Josep M. Folguera Bonjorn
 BARRET PICAT 135 - HISTÒRIA

D'UN TEMPS QUE JA ÉS HISTÒRIA

Per Àngel Periel Navarro

Al llarg de l’any 1909

Dilluns 15 de febrer.- Conforme amb la constància haguda a la relació nominal subscrita per Antoni India, el comandant en cap 2n de la Caixa de Reclutament de Balaguer, núm. 69 i inclosa al Boletín Oficial de la Provincia de Lérida de la data, els joves linyolencs afectes a la mateixa que segons la Real ordre de 5 dels propis mes i any devien concentrar-se en aquella varen ésser els següents: Ramon Coll i Suñé, Francesc Romà i Giné, Josep Caba i Bonjorn, Josep Fabregat i Sentana, Ramon Bureu i Sobrevals i Sebastià Salse Pallisé.

Dimarts 16 de febrer.- El Diario de Lérida publica en la secció bibliogràfica seva una ressenya de l’obra Lo convent de Bellpuig, escrita per Valeri Serra i Boldú, l’enamorat de la vila de Linyola i impresa al taller tipogràfic de Sol i Benet, de Lleida. La monografia dita està la constitutiva d’un premi a la prosa que a ell pròpiament li fou atorgat en els Jocs Florals de Lleida de l’any 1907. Més encara, millorada la publicació d’esment per l’ocasió aquesta amb uns mots ben erudits, alhora que il·lustrada també per sis fotografies bellament preses i que donen una idea clara i evident de les meravelles existents arreu del convent tan famós, durant els cinc capítols dels que tal consta s’explica la història i l’estat momentani del cenobi referenciat.

Dijous 18 de març.- Se publica oficialment la relació nominal dels qui pels volts de la data varen constituir l’Ajuntament local linyolenc, segons el tenor que expressem: L’alcalde, Josep Reñé i Pujol. Els regidors, Josep Mas i Sans, Felip Mayoral i Vergé, Jaume Pedrós i Tarragó, Josep Giné i Clua, Felip Cascallo i Vallés i Jaume Vilaplana i Guiu, Tot i així, hi restaven encara dos vacants dels regidors per omplir.

Dissabte 18 d’abril.- Hom coneix que Josep Pallejà, de 26 anys, natural de la Selva del Camp (Tarragona) i resident a Balaguer, estava pres de les autoritats de Linyola, a causa de considerar-lo l’autor presumpte d’un atropellament salvatge en la persona de una nena linyolina de sis anys.

El fet en qüestió va succeir en un indret ben amagat de una era així que situada a dos-cents metres de la vila. S’encarregà el jutjat de Balaguer d’instruir les diligències adients del cas.

Diumenge 25 d’abril.- A les set hores de la tarda del dia aquest i sota el títol “Vida i costums de Lleyda”, Enric Arderiu i Valls, el fill il·lustre de Linyola, devia impartir una conferència magna al Cercle Mercantil i Industrial, de Lleida. Tanmateix, una afonia desagradable i força inoportuna li impediria comunicar. Malgrat tot, el germà seu, dit Benigne, a l’hora assenyalada volgué llegir la dissertació prevista, continguda escrita en unes quartilles, enmig la major atenció i el gran silenci dels assistents a l’acte. La xerrada d’Arderiu fou presentada al públic com un ariet contra els mals costums dels lleidatans, car d’una vegada i per sempre convenia s’abandonessin els eufemismes i, contràriament, es comencés d’immediat a dir les veritats, tan sols. Exactament, es feia una censura del llenguatge que fins a ben poc usava la premsa de la capital del Segre, tot encarint el respecte, la correcció i la cortesia necessària, en el nom de la cultura. D’una manera semblant, així mateix parlava del vici depriment de la blasfèmia, constitutiva d’un mal endèmic a la ciutat. I condemnava també l’existència en ella d’uns molt abundants cafès cantants i, ensems, de l‘interès que hi havia per tal d’allí poder introduir el joc d’un mode lícit. D’altra banda, hi afegia igualment una indicació de les tasques que convenia desenvolupar-se de cara a l’evitació de l’abandó que llavors presentava la tan fermosa Seu Vella.

Divendres 7 de maig.- És una notícia pública que durant el trimestre primer de l’any present varen constituir-se a la província de Lleida un total de set associacions de caràcter obrer, generalment dedicades als socors mutus. Entre elles s’hi trobava la secció de Linyola, dedicada al patriarca Sant Josep.

Dijous 20 de maig.- A un quart de sis del matí moria Eladi Quintana i Junco, fins al moment aquest el governador civil de Lleida. Consegüentment, Fèlix Peiró i Zafra el substituïa en el càrrec esmentat, amb el caràcter d’interí.

Altrament, sortia de Lleida envers Barcelona Valeri Serra i Boldú, llavors un redactor eminent del prestigiós diari El País, per tal de representar-lo diumenge propvinent, durant els actes d’homenatge a l‘insigne mestre Àngel Guimerà.

Evidentment que enmig totes aquelles persones originàries dels indrets varis de Catalunya que es disposaven acudir a la magna demostració pública d’afecte i respetuositat vers l’emblemàtic En Guimerà constaven xifrades nombroses persones lleidatanes. Això no obstant, hom creia que el resultat esperat s’assoliria si, a més a més de veure’s al lloc una concurrència humana gran, alhora s’hi rebessin també al decurs de l’esdeveniment els telegrames d’adhesió en una quantitat força important.

