d’esment, segons el projecte manifest a la secció d’Obres Públiques de l’entitat provincial expressada. Per la qual cosa, hom concedia un termini de vuit dies, als efectes únics que tothom perjudicat a causa de l’obra pogués manifestar llurs al•legacions pertinents.

Dimarts 18 de febrer.- A l’establiment de llibreria regentat a la vila de Linyola per Joan Lles i talment en alguns altres semblants existents a Barcelona, Lleida, Madrid i la Seu d’Urgell, constava la venda de novenes i devocionaris, entre altres variats i diferents articles. Quan de les publicacions realment hagudes a l’abast s’hi comptava allí la novena a Sant Francesc Xavier, dita “de la Gràcia” i escrita per Carme Vesa i de Lles, considerada de les més completes.

Diumenge 1r de març.- És sapigut com el bisbe d’Urgell tingué a bé de nomenar mossèn Ermenegild Ribera per la comesa del tinent vicari de Linyola.

Dissabte 7 de març.- Figurava establerta a Lleida la “Junta Local Reformista de la Instrucció Nacional”, la qual era un organisme que si bé actuava independent de l’acció oficial, cert ho és també que tractava de servir de nexe per unir els esforços de tots els espanyols amants de la cultura i ensems procurava que la influència seva assolís les instàncies superiors del País. Els membres fundadors d’aquella ho foren Fermí Herrero, catedràtic de Lletres de l’Institut, elegit el president: Joseph M. Martínez i de Sant Miquel, catedràtic de Ciències, com a vice-president; Jaume Torres, professor de Pedagogia de l’Institut, el secretari; i tot actuant de vocals Joan Gomis, regent de l’Escola Pràctica i Enric Arderiu i Valls, llicenciat en Lletres i, alhora, el cap de la Biblioteca provincial.

Dissabte 14 de març.- Mossèn Josep Sempau, qui fins a hores d’ara estava de vicari de la parroquia linyolenca, el varen designar en la categoria igual a Isona.

Dissabte 23 de maig.- Des d’ahir, inclusivament, es gaudien a la vila de Linyola unes magnificents festes religioses i populars en honor de Santa Quitèria, la seva patrona excelsa. Al llarg la diada present i a la manera de l’espectacle més emblemàtic d’elles es va córrer “la cordera”, mitjançant la participació d’un voluntariat masculí nombrós i curull de les ganes de participar-hi.

Dijous 11 de juny.- Hom coneix la notícia que la Guàrdia civil de la Torre del Remei havia detingut a Linyola un jove de 18 anys, pel motiu d’expendre alguns bitllets falsos del Banc d’Espanya. La quantitat del paper moneda ocupada al delinqüent presumpte es traduïa en un total de 50 pessetes, de l’emissió de 19 de març de 1905, així que representadora del bust de Josep d’Echegaray, l’autor dramàtic tan brillant.

Divendres 26 de juny.- Mentrestant transcorria a Lleida la sessió que celebrava la Comissió Provincial de Monuments, els senyors Rafel Gras i Enric Arderiu i Valls, tan eminents ambdós, llavors resultaren els designats per tal d’efectuar una visita a l’església bizantina de Sant Climent de Taüll, als efectes d’estudiar-la adientment i informar-li després a l’entitat cultural que patrocinava la iniciativa semblant de tots aquells mèrits artístics que ella atresorava, car es mantenia una certa i noble pretensió per declarar la mateixa monument nacional.

Tot parlant un cop més d’Enric Arderiu i Valls, el linyolenc força insigne i preclar, qui ens recorda, sens dubte, aquell home de cultura, d’empenta i, alhora, que un catalanista veritable, també per la virtud de les conseqüències immediates al temps que li va tocar viure o com a causa de les idees aleshores imperants, dels costums populars a l’ús durant l’època, dels estudis que va cursar mentrestant que era un infant, del viure una joventut que li fou tan pròpia, dels càrrecs diversos acumulats i les qualsevol altres vicissituds de la seva vida, assoliria l’honrada ambició d’haver-se elevat sempre damunt el món al qual vivia.

Divendres 26 de juny.- A la parroquia de Linyola hom celebrà solemnement la diada del Sagrat Cor de Jesús. Segons això, a les 7 hores del matí va haver-hi una comunió general, de la qual en varen participar un nombre important dels linyolencs fidels. A les 9 hores, matutines igualment, s’iniciava la commemoració de l’Eucaristia, oficiada pel Rev. Ecònom local i assistit del Rvn. capellà beneficiat i vicari; endemés, al llarg d’ella va estar cantada la titulada “Missa de Sagrament”, del mestre J. Ribera, de Barcelona. Ja a la tarda, està cantat el trisagi del mestre, Gols i, durant la funció aquesta, també es pogué oïr el predicament d’un notable sermó, al compte del Rev. Pare superior de la Congregació de l’Immaculat Cor de Maria, de Lleida.