Dimarts 25 de maig.- Valeri Serra i Boldú, l’enviat especial per la direcció del rotatiu El País al fet solemne de Barcelona, mitjançant el mateix publicava la crònica que en part ara reproduïm:L’homenatge que Catalunya ha tributat a l’altíssim poeta es digne del poble que realisa actes de aqueixa naturalesa.-No he de descubrir á n’en Guimerà, no he de dir la vasta labor literaria del autor de “Mar i Cel”; no vull fer constar sino que’ls catalans estavam endeutats ab en Guimerà mes que per ses obres literaries pel treball de patriota activa y conciensudament portat a terme durant quaranta anys des d’els Jochs Florals, desde la “Renaixensa” y en ateneus y academies (...).- Jo he tingut ocasió de anarlo á saludar y ferli present la meva representació y’l gran Guimerà conmogut y agrahit m’en dava les gracies. Coneixia l’historia d‘EL PAÍS y ha vist com tothom amb agrado la franca evolució que ha fet cap el autonomisme (...).- Y anem a l’acte de ahir ¿Mes que’n direm? (...).- Jo diré nomes que en tot ha presidit lo bon gust (...).- De la gentada, dels parlaments, de l’acte extern, be prou que’n parlaran els diaris barcelonins.- Y lo que diguin será pálit al costat de la realitat que fa brollar dels llavis un ¡visca Catalunya!, aquesta Catalunya que honora bellament als que l’honoren".

Dimecres 30 de juny.- A la vila de Linyola, cristianament pujà el Cel la respectable i virtuosa senyora Carme Boldú, mare de l’esclarit literat i el notable folklorista citat Valeri Serra i Boldú. Els actes del funeral i l’enterrament de la difunta varen significar una mostra inequívoca d’autèntic dolor, testimoniat per la par t major del veïnat del poble, la qual cosa era realment evidenciadora de les incomptables simpaties que la indicada fruïa en vida.

Dijous 1r de juliol.- Vicente Cardedera i Calleja, nombrat recentment el governador civil de la província de Lleida, deia haver concedit les corresponents llicències d’armes, caça, pesca, gos llebrer o fura als linyolencs següents: Josep Francesc Ortiz i Masol, d’armes; Lluís Jaques i Herraiz, igualment; i Manel Marnesas i Claveria, armes i caça.

Dijous 8 de juliol.- Assabentada la Guàrdia civil de la Torre del Remei del robatori comès la nit últimament passada a la sastreria del linyolenc Felip Valls i Roig, de la qual el lladre o els lladres s’emportaren alguns talls de roba de llana, sens la menor pèrdua de temps va iniciar les averiguacions pertinents. En conseqüència, de la inspecció ocular practicada a l’efecte va resultar el trobar-se un vidre trencat a la finestra existent a la part baixa de l’immoble en qüestió, per on se pensa que es pogué accedir a l’interior seu.

Dimarts 13 de juliol.- Tot considerant-lo l’autor de la violació comesa en una nena petita veïna d’una localitat pròxima a la Seu d’Urgell i dels abusos deshonestos perpetrats en dos infants de Linyola, la Guàrdia civil procedia a detenir Rafel Sauri, natural de Pontevedra, el qui fou lliurat a la disposició de l’autoritat judicial competent.

Dissabte 17 de juliol.- A Linyola, com a igualment a les poblacions restants existents a la província de Lleida, començava el període de les vacances estivals a les escoles públiques, el qual havia de finir el 31 d’agost.

Dijous 22 de juliol.- Enric Pano i Ruata, el secretari de l’Audiència Provincial de Lleida, certificava que només constituir-se la Junta de govern del tribunal competent, conforme a la llei del jurat, mitjançant un sorteig es procedí a la formació de les llistes definitives dels jurats adscrits a l’exercici de 1910. De tots ells, perteneixien com a dels “caps de família” al Jujat de Balaguer i secció de Linyola els que expressem: 117 Salvador Civit i Novell, 118 Blai Mill i Berné, 119 Josep Piñol i Cau.

Dimecres 27 d’octubre.- Signat per S.M. el rei Alfons XIII i refrenat per Segismund Moret, el president del Consell de Ministres, cobra la carta de realitat un Real decret que accepta la renúncia de Vicente Cardedera i Calleja com a governador civil de Lleida i la província.

Talment, el propi dia es subscrit un altre decret real, tot nombrant-se el capità de vaixell Joan Pastorín i Vacher pel mateix càrrec.

Dijous 25 de novembre.- S’anuncia que dins el conjunt dels professors que participarien en l’elecció dels compromissaris encarregats de votar la renovació parcial o total de les Juntes de Govern i els Patronats dels Cossos de Metges, Farmacèutics i Veterinaris titulars, al partit de Balaguer hi constava inscrit Josep Marcelí Fenoll i Borràs, el farmacèutic de Linyola.

Dimarts 14 de desembre.- Hom coneix que un cop efectuades les eleccions dels síndics propietaris suplents, que formarien part a la llista de la Junta del Canal d’Urgell, varen resultar designats conforme l’establert als estatuts vigents els linyolencs Joan Lamarca i Niubó, Felip Bosch i Puiggròs, Antoni Clumenes i Morlans i Marià Clumenes i Argilés. 

 DOCUMENTACIÓ
* Boletín Oficial de la Provincia de Lérida, de l’any 1909.
* Diario de Lérida, de l’any 1909.
* El Pallaresa del 1909, un altre diari lleidatà.

 

correu electrònic
Pàgina anterior
Pàgina inicial
Pàgina següent