Tanmateix, val a dir encara que les zeladores i els zeladors del poble mereixeren unes abundants i entusiàstiques felicitacions, puix que prou s’ho tingueren merescut, com sigui que força es varen distingir a l’hora de propagar l’honra de la devoció al sagrat Cor de Jesús.

(Continuarà)

DOCUMENTACIÓ:
* Boletín Oficial de la Provincia de Lérida, de l’any 1908.
* Diario de Lérida, corresponent l’any 1908.
* El País, diari independent de Lleida, també de l’any 1908.

 
LA REPÚBLICA CATALANA
14-17 d’abril de 1931

Els fets anaren així: El dia 12 d’abril de 1931, es va celebrar unes eleccions municipals. S’havia acabat la dictadura de Primo de Rivera i aquestes eleccions representaven un referèndum entre el passat i el futur i entre la monarquia i la república. A Catalunya hi hagué una sorpresa, un partit acabat de formar, i que no comptava a priori s’endugué el gat a l’aigua: Esquerra Republicana de    Catalunya. El triomf de les forces republicanes a l’Estat, feren que el rei s’exiliés immediatament i el dia 14 d’abril –a 2/4 de 2 i cinc minuts– Companys proclamava la República a Barcelona. Poc després Macià proclamava la República Catalana, com a Estat integrant d’una confederació de pobles ibèrics. Hores després a Madrid s’instaurava un govern provisional republicà.

Macià a l’endemà, dia 15, formà un govern de la República Catalana. A correcuita des del govern de Madrid, enviaren tres ministres per parlamentar. I el dia 17 d’abril a canvi de renunciar a la república catalana, es decidia constituir un poder autònom anomenat Generalitat del qual ben aviat se li deia s’aprovaria el seu estatut i així tot estaria dins de la legalitat. Macià aceptà. Dies més tard el 28 d’abril, el govern de la República Catalana prendria el nom de Govern de la Generalitat provisional de Catalunya.

NOTÍCES DE LINYOLA
A Linyola un cop proclamada la República, grups de jovent es van reunir i donaren tombs per la vila, donant visques i insultant al Rei i a l’exdictador i inclús arribaren a tocar les campanes.

De l’ajuntament de Linyola, ens consta dos missatges, curts, però interesants. El primer diu:

“Excelentí sim Senyor:
Al prendre posesio el Ajuntament d’aquesta vila sent el goig immens de adresarvos la mé s fervorosa salutació ab veneració i entusiasme i adherintse al vostre triomf que representa la victò ria dels ideals Catalans en la lliberació de la nostra Pàtria.
Déu vos guardi molts anys gran apostol, per la consolidació de la nostra República.
Linyola, 17 d’abril de 1931
L’alcalde Carles Mas.”
També el mateix dia l’alcalde Carles Mas, li enviava un breu telefonema, on es deia:
“Linyola, 17 d’abril de 1931.
Excelentíssim Sr. President del Estat Català . Palau de la Generalitat.
Acaba de prendre posesió el ajuntament de Liñ ola i vos adresa acte seguit l’adhesió i lleialtat mé s absoluta en quant siga del seu esforç per la prosperitat i consolidació de la nostre volguda Republica.
Alcalde.”
Com a nota a afegir, uns mesos més tard, l’11 de setembre de 1931, el Centre Republicà Socialista de Linyola, enviava a Macià la següent nota.
“Sr. En Francesc Macià
President de la Generalitat de Catalunya.
Honorable senyor: Aquest Centre protesta energicament per la campanya empresa per elements reaccionaris contra vós i l’Estatut de Catalunya.
A la vegada tenim la satisfacció d’enviar-vos novament la nostra adhesió i oferirnos incondicionalment per lo que sigui menester en defensa de les llivertats de Catalunya.
Vos saluden afectuosament.
El President                 El Secretari
Miquel Pons                Joan Rocaspana
Hi ha el segell un llibre i en la seva portada el lema Centre Català Republicà Socialista i a sota subratllat la paraula  ESQUERRA” .

ESTEVE MESTRE ROIGÉ

correu electrònic
Pàgina anterior
Pàgina inicial
Pàgina següent